dimecres, 30 de novembre del 2011
Cycle
Hola ¡¡
Hoy os traido un punk electroónico rarito, de la mano de Cycle. Se trata de un grupo algo peculiar, ya que es una colaboración entre artistas españoles ( David Kano, la bailarina "La China Patino" y Carlos Calderón) con un artista inglés ( el vocalista, Matthias Freund).
El caso es que es extraño, hasta antes de escribir esto no tenía ni idea de que habían españoles de por medio. Esta es la muestra de que si nos ponemos, podemos estar a la altura de cualquiera como músicos.
El nombre de "Cycle" viene por su objetivo, según afirman quieren recoger todo un ciclo de música de los noventa y los 00's. Ahora mismo Matthias Freund ha sido sustituido por "Ciclope"
y parece que su actividad ha cesado...
Aunque la banda existe de 2003, no fue hasta 2005 que dejaron de tocar en circulos muy reducidos tras su single "Apple tree" aunque si hubiera de destacar un single, éste sería "Confussion", también ha sido el más popular en España.
Tienen 11 discos en su historial, sólo uno de ellos públicado en España... (por que tiene más glamour grabar fuera de España?)
En fín.. he aquí un ejemplo de grupo mixto spaninglish, con un buen resultado (parecía imposible noo?? )
Un saludo
Grooveshark y Spotify
dimarts, 29 de novembre del 2011
Teaching no-death languages
dilluns, 28 de novembre del 2011
La Xocolata
Abans de res m'agradaria presentar-me! Em dic Adrià Subirana i sóc... bé... se'm podria catalogar com a Gastrònom, potser!
Des de ben petit (uns 5 o 6 anyets) he donat la tabarra a casa dient que em volia dedicar a la cuina, i fa uns anys vaig fer una diplomatura de cuina a l'Escola d'Hosteleria Hofmann (cal dir que no tinc comisió de cap de les empreses que pugui mencionar en qualsevol dels meus posts jajajajaja!!!) i actualment hi estic cursant la segona diplomatura, aquest cop de pastisseria!
Dedicaré les meves publicacions al blog a parlar sobre gastronomia en general, penjaré receptes senzilles (i d'altres complicades), us explicaré tècniques professionals que us ajudaran a millorar les vostres dots culinaries, farem cates de vins, parlaré de locals (bars, restaurants, cafès, etz) que val la pena visitar, i us aniré parlant de botigues (principalment de Barcelona o de venda on-line) on podreu comprar productes de qualitat a un bon preu.
Així doncs, si veiem el títol del post, us dic que estic fent pastisseria i que, si més no alguns dies, fa fred, què us ve al cap??? Si senyors! Xocolata a la tassa!!!
En aquest post us parlaré una mica sobre la xocolata i els seus orígens (molt per sobre) i sobre els varems que fan que una xocolata sigui bona (el que anomenem Cobertura) o de "pitjor" qualitat ("extrafino", fondant...).
La xocolata és una fruita de l'arbre Theobroma cacao, de la qual s'extreuen les "fabes"del cacao, que es fan fermentar uns dies, on el sucre natural que recobreix les fabes (principalment fructosa) fermenta, fent canviar la composició química de les fabes, començant-lis a donar el sabor característic de la xocolata. Després, es "torren" al sol i es fa un acurat procés de sel·lecció per destriar les fabes que estan en mal estat.
Després es passa a la torrefacció, entre 110ºC i 120ºC, acabant d'eliminar l'humitat i l'acidesa, desenvolupant gran part de les aromes. Aleshores s'eliminen les pells de les fabes, mostrant el que es coneix com a grué. Son petits troços de color marró fosc, amb una forta aroma a cacao i molt amargs.
Grué de Cacao. |
A la pasta de cacao, aplicant-hi calor, sucre i lecitina de soja (que és un emulgent, ajuda a que la xocolata ''compacti''), obtenim cobertura negra, és a dir, xocolata negra de bona qualitat. En resum, la xocolata només ha de dur aquests ingredients: Manteca de cacao, Cacao en pols desgreixat, Sucre i Lecitina de soja. En la majoria de casos s'hi afegeixen aromes a vainilla. És força lògic que les xocolates de bona qualitat només duen aromes naturals, i les de pitjor qualitat aromes de síntesi en laboratori (artificials).
