 |
| Jaime Lannister. Pura prepotència i la millor espasa del regne. |
Em sap greu però avui no puc parlar d’esports desprès de tot el que ha passat aquesta setmana i el que passarà ens els propers mesos o anys.
Esta clar que Espanya s’ha convertit en una marea blava al poder del PP on gràcies a les alcaldies i presidències autonòmiques gestionaran 31.000 milions en impostos. Tal i com va succeir al novembre hi haurà una altre marea blava de CiU a tota Catalunya. Ara aquí es on em faig la pregunta. Realment les dretes son el canvi que necessita Espanya i Catalunya per tirar endavant? En serio que les retallades i deixar de fer politiques socials és el que ens interessa?
Quin panorama ens espera? Desprès d’aquestes eleccions el PP s’ha convertit amb un nen petit que sap que tindrà molt bons regals de Reis perquè els ha vist i saps que estan allà i està esperant amb candaletes perquè arribi i per això vol avançar la data de les eleccions generals previstes pel març del 2012. En canvi el PSOE vol allargar el màxim per poder rentar la cara al partit i millorar la nova figura del pròxim candidat a enfrontar-se amb Mariano Rajoy.
Segurament el PSOE tindrà molta feina a fer i poc temps, ja que gràcies a la seva reforma laboral i a l’atur que hi ha la gent està molt indignada i enfadada, sinó només cal veure com llocs on tota la vida han estat del PSOE com Andalusia o Extramadura han desaparegut a mans del PP.
Probablement el mal estar general, la poca connexió que té el govern amb les persones i un discurs d’esquerres que sempre costa més de defensar que el discurs populista de les dretes ens espera un panorma força fotut per la gent d’esquerres.
Ara bé sempre es diu que és pot aprendre de la derrota aquí es on esta el problema d’aquest politics que enlloc de assumir el “mea culpa” i veure que la gran majoria dels votants d’esquerres estan decepcionats i INDIGNATS, culpen a la crisi dels mals resultats. Llavors crec que forà bo que algun polític és passes per la puerta del sol o per plaça Catalunya i mires el manifest perquè veuria que totes les propostes són molt coherents i lògiques per un país del segle XXI.
A Catalunya el panorama no és força millorable que a la resta d’Espanya ja que el PSC on té una gran crisis d’identitat segurament la més gran dels últims temps, ja que continua sent el gos falder del PSOE però alhora hi ha una part del partit que li agradaria desvincular-se i formar un partit sense dependre de la seu de Madrid. A causa d’això i de algunes politiques mal fetes ha perdut 2 ciutats on portava 32 anys governant, com es Girona i Barcelona a favor de CIU que continua pujant i sembla que ara mateix esta sobre una onada de felicitat i bonança a costa d’uns votants desencantats amb l’esquerra catalana.
Finalment trobo estrepitós el que està passant amb ERC, crec que ara mateix es un vaixell sense rumb ni lideratge i això els votants ho perceben ja que no creuen amb aquest partit. Sort que finalment Joan Puigcercos i la seva cúpula han dimitit i a partir de setembre hi haurà les eleccions. Crec que Esquerra el que hauria de fer es mirar una mica els nostres veïns del país basc i amb Bildu i potser aprendrien quelcom. I és podrien aplicar el lema, units fem força, perquè ja està bé tants partits d'esquerres i disgregats.
A més a més a Catalunya suma un nou factor i es la por a la immigració ja que el partit de Jossep Anglada PxC ha pujat com l’espuma gràcies al seu discurs racista i amb el lema “primer els de casa”. Que són discursos on crea inseguretat i odi a parts iguals i gràcies aquest discurs ha tingut regidors a Hospitalet, Santa coloma, Mataro, Vic i altres ciutats.
Per últim m’agradaria afegir per la gent que no s’ho hagi mirat, és una sèrie de propostes de Democràcia Real JA. La veritat val la pena fer una lectura.
