dimecres, 30 de novembre de 2011

Cycle




Hola ¡¡


Hoy os traido un punk electroónico rarito, de la mano de Cycle. Se trata de un grupo algo peculiar, ya que es una colaboración entre artistas españoles ( David Kano, la bailarina "La China Patino" y Carlos Calderón) con un artista inglés ( el vocalista, Matthias Freund).

El caso es que es extraño, hasta antes de escribir esto no tenía ni idea de que habían españoles de por medio. Esta es la muestra de que si nos ponemos, podemos estar a la altura de cualquiera como músicos.



El nombre de "Cycle" viene por su objetivo, según afirman quieren recoger todo un ciclo de música de los noventa y los 00's. Ahora mismo Matthias Freund ha sido sustituido por "Ciclope"
y parece que su actividad ha cesado...



Aunque la banda existe de 2003, no fue hasta 2005 que dejaron de tocar en circulos muy reducidos tras su single "Apple tree" aunque si hubiera de destacar un single, éste sería "Confussion", también ha sido el más popular en España.



Tienen 11 discos en su historial, sólo uno de ellos públicado en España... (por que tiene más glamour grabar fuera de España?)

En fín.. he aquí un ejemplo de grupo mixto spaninglish, con un buen resultado (parecía imposible noo?? )

Un saludo

Grooveshark y Spotify

dimarts, 29 de novembre de 2011

Teaching no-death languages

Desde hace siglos que se sabe que la educación es la base de toda civilización.
Desde la escuela, instituto o universidad se forjan los pilares de toda sociedad moderna.

El sistema universitario europeo, permite la libre circulación y matriculación de los estudiantes en la universidad o facultad que consideren más adecuada.
Me sorprende que en una lugar como este, Barcelona, que pertenece a una controvertida Comunidad Autónoma como Catalunya, la Universidad dé pie a la práctica fluida y sin complejos del catalán.
La gente autóctona, como ya he dicho en posts anteriores, no presenta un uso uniforme de la lengua catalana en su intimidad familiar o su entorno laboral. Vaya, que no todos hablan en catalán normalmente aunque lo usen sin problema.
La gente de la Comunidad Valenciana que presentan las mismas características que el primer ejemplo de catalanes, recurren rápidamente al castellano cuando se ven en apuros, pero me sorprende cómo se esfuerzan en hablar una lengua en la que no se ven demasiado cómodos, y además casi sin darse cuenta.
Al menos en mi facultad, la gente que no pertenece a comunidades catalanoparlantes no dan signos manifestados abiertamente de que necesiten un cambio de idioma. No quiero decir que en algunos momentos no se sientan perdidos.
Con esto, quiero resaltar el papel de la educación, del profesorado y la dirección de una institución académica (del nivel que sea) a la contribución de la conservación y normalización de una lengua minoritaria, que cada vez lo es menos, por suerte.
Quiero ratificar la necesidad de una educación en catalán de, al menos, el 80% de las asignaturas. Pasamos los 23 primeros años de nuestra vida en la escuela, son 23 años de educación en catalán. Sólo queda una generación más como la nuestra para llegar al "no complejo de". Qué ganas

dilluns, 28 de novembre de 2011

La Xocolata

Hola a tothom!!

Abans de res m'agradaria presentar-me! Em dic Adrià Subirana i sóc... bé... se'm podria catalogar com a Gastrònom, potser!

Des de ben petit (uns 5 o 6 anyets) he donat la tabarra a casa dient que em volia dedicar a la cuina, i fa uns anys vaig fer una diplomatura de cuina a l'Escola d'Hosteleria Hofmann (cal dir que no tinc comisió de cap de les empreses que pugui mencionar en qualsevol dels meus posts jajajajaja!!!) i actualment hi estic cursant la segona diplomatura, aquest cop de pastisseria!

Dedicaré les meves publicacions al blog a parlar sobre gastronomia en general, penjaré receptes senzilles (i d'altres complicades), us explicaré tècniques professionals que us ajudaran a millorar les vostres dots culinaries, farem cates de vins, parlaré de locals (bars, restaurants, cafès, etz) que val la pena visitar, i us aniré parlant de botigues (principalment de Barcelona o de venda on-line) on podreu comprar productes de qualitat a un bon preu.



