dimarts, 31 de maig de 2011

... y sin embargo el huevo sigue rodando

Y te pones a pensar fríamente, cínicamente, y llegas a la conclusión que la democracia es peligrosa, justa pero peligrosa. Si la gente no quiere pensar a quién vota, no quiere saber qué hay detrás de cada persona que vota; que pretende cada partido y si la gente no investiga las directrices y trifulcas de cada partido para conocerlos y votar en consecuencia, ¿qué nos hace pensar que lo harán el día que las listas sean abiertas, el día que se hagan referéndums populares para cuestiones troncales de Estado? Esas personas no van a cambiar, y por desgracia tampoco sus hijos.
Soy una mujer de naturaleza escéptica que lo cuestiona todo constantemente -mis amigos lo saben, por desgracia-; me gustaría saber el alcance de la gente que piensa. ¿De verdad somos sólo unos pocos millares? No puedo creérmelo, y no lo voy a hacer.
Siempre he desconfiado de las apariencias de las cosas. Pero también soy un poco torpe. También tengo ilusión, esperanza y fe en que la justicia del hombre es buena.

No estáis solos.

dilluns, 30 de maig de 2011

Avui no tinc paraules


Després de la violència policial que el meu costellam i el meu cul van sofrir divendres passat en carn pròpia, avui no tinc paraules.
Estic indignat, i demano la dimissió des d'aqui d'aquell qui es fa dir conseller d'interior, que va encarregar un desallotjament encobert on gairebé 100 manifestants pacífics van resultar ferits, un d'ell encara es troba a la uci del Clínic, amb pronòstic greu i sense visos de millora, digui el que digui la premsa; i on 37 mossos d'esquadra van aixecar part mèdic al SEM per lesions com tendinitis o agulletes derivades de la seva activitat professional (ahostiar-nos).
No tinc paraules.
Gràcies a tothom que ens ha recolzat després de divendres.
Els traus marxaran en dos dies, l'indignació i la ràbia, mai de la vida.

divendres, 27 de maig de 2011

Primers capitols de "Game of Thrones"

Jaime Lannister. Pura prepotència i la millor espasa del regne.
Bon dia a tothom! Com ja sabeu sóc un fanàtic de "A song of ice and fire" de George R.R. Martin!
Ja us vaig explicar per sobre de què tractaven els llibres, podeu consultar clicant Aquí. Doncs la sèrie ja ha començat i fins el moment hem pogut veure 6 capítols d'una hora, cadascún, d'intrigues que ens deixen en vil i amb ganes de més!

Tots entenem les complicacions que comporta crear una sèrie quan hi ha tanta i tanta trama com és el cas! No obstant això és sorprenent la fidelitat de la sèrie tot i que hagin canviat algunes edats i alguns personatges no hagin aparegut o encara no se'ls conegui com en el llibre! Tot i això la trobo 100% recomanable! S'esperen 4 capítols més que tractaran, teòricament, tot el primer llibre...I han de venir 6 llibres més!

Aprofitant us comento que el 12 de Juliol surt la 5ª part! "A dance with Dragons" que serà 1600 pàgines de més intrigues, més històries, més moments únics...

Recordeu que podeu veure la sèrie a traves d'aquest link amb subtítols en castellà. premeu aquí.

No crec que trobem sèries amb tanta força com aquesta ara mateix! Estigueu atents! Cada dilluns a la tarda-nit nou capítol penjat!

Gaudiu-ho!

Xavier



dijous, 26 de maig de 2011

Canvi?

Em sap greu però avui no puc parlar d’esports desprès de tot el que ha passat aquesta setmana i el que passarà ens els propers mesos o anys.

Esta clar que Espanya s’ha convertit en una marea blava al poder del PP on gràcies a les alcaldies i presidències autonòmiques gestionaran 31.000 milions en impostos. Tal i com va succeir al novembre hi haurà una altre marea blava de CiU a tota Catalunya. Ara aquí es on em faig la pregunta. Realment les dretes son el canvi que necessita Espanya i Catalunya per tirar endavant? En serio que les retallades i deixar de fer politiques socials és el que ens interessa?

Quin panorama ens espera? Desprès d’aquestes eleccions el PP s’ha convertit amb un nen petit que sap que tindrà molt bons regals de Reis perquè els ha vist i saps que estan allà i està esperant amb candaletes perquè arribi i per això vol avançar la data de les eleccions generals previstes pel març del 2012. En canvi el PSOE vol allargar el màxim per poder rentar la cara al partit i millorar la nova figura del pròxim candidat a enfrontar-se amb Mariano Rajoy.

Segurament el PSOE tindrà molta feina a fer i poc temps, ja que gràcies a la seva reforma laboral i a l’atur que hi ha la gent està molt indignada i enfadada, sinó només cal veure com llocs on tota la vida han estat del PSOE com Andalusia o Extramadura han desaparegut a mans del PP.

Probablement el mal estar general, la poca connexió que té el govern amb les persones i un discurs d’esquerres que sempre costa més de defensar que el discurs populista de les dretes ens espera un panorma força fotut per la gent d’esquerres.

Ara bé sempre es diu que és pot aprendre de la derrota aquí es on esta el problema d’aquest politics que enlloc de assumir el “mea culpa” i veure que la gran majoria dels votants d’esquerres estan decepcionats i INDIGNATS, culpen a la crisi dels mals resultats. Llavors crec que forà bo que algun polític és passes per la puerta del sol o per plaça Catalunya i mires el manifest perquè veuria que totes les propostes són molt coherents i lògiques per un país del segle XXI.