Tot seguit, les expliquem de manera esquemàtica:
Eliminació dels privilegis de la classe política:
Controlar l'absentisme parlamentari
Supressió de privilegis fiscals i equiparació amb el salari mitjà
Eliminació de la immunitat legal
Publicació obligatòria del patrimoni
Reducció dels càrrecs designats a dit
Lluita contra l'atur:
Repartiment de tasques per fomentar reduccions de jornada i conciliació laboral
Jubilació als 65 anys
Bonificacions per a empreses amb menys del 10% de treballadors temporals
Garanties laborals
Restabliment dels subsidi de 426 euros als aturats de llarga durada
Dret a l'habitatge:
Expropiació pública dels pisos que no s'han venut i traspàs al mercat de lloguer protegit
Ajudes al lloguer per a joves i persones amb pocs recursos
Dació com a pagament suficient per cancel·lar la hipoteca
Serveis públics:
Control independent de pressupostos i despeses
Contractació de personal sanitari per reduir les llistes d'espera
Contractació de professors per garantir una ràtio adequada d'alumne per aula
Reducció de costos a les matrícules universitàries
Finançament públic de la recerca per garantir-ne la independència
Transport públic econòmic, ecològic i de qualitat
Aplicació de la llei de dependència
Control dels bancs:
Prohibició de qualsevol rescat a entitats bancàries
Augment dels impostos del sector en funció de la despesa social provocada per la crisi
Devolució de tot el capital públic aportat
Prohibició d'invertir en paradisos fiscals
Regulació de sancions a la mala praxi i als moviments especulatius
Fiscalitat:
Reducció de la despesa militar
Augment del tipus impositiu a les grans fortunes
Eliminació de les SICAV
Recuperació de l'impost sobre el patrimoni
Control real i efectiu del frau fiscal
Promoció internacional de la taxa Tobin sobre les transaccions financeres
Llibertats ciutadanes:
Abolició de la llei Sinde i protecció de la llibertat a internet
Referèndums obligatoris per les qüestions de gran importància o que arribin de la UE
Modificació de la llei electoral per garantir un sistema autènticament representatiu i proporcional
Independència del poder judicial
Democràcia interna als partits
Marina Lambrini Diamandis de madre galesa y padre griego es conocida como "Marina and the Diamonds.
Tras mudarse a Londres con 18 años empezó a dar clases de canto y baile, y (lo más importante) empezó también a componer sus canciones con GarageBand. Finalmente pagó 500 libras para que alguien produjera sus canciones, y como resultado obtuvo en 2007 su primer EP: "Mermard vs Sailor".
Desde ahí todo rodado, 2 EPs más y finalmente en 2010 disco : "The Family Jewels".
Su estilo es un indie-pop, a veces muy indie, a veces muy pop... y engancha. Destaco su gran afinación (escuchar I'm not a robot) y la creatividad del equipo que crea sus videoclips.
En "Hollywood" nos habla de una azafata polaca que sueña con ser una gran artista famosa etc. "Hollywood infected your brain, you wanted kissing in the rain, oh oh living in a movie scene, pucking American dreams". En definitiva el sueño que todos hemos tenido alguna vez, llenar un estadio, ser famosos y que nos hagan fotos.
Un 10 para Marina que trasmite la frescura y originalidad que escasea en el mundo de la música comercial. Espero que os guste tanto como a mi ¡¡
Para ver su página en Spotify hacer click aqui.
Un saludo ¡¡
Vicent
pd: Hoy es el cumpleaños de nuestro compañero Rebulà ¡¡ Mil felicidades ¡¡
Com m’agrada el bàsquet !!! per tant no puc deixar de parlar-ne, avui m’agradaria començar a parlar de les eleccions del 5 millors jugadors de l’ACB i del MVP d’aquesta temporada.
