American Horror Story

Doncs sí, s'acaba l'any, quina novetat. Com cada any per aquestes dates escoltem un cop i un altre les mateixes típiques frases. Bones festes. Que passis un bon cap d'any. Fins l'any que ve. Feliç any nou. I moltes més!

Quina cosa més antiga la de que s'acabin els anys i els dies i sempre igual. És una monotonia contínua... Però què hi farem! (Mala cara quan morirem, diu la meva veïna).

Avui m'agradaria parlar-vos d'una nova sèrie que m'acaba d'enganxar i realment és força bona alhora que estranya! És de terror suposo que una mica psicològic alhora que també té escenes amb bons efectes que et deixen bocabadat. La meva recomanació: veure-la en companyia!

La sèrie en qüestió és "American Horror Story", la historia es basa en una casa diguem-ne... "encantada" en la que van a viure els nostres protagonistes, un matrimoni amb problemes personals i una filla una mica "especial". Un marit (mooolt sensible) psiquiatra que tracta els pacients a casa. Ella és mestressa de casa i viu, pel que sembla, del marit.
La història que ens afecta no és tant la de la parella, com la de la casa. En aquesta casa es veu que va morir molta gent, i els fantasmes, esperits, coses estranyes que hi habiten no semblen estar contentes amb els hostes.

De veritat, si teniu la oportunitat, veieu uns quants capítols. Fins ara podeu trobar la primera temporada que ha acabat fa no massa!

Les notes del any

Queden 2 dies perquè s’acabi aquest 2011 i m’agradaria posar notes del 10 al 0 per personatges, empreses i esdeveniments ocorreguts durant aquest 2011. Totes aquestes notes és una opinió personal i no la de tot el blog.

10- moviment 15M i #democraciarealya: Personalment estic molt content d’aquest boom de la societat que no esta vinculada a cap partit polític i que està cansada d’aquesta societat.

9 -Game of Thrones i Modern Family: Dues series completament diferents però que m’han agradat molt, joc de trons han estat 10 capítols molt bons i espero poder llegir-me els llibres. Modern Family trobo que he trobat una comèdia on puc riure de les situacions i els gags que passen. Jo les recomano.

8- Barça i Messi : Crec que podem estar davant d’un dels millors equips del mon i del millor jugador (tan futbolísticament com personalment) que ha trepitjat mai la gespa del camp nou, esperem poder gaudir del seu joc .

7 - Twitter : Per mi tindria més bona nota si l’aplicatiu també estigues en català, però trobo que aquest any ha sigut l’any de Twitter, ja que ara per desgracia sinó tens twitter no ets ningú, recordeu que nosaltres en tenim @antesdellover.

6 -Jordi Evole : Cada any millora el seu programa de Salvados que ofereix a la Sexta, aquest any ha guanyat un Ondas més que merescut. Trobo que si tots el miréssim aprendríem quelcom.

5- Mort de Steve Jobs: Crec que la societat quan mort algú idealitzem aquesta persona, entenc que era un personatge famós, carismàtic i fins i tot podríem dir un geni de les tecnologies, però crec que vam fer una muntanya del que no era.

4 CiU : Molt bé per fer el triplet de generalitat, municipals i generals, però suspesos en les gestions, tan del Alcalde Trias a Barcelona com del Artur mans tisores davant de la Generalitat, per mi crec que no afronten el problema sinó que estan posant “parxes”.

3- Casa Reial: Gràcies al cas Urdangarin cada cop la gent esta més descontenta amb la casa reial, esperem que sigui qüestió de temps i tornem a una república.

2 -Mourinho I Cristiano Ronaldo: Poso aquest 2 personatges , perquè em sembla que per la repercussió mediàtica que tenen no són exemples de comportament, ja que els 2 pequen de prepotència i “xuleria”. En aquest cas estaria be que aprenguessin una mica de humilitat.

1- Bancs : poca cosa a dir, gràcies a ells estem com estem, ja que amb diner públic els rescatem i després no tenen miraments per treure’ns la casa sinó paguem la hipoteca, però de mestres juguen amb els nostres diners com qui juga al monopoli.

0 - Els Mercats: en aquest moment és qui mou Europa i països com Grècia, Portugal , Itàlia i fins i tot Espanya ens hem d’adaptar del que diuen els mercats.

Måns Zelmerlöw

¡¡Feliz Navidad a todos ¡¡

¿Qué tal las fiestas? Espero que no estéis muy llenos por que llega el dulde más dulce de Suecia ¡¡

Måns Petter Albert Sahlén Zelmerlöw es originario de Lund, la Salamanca al Sur de Suecia. Podemos decir que es su Enrique Iglesias. El caso es que el chaval fue en 2006 al Idol (OT) y no quedo mal. Luego fue al Dancing with the stars ( Mira quien baila) y ganó.

Tras eso paso al Melodifestivalen ( parece que es un chico de concurso) y quedó segundo con el que se ha convertido en su himno, Cara mia. Medio le hacen, medio hace canciones de pop electrónico pertardas de las que enganchan a cualquier adolescente sueca.

Ese fue su trampolín, su primer cd llego al nº 1 en Suecia, y tuvo éxito en Polonia, Bulgaria y algo se hizo por Finlandia. Viendo que participar en la preselección sueca para Eurovisión era efectivo, repitió en 2008 con " Hope an Glory " (siempre cante en inglés) teniendo menos éxito en el concurso, pero consiguiendo buenos resultados con su segundo álbum "MZW".

Por el momento se sabe poco de este ídolo de masas menstruales suecas, pero a seguido componiendo canciones para otros artistas, haciendo anuncios, presentando el mismo Melodifestivalen etc... Puede que haya influído su relación con Agnes Carlsson (la de Release me).

El caso es que el chaval es guapo, se lo curra y sus canciones pueden oírse de vez en cuando, por ello y mucho más se merece un huequín aquí : Spotify o Grooveshark.

Un saludo y... Feliz Navidad¡¡

La familia

La gente suele decir que la familia es lo más importante, y que siempre estarán ahí. Pero siempre sorprende la deformada imagen que tenemos de nuestros familiares, que en estas fiestas suele manifestarse sin tapujos.
Siempre hay algún abuelo, abuela, tío, incluso algún primo que habría hecho mejor quedándose en casa.

Bé nois, bones festes a tothom, que en el Nadal no hi crec, que hi farem.

Sopars de Nadal!

Bon dia a tothom! Com estem? Ja comenceu les vacances?

Per aquí, sí que comencem les vacances. Després de tot un trimestre d'estudi ara per fi, agafem vacances.
I com no podia ser menys havíem preparat un dels primers i segur que no últims sopars de Nadal.

Després de tants mesos escrivint el blog, cadascú en el seu respectiu dia, vam decidir de fer un petit sopar d'"empresa".

I com podeu veure a la foto ja ho teniem tot preparat a les 8 de la tarda!
Varem sopar plegats i ho varem passar molt bé!

I ara gent, no us oblideu de gaudir de les vacances, del temps amb la família, del temps lliure, dels bons moments...

I sobretot no us oblideu de viure!!!

Una abraçada!

Xavier

PowerPoint

Abusem del Powerpoint o de fer les presentacions amb aquest format? Últimament veig que cada cop més fem un ús excessiu del Powerpoint. I encara pitjor fem un mal ús de l’eina i del model. No és que sigui cap expert en exposar, ni en parlar en públic, tot el contrari, sempre em poso nerviós, vocalitzo poc i gesticulo massa.

El que passa sobretot a nivell del professorat és que amb l’eina del Power point molts han deixat d’utilitzar la pissarra, fer esquemes i van més directes i només fan la classe amb el suport de la presentació, que normalment solen ser d’uns colors massa cridaners i dolents per poder imprimir.