A Catalunya el panorama no és força millorable que a la resta d’Espanya ja que el PSC on té una gran crisis d’identitat segurament la més gran dels últims temps, ja que continua sent el gos falder del PSOE però alhora hi ha una part del partit que li agradaria desvincular-se i formar un partit sense dependre de la seu de Madrid. A causa d’això i de algunes politiques mal fetes ha perdut 2 ciutats on portava 32 anys governant, com es Girona i Barcelona a favor de CIU que continua pujant i sembla que ara mateix esta sobre una onada de felicitat i bonança a costa d’uns votants desencantats amb l’esquerra catalana.

Finalment trobo estrepitós el que està passant amb ERC, crec que ara mateix es un vaixell sense rumb ni lideratge i això els votants ho perceben ja que no creuen amb aquest partit. Sort que finalment Joan Puigcercos i la seva cúpula han dimitit i a partir de setembre hi haurà les eleccions. Crec que Esquerra el que hauria de fer es mirar una mica els nostres veïns del país basc i amb Bildu i potser aprendrien quelcom. I és podrien aplicar el lema, units fem força, perquè ja està bé tants partits d'esquerres i disgregats.

A més a més a Catalunya suma un nou factor i es la por a la immigració ja que el partit de Jossep Anglada PxC ha pujat com l’espuma gràcies al seu discurs racista i amb el lema “primer els de casa”. Que són discursos on crea inseguretat i odi a parts iguals i gràcies aquest discurs ha tingut regidors a Hospitalet, Santa coloma, Mataro, Vic i altres ciutats.

Per últim m’agradaria afegir per la gent que no s’ho hagi mirat, és una sèrie de propostes de Democràcia Real JA. La veritat val la pena fer una lectura.

Tot seguit, les expliquem de manera esquemàtica:

Eliminació dels privilegis de la classe política:

Controlar l'absentisme parlamentari

Supressió de privilegis fiscals i equiparació amb el salari mitjà

Eliminació de la immunitat legal

Publicació obligatòria del patrimoni

Reducció dels càrrecs designats a dit

Lluita contra l'atur:

Repartiment de tasques per fomentar reduccions de jornada i conciliació laboral

Jubilació als 65 anys

Bonificacions per a empreses amb menys del 10% de treballadors temporals

Garanties laborals

Restabliment dels subsidi de 426 euros als aturats de llarga durada

Dret a l'habitatge:

Expropiació pública dels pisos que no s'han venut i traspàs al mercat de lloguer protegit

Ajudes al lloguer per a joves i persones amb pocs recursos

Dació com a pagament suficient per cancel·lar la hipoteca

Serveis públics:

Control independent de pressupostos i despeses

Contractació de personal sanitari per reduir les llistes d'espera

Contractació de professors per garantir una ràtio adequada d'alumne per aula

Reducció de costos a les matrícules universitàries

Finançament públic de la recerca per garantir-ne la independència

Transport públic econòmic, ecològic i de qualitat

Aplicació de la llei de dependència

Control dels bancs:

Prohibició de qualsevol rescat a entitats bancàries

Augment dels impostos del sector en funció de la despesa social provocada per la crisi

Devolució de tot el capital públic aportat

Prohibició d'invertir en paradisos fiscals

Regulació de sancions a la mala praxi i als moviments especulatius

Fiscalitat:

Reducció de la despesa militar

Augment del tipus impositiu a les grans fortunes

Eliminació de les SICAV

Recuperació de l'impost sobre el patrimoni

Control real i efectiu del frau fiscal

Promoció internacional de la taxa Tobin sobre les transaccions financeres

Llibertats ciutadanes:

Abolició de la llei Sinde i protecció de la llibertat a internet

Referèndums obligatoris per les qüestions de gran importància o que arribin de la UE

Modificació de la llei electoral per garantir un sistema autènticament representatiu i proporcional

Independència del poder judicial

Democràcia interna als partits

dimecres, 25 de maig de 2011

Marina and the diamonds



Os suena??
Al contrario que Florence and the machine, Marina va solita, "Yo soy Marina, vosotros sois los diamantes" dijo refiriendose a sus fans en una entrevista.

Marina Lambrini Diamandis de madre galesa y padre griego es conocida como "Marina and the Diamonds.

Tras mudarse a Londres con 18 años empezó a dar clases de canto y baile, y (lo más importante) empezó también a componer sus canciones con GarageBand. Finalmente pagó 500 libras para que alguien produjera sus canciones, y como resultado obtuvo en 2007 su primer EP: "Mermard vs Sailor".



Desde ahí todo rodado, 2 EPs más y finalmente en 2010 disco : "The Family Jewels".
Su estilo es un indie-pop, a veces muy indie, a veces muy pop... y engancha. Destaco su gran afinación (escuchar I'm not a robot) y la creatividad del equipo que crea sus videoclips.



En "Hollywood" nos habla de una azafata polaca que sueña con ser una gran artista famosa etc. "Hollywood infected your brain, you wanted kissing in the rain, oh oh living in a movie scene, pucking American dreams". En definitiva el sueño que todos hemos tenido alguna vez, llenar un estadio, ser famosos y que nos hagan fotos.



Un 10 para Marina que trasmite la frescura y originalidad que escasea en el mundo de la música comercial. Espero que os guste tanto como a mi ¡¡

Para ver su página en Spotify hacer click aqui.

Un saludo ¡¡

Vicent

pd: Hoy es el cumpleaños de nuestro compañero Rebulà ¡¡ Mil felicidades ¡¡



dimarts, 24 de maig de 2011

Esto es democracia, sin duda.