Segons les votacions obtingudes que es donen 25 punts pel 1r, 15 pel 2n , 10 pel 3r, 5 pel 4rt i 3 pel 5é, aquestes votacions les realitzen els entrenadors de cada equip, els capitans , un grup representant dels mitjans de comunicació i per últim aficionats a traves de la web. Per cadascuna de les diverses posicions. I un altre apart per MVP
Aquest any els guanyadors han estat els següents:
Bases: Marcelinho Huertas amb 90 punts
Escolta: Jaycee Carroll amb 90 punts
Aler: Fernando San Emeterio amb 100 punts
Ala-pivot: Nik Caner–Medley amb 100 punts
Pivot: Ante Tomic amb 60 punts
Fins aquí tot podria semblar correcte, però un servidor té molts de dubtes amb l’adjudicació del premi a millor pivot i ara m’explicaré. Per començar el premi tinc la sensació que s’ha de donar per els les estadístiques i també pel que representa el jugador dintre del mateix equip, per exemple tots els jugadors que han estat guardonats és podrien dir que són el jugador franquícia del equip, però en el cas de Ante Tomic no és així. Ja que és un jugador d’equip i no ha destacat en cap moment de la campanya. A més si analitzem els seus vots podem suposar un part de favoritisme a favor de l’afició.
| PÍVOT | Total | Entrenadors | Jugadors | MM.CC | Afició |
| 1. A. TOMIC | 60 | 25 | 10 | - | 25 |
| 2. J.FREELAND | 48 | 10 | 25 | 10 | 3 |
| 3. S. BARAC | 45 | 15 | 5 | 15 | 10 |
| 3. G. AYÓN | 45 | - | 15 | 25 | 5 |
Com podem veure si eliminéssim el vot de l’afició el resultat seria molt diferent i Freeland obtindria 45 i en canvi tomic es quedaria nomes amb 35.
La meva critica és al sistema de votacions, ja que crec que darrera de les votacions d’internet dels aficionats pot haver una certa manipulació alhora de votar, ja que sempre aquest vots d’internet és poden modificar o fer una propaganda més gran perquè un sector voti més. La meva proposta seria que el sistema continues igual però que la votació de l’afició servis per decantar la balança en cas d’empat. Per exemple en aquest cas si trèiem el sistema d’aficionats Tomic i Barac tindrien 35 punts però com que l’afició ha votat més a Tomic se’l donaria un punt extra.
Se que des de aquest petit blog no es canviarà el model, ja que darrera del sistema de votacions hi ha una gran publicitat d’Orange i demés patrocinadors que no els interessa. Però de cara de donar un premi s’hauria de fer mirar. Ja que el cap i a la fi es un reconeixement per la feina ben feta durant aquesta temporada i crec que Tomic aquest any no ha estat el millor en la seva posició. Potser d’aquí uns anys serà un gran dominador però el 2010-2011 no ha fet números i partits per ser el millor pivot de l’ACB.
Els play off ja estan aquí
Per últim faré un petit comentari, ja que un cop acaba la lliga regular han arribat els play off de l’ACB. on l’ordre dels quarts de final són els següents:
1 . Regal FCB vs 8. Unicaja de Màlaga
2. Real Madrid vs 7. Fuenlabrada
3. Powe electronics Valencia vs 6. Bizcaya Bilbao Basquet
4. Caja Laboral vs 5. Gran canarias 2014
Ara deixo anar una serie de pregunta a veure si durant aquestes setmanes es poden resoldre. Ja que aquest play off per mi estan molt i molt oberts.
Així que creieu que el Barça campió de ACB podrà guanyar els play off?
Veieu una alternativa al Barça? Penseu que el Madrid podrà tornar a guanyar aquest cop?
Es notarà la baixa de Tiago Splitter als play off? O tornarà aparèixer la millor versió de San Emeterio?
Pesic ha aconseguit formar un gran bloc a Valencia, però suficient per guanyar l’ACB?
Hi haurà alguna campanada aquest any? O el factor pista és indispensable?
En fi durant aquestes setmanes s’aniran descobrint tots aquest misteris.
Ara a gaudir de l’espectacle !!!