Així doncs, si veiem el títol del post, us dic que estic fent pastisseria i que, si més no alguns dies, fa fred, què us ve al cap??? Si senyors! Xocolata a la tassa!!!

En aquest post us parlaré una mica sobre la xocolata i els seus orígens (molt per sobre) i sobre els varems que fan que una xocolata sigui bona (el que anomenem Cobertura) o de "pitjor" qualitat ("extrafino", fondant...).

La xocolata és una fruita de l'arbre Theobroma cacao, de la qual s'extreuen les "fabes"del cacao, que es fan fermentar uns dies, on el sucre natural que recobreix les fabes (principalment fructosa) fermenta, fent canviar la composició química de les fabes, començant-lis a donar el sabor característic de la xocolata. Després, es "torren" al sol  i es fa un acurat procés de sel·lecció per destriar les fabes que estan en mal estat.

Després es passa a la torrefacció, entre 110ºC i 120ºC, acabant d'eliminar l'humitat i l'acidesa, desenvolupant gran part de les aromes. Aleshores s'eliminen les pells de les fabes, mostrant el que es coneix com a grué. Son petits troços de color marró fosc, amb una forta aroma a cacao i molt amargs.

Grué de Cacao.
Un cop tenim el grué, es tritura aplicant una lleugera temperatura, obtenint el que coneixem com a "pasta de cacao". Aquest producte es posa dins d'unes grans bombes de presió per tal d'obtenir dos grans productes: cacao en pols desgreixat i manteca de cacao. La manteca resulta molt cara perquè gran part d'ella s'utilitza per a cosmètics d'alta qualitat, per això moltes xocolates de baixa qualitat (la majoria del "súper") utilitzen altres greixos vegetals més econòmics per fer xocolata, i és això el que fa apareixer aquells odiosos granets. La xocolata de qualitat no fa augmentar l'acné!!!

A la pasta de cacao, aplicant-hi calor, sucre i lecitina de soja (que és un emulgent, ajuda a que la xocolata ''compacti''), obtenim cobertura negra, és a dir, xocolata negra de bona qualitat. En resum, la xocolata només ha de dur aquests ingredients: Manteca de cacao, Cacao en pols desgreixat, Sucre i Lecitina de soja. En la majoria de casos s'hi afegeixen aromes a vainilla. És força lògic que les xocolates de bona qualitat només duen aromes naturals, i les de pitjor qualitat aromes de síntesi en laboratori (artificials).

Per obtenir xocolata amb llet és el mateix procés, tansols que s'hi afegeix llet en pols. La qualitat d'aquesta també determina la qualitat resultant de la xocolata.

Per obtenir la xocolata blanca... bé, ''xocolata'', es fa servir només manteca de cacao, sucre, llet en pols i lecitina (i aromes). Per tant, és incorrecte catalogar-ho com a xocolata ja que no duu cacao, no obstant, se li diu xocolata per la similitut amb la xocolata negra i la xocolata amb llet! (Bé, i perquè l'origen de la manteca de cacao... és la planta del cacao!).
La fruita del Cacao, amb les fabes fresques (blanques).


És important que sapigueu que la xocolata es crema a una temperatura força baixa, la negra a uns 65º, i la xocolata amb llet i la blanca a una temperatura encara més baixa. No obstant, si la mesclem amb un altre producte (més manteca de cacao, llet, nata, oli...) la temperatura que pot assolir és més elevada (si no malament rai!!! Com ens ho fariem per fer un bescuit amb xocolata? jajaja).

Així doncs, a risc de fer-me pesat, us deixo una bona recepta i uns petits consells sobre com fer una deliciosa tassa de xocolata desfeta!!!


Les fabes ja fermentades i assecades al sol.
Ingredients per a 4 tasses

- 100gr Nata líquida 32%
- 450gr Llet sencera
- 50gr sucre blanc de canya
- 20gr Farina o midó de blat (maizena)
- 230gr xocolata negra (mínim 64%)
- 20gr cacao en pols

- OPCIONAL:
    - 20gr mantega
    - Un pessic de canyella
    - Un pessic de sal (molt poqueta!!)
    - Pebra mòlta (molt poca també, li dona un toc molt curiós i agradable, ideal per quan fa fred!)


El primer que hem de fer és una crema.

Per això, barrejarem (en fred) en un bol la nata líquida, la maizena i el cacao en pols.

