divendres, 29 de juliol de 2011

Vacances!

Bon dia a tothom!
Un blog en grup és una feina complicada per a tots els membres! Tots tenim unes obligacions i tot i així ens hem decidit a treballar en aquesta aventura.
No obstant, l'estiu, tot i que de vegades sembli mentida, ja és aquí i per tant no sempre podem anar adaptant-nos en tot moment.

Per tant hem decidit que a partir d'avui i fins el dia 1 de setembre farem vacances i aprofitarem per recarregar les piles i tornar amb la màxima energia possible per tots aquells que de tant en tant ens llegiu.

Gaudiu de les vacances!!

dijous, 28 de juliol de 2011

Sol solet

Hola, que tal va l’estiu? La veritat és que aquest estiu esta sent una mica atípic, ja que esta venint acompanyat de forces pluges i temperatures més suaus de les que ens té acostumbrat.

Normalment el temps és basen amb unes previsions meteorològiques estacionals que són una eina resultant del càlcul dels models meteorològics realitzats per potents ordinadors, però encara són poc fiables i sensibles a les nostres latituds, ja que es basen en models a nivell planetari que traslladen anomalies a la franja tropical. No obstant, ens donen indicis de com podria ser el temps dels propers mesos.

La NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) va publicar la previsió d’anomalies, tèrmiques i pluviomètriques, del continent europeu per al període comprès entre els mesos de juny i novembre. Si analitzem ambdues variables, mes a mes, podem fer-nos una idea aproximada de l'estiu que tindrem i hem tingut a casa nostra:

Juliol: Es mantindrà l’anomalia pluviomètrica positiva a bona part de la península Ibèrica. Respecte a Catalunya, aquest superàvit de precipitacions quedaria restringit a les comarques de la meitat nord, segurament per efecte de les tempestes de mitja tarda que durant l’època estival acostumen a sorgir en àrees de muntanya. Per aquest motiu, les temperatures serien més baixes en aquesta mateixa zona. La resta del país tindria unes precipitacions i temperatures al voltant de la mitjana. La veritat que ha sigut una previsió força encertada, ja que ha estat dels juliols més plujosos que es recorden.

Agost: Habitualment, durant la segona quinzena d’agost el temps comença a inestabilizar-se, amb una major activitat tempestuosa durant les tardes. Enguany sembla que es mantindria aquesta tendència, no només al nord de Catalunya sinó que també a les comarques de ponent i de les Terres de l’Ebre, on arribarien les tempestes procedents del Sistema Ibèric. Les temperatures serien les habituals d’un mes d’agost, és a dir, que faria calor i xafogor a la costa.

Setembre: L’estiu es podria acomiadar amb un temps similar al previst per a l'agost: amb les temperatures pròpies per a l’època de l’any i amb força precipitacions, possiblement de caràcter convectiu, a les comarques del nord, de ponent i del sud.

Llavors sembla ser que si volem gaudir del bon temps només ho podrem fer la primera quinzena d’agost, així que si voleu platja i sol aneu els primers dies d’agost.

Per cert que ningú es pensi que aquest estiu es degut al canvi climàtic, ja que els efectes del canvi climàtic són a llarg termini i les previsions per Espanya i Catalunya, són de més sol i més calor.

Bones vacances.

dimecres, 27 de juliol de 2011

Superbus








Hola a todos ¡¡

Por lo general los medios españoles tendemos a ignorar la música francesa, que normalmente sí hace campañas y estratagemas para llegar al resto de Europa... este es el caso de... Superbus¡

La oreja de Van Gogh francesa, con un puntillo más punk y rockero, esta compuesta por Jen, Pat, Mith, Le Snob y Greg Jacks, cuatro chicos y una chica, siendo ella la que principalmente compone las canciones, hace entrevistas etc.



Han sacado cuatro cd's: Aaeromusical, Pop'n'Gum, Wow (este sí que sí, los lanzó a la fama en Francia y alrededores) y por último y con toques más electrónicos "Lova Lova".