Diumenge totes les acampades en favor de la democràcia van quedar eclipsades per la corrupció electe. Arreu d'Espanya. Total de les municipals: 3.317 alcaldes del PP als ajuntaments espanyols, 1860 alcaldes per al PSOE, 384 per a CIU, i la resta, 581 repartits entre totes les opcions polítiques que el ser humà es capaç de crear. Però jo no vull parlar de dades. Vull qüestionar els motius.
Quants inocents ens vam preguntar dilluns "porqué"?: Llistes tancades.
Vull pensar que la gent no és del tot imbécil i que han votat al PP als ajuntaments com a càstig per al PSOE, sempre SEMPRE, pensant a curt termini, que sembla ser la manera de pensar majoritària en aquest país.
Perquè dic que la gent pensa a curt termini? És evident que moltes d'aquestes persones que els han votat, no han pensat en les conseqüéncies a mig termini que pot arribar a tenir un alcalde del PP als ajuntaments més petits i no tan petits (p. ex. recalificació de terrenys, corrupció...).
Perquè la gent pensa a curt termini? La gent està farta de no obtenir resultats. Molts són fills del seu temps, gent que no ha cultivat la idea d'invertir un esforç penós per obtenir uns resultats profitosos més endavant. Només veuen "el aquí y ahora". Aquest país no ha invertit mai en fer canviar aquesta mentalitat; la gent també espera que els hi donguin tot cuit i fet. Som molt cómodes. Però no parlo per tothom, és clar.

Molts dels alcaldables que finalment han estat escollits tenen cárrecs per malversació de fons, soborns,etc. Però poden sortir escollits a les llistes del PP i la gent ELS VOTA.
La gent vota perquè els alcaldes els puguin robar els calers millor. On s'han deixat el sentit comú?

Poca gent tenia l'esperança que les acampades en favor d'una democràcia real i directa poguessin canviar la mentalitat de la gent. El resultat de le eleccions demostren que la gent vol un canvi, pero a la vegada demostra que no mouran el cul per que el canvi arribi. Són gent cómode, conformada amb treballar una mica i obtenir una recompensa més o menys acceptable. I no només no farán el canvi sinó que ens impedirán aconseguirlo als que realment el desitgem. Als que sabem qué cal per MILLORAR.

Encara no sabem com s'ha de fer. Encara no sabem quan ho farem. Però temps al temps. Les revolucions del 1800 van durar més de 60 anys.

Temps al temps.

INDÍGNATE. Toma la calle!

dilluns, 23 de maig de 2011

R.I.P.



Obscè, del grec ob scene, dit de tot allò que és prohibit mostrar en escena.
Avui no hi ha teatre.
Avui el teatre és obscè.
Perquè abans d'artista i/o actor, sóc persona.
Demòcrata i d'esquerres.
I avui tant la democràcia com l'esquerra estan de dol, i jo amb elles.
Per províncies, només a Asturies i Soria l'esquerra guanya vots percentualment respecte a les eleccions de 2007, mentre que a la resta de l'estat la dreta avança 10 punts.
La dreta guanya TOTES les comunitats excepte Navarra, on el nacionalisme tant de dretes (PNV) com d'esquerres (BILDU) guanyen.
Avui Barcelona veu el sol amb el seu primer alcalde de dretes de la història de la nostra democràcia.
La dreta també guanya les quatre diputacions catalanes.
Plataforma per Catalunya entra als consistoris de Santa Coloma, Sant Boi i Mataró.
Badalona, Reus, Barcelona, Terrassa...
Avui, ploro.


divendres, 20 de maig de 2011

El joc dels poderosos: Dominique Strauss-Kahn

 Realment va ser un cop per a molta gent el fet de que el President de Fons Monetari Internacional (FMI) fos arrestat per presumpte violació a una cambrera que estava netejant la seva suite durant la seva estança a New York.

Dominique era un personatge molt important tant en l'economia mundial com en la política francesa en concret ja que era considerat com un dels possibles substituts a l'actual President Sarkozy en les properes eleccions franceses. Ara s'haurà d'esperar i veure que passa.


Però com es troba actualment la causa d' Strauss-Kahn?
Bé, fins al moment ell ha negat tots els càrrecs pels quals és acusat. Per una altra banda ha aparegut un altre testimoni que assegura haver estat assetjada sexualment per aquest home anys ençà.
Fins el moment l'antic president del FMI ha pagat una fiança d'un mil·lió de dolars amb un aval de 5 mil·lions també. Ara mateix es troba confinat en l'apartament del qual no pot sortir i on té un policia armat a la porta vigilant-lo.

És realment un joc de poderosos? És innocent? Culpable?
Bona part de la societat francesa es troba conmocionada respecte al que ha passat però com una mostra de caballerositat i respecte el bàndol de Sarkozy no ha aprofitat la situació per a degradar la imatge del polític i del seu partit.

El nou director del FMI ja ha estat escollit, en aquest cas es tracta d'un economista americà que esperem no es fiqui ens problemes!

I esperem per veure com acaba tot això.

Xavier

dijous, 19 de maig de 2011

Ante Tomic millor pivot de l'ACB?

Com m’agrada el bàsquet !!! per tant no puc deixar de parlar-ne, avui m’agradaria començar a parlar de les eleccions del 5 millors jugadors de l’ACB i del MVP d’aquesta temporada.