En una cassola escalfarem la llet i el sucre. Un cop arrenqui el primer bull, ho avocarem amb molt de compte (perquè no qualli i faci grumolls) sobre de la mescla de nata, maizena i cacao. Un cop ben barrejat, ho tornarem tot a la cassola i ho farem bullir un xic, fins que faci una crema (amb molt de compte que no se'ns enganxi a la base! que es crema de seguida!!!).

Aleshores és el moment de tornar la crema al bol, on hi afegirem la xocolata picada (tampoc en trossos microscòpics, però a daus d'un centimetre de costat és perfecte!) i ho remenarem per tal d'incorporar la xocolata a la crema. Fent-ho així enlloc de fent-ho bullir tot junt al foc ens assegurem de no perdre l'aroma fantàstic que té la xocolata i que no s'ens cremi, que la faria amargar una barbaritat!.

Un cop tenim la xocolata desfeta, hi podem afecir la mantega, la sal, la canyella i/o la pebra si així ho volem.

Aleshores només ens cal servir-la en tasses i acompanyar-ho de nata muntada i uns melindros o uns xurros recén fets!!! I a disfrutar com a nens petits!!!


P.D: podeu visitar la meva pàgina web a www.AdriaSubirana.com

Xocolata a la Tassa.




divendres, 25 de novembre de 2011

Cop de Rock d'aquí poc!

Hola a tothom!
Avui m'agradaria comentar-vos un espectacle que tinc previst anar a veure aquest desembre!

És tracta de "Cop de Rock" al Teatre Victòria!
Un musical amb grans èxits del Rock Català! Els Pets, Lax 'N' Busto, Sau, Sopa de cabra i molts més!

La crítica fins el moment ha estat espectacular!

La història tracta sobre un grup de joves que tenen un grup anomenat "Cop de Rock". En una de les seves actuacions coneixen a un grup de noies i... bé! No desvelarem el final! Que jo també ho voldré veure amb els meus propis ulls!

Hi ha una sèrie considerable de descomptes per a molts col·lectius! Estudiants, Jubilats, TresC, Carnet Jove...
Jo deixeu passar aquesta oportunitat de veure un musical i català!
Us deixo amb aquest video i espero que us agradi i us entrin ganes d'anar-hi!

Xavier

dijous, 24 de novembre de 2011

Menjar de temporada

Com bon mediterrani que soc intento fer dintre del que és possible una dieta mediterrània, saludable i variada, però pel tema de la globalització m’he donat compte que no és una cuina de temporada.

Ja que per exemple el carbassó la seva temporada va des de juny fins finals de setembre, en canvi el trobem durant tot l’any al súper, fruiteria, mercats … i per tant la temporada dels carbassons la desconeixem. Perquè si us pregunto quina es la temporada dels tomàquets? Pebrots? Naps? Cols? Mongetes? Síndria? Meló? Hi ha algunes que si que potser ho tenim clar com són les fruites de primavera com ara maduixes i cireres, o les d’estiu com el meló, la síndria, els préssecs i la d’hivern com son les taronges i les mandarines. Però sabeu que el tomàquet es un fruit d’estiu- tardor. Per tant a partir d’ara no l’hauríem de trobar i en canvi el trobem durant tot l’any.

Segurament és un dels beneficis dels hivernacles és poder mantenir unes condicions constants per tal de poder obtenir el fruit que ens interessa durant un procés molt més llarg i així allargar la vida i el període d’aquesta fruita.

A més a més gràcies a les noves tecnologies i amb la millores de tècniques cada cop es poden transportar més fruites d’una punta dl món i per tant potser aquí no es temporada de tomàquets però si a sud-americà.

Per exemple amb la millora del emmagatzematge d’alguns fruits, com per exemple les pomes es poden guardar d’un any per l’altre i la primera tongada de pomes que ens trobem a les fruiteries solen ser pomes de la collita del any anterior que han estat emmagatzemades amb unes condicions de fred, asèpsia i amb baixa concentració d’oxigen i fan que no madurin i serveix que les puguem consumir d’un any per l’altre. El problema d’aquestes tècniques es la pèrdua de qualitat em forma d sucres i vitamines ja que al moment de collir els fruits ho fan en un moment on encara no està madur 100% i per tant no té la qualitat optima.