També alhora els estudiants ens acomodem una mica al tenir totes les presentacions penjades en els nostres campus virtuals, on baixant i imprimint ja ho tenim quasi tot, i per tant a classe prenem menys atenció. O almenys a mi em passava.

Crec que les presentacions han de ser una eina més però no única, cosa que per a tot el professorat s’ha convertit, almenys a la meva facultat. Penso que seria més interessant que hi hagués un interacció amb la pissarra. A més a més també estaria bé que alguns professors fessin alguna classes teòrica de l'ús d’aquesta eina. Ja que podríem classificar les presentacions segons :

Presentacions de text: professors que abusen de massa text i no especifiquen bé els termes o definicions. Solen ser presentacions avorrides i fan que desconnectis de la classe ja que saps que ho trobaràs tot a la diapositiva.

Presentacions que fan mal els ulls: Típica presentació amb fons cridaners i lletres de 1000 colors on fa veritable mal els ulls veure-la i per tant mires cap un altre lloc.

Presentacions caòtiques: crec que alguns professors pequen de falta d’estructura i fiquen 4 fotos i tot desordenat i caòtic. Tampoc seria això.

Presentacions antigues: Típica presentació que totes les imatges son escàner de transparències antigues i no es veu res de res .

Presentacions infantils: Presentacions que semblen fetes per un nen de 10 anys amb molts colorets i poc contingut.

Entenc que és una eina que s’ha d’utilitzar perquè les imatges valen de vegades 1000 cops més que les paraules, però tot amb la seva mesura i el contingut adequat.

BON NADAL

Natalia Kills

¿Qué ha pasado? ¿Se ha teñido Lady Gaga de morena?

No¡ Pero para el caso... he aquí Natalia Keery-Fisher, conocida como Natalia Kills que suena mucho más Gaga, donde va a parar¡

El caso es que la chica en cuestión tiene 25 años y ya ha llegado al nº 2 en UK. De momento sólo tiene un álbum debut "Perfectionist" y este fue lanzado primero en Alemania, luego en EEUU y luego ya "a tot arreu"... ¿Por qué empezaron por Alemania? En fin, cosas del mercado...

Natalia lo intentó en 2008 como "Natalia Capuchini" pero tras 3 años y alguna que otra hostia musical... sabiendo que lo que quería era ser famosilla cambió a Kills, se vistió rarito y parece que está triunfando ¡¡¡

Ella es originaria de Inglaterra, con padres de Sudamérica. El caso es que ha hecho desde novelas de radio, comedias para la BBC, pequeños papeles en todos tipo de series... la chica se ha movido por el mundo como ha podido, y ahora le llega su recompensa.



Yo me enamoré al escuchar "Mirrors" ( el primer video que tenéis arriba), su estilo es ... un pop-punk malote, y para quien tenga dudas sobre su voz, escuchad versiones acusticas de CherryTree que hay por youtube ¡¡

Os dejo los enlaces a Grooveshark y Spotify.

Un saludo¡

No somos tan diferentes

En la vida hay muchas cosas que no son justas, y en la Edad Media se hicieron muchas, muchas barbaridades.
Podríamos pensar que si El Reino de Castilla (entonces) envió a "las indias americanas" toda la purria, chusma y morralla que encontró en las mazmorras del reino para conquistar una tierra desconocida y salvaje, siguiendo la lógica los americanos (y otros immigrantes) que vienen a nuestro país también son lo peor de cada casa. Pero ni esta es una tierra salvaje desconocida por colonizar (aunque a veces lo pongo en duda)ni se puede decir eso de todos los immigrantes, ni de lejos: como en todas partes, hay de todo, buena gente y mala gente. Què hi farem.

Pero me gustaría señalar, que muchos de los que no-sabemos-para-que-están-aquí-si-no-quieren-trabajar tienen un gran escudo: Racista!!
Hay muchas leyendas urbanas, pero hay cosas que he vivido en propia piel, y que nadie me diga lo contrario, lo he visto con mis ojos y escuchado con mis oídos.
La negación de una ayuda social económica: racista; date más prisa que se te acumula el trabajo: racista; apaga tu música que molestas a todo el vagón: racista; oiga señora que yo he llegado antes que usted: racista.
Alguien más dejará un comentario que me tache de racista?

No tíos, no. No se trata de ser o no ser racista, se trata de ser CÍVICO y cumplir unas normas que todos deberíamos seguir(muchos de aquí tampoco las cumplen, por supuesto, esto es ESPAÑA y así vamos). Se trata de convivir. España no es el mejor país del mundo (no lo diría ni muerta) pero tiene sus leyes (que muchas son una mierda), sus normas y sus costumbres y cultura (aunque como es una prisión de pueblos, en cada zona tendrán la suya propia), y hay que joderse y aceptarlo, como lo hago yo. Lo bueno que ellos tienen es que siempre pueden volver a su tierra. Yo me tengo que quedar aquí porque no les voy a regalar mi tierra a los fachas sin pelear.

Con esto quiero decir que todos debemos hacer un sacrificio en pro de un bien común. Hay immigrantes que admiro un montón, y me gustaría que fueran ejemplo de otros muchos, lamentablemente en todas partes hay personas ciegas y sordas (en un sentido no literal).

También tengo que decir que vivo en Barcelona, y que, precisamente esta ciudad, no lo pone fácil a la hora de integrarse. Es mas propensa a hacer guetos, o colonias (como en su dia se hizo con los andaluces y murcianos): Mantengámoslos apartaditos, hablémosles en castellano para que nos entiendan, no les digas nada, que se pueden ofender.
Pues no, señora no, si hacen ruido a las 3 de la mañana porque es su costumbre, amablemente le dice que aquí a las doce de la noche no hay que hacer ruidos, porque la gente y los NIÑOS han de dormir. Háblele en catalán; poco a poco, cómo coño va a conocer la lengua sinó? Invítele a una calçotada con babero incluido, y luego vaya una de sus comidas picantonas. Enséñele a bailar sardanas y luego aprenda tai-chi .... mil cosas, mil cosas.

Alguien ha visto Gran Torino? Pues eso coño, eso mismo.




Nota: Aquest article no representa la opinió conjunta del blog. Cada post que es publica representa només el seu autor.

Muffins de Carabassa

Hola a tothom!

Avui us presento una recepta fàcil, amb ingredients que tenim a l'abast, barata i deliciosa!!!

És d'en Jamie Oliver, un Xef anglès.

Son unes delicioses muffins de carabassa, ideals per aquesta temporada, que és la de la carabassa i la podem trobar a la majoria de supermercats!

Us passo la recepta per escrit amb algunes rectificacions que faig jo i que fan que la recepta quedi més bona, però podeu seguir la seva perfectament bé!

- 400gr de carabassa violí (pot ser amb o sense pell, però sense llavors si o si!)
- 300gr de sucre integral (ell en fa servir 400)
- 4 ous mitjans
- Un pessic de sal
- 300gr de farina de blat (millor integral)
- 2 culleradetes de llevat (estil royal)
- 1 culleradeta de bicarbonat sòdic (opcional)
- Una mica de canyella (amb compte!)
- 175gr d'oli (ell recomana oliva, però si no en teniu un de molt suau, com arbequina, millor feu servir girasol!)
- Un grapat de nous [uns 100gr] (poden ser ametlles, avellanes, pinyons, xocolata trossejada, o podeu no posar-hi res!)

El procés canvia una mica com el faig jo de com el fa ell, seguiu el que més gràcia us faci!