Segons les votacions obtingudes que es donen 25 punts pel 1r, 15 pel 2n , 10 pel 3r, 5 pel 4rt i 3 pel 5é, aquestes votacions les realitzen els entrenadors de cada equip, els capitans , un grup representant dels mitjans de comunicació i per últim aficionats a traves de la web. Per cadascuna de les diverses posicions. I un altre apart per MVP

Aquest any els guanyadors han estat els següents:

Bases: Marcelinho Huertas amb 90 punts

Escolta: Jaycee Carroll amb 90 punts

Aler: Fernando San Emeterio amb 100 punts

Ala-pivot: Nik Caner–Medley amb 100 punts

Pivot: Ante Tomic amb 60 punts

Fins aquí tot podria semblar correcte, però un servidor té molts de dubtes amb l’adjudicació del premi a millor pivot i ara m’explicaré. Per començar el premi tinc la sensació que s’ha de donar per els les estadístiques i també pel que representa el jugador dintre del mateix equip, per exemple tots els jugadors que han estat guardonats és podrien dir que són el jugador franquícia del equip, però en el cas de Ante Tomic no és així. Ja que és un jugador d’equip i no ha destacat en cap moment de la campanya. A més si analitzem els seus vots podem suposar un part de favoritisme a favor de l’afició.

PÍVOT

Total

Entrenadors

Jugadors

MM.CC

Afició

1. A. TOMIC

60

25

10

-

25

2. J.FREELAND

48

10

25

10

3

3. S. BARAC

45

15

5

15

10

3. G. AYÓN

45

-

15

25

5

Com podem veure si eliminéssim el vot de l’afició el resultat seria molt diferent i Freeland obtindria 45 i en canvi tomic es quedaria nomes amb 35.

La meva critica és al sistema de votacions, ja que crec que darrera de les votacions d’internet dels aficionats pot haver una certa manipulació alhora de votar, ja que sempre aquest vots d’internet és poden modificar o fer una propaganda més gran perquè un sector voti més. La meva proposta seria que el sistema continues igual però que la votació de l’afició servis per decantar la balança en cas d’empat. Per exemple en aquest cas si trèiem el sistema d’aficionats Tomic i Barac tindrien 35 punts però com que l’afició ha votat més a Tomic se’l donaria un punt extra.

Se que des de aquest petit blog no es canviarà el model, ja que darrera del sistema de votacions hi ha una gran publicitat d’Orange i demés patrocinadors que no els interessa. Però de cara de donar un premi s’hauria de fer mirar. Ja que el cap i a la fi es un reconeixement per la feina ben feta durant aquesta temporada i crec que Tomic aquest any no ha estat el millor en la seva posició. Potser d’aquí uns anys serà un gran dominador però el 2010-2011 no ha fet números i partits per ser el millor pivot de l’ACB.

Els play off ja estan aquí

Per últim faré un petit comentari, ja que un cop acaba la lliga regular han arribat els play off de l’ACB. on l’ordre dels quarts de final són els següents:

1 . Regal FCB vs 8. Unicaja de Màlaga

2. Real Madrid vs 7. Fuenlabrada

3. Powe electronics Valencia vs 6. Bizcaya Bilbao Basquet

4. Caja Laboral vs 5. Gran canarias 2014

Ara deixo anar una serie de pregunta a veure si durant aquestes setmanes es poden resoldre. Ja que aquest play off per mi estan molt i molt oberts.

Així que creieu que el Barça campió de ACB podrà guanyar els play off?

Veieu una alternativa al Barça? Penseu que el Madrid podrà tornar a guanyar aquest cop?

Es notarà la baixa de Tiago Splitter als play off? O tornarà aparèixer la millor versió de San Emeterio?

Pesic ha aconseguit formar un gran bloc a Valencia, però suficient per guanyar l’ACB?

Hi haurà alguna campanada aquest any? O el factor pista és indispensable?

En fi durant aquestes setmanes s’aniran descobrint tots aquest misteris.

Ara a gaudir de l’espectacle !!!



dimecres, 18 de maig de 2011

She & Him











Hola ¡¡

Exámenes ? Entregas ? Prácticas ? Consejo: Parad 5 minutos y leed sobre She & Him mientras os tomáis un algo... y relaaaaaax.

Resulta que Zooey Deschanel y M.Ward no se conocían de nada, pero ella es actriz, y le pidieron que hiciera con Ward una canción para los créditos de su película The Go-Getter. A partir de ahora los conoceremos como la chica y el chico.



La chica ya venía haciendo sus composiciones, que no publicaba por verguenza y que finalmente pasó al chico, el cual le dijo que aquello era un disco, y que se tenian que poner a ello. Y así fue, vía e-mail se pusieron a ello retocando canciones poco a poco etc... hasta que en 2008 llego "Volume I".



Tienen un estilo indie-folk requeteque-interesante, aparte ella tiene una voz tan dulce como un sugus. En 2010 publicaron "Volume II" (calvos no se quedaron), que es de un estilo musical muy parecido al primero, pero visualmente se muestran mucho más frescos y poperos en sus videos y conciertos.



En este último disco hicieron una colaboración con Tilly and the Wall (la semana que viene hablaré de ellos) sus primos hermanos del pueblo. Mi opinión ? Sus canciones son muy buenas por separado y juntas, aunque un cd entero puede ser demasiado... gracias a Jobs existe la sesión aleatoria... todo solucionado ¡

Escuchad sus canciones aquí.