Per tant la meva recomanació es saber quines son les fruites de temporada i de on provenen, ja que si es de la terra millor que millor. Així ajudem al sector agrari i pagès que ja que tenen veritables problemes per seguir endavant.

dimarts, 22 de novembre de 2011

Blogosfera


Des que Internet va irrompre en la vida diaria no van ser poques les
persones que van veure aquest nou medi com un mitjà a través del qual
poder expressar-se de forma lliure.
Amb el pas dels anys les bitàcores personals es van popularitzar al
mateix temps que Internet tenia més i més usuaris, aquestes tenien més i
més visites. Tot i que la popularitat d’alguns blocs es va veure amenaçada
per l’obertura del format a més usuaris, aquest fet va aportar més llum i
diversitat a un fenómen que acabarà éssent imparable: els blocs personals.

El fenòmen bloc és un element novedós, que canvia constantment
buscant una altra mirada de l’usuari, que està acostumat a gairebé tot. No
es pot classificar, segons alguns, mentre que altres no deixen de voler-ho
intentar.
És una finestra personal oberta al món, però de la manera que
cadascú desitja fer-ho. L’emoció proporcionada per les visites, l’opinió que
els visitants puguin tenir de la nostra obra mestra, l’òpera prima de la
nostra creació, o senzillament l’alleujament de saber que hi ha algú que
ens mira, que ens llegueix, que demostra interés, és insubstituïble en un
món en què la pantalla de l’ordinador ens apropa a racons llunyans del
nostre món, mentre que ens separa de la nostra pròpia i més propera
realitat.

Dins el món de la Blogosfera, Blogger i Blogspot han aportat molt al
newbie, l’han apropat a un món esquerp i complicat, meravellós a la
vegada.
Per la meva experiència amb Blogger (desde 2006) puc dir que ha
evolucionat molt, cosa es reflexa clarament en aquest treball. És un format
que m’agrada per la seva senzillesa, cosa que té una part negativa, com
les limitacions de plantilla, i altres permisos, i una part molt positiva, i és
que per a la gent que escriu ocasionalment, per diversió o per afició és una
plataforma ideal, com ratifiquen diversos experts, esmentats a les
referències. Wordpress té un ventall més ampli d’opcions, és més exigent, i
absorveix més temps que Blogger.
Crec que per a començar-se a introduïr en el món dels blocs, o per fer
un bloc ocasional, o per no perdre massa temps en publicar unes paraules,
Blogger és ideal, sempre que admetis que no és perfecte i que no podrás
fer tot alló que voldries.

dissabte, 19 de novembre de 2011

Enquesta nº 1

Hola!

Hoy estrenamos un nuevo apartado, vamos a realizar unas encuestas mensuales, animaos a responder puesto que no tomará más de 1 minuto.
Se acercan las fechas navideñas... la pregunta la podéis ver siguiendo el link:


Recogeremos vuestras respuestas durante un mes

Un abrazo

divendres, 18 de novembre de 2011

La prima de risc

Tant sentir-ne a parlar i tan poca informació que es dóna. Tot i que avui al TN s'ha explicat prou bé trobo que no estaria malament fer aquesta petita explicació per ajudar a tots aquells interessats en comprendre una mica millor l'economia del deute i de l'inversió.

Bé, expliquem una mica primer sobre el món de les inversions.

Com decidim quin rendiment ens ha de donar una inversió?

Bé, respecte a com mesurar la rendibilitat d'una inversió hi ha mil i una teories diferents sobre aquest aspecte. Però jo parlaré del criteri més conegut i del qual es parla normalment.
L'anomenat CAPM.

Segons aquest model per a un risc determinat hi ha una rentabilitat determinada i utòpicament sempre hauria de ser així.
Com funciona aquest model?
De manera simple: es compara la rendibilitat d'un actiu lliure de risc amb el projecte/inversió amb risc que volem adoptar.
Tota la rendibilitat de més que ens ha de donar l'actiu arriscat s'anomena prima de risc.

Els actius lliures de risc i actius arriscats.
La realitat es que no hi ha cap actiu o títol que sigui 100% lliure de risc, i segons aquesta suposició el model anterior no tindria cap sentit. No obstant considerem actius lliures de risc als bons o lletres del tresor que emeten els països.
Però és el mateix una lletra de Grècia que una lletra d'Alemanya? La resposta, lògicament, és No. El risc d'impagament d'un país en la situació de Grècia és molt més alt que no pas Alemanya.