- Tritureu la carabassa (crua) amb el sucre fins que quedi una pasta fina. Afegiu-hi el pessic de sal, la canyella, els ous i l'oli. Torneu a triturar fins que s'incorpori tot. Triture-hi el bicarbonat (aquest pas és opcional, li dona una mica més d'esponjositat a la recepta! Però sense bicarbonat queden igualment bé).
- Poseu la massa en un bol i afegiu-hi la farina amb el llevat royal (si ho podeu passar per un colador de reixa millor). I finalment, les nous (senceres o trencades)
- Un cop estiguin tots els ingredients ben barrejats, poseu la massa dins dels motlles de muffin. Fixeu-vos que ell a més a més del paper fa servir uns motlles metàlics. Això és perquè els papers normalment no són prou resistents com per aguantar el pes de la massa i s'obren, fent unes muffins planes i lletges! Si no en teniu, podeu fer les muffins dins d'unes flameres pintades amb mantega i enfarinades, i per a desenmotllar-les hi podeu passar un ganivet petit per a ajudar-les a sortir. També podeu fer servir motlles de silicona. Avui en dia els podeu trobar a la majoria de tendes que venen material de cuina!
- Enforneu-les 15-20 minuts a 180ºC per a unes muffins mitjanes (si son petites, 10-15 minuts) i per a unes grans, a 170ºC durant 10 minuts i a 150ºC durant 15 minuts, aproximadament.

[Entenem per muffins mitjanes la mida que tenen les típiques magdalenes de ''La Bella Easo'', per exemple.]


Espero que probeu aquesta recepta que queda deliciosa!!! Tenen un gust molt especial i quan dius que estan fetes amb carabassa la gent alucina! Us en donc paraula! I si teniu qualsevol dubte, no dubteu en preguntar, que per això estem aquí!!!


P.D: podeu visitar la meva pàgina web a www.AdriaSubirana.com

Persèfone

Àngels Gonyalons i companyia.

Bon dia!
Avui m'agradaria parlar-vos d'aquesta obra que s'estrenà ahir  15 de Desembre al Teatre Lliure de Montjuïc, Plaça Margarida Xirgu 1.
Vaig tenir la sort d'aconseguir entrades per la pre-estrena de l'obra el dia 14 de Desembre i vaig poder veure la primera representació.
Les primeres paraules... Enhorabona al Teatre Lliure i a els "Comediants" per l'obra.

És la història de la mort i la Deessa Persèfone. Per fer-vos cinc cèntims, Core (després anomenada Persèfone) era la filla de Zeus i Demèter que va ser segrestada de jove per Hades i va ser convertida en Reina de l'Inframón perquè va menjar 6 grans d'una magrana. Demèter en conèixer la notícia del rapte de la seva filla va convertir el món en un lloc erm i mort degut a la seva tristesa, però Zeus va arribar a un pacte amb Hades perquè Persèfone tornes 6 mesos a l'any (pels 6 grans de la magrana) a l'exterior i durant aquest període Demèter era feliç i feia néixer totes les plantes (primavera).

Circ de la mort i festa de la vida

L'obra ens presenta el rapte de Persèfone i el tractament que es fa de la mort en general. Sembla una comèdia musical sobre la mort. Protagonitzada per Àngels Gonyalons com Persèfone se'ns mostra com tot el que sembla un trist final no deixa de ser un tràgic inici a l'eternitat. El muntatge fou genial, van ser capaços d'omplir tot el teatre amb olors i fum quan era "adequat". Amb l'ajuda de l'escenografia anaves passant per on fes falta sense haver-te de desplaçar del teu seient, enhorabona a la feina del projector i de totes les plaques que anaven i venien. A més m'agradaria fer especial menció al músic Ramon Calduch per la seva versatilitat instrumental, durant l'obra es manté sempre a l'escenari rodejat d'instruments que va tocant segons el moment: Contrabaix, guitarra espanyola, guitarra elèctrica, bateria, veu...
Per últim però no menys important l'actuació dels quatre components de l'equip emmascarats fins l'últim moment interpretant mil i un personatges còmics i reflexius. Jordi Llordella/ Laia Oliveras/ Laia Piró /Marc Pujol.

Després de tot això realment us recomano visitar el Teatre Lliure a la Plaça Margarida Xirgu 1 i aquest muntatge que almenys a mi m'ha agradat molt.

Us deixo un video al respecte de l'obra en que parla Joan Font presentant l'espectacle

Espero que ho gaudiu tant com jo i no deixeu passar aquesta oportunitat!

Xavier

Societat consumista

Avui seré breu i només m’agradaria fer un post sobre la reflexió en l’estat que vivim. Perquè estiguem en crisis o no, estem en un estat consumista i cada cop ho veig més. Que comprem per comprar. I si no que aixequi la ma el primer que mai no s’ha comprat una cosa i després no se la posa o no l’utilitza.

Aquest dies en època nadalenca i de compres compulsives veus a la gent que va boja per comprar i gastar els diners, i el que és més fort que algunes famílies gasten més del que tenen perquè és la tradició i és el que han fet tota la vida. Gastar i gastar.

Segurament aquest any baixarà el volum de compres, però no ens descuidem que Nadal no és sinònim de compres sinó d’estar amb la família, amics i en general amb la gent que ens estima.

Per celebrar Nadal, Sant Esteve, cap d’any i reis. Crec que són dies per xerrar amb el tiet que fa temps que no veus, veure com creixen els cosins, gaudir dels avis i viure aquest moments únics i que mai no saps quant duraran. I gaudint d’un bon menjar ja sigui el típics galets de Nadal o els canelons de Sant Esteve.

Karmin

¿Sabéis cuando una pareja trasmite un algo que te hace pensar....¡Coño que buena pareja hacen¡?

Es el caso de Karmin, estos tortolitos son Amy Heidemann y Nick Noonan, de Massachussetts, EEUU.

Se hicieron famosos gracias a un invento de nuestro siglo... Youtube, tras hacer un cover de "Look at me now" the Chris Brown (sí, el que le pegaba a Rihanna).



El caso es que entre que los dos son muy monos, su talento y que siguieron haciendo covers... se han ido haciendo famosillos ¡ Ahora tienen cuenta en VEVO¡¡ Para 2012 llegará su nuevo CD con sus canciones propias, pero de momento nos han pasado el adelanto "Crash your party" su primer single.



El caso es que estan demostrando tener un gran talento, os recomiendo de verdad que os paseis por su canal de Youtube, hay muchísimo material de mucha calidad: http://www.youtube.com/user/karmincovers



Me despido con vosotros esperando que dentro de un tiempo podamos hablar de su tercer o cuarto cd ¡¡

Un saludo

ah ah : Spotify y Grooveshark

Temores de la infancia

Buscando el monstruo bajo la cama

Todos los que recordamos cuando fuimos unos renacuajos, nos acordamos con nostalgia de lo enormes que nos parecían el armario empotrado de nuestra abuela, el interminable pasillo del apartamento del tito, las siniestras escaleras del apartamento de Valencia y del loco que aparecería si mirábamos demasiado tiempo por la mirilla de la puerta….

El alivio y la seguridad que sentía cuando sabía que no había nada ni nadie debajo de la cama, no tenían precio. Mirar debajo de la cama al despertar era tan instintivo como pegar un salto rápido antes de meterte en ella por las noches. Pero, yo me pregunto… porque no era por las noches cuando nos asegurábamos que no hubiera ningún ente perverso bajo nuestro lecho? Tanto miedo teníamos a que nos cogieran por los pies un par de manos famélicas y demacradas para llevarnos a lo más profundo de mundo de “debajo de la cama”?

Me acuerdo de las carreras que me pegaba en mi piso de huyendo de mi habitación temerosa de que saliera “Chucky” de entre todos mis peluches para hacerme no-se-qué, porque claro, la película no la había visto, como es normal, yo tendría 7 años a lo sumo… pero la publicidad hace estragos xDD

Y porqué nos escondíamos debajo de la manta cuando oíamos un ruido?? Es que nos iban a a proteger de aquel malvado caco que nos iba a robar hasta el alma? Nos protegerían de sus puñaladas? Por suerte, muchos de nosotros no tuvimos que comprobarlo nunca.