Destacar, que ellos SÍIII se han atrevido con el inglés, cosa envidiable en grupos españoles, que podrían llegar algo más lejos si intentarán llegar al mercado Europeo traduciendo sus canciones... aunque se han hecho intentos, como la Oreja de Van Gogh, que editó su disco "Guapa" con algunas canciones traducidas al italiano... el resultado? Preguntad a algón italiano si saben quienes son xdxd.



El caso es que en Francia les va bien, y en otros países europeos tienen "nombre" así que... que más pueden pedir ?? Nos vienen dando unas melodias bailables y que se enganchan dignas de pistas de baile, pero algunas otras dignas de sentarse y escuchad con atención... mezcla perfecta ¡¡

Ya sabéis que viene ahora : Spotify o Grooveshark.

edito: Han realizado un disco recopilatorio "Happy bus day" con 5 nuevas canciones una de ellas en los videos "Mes défauts".

Un abrazo pequeños lectores.

divendres, 22 de juliol de 2011

"No hi ha cap refrany que menteixi"...

La manca d'inspiració en vacances sembla afectar-nos a tots en algun moment! Però avui me decidit a aprofitar-me de la nostra llengua catalana i deixar una selecció de refranys o dites de la nostra terra amb una breu explicació del possible origen, tot i que en molts casos sigui fàcilment deduïble i poder jo m'equivoqui, no obstant, faré el que podré!   



  • A casa del paleta mai la feina no està feta.




  • A casa del paleta, cent goteres a la teulada.  




  • Un clar exemple de que quan una persona es dedica a un ofici, en general treballarà més fora de casa, cobrant, que a casa sense cobrar.
    • A dies llargs, llargs treballs.
    • A la dona i la cabra, corda llarga.
    • A pagès endarrerit, cap anyada no li és bona.
    • Aigua vaig esperar i tard vaig sembrar; sap Déu què colliré!  
    • Al mal segador la palla li fa destorb.
    Exemples de frases més típiques d'escoltar a la pagesia que no pas a la gent de ciutat. Totes fan referència a la feina i a la vida de pagès. En la segona podem veure un clar exemple del masclisme, llibertat però no tota, que s'ha de treballar.



  • A l’abril, aigües mil.





  • Abril plovent, maig rient.  




  • Abril plujós i maig ventós fan l'any ric i profitós.





  • Uns quants exemples de com a l'abril sempre se la considerat un més de pluges.



  • A reunions parlen primer els necis i els innocents; els darrers, els prudents.



  • Abans d’ensenyar, aprèn.



  • Abans de burlar-te d’algú, mira bé com ets tu.



  • Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí.



  • Abans de parlar, pensar.



  • Abans que coneguis, no lloïs ni vituperis.



  • Al bo buscaràs i del dolent te n'allunyaràs.



  • Al bon entenedor, amb poques paraules n'hi ha prou.



  • Allò que es veu, s’aprèn.



  • Allò que està ben après, mai es perd.



  • A paraules de neci, orelles sordes.







  • Tots exemples de que de vegades més callar i pensar. Simples dites que de vegades ens recorden que més val fer servil el cervell que per això el tenim. O bé que hem de controlar una mica més la nostra boca abans de decidir què dir.

    I per un dia ja n'hi ha prou! Properament una mica de Barcelona pels vostres ulls!

