F de Passió

Avui és dijous i toca esports, com molts ja sabreu el cap de setmana passat va començar la Formula 1 a Melbourne, Australia. Com cada any durant l’estiu i pretemporada s’especulen moltíssimes coses, però finalment tot va acabar com l’any passat, guanyant Red bull. Ara faré un repàs de les modificacions i novetats que s’han produït aquest any a la F1.

Aquest any novament s’ha tornat a introduir el KERS ,encara que aquest any serà opcional i els equips podran decidir si muntar-lo o no ja que el 2010 van acordar en no fer-lo servir. Per qui no sàpiga què és el KERS (Kinetic Energy Recovery System, sistema de recuperació d’energia cinètica), és un sistema que funciona obtenint l’energia que es dispara en forma de calor a les frenades, acumulant-la en una volant d’inèrcia. Per tant la idea és que aquesta energia emmagatzemada dona una potència extra durant 6’67 segons a la fase d’acceleració després de la frenada. Podríem dir que seria com una bateria que es carrega quan el cotxe frena però tot i que donin una potència extra té l’inconvenient que el sistema pesa sobre uns 640 kg.

Una altra novetat, és l’aleró posterior mòbil que es podrà ajustar per millorar la aerodinàmica. Malgrat que la seva utilització estarà permesa només per adelantaments, és a dir, quan un pilot es trobi en carrera a menys d’un segon del cotxe del davant, també podrà ser utilitzat excepcionalment a les dues primeres voltes.

Per últim i potser el més destacat és el canvi de neumàtics, on el subministrament anirà a càrrec de la marca Pirelli que ha signat un contracte per 3 anys substituint així a la marca Bridgestone. A més a més per tal que els espectadors puguem reconèixer millor els tipus de pneumàtics que cada escuderia utilitzarà durant els grans premis, s’han assignat els següents colors:

- Pluja --> Taronges

- Intermitjos --> Blaus

- Molt tous -->Vermells

- Tous --> Grogs

- Mitjos--> Blancs

- Durs --> Plata

Entre totes les modificacions d’aquest any, s’ha tornat afegir la normal del 107%, que s’havia tret a l’any 2002, cosa que evitarà que cotxes molts lents puguin participar en carrera. Això vol dir que quan el temps de qualificació passi del 107% de la volta més rapida de la Q1 no quedarà autoritzat a participar en la carrera com ja va passar en la primera cursa, on els 2 Hispania van quedar fora del Gran premi de Melbourne.

Per tant aquest any la graella quedarà de la següent manera:

Red Bull: Sebastián Vettel i Mark Webber.

Mc Laren: Lewis Hamilton i Jenson Button.

Ferrari: Fernando Alonso i Felipe Massa.

Mercedes: Michael Schumacher i Nico Rosberg.

Renault: Nick Heidfeld (substituint al lesionat Robert Kubica) i Vitaly Petrov.

Williams: Rubens Barrichello i Pastor Maldonado.

Force India: Adrian Sutil i Paul di Resta.

Sauber: Kaumi Kobayashi i Sergio Pérez.

Toro Rosso: Jaume Algersuari i Sebastián Buemi.

Lotus: Jarno Trulli i Heikki Kovalainen.

Hispania: Narain Kartikeyan i Vitantonio Luizzi.

Virgin: Timo Glock i Jerome D’Ambrosio.

El proper Gran premi serà el cap de setmana del 10 d’abril a Malàisia, circuit de Sepang a Kuala Lumpur. No oblideu d’encendre els vostres televisors, tocarà estar ben atents a un espectacle dels bons!

Rebulà

Florence and the Machine

Hola!

Hoy os hablo de Florence and the Machine... la pelirroja rarita.

Florence Welch crece al sur de Londres, con 3 hermanos y 3 hermanastros (tipo los Serrano) y allá a los 13 le da por cantar, así tal cual.

Empieza a cantar en pubs y clubs de Londres, se mueve un poquito por el mundillo (de manera sensata, espero) y reúne a The machine , un grupo de 5 músicos que le acompañan en directo, le ayudan con arreglos, grabación etc... Compone, dice, borracha o resacosa ... Banda? Voz? Canciones? Ibuprofeno? Todo listo entonces no? Empecemos!

Tras 2 singles: “Kiss with a fist”(Besa con un puño) y “Dog days are over”(Se acaban los días calurosos); llega en 2009 “Lungs”(Pulmones): 13 temas geniales con un estilo único folk-rock-puntillo indie y una estética... bien, una estética.