¿A quien no le daba miedo la oscuridad? Que temíamos que pasara? Yo… sinceramente no le tenía miedo precisamente a la oscuridad, le tenía miedo a que en la oscuridad pudiera ver algo que no se pudiera ver a la luz del día, algo mágico y peligroso. Podía perfectamente ir hasta el baño con los ojos cerrados, por ejemplo. No me hubiera gustado ver algún espíritu xD

Precisamente por este motivo y por alguna secuela que “Chucky” dejó en mi cabeza, me daba miedo quedarme sola en una habitación. O por ejemplo cuando mi madre se iba a comprar alguna cosa y yo tenía que hacer los deberes…. no podía hacerlos, tenía que tener la tele puesta, o cantar….lo que fuera para demostrarme que no había nadie ni “nada” más que yo. Que fuerte!

No es que diciendo esto quiera decir que ahora ya no tenga temores, ahora es mucho peor.

Hoy en día con las películas de terror, thrillers y videojuegos de suspense psicológico ambientadas en ciudades infestadas de zombies immortales, lo paso fatal. Los temores infantiles se han vuelto peores…

Me sigue dando miedo mirar por la mirilla de la puerta, y eso que no he visto ninguna de las entregas de SAW. Ya no me imagino cosas que no existen, pero sigo temiendo que un día vuelvan para llevarme a su mundo tenebroso.... y sigo corriendo por las escaleras de mi bloque de pisos cuando la luz se apaga.

Owner of the picture

Eiswein o Vi de Gel

Avui toca parlar de vins, però parlarem d'un vi molt especial. L'eiswein o vi de gel. Un vi dolç originari de terres fredes, com Alemania o el nord de França.

És un vi molt peculiar. Tan peculiar que m'atreveixo a dir que canvia per complet la concepció del vi. Hi ha clarament un abans i un després d'haver probat una d'aquestes petites joies, tansols comparables als vins de Tokaji (Hongria), concretament als vins Aszú, del qual us en parlaré properament.

Us donc un parell de referències per tal de que pogueu disfrutar d'aquest vi a un preu assequible:

El primer que ens trobem és el Vi de Gel de Gramona, del Penedès, fet amb el raïm de la varietat Gewüstraminer o Riesling. L'ampolla de 37'5cl ronda els 16€ i la podeu trobar a la majoria d'enoteques i vinateries (Vila Viniteca, Vinus & Brindis o Vinalium).

Si voleu gastar una mica més de diners, ens trobem amb l'Eiswein Kracher (no us confongueu amb la maquinaria Kärcher!). D'origen austriac i fet amb una barreja de Chardonnay, Riesling i Grüner Veltliner, una varietat de raïm verd típic d'Àustria. Aquest la mateixa ampolla costa uns 30€ i al ser un vi d'importació, si el voleu probar us aconsello que aneu directament a Vila Viniteca, situada al Born de Barcelona. 

Com el seu nom indica, ens trobem davant d'un vi que al moment de la collita, els grans de raïm s'han congelat de manera natural pel descens de temperatures. Això ens indica una altra cosa: si han baixat prou les temperatures com perquè glaci, vol dir que el raïm porta molt de temps a la vinya, donant-nos un gra sobremadurat amb una alta concentració de sucre.

Per tal d'assegurar la millor qualitat d'aquest vi, la collita normalment es realitza amb el fred de la negra nit, i per això son vins tan cars. Si la feina de la verema ja és dura, imagineu-vos fer-la a les fosques i amb un fred d'entre 8 i 16 graus sota zero!

A diferencia d'altres vins dolços, com el moscatell, el Lacrima Christi, el Moscato d'Asti, etzètera, amb els eiswein es produeix un fet insòlit: degut a la congelació dels grans de raïm, al produïr el vi es conserva molt bé l'acidesa de la fruita. 

Amb la resta de vins dolços el que es fa és, quan s'està produint la fermentació (que transforma el sucre en alcohol) s'encapçala (això vol dir que s'hi afegeix alcohol), aturant-se la fermentació a l'instant per morir el llevat, deixant sucre residual, que és el que fa que el vi sigui dolç. En el cas de l'eiswein ens trobem amb un raïm molt més dolç, i al tenir una concentració de sucre tan elevada el llevat produeix una fermentació molt lenta, morint quan encara queda prou sucre residual com perquè el vi sigui dolç. Això també afaboreix a l'equilibri entre dolç i àcid.

 

A més a més, al congelar-se els grans es trenquen les cèlules de la fibra que reté les aromes, donant un vi extremadament aromàtic, que és el que el caracteritza.

Aleshores, resumint: ens trobem davant d'un vi dolç amb un característic equilibri entre acidesa i dolçor, molt sedós en boca amb unes aromes molt agradables a fruita confitada i melmelada; ideal per a postres de formatges o fruita vermella, també és fantàstic per obrir un àpat memorable amb un aperitiu de fruita seca, enlloc del clàssic vermut.

Post-it de la setmana!

Cliqueu la imatge per fer-la més gran.

Woody Allen (1935-?). Actor, director i escriptor

Ponts i aqüeductes?

Bon dia!
Com molts haureu pogut comprovar aquesta setmana no ha sigut una setmana normal ja que ens hem trobat dos festius durant la setmana laborable, separats dels caps de setmana i separats entre ells. Concretament dimarts, dia de la Constitució espanyola i dijous dia de la Immaculada Concepció.

Degut a aquesta extranya coincidencia, que no acostuma a passar, s'ha començat un debat.

S'ha de permetre que els dies festius afectin a tot el país o haurien de traspasar-se a dilluns/divendres?

En aquest debat entren diferents factors en joc i és que com passa sovint la decisió no deixarà content a tothom.

Contres del canvi.

• Per una banda trobem la part inflexible, fins i tot podríem dir sentimental, de molta gent. Els dies són els que són i no s'haurien de moure. Un exemple clar seria el del dia 11 de Setembre per nosaltres. Si fos un dimecres el dia 11, hauríem de celebrar la diada el dia 9 o el 13? No perdria d'aquesta manera una mica el sentit de la commemoració?
• També trobem la part inflexible de que molts altres dies festius són festes catòliques així com Pasqua, la Inmaculada, Nadal... I això implicaria que l'Església "donés" permís per fer la celebració un altre dia.
• A més s'ha de tenir en compte la gent que treballa per exemple en hosteleria, i que per tant treballa sobretot els caps de setmana, poder aquesta gent pot estar interessada en mantenir algun que altre festiu entre setmana.

A favor del canvi

• Sempre que hi ha ponts d'aquests tipus la població es troba amb molts problemes. Ja sigui per part de les escoles que no totes tenen els mateixos dies per fer ponts com per les empreses que algunes decideixen tancar i altres tanquen a mitges i algunes no tanquen en absolut. Això provoca un veritable caos entre treballadors, empresaris, pares i nens. 
• Un canvi comportaria una millora en l'estabilitat horaria de tots.
• Una part del canvi afectaria positivament a l'economia per la millor organització de la producció consensuada entre empreses i treballadors.

Realment no és materia senzilla fer canvis d'aquests tipus que tenen una transcendència considerable. No obstant, personalment, trobo que si es fes el canvi el primer any es faria extrany però fàcilment ens acostumaríem i el passat acabaria sent una anècdota com tantes que ens expliquen els nostres pares, avis i altres coneguts.

Gaudiu d'aquest divendres si teniu festa i si no també gaudiu-lo!