    Xavier

    dijous, 21 de juliol de 2011

    Triatló de la vila


    Hola,
    Com va l’estiu? Avui m’agradaria fer un post més personal i explicar-vos una vivència que vaig tenir el diumenge passat. La veritat que va ser una experiència nova i molt gratificant. Vaig participar a la meva primera triatló i espero que no sigui l’ultima, ja que em va quedar un gran sabor de boca desprès d’haver-hi participat.
    Per qui no sàpiga que és una triatló aquí teniu una breu explicació : La triatló és la combinació de 3 esports amb aquest ordre : natació, bici i córrer. On les 3 proves és fan de forma consecutiva i dependent de la categoria hi ha diferents distancies. Les categories més populars son les següents:
    Sprint 750m nedant – 20 km en bici – 5km corrents
    Olímpica 1,5km nedant – 40 km en bici – 10km corrents
    Ironman: 3,8km nedant – 180km en bici – 42 km (marató) corrents
    La meva primera triatló va ser amb la modalitat més curta que és Sprint, ja que el poc entrenament i la meva inexperiència em vaig decidir per començar amb una categoria Sprint. Tot s’ha de dir que la meva preparació preveia per la prova va ser una mica desastrosa, ja que va haver una combinació de lesions, mandra i cansament acumulat al llarg de la temporada de bàsquet. Com a tot la prova que més em vaig preparar perquè és la que em feia més por va ser la natació i la veritat que va anar força bé.
    Primer de tot el Dissabte vaig anar a buscar els dorsals ( bici, casc i córrer), xip, casquet de bany i saber a quina hora tindria la meva sortida (8:30) i amb el dorsal 1149. Un cop tenia tot vaig començar a preparar les coses, com fer una ultima repassada a la bici, assajar les transicions, comprar crema antimeduses, vaselina per evitar les rosadures i l’aigua i demés líquids per no baixar el ritme durant la cursa. Un cop ho vaig enllestir tot vaig anar a dormir amb força nervis.
    Diumenge tot i no dormir gaire bé em vaig llevar a les 6 i em vaig fer un esmorzar d’esportista, un plat de tallarines amb oli, un suc d taronja i un plàtan, TOT això per tenir els nivells d’hidrats de carboni al 100%. Un cop em vaig fer la bossa i agafar tot el material vaig agafar la bici i vaig anar cap els bòxers xino xano, fins que em vaig adonar que no havia inflat les rodes i vaig tenir que parar a una benzinera, sort que ho vaig poder arreglar.
    Un cop entrat en bòxers i havent deixat preparada la roba, bici, dorsal, tovallola pels peus i les aigües, em vaig dirigir a la platja apunt per començar la meva aventura, encara que abans vaig tenir temps de veure la sortida dels triatletes professionals ( la veritat que donen respecte) i poder ficar-me dins l’aigua per esclafar, comprovar la temperatura de l’aigua i l’estat (ja que ens van avisar que hi havia mar de fons).
    Un cop arribat l’hora de la veritat em vaig col·locar a la línia de sortida, força a l’esquerra i pel mig a esperar que sones la senyal de sortida, la veritat és que els 2 minuts previs a la sortida sem van fer eterns i em van passar moltes coses pel cap. Finalment van donar la senyal de sortida i tothom es va tirar a l’aigua, en aquell moment per mi va ser el més estressant de tota la cursa, ja que no vaig saber quan tirar-me ja que nomes veia espuma i cossos movent-se sense sentit, però finalment em vaig tirar i vam començar a tirar, entre empentes, coces, cops de colzes i d’altres parts del cos, llavors poc a poc em vaig anar obrint cap a la dreta i cap l’exterior em vaig sentir molt més còmode i vaig poder anar nedant a un ritme força constant, combinant crol i braça per orientar-me dins del mar, ja que era el meu primer cop que nedava en mar obert, finalment vaig arribar a la meta de natació amb un temps de 15 min i finalment vaig començar pujada directe a boxes per fer la primera transició. On hem vaig enfundar els pantalons, samarreta , casc de bici, mitjons i bambes i vaig començar a rodar amb la bici.
    El circuit de bici consistia amb dues voltes que anaven des de la torre Mapfre fins al fòrum, la veritat i per sort va ser un circuit força pla, encara que tenia dues corbes molt tancades i força perilloses, però per sort no va haver cap accident, durant el recorregut en bici vaig poder agafar aire. I anar a un ritme constant, finalment els 20 km els vaig fer amb 36 min. Llavors al entrar en boxes vaig haver de deixar la bici treure’m el casc, posar-me el dorsal de l’esquena al pit, agafar la gorra i començar a córrer.
    La veritat que al baixar de la bici ja em vaig notar amb una certa fatiga de cames i al començar a córrer vaig veure que havia de baixar a un ritme més lent del que m’hagués agradat a sobre amb la xafogor que feia és va notar a la part final, sort que al inici estaven avituallament amb l’aigua, però el circuit de córrer era pla i consistia en arribar fins al pàrquing que hi ha abans del fòrum i tornar a la Meta situada en les Torres Mapfre, durant el primer km de carrera va ser força etern, però un cop vaig començar a rodar a un ritme constant i al veure la meta, la fatiga va desaparèixer i els últims 100 m vaig fer un esprint i vaig concloure la meva primera triatló amb una marca total 1h i 28 min.
    La veritat que recomano a tothom que es vegi capacitat a fer-la ja que és un subidon enorme i a més que la organització estava molt bé.
    Per últim vull agrair a la meva família pel suport i els ànims que em van donar ja que sense ells crec que no hagués estat el mateix.