Avui parlem d’una companyia que fa anys! 10 anys, de fet! Els pirates teatre és una companyia que neix com a grup d’amics que es van ajuntar ja fa una colla d’anys per muntar Els pirates de Gilbert i Sullivan. Van tenir sort i van encadenar projecte rere projecte. Dirigits per l’Adrià Aubert, alumne d’últim curs de direcció i dramatúrgia de l’Institut del teatre, i amb una bona colla d’actors alumnes i llicenciats, també de l’Institut, és una companyia que compta amb nou espectacles en cartell, on s’hi compten infantils, musicals i teatre de carrer. A més, el proper divendres, dia 20 de maig presenten a l’ateneu popular de nou barris el seu espectacle Comedy Tonight, però en una versió especial pel seu aniversari, amb tots els actors que han passat per la companyia i amb més músics dels que els acompanyen habitualment. Comedy Tonight es tracta d’un recital dramatitzat on una sèrie de curiosos personatges, suposadament entesos en matèria de teatre musical, faran una repassada al gènere; de Kurt Weill a Sondheim. Una recomanació perfecta pels que encara no tinguin plans pel vespre de divendres.
A més, volia esmentar que el passat cap de setmana, i també aquest i el que ve, es presenten a l’Institut del Teatre els tallers de final de curs de 3r. La setmana passada vam poder gaudir de Roberto Zucco i El mestre i Margarita, dirigits per Jorge Vera i Pep Tossar respectivament. Tots dos bons treballs interpretatius i de direcció d’actors. Com a única pega, algunes transicions poc trobades i alguns moments un pel allargassats. Aquest proper cap de setmana (divendres, dissabte i diumenge), podrem veure Les variacions Golberg, dirigida per Carme Portacelli, i el que ve, Company, de Sondheim, en aquest cas, taller de musical. Us els recomano també, a més, els tallers de l’institut són gratuïts.
Per més informació consulteu la web de l’institut(www.elspiratesteatre.org) i la pàgina de facebook de la companyia els pirates teatre.
Felicitats a la companyia cumpleañera, i als alumnes de tercer de l'IT
XOXO
Per què quan es perd sempre és tenen que buscar culpables? M’estic referint a la derrota dels Lakers, del passat dimarts, on en diversos mitjans de comunicació volen donar la culpa a Pau Gasol o bé a Kobe Bryant quan diria que la culpa no es de cap dels 2 o dels 2 depèn com és miri. Crec que quan un equip no aconsegueix els objectius marcats a principi de temporada, molta gent ho veu com a fracàs, però també s’ha de veure el transcurs d’aquest esdeveniments, està clar que els Lakers al començament de temporada tornaven a aspirar a revalidar l’anell aconseguit els 2 anys anteriors, cosa que no ha pogut ser.
Jo crec que un dels motius ha estat la seva preparació i aquí la meva reflexió sobre el que ha passat. Durant la temporada de la NBA és juguen més de 80 partits, durant els 6 mesos de lliga regular, o sigui que juguen uns 13 partits per mes. El que equivaldria a jugar entre 3-4 partits per setmana. Fins aquí encara pot ser raonable, però si contem els entrenaments i tots els desplaçaments per tots els EEUU (que són moltes hores de vol). Pot suposar una carrega gran física i mental molt gran pels jugadors, per tant aquí, els entrenadors i fisioterapeutes han de saber gestionar la temporada i crec que potser aquí és on han fallat aquest any els Lakers. Aquest any, si ens fixem amb Pau Gasol que té una mitjana d’uns 40 min per partit. Suposa un gran desgast durant tot l’any. Llavors com a jugador pots arribar al final de la temporada força cansat i més si com l’any anys anterior Gasol va tenir diverses lesions que el va fer poder descansar a mitja temporada i arribar més fresc al tram final. Tot això pot ser un dels motius pels quals potser aquest any no ha estat al nivell que s’esperava durant els play off.
Segurament sempre en les derrotes s’han de buscar culpables i en aquest cas la gent que no és massa seguidora de Gasol ha trobat un moment genial per poder criticar el seu suposat joc tou, però aquesta gent no té present els 2 últims anys on Gasol va ser capaç de parar i superar tan a Howard fa 2 anys com l’any passat a Kevin Garnet durant els play off. Però bé ja ho te això del esport que la gent té una memora molt selectiva .