Xavier

Feliç Barcelona

Es veu que ja estem en campanya Nadalenca, ja que l’ajuntament va iniciar l’encesa de llum el dijous 30 de novembre …. Si si novembre , es veu que en aquesta societat ens hem tornant bojos i cada cop avancem més les dates nadalenques perquè així gastem més.

Una de les “meravelloses idees” que ha tingut l’ajuntament de Barcelona ha sigut posar una pista de gel. Per si algú no m’ha antes volia pretendre certa ironia en el comentari. I ara us explicaré el perquè. Estem a Barcelona que és una ciutat mediterrània on té un clima mediterrani i no ens fa falta cap pista de gel en mig de la ciutat, perquè estem a Barcelona i no a Nova York o a Berlin, on son ciutats que tenen un clima més fresc i on aquestes coses és tradició. Crec que a Barcelona ja disposem de dues pistes de gel meravelloses com son les del Skating club i la del Barça perquè haguem de fer una altre durant les festes.

Sabeu que posar la pista de gel ha costat 700.000€ , si una part prové del capital privat, com son patrocinadors i els comerciants, però estic segur que l’ajuntament en alguna forma o altre ha invertit capital barceloní.

Crec que si volem fomentar el començ hi ha altres formes que posar la pista de gel , que a sobre és la més gran d’Europa, perquè clar si fem les coses les fem grans a Barcelona, i no farem una pista normal, sinó som-hi la més gran per poder treure pit i desprès era el senyor Trias el que no volia saber parlar dels jocs hivern del 2022 i mireu ara ja tenim una pista de gel i dona suport a la candidatura, però això és una altre historia que avui no toca.

Espero al menys que els dissenyadors de la pista de gel i els que van tenir la idea, pensin que a Barcelona la temperatura és molt més elevada que a NY i per tant el cost energètic per mantenir la pista es molt més elevat.

Per cert el pitjor de tot és que et venen la moto que han creat 200 llocs de treball, més 80 durant el Nadal i que el comerç augmentarà molt més. Però la realitat és que els diners aniran a parar a les grans marques i per tant nosaltres com a ciutadans de Barcelona no ens aportarà re de re.

Aquí crec que cadascú te la seva consciencia però jo ja us dic que no penso trepitjar aquesta pista de gel.

Per últim crec que ja que fan una pista d gel podrien haver deixat el sostre descobert perquè d’aquesta forma podríem dir que és a l’exterior, però d’aquesta forma no podrien projectar la publicitat.

Pd: per cert ara el servei de neteja com entrarà a plaça Catalunya? Vindran els mossos també?

En fi que ja ha començat el Nadal a Barcelona

The do

Si la semana pasada os hablabamos de una coalición hispano-inglesa o anglo-hispánica, según se mire... esta semana toca hablar de una franco-finesa?

AHHHG

El caso es que ella es de Finlandia y el es de París: Dan Levy y Olivia Bouyssou Merilahti forman "The Do", con la primera letra de cada uno de sus nombres.



Su primer disco es del 2008 ( A mouthfull- Un bocado) y en 2010 llegó Both ways open jaws. Sinceramente sólo os puedo hablar del primero de ellos... el segundo está en proceso de descarga (sí, solo compro los cd's que me gustan 9,5/10 :p).



Se trata de un grupo indie-folk-hindú... algo raro, pero de verdad, vale la pena :D. Utilizan objetos, voces de niños, sintetizadores... de todo ¡ Y sí, lo sorprendente es que la mezcla de todo ello pueda dar un resultado adecuado.



Su canción "On my shoulders" fue utilzada por la marca de libretas (entre otras cosas) Oxford para un anuncio promocional.

Grooveshark y Spotify (en Spotify no hay apenas nada)

Un saludo¡¡

Época d'exàmens, temps de FFVII

Arriben temps d'exàmens i amb ells temps per perdre el temps de la manera més estúpida i poc profitosa que un pot trobar.

En aquest cas, mirant les notícies m'he trobat amb un grup de fans de Final Fantasy VII -joc del qual jo també en soc, fervorosament- espanyols que proven de passar aquest joc de 2D al 3D, amb uns resultats força remarcables, tenint en compte que és fan-art, de fans per a fans i sense ànim de lucre.
No sé si són estudiants de tècniques interactives -videojocs i altres aplicacions multimèdia- però el que deixen força clar és que només pretenen aprendre a crear un videojoc, rendint homenatge a un dels grans RPG de la història.

Bé, un deixo el vídeo per aquí

L'enllaç a la web del grup, on us ho explicaran amb més detall

El Wok

Avui dilluns parlarem d'una peculiar eina de cocció, típica de l' Àsia. És una cassola molt especial donada la forma que té: semiesfèrica. Es fa servir a molts països asiàtics, però nosaltres n'adoptem el nom de la xina, concretament del cantonès: WOK [ 镬 ]. En japonès es diu ''Chūkanabe" o "Chuukanabe". Nabe significa cassola, i chuuka, Xina! Curiós, eh?

És un instrument molt versàtil; gràcies a la seva forma es fa servir tant de cassola com de paella. El que el fa més característic per a nosaltres és la cocció típica que veiem a tots els woks que trobem cada cop més per les nostres ciutats: el saltejat.


Tradicionalment es fan servir uns fogons característics que produeixen una gran flamarada, fent que la cassola s'escalfi molt ràpidament i a unes altíssimes temperatures. És per això que, amb els fogons domèstics, no aconsello fer servir el wok tradicional. De tots els que jo he provat, el que millor funciona és el de ferro colat. És molt gruixut, i al tenir un gruix considerable de metall manté molt millor l'escalfor, malgrat costar-li molt més assolir una bona temperatura.

Wok de ferro colat.

Dic que aquest és el millor per a una cuina domèstica perquè, sí, el tradicional assoleix la temperatura requerida molt ràpidament, però al afegir-hi els aliments freds baixa molt ràpidament, i li costa de nou assolir una alta temperatura donat que els fogonets que tenim a casa no son gaire potents, generalment, comparats amb els professionals (i ja no parlem dels especials per a wok!).


Aleshores, passem a la recepta!


Cues de Gamba amb Verdures Saltejades
(a no ser que tingueu un parell de woks o un de molt gran i un fogó potent, no us aconsello que feu moltes racions alhora, pel que us explicava abans de que la temperatura ha de ser alta i al posar-hi el menjar baixa de cop! Per això avui la recepta és per a dues racions!)

Ingredients per a 2 racions:
- 150gr de cues de gamba (millor pelades).
- 50gr d'api.
- Un manat d'alls tendres.
- 100gr de porro.
- 150gr de carabassó.
- 200gr de col.
- 1 dent d'all.
- Gingebre fresc.
- Oli de girasol.
- Salsa de soja.
- Salsa Hoisin (és la típica del ''pato pekin''. La podeu comprar als supermercats asiàtics, es troba molt fàcilment. La venen a la secció de salses en un pot que sembla de melmelada!)


Començarem la preparació preparant tots els ingredients, ja que la cocció ha de ser molt ràpida. Us aconsello que encara que no us agradi algun ingredient en concret us aventureu a provar la recepta, que us agradarà!

Les cues de gamba poden ser congelades, però a l'hora de fer el plat que no ho estiguin, donat que si estan congelades la cocció no acostuma a ser bona. O bé queden seques, o bé queden crues! L'api el picarem ben finet, a daus millor. Els alls tendres els hi treiem la primera capa si venen bruts, i part del tros verd, que és comestible però a vegades ve una mica lleig! El tallarem en unes tires d'uns 2 o 3 centímetres de llarg. El porro, el carabassó i la col els tallarem a tires finetes. Per tallar la col us aconsello que aneu treient les fulles exterior i les enrotlleu com si d'un puro habano es tractés, aleshores és molt més senzill tallar les tires ben fines! L'all i el gingebre els hem de picar molt molt finets. Una altra opció és fer un picat més bast i xafar-ho amb un morter i una mà de morter. Sobretot, si preferiu fer el xafat aquest, és important que ho piqueu igualment, ja que el gingebre té molta fibra i al xafar-la no es trenca, i seria molt molest a l'hora de menjar.