    dimecres, 20 de juliol de 2011

    Noisettes








    Muy buenas ¡¡

    Queridísimos lectores y no lectores ¡¡ Hoy os acerco a Noisettes ... sin The ¡¡ Muy fuerte ¡¡ xdxd

    La chica, Shingai Shoniwa, toca el bajo y canta, Dan Smith toca la guitarra mientras Jamie Morrison le da a la bateria... y ya tenemos grupo... a veces parece tan fácil ¡¡



    Síiiiiii ¡¡ Son de estas que levantan el ánimo ¡¡ El caso es que ellos provienen de Londres ( saludos a Xavi, que lo tenemos extraditado allí) y tienen un estilo musical tirando a indie-rock... pero muy pop, no cuesta de oir.



    En cuanto a como se presentan visualmente... me encantan, simplemente perfectos... a veces a alguien que te gusta tipo Lady Gaga con cosas puestas que piensas... oh no¡ ( como Marina and the Diamonds ) pero con estos chicos aún no me ha pasado.



    Han conseguido publicar dos discos "Whats the time Mr.Wolf?" y "Wild Young Hearts" siendo este último el que los ha dado a conocer casi mundialmente... en España (como no podia ser de otra forma) gracias a un anuncio de coches ^^.

    Podeis seguir disfrutando de su música en Spotify o GrooveShark.

    Un abrazo ¡

    dimarts, 19 de juliol de 2011

    Juegos de mesa (I)


    Hoy voy a hacer un OffTopic de una de mis grandes aficiones, recientemente descubierta: los juegos de mesa.

    De los juegos que he podido probar últimamente se encuentran: Los colonos de Catán, Russian Campaign, Zombies, ZombiesTown, Dixit, SpaceHulk y Battlestar Galáctica Juego de Tablero.
    Ahora mismo tengo en mis manos el juego de mesa de Juego de Tronos, recién adquirido por lo que no puedo opinar aún. Empezando por los menos 'frikis' tenemos: Dixit y Los Colonos de Catán.


    -Dixit: Es un juego para un máximo de 6 jugadores bastante simple, que, al fomentar la creatividad de los jugadores, lo hace muy interesante.
    Se trata de un juego de cartas que contienen unas ilustraciones que podríamos definir como "neo-surrealistas" pues la temática no existe y además las ilustraciones carecen de sentido alguno. Al principio del turno de un jugador, éste dice una frase que le sugiera una carta de su mano que haya elegido y la coloca bocabajo en el centro de la mesa. Los demás jugadores, tras oír la frase recitada eligen la carta de su mano que crean más se ajusta a la frase o descripción que hizo el jugador del turno sobre su propia carta y colocan la carta seleccionada junto a la del jugador del turno. Se barajan estas cartas y se descubren. Cada jugador ha de adivinar cuál es la carta origen (la que corresponde al jugador del turno que dijo la frase sobre ésta misma carta). Una vez se ha descubierto la carta origen, a través de una tabla se puntúa a los jugadores. El que llegue antes a 33 puntos, gana la partida.
    Es un juego rápido y creativo, muy divertido y apto para todas las edades. Eso sí, yo no recomiendo grandes diferencias de edad entre los jugadores, y si los jugadores no se conocen de nada es mejor fijar un tema sobre el que recitar las frase (p. ej. películas, música, series de animación, etc.) para que todos tengas las mismas oportunidades de descubrir las cartas y no haya "favoritismos", por decirlo de alguna manera.