Un saludo ¡



dimarts, 17 de maig de 2011

Gerontocracia burguesa


Es un momento difícil para hacer reivindicaciones poco triviales como el cierre de webs que comparten propiedad intelectual ajena. Cuando el paro ha llegado al 21.9% en España tres años después de haber comenzado la crisis, muchos piensan que la gente debe centrarse en cosas más importantes. Esto lo dicen los oportunistas, la burguesía de hoy que intenta que el Tercer Estado permanezca impasible ante el recorte de sus derechos. ¿Qué hizo el Gobierno al comenzar su segunda Legislatura sino ignorar la desaceleración económica mientras esbozaba un proyecto de Ley de recortes culturales? Cualquiera puede saber que tras un desaceleración viene una crisis, y entonces ¿cómo un gabinete de ministros puede tener la poca vergüenza de ignorar algo tan obvio y encima recortar en ocio? Es cierto que la familia que ya no recibe ni siquiera ayudas económicas tras vencer el paro, no va a tener ADSL, ni ordenador siquiera -yo lo vendería al menos- , en una situación precaria casi todo es un lujo; qué decir de un DVD de 14.95€.
Pero voy a generalizar. Con un salario neto mensual de 1300 euros de media (en 14 pagas), quítale la hipoteca que has de pagar entre dos (con ese sueldo no hay otra manera), si tienes coche, si tienes críos, si hay que ir al dentista, suma y sigue porque no te llega para comprar una dosis digna de cultura: elige entre un DVD de estreno, o dos de segunda mano, o un libro -de bolsillo además-, o tres entradas para el cine, sin palomitas y el día del espectador. Pongámonos serios, señores, antes de recortar en cultura (cosa que a este país le hace falta por vía intravenosa) lanzad nuevas plataformas, regular la televisión (y quitar la telemierda de T5 y A3), explotad el formato digital, que es más ecológico, más económico, más popular.
Estamos gobernados por la gerontocracia burguesa y como estamos tan apalancados en nuestros ordenadores, en nuestro sofá, en nuestra miseria diaria y en nuestros problemas personales no somos capaces de tomar la iniciativa y movilizarnos; sólo nos quejamos desde nuestro televisor, nuestro Facebook, Twitter, blog, pero no hay cojones de escribir un cartel, coger una bandera, perder una tarde en pro de nuestros derechos y libertades. Y si no que se lo digan a las pocas docenas de personas que se han manifestado este Domingo 15.05.11 en ciudades grandes y menores, de mano de "Democraciarealya" y otras plataformas, reivindicando soluciones sociales y una auténtica democracia política.
El Estado del Bienestar está gobernado por burgueses que han sabido adiestrar muy bien al Tercer Estado. Colegas, o nos movemos o nos joden.

Voy a ir preparando la vaselina.





dilluns, 16 de maig de 2011

Tallers i teatre


Avui parlem d’una companyia que fa anys! 10 anys, de fet! Els pirates teatre és una companyia que neix com a grup d’amics que es van ajuntar ja fa una colla d’anys per muntar Els pirates de Gilbert i Sullivan. Van tenir sort i van encadenar projecte rere projecte. Dirigits per l’Adrià Aubert, alumne d’últim curs de direcció i dramatúrgia de l’Institut del teatre, i amb una bona colla d’actors alumnes i llicenciats, també de l’Institut, és una companyia que compta amb nou espectacles en cartell, on s’hi compten infantils, musicals i teatre de carrer. A més, el proper divendres, dia 20 de maig presenten a l’ateneu popular de nou barris el seu espectacle Comedy Tonight, però en una versió especial pel seu aniversari, amb tots els actors que han passat per la companyia i amb més músics dels que els acompanyen habitualment. Comedy Tonight es tracta d’un recital dramatitzat on una sèrie de curiosos personatges, suposadament entesos en matèria de teatre musical, faran una repassada al gènere; de Kurt Weill a Sondheim. Una recomanació perfecta pels que encara no tinguin plans pel vespre de divendres.
A més, volia esmentar que el passat cap de setmana, i també aquest i el que ve, es presenten a l’Institut del Teatre els tallers de final de curs de 3r. La setmana passada vam poder gaudir de Roberto Zucco i El mestre i Margarita, dirigits per Jorge Vera i Pep Tossar respectivament. Tots dos bons treballs interpretatius i de direcció d’actors. Com a única pega, algunes transicions poc trobades i alguns moments un pel allargassats. Aquest proper cap de setmana (divendres, dissabte i diumenge), podrem veure Les variacions Golberg, dirigida per Carme Portacelli, i el que ve, Company, de Sondheim, en aquest cas, taller de musical. Us els recomano també, a més, els tallers de l’institut són gratuïts.

Per més informació consulteu la web de l’institut(www.elspiratesteatre.org) i la pàgina de facebook de la companyia els pirates teatre.

Felicitats a la companyia cumpleañera, i als alumnes de tercer de l'IT
XOXO

dijous, 12 de maig de 2011

Lakers KO

Per què quan es perd sempre és tenen que buscar culpables? M’estic referint a la derrota dels Lakers, del passat dimarts, on en diversos mitjans de comunicació volen donar la culpa a Pau Gasol o bé a Kobe Bryant quan diria que la culpa no es de cap dels 2 o dels 2 depèn com és miri. Crec que quan un equip no aconsegueix els objectius marcats a principi de temporada, molta gent ho veu com a fracàs, però també s’ha de veure el transcurs d’aquest esdeveniments, està clar que els Lakers al començament de temporada tornaven a aspirar a revalidar l’anell aconseguit els 2 anys anteriors, cosa que no ha pogut ser.