Per obtenir xocolata amb llet és el mateix procés, tansols que s'hi afegeix llet en pols. La qualitat d'aquesta també determina la qualitat resultant de la xocolata.
Per obtenir la xocolata blanca... bé, ''xocolata'', es fa servir només manteca de cacao, sucre, llet en pols i lecitina (i aromes). Per tant, és incorrecte catalogar-ho com a xocolata ja que no duu cacao, no obstant, se li diu xocolata per la similitut amb la xocolata negra i la xocolata amb llet! (Bé, i perquè l'origen de la manteca de cacao... és la planta del cacao!).
La fruita del Cacao, amb les fabes fresques (blanques). |
És important que sapigueu que la xocolata es crema a una temperatura força baixa, la negra a uns 65º, i la xocolata amb llet i la blanca a una temperatura encara més baixa. No obstant, si la mesclem amb un altre producte (més manteca de cacao, llet, nata, oli...) la temperatura que pot assolir és més elevada (si no malament rai!!! Com ens ho fariem per fer un bescuit amb xocolata? jajaja).
Així doncs, a risc de fer-me pesat, us deixo una bona recepta i uns petits consells sobre com fer una deliciosa tassa de xocolata desfeta!!!
Les fabes ja fermentades i assecades al sol. |
- 100gr Nata líquida 32%
- 450gr Llet sencera
- 50gr sucre blanc de canya
- 20gr Farina o midó de blat (maizena)
- 230gr xocolata negra (mínim 64%)
- 20gr cacao en pols
- OPCIONAL:
- 20gr mantega
- Un pessic de canyella
- Un pessic de sal (molt poqueta!!)
- Pebra mòlta (molt poca també, li dona un toc molt curiós i agradable, ideal per quan fa fred!)
El primer que hem de fer és una crema.
Per això, barrejarem (en fred) en un bol la nata líquida, la maizena i el cacao en pols.
En una cassola escalfarem la llet i el sucre. Un cop arrenqui el primer bull, ho avocarem amb molt de compte (perquè no qualli i faci grumolls) sobre de la mescla de nata, maizena i cacao. Un cop ben barrejat, ho tornarem tot a la cassola i ho farem bullir un xic, fins que faci una crema (amb molt de compte que no se'ns enganxi a la base! que es crema de seguida!!!).
Aleshores és el moment de tornar la crema al bol, on hi afegirem la xocolata picada (tampoc en trossos microscòpics, però a daus d'un centimetre de costat és perfecte!) i ho remenarem per tal d'incorporar la xocolata a la crema. Fent-ho així enlloc de fent-ho bullir tot junt al foc ens assegurem de no perdre l'aroma fantàstic que té la xocolata i que no s'ens cremi, que la faria amargar una barbaritat!.
Un cop tenim la xocolata desfeta, hi podem afecir la mantega, la sal, la canyella i/o la pebra si així ho volem.
Aleshores només ens cal servir-la en tasses i acompanyar-ho de nata muntada i uns melindros o uns xurros recén fets!!! I a disfrutar com a nens petits!!!
P.D: podeu visitar la meva pàgina web a www.AdriaSubirana.com
Xocolata a la Tassa. |
divendres, 25 de novembre del 2011
Cop de Rock d'aquí poc!
Avui m'agradaria comentar-vos un espectacle que tinc previst anar a veure aquest desembre!
És tracta de "Cop de Rock" al Teatre Victòria!
Un musical amb grans èxits del Rock Català! Els Pets, Lax 'N' Busto, Sau, Sopa de cabra i molts més!
La crítica fins el moment ha estat espectacular!
La història tracta sobre un grup de joves que tenen un grup anomenat "Cop de Rock". En una de les seves actuacions coneixen a un grup de noies i... bé! No desvelarem el final! Que jo també ho voldré veure amb els meus propis ulls!
Hi ha una sèrie considerable de descomptes per a molts col·lectius! Estudiants, Jubilats, TresC, Carnet Jove...
Jo deixeu passar aquesta oportunitat de veure un musical i català!
Us deixo amb aquest video i espero que us agradi i us entrin ganes d'anar-hi!