    -Colonos de Catán: Es un juego de 4 jugadores máximo con el juego básico (con expansiones se puede ampliar a 6) muy sencillo pero que da mucho de sí, según la compañía y la experiencia de la misma incluso en otro juegos. Se trata de una isla con diferentes recursos primos en la que los jugadores instalan sus aldeas, cerca de uno u otro recurso, que necesitas para poder construir carreteras, poblados, ciudades e incluso para "cartas de desarrollo" que te otorgan distintos tipos de ventaja. El objetivo es conseguir 10 puntos de victoria a través de construir aldeas, ciudades, rutas comerciales y también con las cartas de desarrollo con las que conseguirás monopolios comerciales, caballería, edificios como bibliotecas o mercados que te otorgan directamente más puntos de victoria.
    La clave del juego es desarrollar tu imperio a la vez que dificultas el de los demás, pero siempre en su justa medida porque no todas las materias primas estarán a tu alcance en el número que necesitas para la expansión y es entonces cuando hay que comerciar con tus contrincantes haciendo trueques de materia prima.
    Es un juego de colaboración, intereses y picaresca, apto para todas las edades, fácil para aprender a jugar y muy suculento además de rápido; las partidas pueden durar entre 45min y 90 min. Hay que decir la edición actual está muy mejorada respecto a la imagen.

    Sí es verano. No, no quiero postear cosas serias. Este es mi período de desencanto. Siempre me muestro escéptica, pero en el fondo está la esperanza de un cambio que nunca llega; cuando veo que tengo razón me desanimo. Pero para eso están los juegos!

    divendres, 15 de juliol de 2011

    Big city...Big problems?

    Bon dia i bon hora des d'Anglaterra.

    Estant aquí el temps passa volant i realment no saps com plantejar els dies, molts museus gratuits, molts carrers per caminar i massa coses per veure i visitar. No obstant és curiós veure com són de diferents les coses entre dues grans ciutats com són Barcelona i Londres.

    Londres és una ciutat amb un transport public prou eficient però amb massa gent, vagis a l'hora que vagis no hi aniras sol, sempre hi ha moltíssima gent. Pels carrers del centre el mateix i es nota en els preus també, menjar fora i de qualitat és molt car.
    Tot i la típica educació anglesa està clar que no els hi preocupa donar-te una empenta sempre acompanyada d'un "I'm sorry" clar. La gent té pressa i això crea certa pressió en l'ambient de forma constant, cosa no molt saludable pel meu gust.

    El temps és bastant trist i mai no pots assegurar que no plourà en el dia d'avui, no obstant, està clar que hi ha una cosa que podem envejar d'aquesta "city" i és el nombre i tamany dels parcs urbans que hi ha, fàcilment et pots perdre.

    Per una altra banda la cuina. Es veu que cada cop agafen més influències externes però està clar que els hi falta una cuina més saludable en molts aspectes. Anar menjant sandvitxos cada migdia no sembla molt saludable. Els llocs de menjar ràpid abunden i són molt més assequibles que qualsevol altre lloc.

    És destacable el gran nombre de museus gratuits que hi ha a la ciutat, tot i que la majoria són d'art o bé el British Museum creat a partir d'espolis que més val no mencionar.

    Està clar que és una ciutat plena de vida, no obstant trobo que la vida passa massa ràpida i no sembla tant apreciable com és a d'altres ciutats més tranquil·les.

    Només volia deixar-vos aquestes idees i que aprofiteu per fer un petit plantejament sobre què opineu de la vostra ciutat. Com la veieu?

    Xavier

    dijous, 14 de juliol de 2011

    Esport : diversió o negoci ?


    Hola,

    Avui vull no vull parlar d’esports i esportistes que surten a diaris i omplen minuts a les televisions, sinó m’agradaria fer dintre del que cap un petit homenatge a la gent que cada dia es lleva i fa esport a part de la seva feina.