Jo crec que un dels motius ha estat la seva preparació i aquí la meva reflexió sobre el que ha passat. Durant la temporada de la NBA és juguen més de 80 partits, durant els 6 mesos de lliga regular, o sigui que juguen uns 13 partits per mes. El que equivaldria a jugar entre 3-4 partits per setmana. Fins aquí encara pot ser raonable, però si contem els entrenaments i tots els desplaçaments per tots els EEUU (que són moltes hores de vol). Pot suposar una carrega gran física i mental molt gran pels jugadors, per tant aquí, els entrenadors i fisioterapeutes han de saber gestionar la temporada i crec que potser aquí és on han fallat aquest any els Lakers. Aquest any, si ens fixem amb Pau Gasol que té una mitjana d’uns 40 min per partit. Suposa un gran desgast durant tot l’any. Llavors com a jugador pots arribar al final de la temporada força cansat i més si com l’any anys anterior Gasol va tenir diverses lesions que el va fer poder descansar a mitja temporada i arribar més fresc al tram final. Tot això pot ser un dels motius pels quals potser aquest any no ha estat al nivell que s’esperava durant els play off.

Segurament sempre en les derrotes s’han de buscar culpables i en aquest cas la gent que no és massa seguidora de Gasol ha trobat un moment genial per poder criticar el seu suposat joc tou, però aquesta gent no té present els 2 últims anys on Gasol va ser capaç de parar i superar tan a Howard fa 2 anys com l’any passat a Kevin Garnet durant els play off. Però bé ja ho te això del esport que la gent té una memora molt selectiva .

Un altre motiu per la derrota crec que és el grup, em sembla molt bé que tinguin un dels millors jugadors com és Kobe Bryant i un dels jocs interiors més equilibrats amb la potencia de Bynum i el talent de Gasol, però els ha faltat un aportació extra dels jugadors de banqueta, com és diria popularment, un jugador revulsiu que surti quan ningú t’ho esperes i et pugui canviar el ritme d’un partit.

Per últim és la gestió dels egos d’una plantilla que ha guanyat tot durant 2 anys i això no és gens fàcil.

Per últim m’agradaria fer un petit homenatge a Phill Jackson, el mestre del Zen, que amb aquesta derrota i als seus 65 anys ha decidit retirar-se oficialment com entrenador. Segurament per títols serà el millor entrenador ja que ha aconseguit la xifra de 11 anells, una autentica proesa i que és pràcticament impossible. Igual que el seu percentatges de victòries on és del 70%. Esperem que en la nova etapa tingui sort. Gràcies per aquest anys i per haver-nos fet gaudir tant dels Bulls de Michael Jordan , com els Lakers de Bryant – O’neal i Bryant-Gasol.

Pd: Desprès de la derrota ja han començat haver rumors sobre diferents traspassos i entre ells hi ha el intercanvi Gasol/Bynum + Artest per Howard ... a veure que ens depararà aquest estiu.


dimecres, 11 de maig de 2011

Oh Land







Hola ¡¡

Ya llega el verano y con el.... Oh Land ¡¡

Nanna Oland Fabricius es una cantaautora y productora danesa hija de una cantante de opera y un organista que se crió y educó en las escuelas reales de ballet de Suecia y Dinamarca, cosa mala.

Su nombre artístico es Oh Land y se dedica a alegrarnos los días con un pop electronico experimental que no puede no gustarte, es imposible.

Dejó el ballet tras una fractura que la tuvo en cama unos meses y la empujó a la música. Su primer álbum nos llega en 2008 , "Fauna" fue editado por "Fake Diamond Records"una discográfica independiente danesa, éxito medio-bajo.



Y ahora sí que sí, con cuenta de VEVO y todo, llega su segundo disco "Oh Land"de manos de Sony Music, que llega al Top 5 de Dinamarca. Intentan meterlo con calzador en EEUU donde ha llegado al 184 del 200 de Billboard (no está tan mal) actuando incluso en Letterman.



En una entrevista dijo "Quiero que mi ábum sea una mezcla entre la gran ciudad y la naturaleza, porque los dos me empujan constantemente en diferentes direcciones. Vivo y crezco en el ojo del huracán."



No podemos ignorar que la chica funciona, y que trae de serie un pop no enlatado que vale la pena. Por cierto me declaro fan de los audiovisuales que proyecta en los globitos de sus conciertos.

Si quereis escuchad algo de ella en Spotify... no vais a poder, no está.

Un saludo enorme ¡

dimarts, 10 de maig de 2011

Lo veo así



Es una vergüenza que tengamos que soportar una etapa política tan pobre. Ya es triste que exista el PP; porque podría existir un partido de derechas que no hiciera vomitar (aquí en Catalunya tenemos a CIU, es de derechas, pero transmite cierta confianza), que estuviera basado en la democracia, la libertad de derechos, la transparencia, el crecimiento económico, impulsar la libre empresa, reducción de impuestos y de servicios públicos (van de la mano).... Algo serio, de confianza, en el que te sintieras representado, o al menos, que pudiera llamarse “alternativa”. Pero ahí tenemos a un Mariano Rajoy, Esperanza Aguirre y un largo etcétera, con sus grandes "alternativas de gobierno" bajo secreto de sumario.

Yo no sé cómo consiguió Zapatero llegar a la presidencia del PSOE, pero ha sido un gran fiasco. Es el Montilla de España, un pelele, una marioneta, un incompetente, que debería dejar su trono a otro, aunque sólo sea para quitarle un poco el polvo.

¿Es una utopia pedir que aparten los intereses partidistas en pro del bien común de España? ¿Hay algún político DE VERDAD?