Un cop ho tenim tot preparat, posem a bullir una cassola amb aigua i un pessic de sal. Quan bulli hi afegim la col i la fem bullir un xic perquè s'estovi. La colem i la reservem ben eixuta.

Posem el wok al foc i quan sigui molt calent hi posem un raig d'oli de girasol (podeu fer servir oli d'oliva, però tinc per costum a les receptes asiàtiques fer servir oli de girasol, que és un dels que més utilitzen ells, juntament amb el de canola). Aleshores hi afegim les gambes i les saltegem molt poc, tansols perquè marquin una mica per fora, i les treiem ben ràpid, reservant-les per després. Si el wok s'ha refredat molt esperem a que es torni a escalfar, i hi afegim més oli si fes falta. Aleshores afegim l'api i tot seguit el porro i els alls tendres. Aleshores hi afegim el carabassó i ho deixem coure tot un xic. Abaixem el foc i hi afegim l'all i el gingebre. Després hi afegim la col, deixant que s'emalgamin bé totes les aromes. És el moment d'afegir-hi un rajolí de salsa de soja i un parell de cullerades (de cafè) de salsa Hoisin. Ho remenem ben remenat i hi afegim les gambes. Ho saltegem un xic i ja ho podem servir.


És el moment de seure a taula i disfrutar!



P.D: podeu visitar la meva pàgina web a www.AdriaSubirana.com

Post-it de la setmana.

Una mica de polèmica.

Avui m'agradaria recuperar aquesta carta al lector que vaig trobar a "La Vanguardia" enviada per la Laura Cuscó.

Aquesta noia ens explica com ha estat la seva carrera acadèmica. Ens comenta com recorda la seva escola i el seu institut com un exemple d'integració i de manteniment de la llengua catalana sense importar la procedència dels alumnes.

Casualment aquesta noia estudia a la mateixa universitat que hom, la Universitat Pompeu Fabra. I ens comenta, com podria comentar jo mateix, com a diferència de tots els altres centres pels quals ha passat, es canvia l'idioma de tota una assignatura per només una persona extrangera.

I ella parla del cas dels estudiants Erasmus, jo no només parlo dels estudiants Erasmus sinó d'altres persones no catalanoparlants que venen de fora Catalunya.

Personalment em sembla genial que la Universitat Pública catalana atraigui gent de tot el món, no obstant això trobo que aquesta gent que ve a estudiar al nostre país ha de comprendre que algunes, no la majoria, de les assignatures que s'imparteixen es fan en l'idioma del país, que és el català.

Per tant, resumint!
Cadascú es lliure d'escollir què i on vol estudiar. I hauria de poder veure els Plans Docents de les assignatures abans de matricular-se per veure si pot assolir l'idioma amb que serà impartida.

I per últim... Això dels canvis d'idioma amb facilitat pels Erasmus em sembla una política de les universitats per atraure els universitaris extrangers europeus i americans. Que està molt bé això de la internacionalització... Però també cal pensar en els d'aquí, o no?

Educació passiva

En els temps que corren cada cop eduquem menys els nostres fills, segurament abans podria ser més fàcil, o aquestes són les excuses que es senten, ja que abans només treballava l’home i la dona es quedava a casa fent feina i criant els fills. Però ara tot ha canviat i la educció és una cosa més global. Ja que el model de família ja no es el que era. Ja que existeixen les famílies monoparentals, homosexuals. A part que cada cop les noves tecnologies tenen un paper més important en l’entorn dels nens.

Segurament ara l’educació recau en un pes més gran a l’escola, tot i que crec que no hauria de ser així, però això és un tema a part. El que vull parlar es sobre l’educació passiva. Ja que hi ha diverses formes d’educar, activament o passivament. Una educació passiva és aquella educació que el nen rep d’estímuls i exemples sense que tu li ensenyis.

Un exemple molt clar és quan vas pel carrer i veu que la gent tira papers al terra, creua en vermell, crida, etc... aquestes conductes incíviques el nen les capta i les assimila com algú normal, ja que els nens a una certa edat no saben el que es bo i dolent i per tant ells nomes mimetitzen els nostres actes i conductes.

Per què creieu que normalment els nens més violents provenen de pares maltractadors? Perquè estan habituats a viure amb violència dia si i dia també.

Per tant aquells pares que diuen que no tenen temps m’agradaria veure que al menys si que fan una bona educació passiva i es comporten com calen davant dels seus fills, ja sigui sent respectuosos, no cridar, vigilar com condueixen, ser educats i vigilar amb la seva conducta diària.

En canvi per desgràcia això no és així ja que vas a jugar amb els nens per diversos camps i observes com els pares criden i actuen d forma irrespectuosa cosa que no ajuden en re a la formació i sobretot amb l’educació dels seus fills.

Per tant si volem millorar l’educació i el futur dels nens d’avui en dia penseu que els nens son esponges i qualsevol cosa que feu pot suposar un mal hàbit pels nens.

Per tant ara si algun cop creueu en vermell o intenteu fer-ho sense que hi hagi cap nen davant ja que sinó esteu fent una educació passiva errònia.

Cycle

Hola ¡¡


Hoy os traido un punk electroónico rarito, de la mano de Cycle. Se trata de un grupo algo peculiar, ya que es una colaboración entre artistas españoles ( David Kano, la bailarina "La China Patino" y Carlos Calderón) con un artista inglés ( el vocalista, Matthias Freund).

El caso es que es extraño, hasta antes de escribir esto no tenía ni idea de que habían españoles de por medio. Esta es la muestra de que si nos ponemos, podemos estar a la altura de cualquiera como músicos.



El nombre de "Cycle" viene por su objetivo, según afirman quieren recoger todo un ciclo de música de los noventa y los 00's. Ahora mismo Matthias Freund ha sido sustituido por "Ciclope"
y parece que su actividad ha cesado...



Aunque la banda existe de 2003, no fue hasta 2005 que dejaron de tocar en circulos muy reducidos tras su single "Apple tree" aunque si hubiera de destacar un single, éste sería "Confussion", también ha sido el más popular en España.



Tienen 11 discos en su historial, sólo uno de ellos públicado en España... (por que tiene más glamour grabar fuera de España?)

En fín.. he aquí un ejemplo de grupo mixto spaninglish, con un buen resultado (parecía imposible noo?? )

Un saludo

Grooveshark y Spotify

Teaching no-death languages

Desde hace siglos que se sabe que la educación es la base de toda civilización.

Desde la escuela, instituto o universidad se forjan los pilares de toda sociedad moderna.

El sistema universitario europeo, permite la libre circulación y matriculación de los estudiantes en la universidad o facultad que consideren más adecuada.

Me sorprende que en una lugar como este, Barcelona, que pertenece a una controvertida Comunidad Autónoma como Catalunya, la Universidad dé pie a la práctica fluida y sin complejos del catalán.

La gente autóctona, como ya he dicho en posts anteriores, no presenta un uso uniforme de la lengua catalana en su intimidad familiar o su entorno laboral. Vaya, que no todos hablan en catalán normalmente aunque lo usen sin problema.

La gente de la Comunidad Valenciana que presentan las mismas características que el primer ejemplo de catalanes, recurren rápidamente al castellano cuando se ven en apuros, pero me sorprende cómo se esfuerzan en hablar una lengua en la que no se ven demasiado cómodos, y además casi sin darse cuenta.