Un altre motiu per la derrota crec que és el grup, em sembla molt bé que tinguin un dels millors jugadors com és Kobe Bryant i un dels jocs interiors més equilibrats amb la potencia de Bynum i el talent de Gasol, però els ha faltat un aportació extra dels jugadors de banqueta, com és diria popularment, un jugador revulsiu que surti quan ningú t’ho esperes i et pugui canviar el ritme d’un partit.
Per últim és la gestió dels egos d’una plantilla que ha guanyat tot durant 2 anys i això no és gens fàcil.
Per últim m’agradaria fer un petit homenatge a Phill Jackson, el mestre del Zen, que amb aquesta derrota i als seus 65 anys ha decidit retirar-se oficialment com entrenador. Segurament per títols serà el millor entrenador ja que ha aconseguit la xifra de 11 anells, una autentica proesa i que és pràcticament impossible. Igual que el seu percentatges de victòries on és del 70%. Esperem que en la nova etapa tingui sort. Gràcies per aquest anys i per haver-nos fet gaudir tant dels Bulls de Michael Jordan , com els Lakers de Bryant – O’neal i Bryant-Gasol.
Pd: Desprès de la derrota ja han començat haver rumors sobre diferents traspassos i entre ells hi ha el intercanvi Gasol/Bynum + Artest per Howard ... a veure que ens depararà aquest estiu.
Es una vergüenza que tengamos que soportar una etapa política tan pobre. Ya es triste que exista el PP; porque podría existir un partido de derechas que no hiciera vomitar (aquí en Catalunya tenemos a CIU, es de derechas, pero transmite cierta confianza), que estuviera basado en la democracia, la libertad de derechos, la transparencia, el crecimiento económico, impulsar la libre empresa, reducción de impuestos y de servicios públicos (van de la mano).... Algo serio, de confianza, en el que te sintieras representado, o al menos, que pudiera llamarse “alternativa”. Pero ahí tenemos a un Mariano Rajoy, Esperanza Aguirre y un largo etcétera, con sus grandes "alternativas de gobierno" bajo secreto de sumario.
Yo no sé cómo consiguió Zapatero llegar a la presidencia del PSOE, pero ha sido un gran fiasco. Es el Montilla de España, un pelele, una marioneta, un incompetente, que debería dejar su trono a otro, aunque sólo sea para quitarle un poco el polvo.
¿Es una utopia pedir que aparten los intereses partidistas en pro del bien común de España? ¿Hay algún político DE VERDAD?
El Estado del bienestar, que no es ni chicha ni limoná, ha sido interpretado así por los partidos políticos de medio mundo. Hacer promesas con fines sociales o la empresa privada para obtener votos y gobernar así el país. Luego, aunque tu gestión haya sido una mierda, tienes tu paga vitalícia, tus escoltas y tus trabajos en grandes universidades, en organismos internacionales, etc. Aunque el bienestar y la prosperidad del país a largo plazo te importe una mierda, basta con conseguir los votos suficientes como para llegar a este estado supremo. No tienes porqué aparentar ser una persona íntegra, con argumentos sólidos, auténticas alternativas, ganarte la confianza auténtica del electorado... sólo necesitas hacer creer a los ciudadanos que el otro candidato es un inepto que llevará al país a la autodestrucción.
¿Hay alguien preparado para 4 años de gobierno de Rajoy tras el fiasco de Zapatero? Menuda etapa, tú.
Gràcies Barça per ser com ets. Gràcies Barça, per tenir un estil de joc concret, definit , bonic, de toc, amb aquest rondos, mobilitat de pilota i frescor. Gràcies per tenir un entrenador com cal, que sap a què jugar i que té una filosofia “made in Barça”. Gràcies Guardiola per ser un senyor dintre i fora el camp. Gràcies per tenir aquest jugadors formats a la Masia que et donen un caràcter especial, tenen un saber fer i una filosofia que ens representa a tots dintre i fora del terreny de joc. Gràcies per tenir el millor jugador del món. Gràcies Barça per saber fitxar a jugadors que venen amb ganes de treballar i ens donen un plus sense cap ego ni aires de superioritat. Gràcies Barça per no entrar dintre de les crítiques dels altres. Gràcies per aquests partits!!! Gràcies Gràcies i Gràcies.