    Em sembla molt be que els esportistes s’els donguin beques o tinguin un sou perquè el cap i a la fi pot ser una feina, però el que em sembla una burrada son els milions que es despilfarren tontament amb la compra de jugadors. Un exemple clar és que el últim fitxatge del Reial Madrid és va comprar per 30 milions, quan potser fa 10 anys no s’hagués pagat ni 10, crec que en un moment de crisis els clubs rics haurien de veure que no esta el “horno para bollos” i pagar aquestes xifres. I més sabent que la majoria de beneficiats a part dels clubs i el jugador son els seus representants que fan moure molts fils i interessos i sinó que li diguin al sr Mendes, on ja te 5 jugadors i un entrenador dintre del RM i tots ells en menys de 3 anys. I sinó llegiu aquest parells d’articles i veureu el negoci del segle entre un entrenador i el seu representant. Aquí i aquí

    Per mi te molt més valor i mèrit la gent que es lleva a les 6 del mati per anar a córrer i desprès a les 8 ja estan a la feina, o els clubs esportius que han d’entrenar a les 10 de la nit perquè tots els jugadors puguin arribar amb independència de la feina que tinguin i estan fins les 11 passades entrenant i practicant un esport, perquè el cap i a la fi l’esport és practica i esta constituït com una forma de diversió i per gaudir, en canvi cada cop més és un negoci on paguen molts i es beneficien pocs!!!

    dimecres, 13 de juliol de 2011

    Katie Melua







    Hola ¡¡

    Un poco más tarde de lo normal os traido a Katie Melua... es de estas chicas que aunque no conoces de nada, la miras ( aunque sea en GoogleImages ) y piensas... debe ser buena persona.



    Katie es originaria de Georgia, pero con 13 se fue al Reino Unido, primero Belfast... luego Londres (gran ciudad). Su primera aparición en la caja tonta fue en un programa de talentos cuando tenía 15 años.



    Más tarde un productor de música se fijo en ella para hacer una banda de blues y jazz, pero finalmente ella acabo sacando su primer disco en solitario en el 2003... con 19 años ¡¡ Desde entonces tiene 4 discos más... en España su canción más conocida es "Nine million bycicles", aquí la teneis.



    El caso es que tanto su estilo como sus videoclips son ORIGINALES ¡¡ No se a vosotros, pero hoy en día es difícil ver algo que no te recuerde a cualquier otra cosa que llevo o hizo no se quien no se cuando... me explico, y eso merece un gran aplauso :p.

    Katie se deja escuchar en Spotify y en GrooveShark y Spotify

    Un saludo ¡¡

    dimarts, 12 de juliol de 2011

    Portar uniforme escolar


    Fa no gaires díes vaig assabentar-me de la notícia que un col·legi públic de l'Hospitalet introduïrà l'uniforme escolar per als seus alumnes, que el poden vestir de manera voluntària.
    És un concepte que ja fa anys que es porta a debat, en el qual molts pares i mares i professors hi estàn a favor.
    En aquest col·legi de primària en concret, la qüestió es va votar en una reunió de l'Ampa amb un resultat del 90% dels pares i mares a favor de la reforma.
    El principal objectiu de la reforma, en engloba altres mesures com la impartició de classes troncals en anglés, segons va dir el director de l'escola en una entrevista televisiva a BTV, es llimar les diferències entre els nens i nenes i fomentar la igualtat, unificar-los, millorar l'autoestima de l'alumnat (la majoria son immigrants) i atorgar un element perquè a aquets els sigui més senzill sentir que pertànyen a algun lloc.
    Molts dels detractors d'aquest tipus de mesura al·leguen que l'uniforme fa menguar l'individualitat del alumnes a més a més de les connotacions polítiques que sol tenir aquesta costum.
    Si hi ha una cosa certa és que l'Administració no pot i no té potestat per decidir si un col·legi/institut ha de fer portar l'uniforme o no. Pot donar carta blanca, però està en mans dels pares i mares, tutors i educadors i també dels alumnes decidir si és una mesura positiva o buida. Aquest és el cas de la Generalitat Valenciana i la Comunitat de Madrid. És gràcies a aquestes iniciatives unilaterals que responen a les ambicions d'uns pocs, el que fa que una gran part de la població interessada hi estigui en contra, de forma reaccionària i que sovint titllen de mesures retrògrades i amb interessos polítics. L'element sexista de l'uniforme femení també està a l'epicentre del debat, però en això sí que podem demostrar que no estem al segle passat.
    Crec que a moltes persones els cal desvincular l'uniforme amb posicionaments polítics (encara que costa força) i llegir-ne les lectures positives: atorga un caliu de respecte i formalitat a l'educació i la cultura, nivella les cultures i les posicions socials fent mengüin les diferències, uneix i agermana l'alumnat, els dóna un sentiment de pertinença i orgull i per a moltes famílies suposa una manera pràctica i económica de vestir els seus fills cada dia per anar a escola.
    No us sembla tot això molt més essencial que les connotaciones polítiques o la individualitat dels nens? Creieu que l'uniforme inhibeix la seva individualitat de manera tan drástica que ha de passar per sobre tots els altres ventatges? Trobo que els nens i adolecents tenen prous eines al seu avast per fomentar aquest aspecte i en canvi fa molta i molta falta disciplina, respecte i formalitat a l'educació. Només cal mirar-nos com estem avui dia a les aules.