El Estado del bienestar, que no es ni chicha ni limoná, ha sido interpretado así por los partidos políticos de medio mundo. Hacer promesas con fines sociales o la empresa privada para obtener votos y gobernar así el país. Luego, aunque tu gestión haya sido una mierda, tienes tu paga vitalícia, tus escoltas y tus trabajos en grandes universidades, en organismos internacionales, etc. Aunque el bienestar y la prosperidad del país a largo plazo te importe una mierda, basta con conseguir los votos suficientes como para llegar a este estado supremo. No tienes porqué aparentar ser una persona íntegra, con argumentos sólidos, auténticas alternativas, ganarte la confianza auténtica del electorado... sólo necesitas hacer creer a los ciudadanos que el otro candidato es un inepto que llevará al país a la autodestrucción.

¿Hay alguien preparado para 4 años de gobierno de Rajoy tras el fiasco de Zapatero? Menuda etapa, tú.


divendres, 6 de maig de 2011

Bye Bye Laden

Bona nit a tots!
Bé, com segur que sabreu fa poc va ser mort Ossama bin Laden, un terrorista dirigent d'Al-Qaida que va ser el més alt responsable de l'atac a les torres bessones fa ja quasi 10 anys.
Arran d'aquesta notícia mil i una li han seguit, realment ha estat una explosió d'informació.
Tot va començar quan EEUU va avisar de que havíen mort bin Laden tot i que hi havia dubtes al respecte per part de tothom. De seguida va aparèixer el Sr. Barack Obama per confirmar la notícia. Tot seguit van començar a sortir a la llum detalls de l'operació anomenada Geronimo i de com els SEALS havien entrat a la residència d'Ossama i l'havíen mort.
Però on era el cos? Això ningú ho tenia clar. Moments més tards es va dir que havia estat llançat al mar després de donar-li pau amb els ritus musulmans corresponents. tantes coses han acabar provocant un fort enrenou i encara avui surten notícies sobre si les fotos del mort hauríen de sortir a la llum, de què hi havia en les memòries flash que guardava el terrorista... I moltes més coses.

Ara ve quan ens toca fer una mica de reflexió i pensar en tot això una mica en fred.
Matar Ossama bin Laden era la millor cosa que es podia fer per lluitar contra el terrorisme? Això ha canviat més coses a més del rumb que porten les properes eleccions americanes? És això el que s'anomena justícia? És necessari fer tant de soroll amb la notícia?

Són moltes més les preguntes que ens podríem arribar a formular i realment moltes no tindríen una resposta clara ni única. No podem contestar simplement que això és justícia ni podem dir que no ho és, una cosa seria un insult per tots els morts que hi van haver i hi han hagut provocats per atemptats terroristes i l'altre seria un insult al sistema judicial poder.

Realment no és una cosa senzilla ni agradable el fet de "mullar-se" en un tema com aquest. per la meva banda només diré que trobo que cap ésser humà hauria de poder decidir sobre la vida i la mort dels altres però alhora acceptaré el fet de que a partir d'ara podrem estar segurs de que aquesta persona en concret no provocarà més immolacions.

Us deixo aquí el video de com el Sr Obama anuncia la mort de bin Laden i explica l'operació.


Sigui com sigui, mai no oblidarem com es va patir aquell 11 de setembre.

Salut i sort per a tots.

Xavier

dijous, 5 de maig de 2011

Gràcies Barça !! ¿Por qué Madrid ?

Gràcies Barça per ser com ets. Gràcies Barça, per tenir un estil de joc concret, definit , bonic, de toc, amb aquest rondos, mobilitat de pilota i frescor. Gràcies per tenir un entrenador com cal, que sap a què jugar i que té una filosofia “made in Barça”. Gràcies Guardiola per ser un senyor dintre i fora el camp. Gràcies per tenir aquest jugadors formats a la Masia que et donen un caràcter especial, tenen un saber fer i una filosofia que ens representa a tots dintre i fora del terreny de joc. Gràcies per tenir el millor jugador del món. Gràcies Barça per saber fitxar a jugadors que venen amb ganes de treballar i ens donen un plus sense cap ego ni aires de superioritat. Gràcies Barça per no entrar dintre de les crítiques dels altres. Gràcies per aquests partits!!! Gràcies Gràcies i Gràcies.

¿Por qué no se ha jugado nada en 180 minutos y aún os quejáis de los árbitros? ¿Por qué queréis ver una mano negra donde no la hay? ¿Por qué en vez de criticar, no hacéis autocrítica sobre vuestro juego? ¿Por qué os quejáis de jugar con 10 si jugáis al límite? ¿Por qué con la calidad de los jugadores no habéis pasado del 30% de posesión en 5 partidos? ¿Por qué habéis hecho el antifutbol? ¿Por qué crear si se puede destruir? ¿Por qué no tenéis una filosofía de juego? ¿Por qué lleváis del 2003 hasta ahora 10 entrenadores? ¿Por qué no confiáis con la cantera? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué? ¿Por qué?


dimecres, 4 de maig de 2011

Brandon Flowers







Hola ¡¡
Cómo va todo ¡??

Es un hecho que los grupos van y vienen, aparecen y desaparecen, se forman y se desintegran... Este fue el caso de The Killers.

Fuímos muchos los que nos sentimos muy apenados cuando dijeron aquello del "descanso indefinido", pero no hay mal que por bien no venga ¡¡

Brandon pasó por otras bandas (Blush Response) antes de llamar a un anuncio del que sería el guitarrista de The Killers, David Kesnning; ocupando el puesto de vocalista y posteriormente sintetizador. Ronnie Vannucci y Mark Stoermer también formarían parte de la banda de "Faboulous Las Vegas".