Al menos en mi facultad, la gente que no pertenece a comunidades catalanoparlantes no dan signos manifestados abiertamente de que necesiten un cambio de idioma. No quiero decir que en algunos momentos no se sientan perdidos.

Con esto, quiero resaltar el papel de la educación, del profesorado y la dirección de una institución académica (del nivel que sea) a la contribución de la conservación y normalización de una lengua minoritaria, que cada vez lo es menos, por suerte.

Quiero ratificar la necesidad de una educación en catalán de, al menos, el 80% de las asignaturas. Pasamos los 23 primeros años de nuestra vida en la escuela, son 23 años de educación en catalán. Sólo queda una generación más como la nuestra para llegar al "no complejo de". Qué ganas

La Xocolata

Hola a tothom!!

Abans de res m'agradaria presentar-me! Em dic Adrià Subirana i sóc... bé... se'm podria catalogar com a Gastrònom, potser!

Des de ben petit (uns 5 o 6 anyets) he donat la tabarra a casa dient que em volia dedicar a la cuina, i fa uns anys vaig fer una diplomatura de cuina a l'Escola d'Hosteleria Hofmann (cal dir que no tinc comisió de cap de les empreses que pugui mencionar en qualsevol dels meus posts jajajajaja!!!) i actualment hi estic cursant la segona diplomatura, aquest cop de pastisseria!

Dedicaré les meves publicacions al blog a parlar sobre gastronomia en general, penjaré receptes senzilles (i d'altres complicades), us explicaré tècniques professionals que us ajudaran a millorar les vostres dots culinaries, farem cates de vins, parlaré de locals (bars, restaurants, cafès, etz) que val la pena visitar, i us aniré parlant de botigues (principalment de Barcelona o de venda on-line) on podreu comprar productes de qualitat a un bon preu.



Així doncs, si veiem el títol del post, us dic que estic fent pastisseria i que, si més no alguns dies, fa fred, què us ve al cap??? Si senyors! Xocolata a la tassa!!!

En aquest post us parlaré una mica sobre la xocolata i els seus orígens (molt per sobre) i sobre els varems que fan que una xocolata sigui bona (el que anomenem Cobertura) o de "pitjor" qualitat ("extrafino", fondant...).

La xocolata és una fruita de l'arbre Theobroma cacao, de la qual s'extreuen les "fabes"del cacao, que es fan fermentar uns dies, on el sucre natural que recobreix les fabes (principalment fructosa) fermenta, fent canviar la composició química de les fabes, començant-lis a donar el sabor característic de la xocolata. Després, es "torren" al sol  i es fa un acurat procés de sel·lecció per destriar les fabes que estan en mal estat.

Després es passa a la torrefacció, entre 110ºC i 120ºC, acabant d'eliminar l'humitat i l'acidesa, desenvolupant gran part de les aromes. Aleshores s'eliminen les pells de les fabes, mostrant el que es coneix com a grué. Son petits troços de color marró fosc, amb una forta aroma a cacao i molt amargs.

Grué de Cacao.

Un cop tenim el grué, es tritura aplicant una lleugera temperatura, obtenint el que coneixem com a "pasta de cacao". Aquest producte es posa dins d'unes grans bombes de presió per tal d'obtenir dos grans productes: cacao en pols desgreixat i manteca de cacao. La manteca resulta molt cara perquè gran part d'ella s'utilitza per a cosmètics d'alta qualitat, per això moltes xocolates de baixa qualitat (la majoria del "súper") utilitzen altres greixos vegetals més econòmics per fer xocolata, i és això el que fa apareixer aquells odiosos granets. La xocolata de qualitat no fa augmentar l'acné!!!

A la pasta de cacao, aplicant-hi calor, sucre i lecitina de soja (que és un emulgent, ajuda a que la xocolata ''compacti''), obtenim cobertura negra, és a dir, xocolata negra de bona qualitat. En resum, la xocolata només ha de dur aquests ingredients: Manteca de cacao, Cacao en pols desgreixat, Sucre i Lecitina de soja. En la majoria de casos s'hi afegeixen aromes a vainilla. És força lògic que les xocolates de bona qualitat només duen aromes naturals, i les de pitjor qualitat aromes de síntesi en laboratori (artificials).

Per obtenir xocolata amb llet és el mateix procés, tansols que s'hi afegeix llet en pols. La qualitat d'aquesta també determina la qualitat resultant de la xocolata.

Per obtenir la xocolata blanca... bé, ''xocolata'', es fa servir només manteca de cacao, sucre, llet en pols i lecitina (i aromes). Per tant, és incorrecte catalogar-ho com a xocolata ja que no duu cacao, no obstant, se li diu xocolata per la similitut amb la xocolata negra i la xocolata amb llet! (Bé, i perquè l'origen de la manteca de cacao... és la planta del cacao!).

La fruita del Cacao, amb les fabes fresques (blanques).

És important que sapigueu que la xocolata es crema a una temperatura força baixa, la negra a uns 65º, i la xocolata amb llet i la blanca a una temperatura encara més baixa. No obstant, si la mesclem amb un altre producte (més manteca de cacao, llet, nata, oli...) la temperatura que pot assolir és més elevada (si no malament rai!!! Com ens ho fariem per fer un bescuit amb xocolata? jajaja).

Així doncs, a risc de fer-me pesat, us deixo una bona recepta i uns petits consells sobre com fer una deliciosa tassa de xocolata desfeta!!!

Les fabes ja fermentades i assecades al sol.

Ingredients per a 4 tasses

- 100gr Nata líquida 32%
- 450gr Llet sencera
- 50gr sucre blanc de canya
- 20gr Farina o midó de blat (maizena)
- 230gr xocolata negra (mínim 64%)
- 20gr cacao en pols

- OPCIONAL:
    - 20gr mantega
    - Un pessic de canyella
    - Un pessic de sal (molt poqueta!!)
    - Pebra mòlta (molt poca també, li dona un toc molt curiós i agradable, ideal per quan fa fred!)


El primer que hem de fer és una crema.

Per això, barrejarem (en fred) en un bol la nata líquida, la maizena i el cacao en pols.

En una cassola escalfarem la llet i el sucre. Un cop arrenqui el primer bull, ho avocarem amb molt de compte (perquè no qualli i faci grumolls) sobre de la mescla de nata, maizena i cacao. Un cop ben barrejat, ho tornarem tot a la cassola i ho farem bullir un xic, fins que faci una crema (amb molt de compte que no se'ns enganxi a la base! que es crema de seguida!!!).

Aleshores és el moment de tornar la crema al bol, on hi afegirem la xocolata picada (tampoc en trossos microscòpics, però a daus d'un centimetre de costat és perfecte!) i ho remenarem per tal d'incorporar la xocolata a la crema. Fent-ho així enlloc de fent-ho bullir tot junt al foc ens assegurem de no perdre l'aroma fantàstic que té la xocolata i que no s'ens cremi, que la faria amargar una barbaritat!.

Un cop tenim la xocolata desfeta, hi podem afecir la mantega, la sal, la canyella i/o la pebra si així ho volem.

Aleshores només ens cal servir-la en tasses i acompanyar-ho de nata muntada i uns melindros o uns xurros recén fets!!! I a disfrutar com a nens petits!!!


P.D: podeu visitar la meva pàgina web a www.AdriaSubirana.com

Xocolata a la Tassa.

Cop de Rock d'aquí poc!

Hola a tothom!
Avui m'agradaria comentar-vos un espectacle que tinc previst anar a veure aquest desembre!

És tracta de "Cop de Rock" al Teatre Victòria!
Un musical amb grans èxits del Rock Català! Els Pets, Lax 'N' Busto, Sau, Sopa de cabra i molts més!