    dijous, 7 de juliol de 2011

    País de pandereta

    Veient les noticies dia a dia em dono compte que cada cop hi ha gent pitjor, entre assassinats, maltractaments, robatoris, estafes, tan sigui de marits, empresaris, politics, etc… No hi ha noticia que no sigui dolenta i no es salva ningú.

    El problema és que cada cop totes aquestes noticies ens sonen tan familiar que al final ja no li donem d’importància ni li prestem l’atenció que hauria de tenir i es que és una cosa tan habitual que casi ja no és ni una noticia.

    Crec que cada cop som una societat més acostumbrada a la violència, corrupció, extorsió i cada cop estem més indignats, però alhora apàtics sobre totes aquestes noticies i aquest es el problema, que veiem una noticia de corrupció i pensem, total és Espanya ja es normal.

    Crec que en un país lliure com el nostre no hauria de ser gens normal ni lògic veure com algú habitual el maltractament, corrupció, estafes, ...

    Però clar com diu la dita paguen justos per pecadors, ja que un altre cosa que crec que no és 100% fiable és la justícia, ja que com sempre qui te influencies i diners no li passa re, en canvi el ciutadans si que en toca pringar, ja que les noticies es quan algun alt càrrec directiu, polític o qualsevol personatge entra a la presó i no quan pot marxar tranquil·lament i sense pagar fiança com el recent cas del SGAE.

    Però be estem en un país de pandereta, un sembla can pixa i aquí tothom pot robar, estafar i extorsionar mentre no l’agafin i un cop agafat si tens la pasta tranquil que sortiràs sense cap problema i a sobre amb una mica de sort si ets un polític tornaràs a guanyar unes eleccions i estaràs 4 anys més estafant i robant.

    Pd: m’agrada’t la iniciativa d’alguns alcaldes, sobretot els 4 de la CUP on tots s’han abaixat el sou, ojala tota la classe política fes igual i entenguessin que ser polític es estar al servei del poble i no és una forma de guanyar diners i estafar als ciutadans que al cap i a la fi paguem el seu sou.

    dimecres, 6 de juliol de 2011

    I'm from Barcelona








    Hola ¡¡

    Quien me conoce a fondo sabe que me encanta Suecia y todo lo que "salga" de allí.
    Es el caso también de "I'm from Barcelona" un grupo sueco de pop/folk formado por (nada más y nada menos) que 30 miembros... no quiero imaginarme como hacen para quedar para ensayar ¡¡



    El caso es que dan un buen rollito increible con todas sus canciones... y es un claro ejemplo de como personas jovenes pueden involucrarse en proyectos de más o menos éxito por el simple hecho del creer, y no por el dinero o por la fama.



    Qué más os cuento?? El cabecilla es Emanuel Lundgren, que fue quien fundó la banda, aparte de componer la mayoría de las canciones. Tienen 2 cd's (2006 y 2008) y aquí en España sonaron por que su canción "We are from Barcelona" sonana de fondo en un anuncio de San Miguel, en 2009.