Xavier
dijous, 24 de novembre del 2011
Menjar de temporada
Com bon mediterrani que soc intento fer dintre del que és possible una dieta mediterrània, saludable i variada, però pel tema de la globalització m’he donat compte que no és una cuina de temporada.
Ja que per exemple el carbassó la seva temporada va des de juny fins finals de setembre, en canvi el trobem durant tot l’any al súper, fruiteria, mercats … i per tant la temporada dels carbassons la desconeixem. Perquè si us pregunto quina es la temporada dels tomàquets? Pebrots? Naps? Cols? Mongetes? Síndria? Meló? Hi ha algunes que si que potser ho tenim clar com són les fruites de primavera com ara maduixes i cireres, o les d’estiu com el meló, la síndria, els préssecs i la d’hivern com son les taronges i les mandarines. Però sabeu que el tomàquet es un fruit d’estiu- tardor. Per tant a partir d’ara no l’hauríem de trobar i en canvi el trobem durant tot l’any.
Segurament és un dels beneficis dels hivernacles és poder mantenir unes condicions constants per tal de poder obtenir el fruit que ens interessa durant un procés molt més llarg i així allargar la vida i el període d’aquesta fruita.
A més a més gràcies a les noves tecnologies i amb la millores de tècniques cada cop es poden transportar més fruites d’una punta dl món i per tant potser aquí no es temporada de tomàquets però si a sud-americà.
Per exemple amb la millora del emmagatzematge d’alguns fruits, com per exemple les pomes es poden guardar d’un any per l’altre i la primera tongada de pomes que ens trobem a les fruiteries solen ser pomes de la collita del any anterior que han estat emmagatzemades amb unes condicions de fred, asèpsia i amb baixa concentració d’oxigen i fan que no madurin i serveix que les puguem consumir d’un any per l’altre. El problema d’aquestes tècniques es la pèrdua de qualitat em forma d sucres i vitamines ja que al moment de collir els fruits ho fan en un moment on encara no està madur 100% i per tant no té la qualitat optima.
Per tant la meva recomanació es saber quines son les fruites de temporada i de on provenen, ja que si es de la terra millor que millor. Així ajudem al sector agrari i pagès que ja que tenen veritables problemes per seguir endavant.
dimarts, 22 de novembre del 2011
Blogosfera
diumenge, 20 de novembre del 2011
dissabte, 19 de novembre del 2011
Enquesta nº 1
divendres, 18 de novembre del 2011
La prima de risc
Bé, expliquem una mica primer sobre el món de les inversions.
Com decidim quin rendiment ens ha de donar una inversió?
Bé, respecte a com mesurar la rendibilitat d'una inversió hi ha mil i una teories diferents sobre aquest aspecte. Però jo parlaré del criteri més conegut i del qual es parla normalment.
L'anomenat CAPM.
Segons aquest model per a un risc determinat hi ha una rentabilitat determinada i utòpicament sempre hauria de ser així.
Com funciona aquest model?
De manera simple: es compara la rendibilitat d'un actiu lliure de risc amb el projecte/inversió amb risc que volem adoptar.
Tota la rendibilitat de més que ens ha de donar l'actiu arriscat s'anomena prima de risc.
Els actius lliures de risc i actius arriscats.
La realitat es que no hi ha cap actiu o títol que sigui 100% lliure de risc, i segons aquesta suposició el model anterior no tindria cap sentit. No obstant considerem actius lliures de risc als bons o lletres del tresor que emeten els països.
Però és el mateix una lletra de Grècia que una lletra d'Alemanya? La resposta, lògicament, és No. El risc d'impagament d'un país en la situació de Grècia és molt més alt que no pas Alemanya.
Llavors el que fan els mercats és acceptar les lletres d'Alemanya com un actiu lliure de risc i a partir d'aquí ja podem calcular la prima de risc d'altres actius arriscats.
El cas Espanyol.
Resumidament el que ha passat en el Cas Espanyol és que la especulació ha fet pujar la prima de risc fins als 498 punts bàsics, que seria el mateix que dir un 4,98%.