La crítica fins el moment ha estat espectacular!

La història tracta sobre un grup de joves que tenen un grup anomenat "Cop de Rock". En una de les seves actuacions coneixen a un grup de noies i... bé! No desvelarem el final! Que jo també ho voldré veure amb els meus propis ulls!

Hi ha una sèrie considerable de descomptes per a molts col·lectius! Estudiants, Jubilats, TresC, Carnet Jove...
Jo deixeu passar aquesta oportunitat de veure un musical i català!
Us deixo amb aquest video i espero que us agradi i us entrin ganes d'anar-hi!

Xavier

Menjar de temporada

Com bon mediterrani que soc intento fer dintre del que és possible una dieta mediterrània, saludable i variada, però pel tema de la globalització m’he donat compte que no és una cuina de temporada.

Ja que per exemple el carbassó la seva temporada va des de juny fins finals de setembre, en canvi el trobem durant tot l’any al súper, fruiteria, mercats … i per tant la temporada dels carbassons la desconeixem. Perquè si us pregunto quina es la temporada dels tomàquets? Pebrots? Naps? Cols? Mongetes? Síndria? Meló? Hi ha algunes que si que potser ho tenim clar com són les fruites de primavera com ara maduixes i cireres, o les d’estiu com el meló, la síndria, els préssecs i la d’hivern com son les taronges i les mandarines. Però sabeu que el tomàquet es un fruit d’estiu- tardor. Per tant a partir d’ara no l’hauríem de trobar i en canvi el trobem durant tot l’any.

Segurament és un dels beneficis dels hivernacles és poder mantenir unes condicions constants per tal de poder obtenir el fruit que ens interessa durant un procés molt més llarg i així allargar la vida i el període d’aquesta fruita.

A més a més gràcies a les noves tecnologies i amb la millores de tècniques cada cop es poden transportar més fruites d’una punta dl món i per tant potser aquí no es temporada de tomàquets però si a sud-americà.

Per exemple amb la millora del emmagatzematge d’alguns fruits, com per exemple les pomes es poden guardar d’un any per l’altre i la primera tongada de pomes que ens trobem a les fruiteries solen ser pomes de la collita del any anterior que han estat emmagatzemades amb unes condicions de fred, asèpsia i amb baixa concentració d’oxigen i fan que no madurin i serveix que les puguem consumir d’un any per l’altre. El problema d’aquestes tècniques es la pèrdua de qualitat em forma d sucres i vitamines ja que al moment de collir els fruits ho fan en un moment on encara no està madur 100% i per tant no té la qualitat optima.

Per tant la meva recomanació es saber quines son les fruites de temporada i de on provenen, ja que si es de la terra millor que millor. Així ajudem al sector agrari i pagès que ja que tenen veritables problemes per seguir endavant.

Blogosfera

Des que Internet va irrompre en la vida diaria no van ser poques les

persones que van veure aquest nou medi com un mitjà a través del qual

poder expressar-se de forma lliure.

Amb el pas dels anys les bitàcores personals es van popularitzar al

mateix temps que Internet tenia més i més usuaris, aquestes tenien més i

més visites. Tot i que la popularitat d’alguns blocs es va veure amenaçada

per l’obertura del format a més usuaris, aquest fet va aportar més llum i

diversitat a un fenómen que acabarà éssent imparable: els blocs personals.

El fenòmen bloc és un element novedós, que canvia constantment

buscant una altra mirada de l’usuari, que està acostumat a gairebé tot. No

es pot classificar, segons alguns, mentre que altres no deixen de voler-ho

intentar.

És una finestra personal oberta al món, però de la manera que

cadascú desitja fer-ho. L’emoció proporcionada per les visites, l’opinió que

els visitants puguin tenir de la nostra obra mestra, l’òpera prima de la

nostra creació, o senzillament l’alleujament de saber que hi ha algú que

ens mira, que ens llegueix, que demostra interés, és insubstituïble en un

món en què la pantalla de l’ordinador ens apropa a racons llunyans del

nostre món, mentre que ens separa de la nostra pròpia i més propera

realitat.

Dins el món de la Blogosfera, Blogger i Blogspot han aportat molt al

newbie, l’han apropat a un món esquerp i complicat, meravellós a la

vegada.

Per la meva experiència amb Blogger (desde 2006) puc dir que ha

evolucionat molt, cosa es reflexa clarament en aquest treball. És un format

que m’agrada per la seva senzillesa, cosa que té una part negativa, com

les limitacions de plantilla, i altres permisos, i una part molt positiva, i és

que per a la gent que escriu ocasionalment, per diversió o per afició és una

plataforma ideal, com ratifiquen diversos experts, esmentats a les

referències. Wordpress té un ventall més ampli d’opcions, és més exigent, i

absorveix més temps que Blogger.

Crec que per a començar-se a introduïr en el món dels blocs, o per fer

un bloc ocasional, o per no perdre massa temps en publicar unes paraules,

Blogger és ideal, sempre que admetis que no és perfecte i que no podrás

fer tot alló que voldries.

Post-it de la setmana ¡

Enquesta nº 1

Hola!

Hoy estrenamos un nuevo apartado, vamos a realizar unas encuestas mensuales, animaos a responder puesto que no tomará más de 1 minuto.

Se acercan las fechas navideñas... la pregunta la podéis ver siguiendo el link:

Encuesta navideña

Recogeremos vuestras respuestas durante un mes

Un abrazo

La prima de risc

Tant sentir-ne a parlar i tan poca informació que es dóna. Tot i que avui al TN s'ha explicat prou bé trobo que no estaria malament fer aquesta petita explicació per ajudar a tots aquells interessats en comprendre una mica millor l'economia del deute i de l'inversió.

Bé, expliquem una mica primer sobre el món de les inversions.

Com decidim quin rendiment ens ha de donar una inversió?

Bé, respecte a com mesurar la rendibilitat d'una inversió hi ha mil i una teories diferents sobre aquest aspecte. Però jo parlaré del criteri més conegut i del qual es parla normalment.
L'anomenat CAPM.

Segons aquest model per a un risc determinat hi ha una rentabilitat determinada i utòpicament sempre hauria de ser així.
Com funciona aquest model?
De manera simple: es compara la rendibilitat d'un actiu lliure de risc amb el projecte/inversió amb risc que volem adoptar.
Tota la rendibilitat de més que ens ha de donar l'actiu arriscat s'anomena prima de risc.

Els actius lliures de risc i actius arriscats.
La realitat es que no hi ha cap actiu o títol que sigui 100% lliure de risc, i segons aquesta suposició el model anterior no tindria cap sentit. No obstant considerem actius lliures de risc als bons o lletres del tresor que emeten els països.
Però és el mateix una lletra de Grècia que una lletra d'Alemanya? La resposta, lògicament, és No. El risc d'impagament d'un país en la situació de Grècia és molt més alt que no pas Alemanya.

Llavors el que fan els mercats és acceptar les lletres d'Alemanya com un actiu lliure de risc i a partir d'aquí ja podem calcular la prima de risc d'altres actius arriscats.

El cas Espanyol.

Resumidament el que ha passat en el Cas Espanyol és que la especulació ha fet pujar la prima de risc fins als 498 punts bàsics, que seria el mateix que dir un 4,98%.
Exemple:
Si la rendibilitat d'un bo alemany a 10 anys és del 1,80%, i es suposat lliure de risc, la rendibilitat que s'exigirà al mateix bo a 10 anys quan l'emeti el tresor espanyol serà de 6,78% (1,8+4,98).

I aquest 4,98 que se suma de més és la prima de risc!

Espero que hagi quedat clar i qualsevol dubte que aparegui, pregunteu i intentaré respondre!

Xavier