Llavors el que fan els mercats és acceptar les lletres d'Alemanya com un actiu lliure de risc i a partir d'aquí ja podem calcular la prima de risc d'altres actius arriscats.

El cas Espanyol.

Resumidament el que ha passat en el Cas Espanyol és que la especulació ha fet pujar la prima de risc fins als 498 punts bàsics, que seria el mateix que dir un 4,98%.
Exemple:
Si la rendibilitat d'un bo alemany a 10 anys és del 1,80%, i es suposat lliure de risc, la rendibilitat que s'exigirà al mateix bo a 10 anys quan l'emeti el tresor espanyol serà de 6,78% (1,8+4,98).

I aquest 4,98 que se suma de més és la prima de risc!

Espero que hagi quedat clar i qualsevol dubte que aparegui, pregunteu i intentaré respondre!

Xavier

dijous, 17 de novembre de 2011

#Nolesvotes però vota


Des d'aquest humil blog i des de la meva opinió m’agradaria que aquest diumenge anèssim a votar i a exercir el nostre dret que ens pertoca i que  reivindiquem com a poble i sobre la nostre disconformitat. Després d’estar 40 anys de dictadura sense poder exercir com a país democràtic, ara que ho som crec que ho hem d’utilitzar i més en un moment de crisi, però sobretot crisi financera que ens ataca a les butxaques i a la forma de viure.
Que hi ha crisi és sabut per tothom, que estem malament i enfadats amb la classe política també. Però per això hi ha solucions, no fa falta que votem al PPSOE, ja que crec que cap dels 2 partits tenen ni la menor idea del que vol el poble, per tant crec que hauríem de fer-ho veure i més veient el resultats de les enquestes que donen una majoria absoluta al Partit Popular, cosa que ens esperen 4 anys de dictadura, ja que cap majoria absoluta pot ser bona i sinó mireu que està passant a Valencia amb el PP o ha passat a Andalusia amb el PSOE.
Per tant diumenge crec que fora bo anar a votar, per evitar aquest bipartidisme i fer veure a la classe política que volem altres coses i estratègies per poder sortir-ne. Ja que la privatització i les retallades no són el millor model per poder sortir i sinó fixem-nos amb Alemanya.
A més en aquest país tenim moltes alternatives d’altres partits que es presenten i sinó sempre hi ha el vot nul que és un vot que no comptabilitza però demostra que has anat a votar, per tant si dubtes entre no anar a votar, votar en blanc o vot nul us recomano que us decanteu pel vot nul i si no ho enteneu aquí teniu el següent vídeo.
Així que diumenge us espero als col·legis electorals. Siusplau exerciu el vostre dret.

dimecres, 16 de novembre de 2011

Operator please






Hola ¡

Tras una semana de silencio... he vuelto ¡¡
Una de las cosas que tiene la música es que sus protagonistas son tan... volátiles. Esto le ha pasado a este grupo en cuestión.

Operator please es un grupo australiano de adolescentes superdotados en lo que a la música se refiere, su estilo va desde el pop, rock, indie, electrónico... y una mezcla de todo, como siempre, incorporando el toque electrónico en su segundo CD... (que tienen los segundos cd's?)



En su primer cd, eran cinco, fue un total éxito en Australia, adolescentes que tocaban mejor que uno mismo... genial¡ Tras tour, puro y copa como en los buenos tiempos... llega el segundo cd... sorpresa¡ Tres de los integrantes han sido sustituidos, el nuevo sonido es muy electro y la vocalista se ha vuelto anorexica ¡¡



Sinceramente... en mi pueblo a eso se le llama mandar un grupo a la mierda. En ocasiones un cambio o reforma es positivo (veáse La Oreja) pero... en este caso... el cambio ha sido a peor, un peor muy grande... a continuación un video que no acabaréis de ver.