Exemple:
Si la rendibilitat d'un bo alemany a 10 anys és del 1,80%, i es suposat lliure de risc, la rendibilitat que s'exigirà al mateix bo a 10 anys quan l'emeti el tresor espanyol serà de 6,78% (1,8+4,98).
I aquest 4,98 que se suma de més és la prima de risc!
Espero que hagi quedat clar i qualsevol dubte que aparegui, pregunteu i intentaré respondre!
Xavier
dijous, 17 de novembre del 2011
#Nolesvotes però vota
dimecres, 16 de novembre del 2011
Operator please
Hola ¡
Tras una semana de silencio... he vuelto ¡¡
Una de las cosas que tiene la música es que sus protagonistas son tan... volátiles. Esto le ha pasado a este grupo en cuestión.
Operator please es un grupo australiano de adolescentes superdotados en lo que a la música se refiere, su estilo va desde el pop, rock, indie, electrónico... y una mezcla de todo, como siempre, incorporando el toque electrónico en su segundo CD... (que tienen los segundos cd's?)
En su primer cd, eran cinco, fue un total éxito en Australia, adolescentes que tocaban mejor que uno mismo... genial¡ Tras tour, puro y copa como en los buenos tiempos... llega el segundo cd... sorpresa¡ Tres de los integrantes han sido sustituidos, el nuevo sonido es muy electro y la vocalista se ha vuelto anorexica ¡¡
Sinceramente... en mi pueblo a eso se le llama mandar un grupo a la mierda. En ocasiones un cambio o reforma es positivo (veáse La Oreja) pero... en este caso... el cambio ha sido a peor, un peor muy grande... a continuación un video que no acabaréis de ver.
En mi caso, me quedo con el primer cd, y nada más. En su página web dicen que estan hibernando y escribiendo nueva música... espero que sepan virar a tiempo¡
Como siempre, un abrazo y los linkitos a Grooveshark y Spotify.
dimarts, 15 de novembre del 2011
...y vió que la luz era buena
diumenge, 13 de novembre del 2011
Post-it de la setmana.
dijous, 10 de novembre del 2011
Genètica? What is this?
Que és la Genètica? Perquè cada cop es parla més sobre genètica, quin funció té la genètica? Aquestes són algunes de les preguntes que m’agradaria explicar-vos avui. Des de el món de les ciències moltes vegades pensem que tothom coneix el nostre argot i donem per assegurat moltes coses i en veritat no és així.
Per començar la genètica és una de les moltes branques de la ciència que estudia els gens, fins aquí molt bé, però que són els gens us preguntareu? Doncs seria com el nostre codi de barres, on tenim tota la nostre informació sobre el que som. Un exemple si ara agaféssim qualsevol cèl·lula (menys glòbuls vermells que no tenen nucli) i entréssim en el seu nucli veuríem el nostre material genètic, els cromosomes, què si tot va bé en tenim 46 cromosomes o 23 parells de cromosomes, on 22 parells són homòlegs i autosòmics i després tenim el parell sexual, on les dones son XX i el homes XY. i aquesta informació la poguéssim trasplantar a un embrió i canviar el seu nucli per el nostre podríem arribar a tenir un clon quasi completament igual a nosaltres. Ja que el material genètic és únic igual que les nostres empremtes digitals.
A partir d’aquí hi ha infinitats de projectes i investigacions. Actualment s’està utilitzant molt alhora de detectar problemes i malalties, ja que cada cop s’està comprovant que la majoria de trastorns, des de Síndrome de Down, obesitat, alcoholisme, diabetis, alzeimer, problemes de cor tenen una component genètica.
Un altre ús és per la detecció d’individus, des de proves forenses o casos de paternitat que el que es busquen son marcadors genètics.
Altres usos poden ser l’estudi dels nostres avantpassats i així poder establir correlacions i fer un gran arbre de la vida.
Com a curiositats per desxifrar el primer codi genètic van estar més de 10 anys i ara en canvi ara per 100$ i en 1h ja el tenim perquè veieu tots els canvis que s’estan produint. A més si agaféssim l’estructura dels gens i els poséssim tots ben rectes tindríem una longitud d’uns 2m d’allargada o sigui imagineu-vos la magnitud d’informació i la compactació que tenim en els nostres nuclis.