    Se han movido desde "Dolores recordings" (sí, Dolores) hasta EMI Music Sweden... aunque no parecen haber cambiado ni un poquito, con sus decenas de instrumentos y una gracia que parece que les viene natural, por eso la trasmiten tan bien... viva Barcelona¡

    Spotify y Groove Shark haciendo click ok ? Como siempre.

    Un abrazo gente ¡

    pd: parece que nadie salvo nosotros ha notado que la entrada de la francesita estaba a mitad ¡¡ fue un fallo técnico de difícil explicación :D

    dimarts, 5 de juliol de 2011

    No hay pan para tanto chorizo


    ¿Hay algún personaje político, de la Administración o empresa privada en esta país que sepa lo que significa estas palabras? Dimisión. Dignidad. Justicia.
    Pero hay otras palabras que me gustaría destacar también: Estupidez.
    En las elecciones de la junta directiva de la SGAE, en las que sólo han votado el 8% de los socios de la entidad (si mal no he leído) , la formación de Teddy Bautista ha salido reelegida por éstos. O bien estos insensatos no leen la prensa, no miran la tele y no escuchan la radio mientras los llevan en coches privados de un lado a otro o son imbéciles. Sí, tengo la lengua muy suelta; mi madre me la intentaba sujetar a mamporros pero no lo consiguió. Pero ¿qué van a conseguir cuatro tortazos de una madre cuando el proceso judicial y penal del país es un chiste?
    La lectura que saco es que les importa bien poco quien corte el bacalao mientras les pasen su parte. ¿Estoy equivocada? Si sólo vota el 10% de los socios ¿porqué es? ¿Porque sólo puede votar el 10% o porque sólo ha votado el 10% pese a la comodidad del voto por correo?
    ¿Para qué darle tanto bombo a las elecciones si lo que importa de verdad son los cargos? Porque es lo esencial. "Delegar" es lo vital. Y el presidente directivo es la piedra angular. Si se ha vuelto a escoger a este hombre, es porque están todos igual de podridos: "No tenen ni merda al ventre"
    ¿A nadie le suena el caso Millet? ¿Nadie le encuentra paralelismos al "Caso Palau"? Aunque fuera reelegido, Bautista llevaba 30 años al frente de la entidad, no mucho más que Millet al frente del Palau cuando lo detuvieron.
    Creo que los tribunales hacen packs descuento: Pack Corrupción: tráfico de influencias, malversación de fondos, corrupción, apropiación indebida y administración fraudulenta. Si cumples todos los requisitos tal como entras en la cárcel te vas sin fianza. Eso sí te quitamos el pasaporte eh, para que no puedas escaparte. Ahora por favor, vuelve al trabajo, no dimita si no te apetece, nadie te va a obligar a hacerlo.
    Impunidad política, judicial y seguro que fiscal también, como con Félix Millet, que aún no le ha salido de los huevos de devolver el dinero de los demás. Eso sí, seguirá formando parte de la cúpula feudal catalana, junto con otras famílias de antigua ascendencia catalana. Como los las grandes famílias de caziques españoles.
    ¿Sabéis quién le ha dado la voz al pueblo? Ellos. ¿Sabéis quién escucha al pueblo cuando les sale de las pelotas? Ellos. Entonces ya sabéis cuál es nuestro sitio y cuál es el suyo. Todos sabemos que debemos tomarlo, pero ¿cómo, cuándo? Chi lo sa.

    divendres, 1 de juliol de 2011

    Calor, rebaixes i vacances!

    Quin estrés! Ves cap aquí, torna cap allà, revisa això i pensa en allò altre!
    Anar de viatge és sempre una gran experiència tot i que la feina que alhora comporta!


    Avui primer dia de rebaixes! No gasteu massa, porteu aigua i poseu-vos a l'ombra que la calor que fa no és poca!

    Una altra bona opció, per no gastar perquè sí és una visita a la platgeta i una bona capbussada!

    Per la meva part em toca preparar maleta i acabar de comprar cosetes pel meu viatge a Anglaterra! Marxo a London 3 setmanes! Però espero poder seguir comentant des d'allà!

    Per avui no puc més! Una abraçada!!!

    Xavier