Tras la formación del grupo en 2001 y más de 6 años de giras, 4 álbumes de estudio (1 de ellos recopilatorio con remixes y demás...), muchísimos singles y más conciertos aún... se rompió el saco y el grupo decide tomarse un descanso.



En 2010 Brandon Flowers, ya en solitario lanza "Flamingo" un álbum de 14 temas (nada menos) con estilo pop-rock-indie o indie-pop-rock o rock-indie-pop , lo que queráis :D.
Que ha conseguido un éxito medio en casi todo el mundo (5,95€) y que ha cosechado 3 singles "Crossfire", "Only the Young" y " Jilted lovers & broken hearts" aunque este último no llegó a las listas.



En mi caso destaco (y mucho) la canción "Hard Enough", escuchadla, de verdad.

Como curiosidades os cuento que Brandon (llhcsh#¡?¿*ciuhds¡¡¡¡) se casó con su novia de toda la vida en Hawaii y que tiene 3 hijos, también que pertenece a la Iglesia de los Santos de Jesucristo (vaya por dios).

Si os apetece escuchad más de él en Spotify haced click aquí.

Siempre un placer...

Vicent

dimarts, 3 de maig de 2011

Going on.

Me puse en marcha y descubrí, por quincuagésima vez, que lo mas difícil una vez has empezado el proyecto, es mantener la marcha. Para mí, lo complicado de mantener la marcha, no es el simple hecho en sí, sino concienciarme a lo largo del camino, que estoy persiguiendo un fin, un propósito que me hice un día, y se irá dibujando si yo sigo constante ese camino. Si no me paro, si no cambio, si no abandono.
Todos podemos ser jóvenes . Tenemos ambiciones que han ido cambiando, asi como nuestras relaciones, amistades, nuestras necesidades,nuestras inquietudes. Han cambiado con nosotros, evolucionado. El sino de una persona está en el cambio, un sine qua non de nuestra propia existencia. Toda nustra vida hemos visto cambios, no conocemos nada más. Entonces ¿porqué nos extrañamos al darnos cuenta, conscientemente, que hemos cambiado, que ya no somos los mismos?

Muchos de nosotros seguimos queriendo hacer muchas cosas, pero la experiencia me ha enseñado que mientras el dia disponga de 24 horas y nuestra vida se limite a 90 años activos, debemos organizar nuestro tiempo y segun las personas, viviendo el dia a dia. O no.
Solo sé una cosa: que tengo un objetivo y que para llegar a él tengo dos maneras. Elija la que elija, ambas requieren mi máximo esfuerzo, mi máxima dedicación y una constancia sin objeciones. Sin embargo, mi vida es ahora y también debo vivirla. Eso es algo que todos sabremos un dia u otro.

2007. MBS


dilluns, 2 de maig de 2011

Petita crítica petitburgesa...


Brecht. Teatre Polític. Almeria Teatre. El casament dels petits burgesos. Comprem la idea? Bé, serem bons, comprarem.
La família i els amics d’una jove parella es reuneixen per celebrar el banquet de les noces d’aquests, a la seva nova casa, de lloguer. Amb mobles fets pel nuvi amb les seves pròpies mans (al llarg de l’hora i mitja d’espectacle cinc cadires i un sofà petit es fan malbé). També falla el llum del dormitori quan els hostes van a mirar la casa, i la nata muntada del púding no arriba per a tots els convidats. A més la germana petita de la núvia s’embolica amb el fill del llogater, una mica paradet; una parella d’amics no s’avergonyeix a l’hora de demostrar el gran fracàs del seu matrimoni; el pare no és capaç de parlar de res que no sigui el passat, del que no pot callar, i la mare prefereix beure a veure què passa al seu voltant. L’amic del nuvi, mentrestant, intenta lligar-se a la núvia, que, per acabar-ho d’adobar, està embarassada.
Un retrat amargament divertit de la petita burgesia alemanya de principis de segle XX.
La direcció és bona. Es treballa el distanciament brechtià mitjançant la caracterització i el moviment. Els personatges semblen titelles macabres, més mortes que vives, movent-se quasi ritualment. A més, l’elocució del text destaca pel bon gust del treball dels actors (si de cas, criticar l’estranyesa de trobar membres de la mateixa família parlant diferents catalans, però, tant de bo tot fos això en el teatre català!). A més la interpretació per part dels actors és bona, emocionada i emocionant, volgudament sobreactuada; el punt just que el teatre èpic de Brecht requereix.
A més, l’escenari a tres és una gran elecció, car permet parar una taula i fer al públic partícip de l’àpat.
Dos detalls extraordinaris, la banda sonora, basada, si l’oïda no em falla en una variació de la Ballade von der judenhure Marie Sanders, del mateix Bertolt Brecht amb música de Hans Eisler; i les copes afinades, que permeten musicar l’obra amb els brindis.
Però no tot son elogis. Llàstima. Brecht escriu aquest text en un moment determinat de la història, per realitzar una crítica determinada d’un comportament determinat. És més, Brecht crea una nova teoria dramàtica a partir de la idea que ell té del teatre, una arma que ha d’intentar sobre i per sobre de tot suscitar la reflexió del públic sobre la situació real que es mostra a escena. I em sembla una idea maca del que el teatre ha de ser. Una cosa que ens recorda als Joglars i al seu Ubú Rei encara abans de la transició... Però no crec que aquest text, presentat sense cap mena de dramatúrgia, sigui prou vigent com per a provocar en el nostre públic d’avui la reacció que ahir va buscar l’alemany.
Sense cap altre pretensió que divertir al personal, bon teatre.
XOXO