Un altre curiositat un pel més frikis, pels qui pensin que una mutació pot produir canvis com X-men està molt equivocat ja que un 90% o més de les mutacions solen ser defectuoses i d’aquest 10% la majoria de mutacions no ens provoquen cap canvi. Per tant d’aquí a que puguem volar, regenerar-nos o ser de color blau pot passar molts milions d’anys.
dimarts, 8 de novembre del 2011
El devenir de las series basadas en...
Hace ya un tiempo que me empecé a leer "A Song of Ice and Fire" de G.R.R. Martin, muy nombrada últimamente por la red gracias a la reciente serie de la HBO "Game of Thrones", basada en el primer libro de la saga río, del cual también toma el título. La saga en sí, constará de 7 volúmenes. Corren muchas noticias por la red especulando sobre la tercera temporada de GOT pues los productores empezaron su proyección una vez emitida la primera temporada.
diumenge, 6 de novembre del 2011
Post-it de la setmana!
dijous, 3 de novembre del 2011
La crisis dels bolets
Molt bon dia!! Com ha nat aquest pont? Heu anat a buscar bolets? Doncs si avui us explicaré perquè aquest any no hi han hagut tan bolets com d’altres anys, ja que sembla que també hi ha crisis de bolets jejejeje.
Per començar el terme bolet és refereix a l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric que s'anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit). És la part visible dels fongs, però a sota trobem les hifes que són les estructures en forma de fil·lament que s’agreguen i s’ajunten formant els micelis (part vegetativa). A través del miceli el fong absorbeix els nutrients i ho fa en dues etapes. Primer la hifa excreta enzims sobre la font d'aliment que trenquen els polímers en monòmers i després aquests últims són absorbits pel miceli.
Perquè el miceli fructifiqui i pugui formar el bolet necessita que es trobi en les condicions adequades de matèria orgànica, humitat, temperatura (entre 8 i 15ºC) i pH. si te aquestes condicions podrà fructificar i formar els bolets.
Ja que els bolet són l’òrgan reproductor del miceli, i es reprodueixen mitjançant les espores. Aquestes són molt petites i no es poden veure a simple vista. El bolet, durant la seva vida, que sol ser molt curta, deixa anar milions d’espores, que més tard un cop germinin a terra o en un altre tipus de substrat, donaran lloc a un nou miceli que produirà nous bolets. Per això sempre s’ha de tallar un bolet i mai arrencar-lo perquè d’aquesta forma conserves el seu miceli i serà més fàcil de cara que l’any que bé puguin haver més bolets, ja que el miceli del fong continuarà en el mateix lloc i quan tingui les condicions favorables tornarà a aparèixer. A més molts dels bolets tenen una simbiosis amb els arbres que els envolten alhora d’aportar nutrients i per tant aquesta relació serà molt important.
Igual que l’aparició del bolet sol ser molt ràpida i en menys de 24h ja esta completament format, però el que passa és que si la temperatura són altes i amb poca humitat, com esta sent aquest any el bolet s’assecarà mes ràpid i a més els nutrients que rebrà de la planta seran inferiors i per tant al no tenir tants sucres aquest miceli no formarà tants bolets. Per tant tenim menys bolets i els bolets que fructifiquin estaran menys temps.
Així que de moment o ens conformem en bolets que provenen de plantacions, tipus gírgoles o ens haurem de rascar la butxaca per menjar-ne. Ja que aquest any el preu serà molt car.
Encara que últimament s’està investigant i treballant molt en el cultiu de rovellons en plantacions de pi i roures. Ja que es poden micorizar i en 3-5 anys pots començar a tenir plantacions de Pinetell.
dimecres, 2 de novembre del 2011
Ceremonials
Hola¡
Por cosillas personales, servidor ha tenido un día un tanto malo... así que la entrada de hoy va a ser más bien corta y simple ¡¡
En ella os recuerdo, que Florence and the Machine (fue con quien abrimos el blog) ha sacado un nuevo álbum llamado "Ceremonials".
Abajo podeis hacer una cata rápida.
Como podéis ver su estilo sigue por la línea de a lo que nos tenia acostumbrado.
Os paso el Spotify (GrooveShark, aún no lo tiene).
Y disculpad una vez más por la longitud de la entrada de hoy :D.