Bueno... y qué tal ? Mal no le va , es un hecho: ha estado nominada a un Grammy ( no, no lo ganó ) pero sí ha ganado otros premios menos importantes ( las cosas como son ) ; estuvo hace poquito en la sala Bikini y parece que está preparando su 2º disco... viento en popa a toda vela!

¿Qué puedo decir? Que estoy encantado, la chica y su equipo son geniales y creo que nadie puede quedarse indiferente ante uno de sus videoclips o sus directos, esperemos que no acabe siendo una Britney de karaoke pop!

Para escuchar sus canciones en Spotify hacer click aquí.

Un saludo¡

Vicent

Qualitat als mitjans de comunicació?

El desgast i atrotinament del criteri de qualitat als mitjans de comunicació no els priva, actualment, d'atorgar un vel fictici de serietat i rigor al seu contingut. Tot i que l'audiència sap distingir entre qualitat i consum, els mitjans haurien de saber comprometre's amb la societat per arribar a aquest concepte i evolucionar sense perdre'n el valor. És ben cert que els mitjans, la premsa, han de trobar i complir el seu compromís amb la societat, però el concepte de qualitat és molt més ampli i heterogeni, o al menys, la seva interpretació.

Ens referim a diferents tipus de qualitat quan parlem d'una societat globalitzada i, fins i tot, en una mateixa ciutadania varia en funció de la classes, regions i individus. Les audiències, per exemple, tenen el seu propi idioma i les cadenes més populars ja fa temps que van aprendre a entendre's-hi. Però això no significa que no sàpiguen el que estan fent: saben que allò són diners, no qualitat.

La qualitat als medis ens ha de portar més enllà, ens ha mostrar móns desconeguts, punts de vista inimaginables, realitats paral·leles a la nostra i ampliar, així, els nostres horitzons. D'altra banda, nosaltres com a consumidors i crítics, hem d'estar disposats a veure i jutjar els que ens mostren a través dels continguts, que no sempre és fàcil ni gratificant.

Vist a Barcelona!

Bé, de fet a Gràcia. Em toca inaugurar el blog, i a sobre som a dilluns, així que opto per fer-vos a tots una recomanació un pel frívola i petarda. Si un sent la paraula cabaret, segurament pensarà en Liza Minelli. Després, potser, pensarà en el Mouline Rouge, le Lapin Agile, o fins i tot en el Molino. Espero que ningú no recordi a Cristina Aguilera, en Burlesque. La qüestió és que fins i tot pels que pensin en plomes, pit i cuixa, i poca roba brillant i llampant, no pensaran en homes de mitjana edat i sense grans cossos lluint-les. Per això recomano Je ne parle pas françois... un divertidíssim cabaret amb musica francesa on els tres protagonistes proven de re-inventar amb èxit el gènere. Una matricula d’honor pel treball realitzat. Pel concepte i pel resultat.

Pels interessats, es pot veure fins al proper 3 d’abril a l’Almeria Teatre, al carrer de Sant Lluïs. I per abans o després de l’espectacle; o millor per abans i després, un bon te amb pastís o un millor GinTonic a la Elefanta Gintonic, a Torrent de’n Viladet.

Petits bijoux from me!

Víctor*

Aquí empieza nuestra aventura

Deben enseñarles a sus hijos que el suelo que pisan son las cenizas de nuestros abuelos.
Inculquen a sus hijos que la tierra está enriquecida con las vidas de nuestros semejantes a fin de que sepan respetarla.
Enseñen a sus hijos que nosotros hemos enseñado a los nuestros que la tierra es nuestra madre.
Todo lo que le ocurra a la tierra le ocurrirá a los hijos de la tierra.
Si los hombres escupen en el suelo, se escupen a si mismos.
Esto sabemos: La tierra no pertenece al hombre; el hombre pertenece a la tierra. Esto sabemos, todo va enlazado, como la sangre que une a una familia.
Todo va enlazado.

No entendemos por qué se exterminan los búfalos, se doman los caballos salvajes, se saturan los rincones secretos de los bosques con el aliento de tantos hombres y se atiborra el paisaje de las exuberantes colinas con cables parlantes.
¿Dónde está el matorral?

Destruido.
¿Dónde esta el águila?
Desapareció.
Termina la vida y empieza la supervivencia.

En 1854, el Gran Jefe Blanco de Washington hizo una oferta por una gran extensión de tierras indias, prometiendo crear una "reservación" para el pueblo indígena.
La respuesta del Jefe Seattle, aquí publicada en su totalidad, ha sido descrita como la declaración más bella y más profunda jamás hecha sobre el medio ambiente.