En mi caso, me quedo con el primer cd, y nada más. En su página web dicen que estan hibernando y escribiendo nueva música... espero que sepan virar a tiempo¡

Como siempre, un abrazo y los linkitos a Grooveshark y Spotify.

dimarts, 15 de novembre de 2011

...y vió que la luz era buena

"Y creó Dios al hombre a su imagen" Génesis 1:26-28

Entonces ¿Dios es esquizofrénico? No tengo, ni muchísimo menos, ánimo de ofender a los esquizofrénicos, pero entonces, ¿tenía la regla ese día? ¿Estaba ovulando?
¿No os preguntáis muchas veces eso, cuando estáis en el metro, en el médico o en la cola del supermercado? Pues mira, yo sí lo hago. Y muy a menudo, también.
Puedo entender que físicamente seamos tan distintos unos a los otros, dejémonos de etnias o razas, somos distintos por fuera y por dentro, que es lo que realmente cuenta. Pero ¿cómo pudo derivar la evolución en esta grotesca desmembración psicótica de la humanidad?
Preguntas sin respuesta, lo sé, soy propensa a hacerlas, y cuando ya no me caben en la cabeza las suelto, y hoy tenia muy a mano el teclado. Y es martes, para qué nos vamos a engañar.
Los ancianos se vuelven más egoístas, sordos i ciegos conforme se hacen mayores, y no me refiero al sentido literal.
Las señoras se creen que por tener mucha, mucha cintura hay que hacerles una estatua.
Los carriles bici ya no son para las bicis si no para yayos, carritos de bebé y turistas.
Los compañeros ya no son compañeros, son víboras esperando a que te des la vuelta para pegarte el bocado mortal y poder engullirte completamente, que no seas nadie más que ellos.
Siempre hay alguien que se cree más listo que tú, pero rara vez das con uno/a.
El universo, o el azar, se pone en nuestra contra cuando más prisa tenemos. No hace falta que venga Steven Hawking a decírmelo.
La clase política se llama clase política.
Estados Unidos y Rúsia aún guardan las cepas de la viruela, mientras el ébola sigue siendo una jodida realidad en África, entre otras muchas cosas.

¿Porqué el pollo cruzó la carretera?


video

dijous, 10 de novembre de 2011

Genètica? What is this?

Que és la Genètica? Perquè cada cop es parla més sobre genètica, quin funció té la genètica? Aquestes són algunes de les preguntes que m’agradaria explicar-vos avui. Des de el món de les ciències moltes vegades pensem que tothom coneix el nostre argot i donem per assegurat moltes coses i en veritat no és així.

Per començar la genètica és una de les moltes branques de la ciència que estudia els gens, fins aquí molt bé, però que són els gens us preguntareu? Doncs seria com el nostre codi de barres, on tenim tota la nostre informació sobre el que som. Un exemple si ara agaféssim qualsevol cèl·lula (menys glòbuls vermells que no tenen nucli) i entréssim en el seu nucli veuríem el nostre material genètic, els cromosomes, què si tot va bé en tenim 46 cromosomes o 23 parells de cromosomes, on 22 parells són homòlegs i autosòmics i després tenim el parell sexual, on les dones son XX i el homes XY. i aquesta informació la poguéssim trasplantar a un embrió i canviar el seu nucli per el nostre podríem arribar a tenir un clon quasi completament igual a nosaltres. Ja que el material genètic és únic igual que les nostres empremtes digitals.

A partir d’aquí hi ha infinitats de projectes i investigacions. Actualment s’està utilitzant molt alhora de detectar problemes i malalties, ja que cada cop s’està comprovant que la majoria de trastorns, des de Síndrome de Down, obesitat, alcoholisme, diabetis, alzeimer, problemes de cor tenen una component genètica.

Un altre ús és per la detecció d’individus, des de proves forenses o casos de paternitat que el que es busquen son marcadors genètics.

Altres usos poden ser l’estudi dels nostres avantpassats i així poder establir correlacions i fer un gran arbre de la vida.

Com a curiositats per desxifrar el primer codi genètic van estar més de 10 anys i ara en canvi ara per 100$ i en 1h ja el tenim perquè veieu tots els canvis que s’estan produint. A més si agaféssim l’estructura dels gens i els poséssim tots ben rectes tindríem una longitud d’uns 2m d’allargada o sigui imagineu-vos la magnitud d’informació i la compactació que tenim en els nostres nuclis.

Un altre curiositat un pel més frikis, pels qui pensin que una mutació pot produir canvis com X-men està molt equivocat ja que un 90% o més de les mutacions solen ser defectuoses i d’aquest 10% la majoria de mutacions no ens provoquen cap canvi. Per tant d’aquí a que puguem volar, regenerar-nos o ser de color blau pot passar molts milions d’anys.

dimarts, 8 de novembre de 2011

El devenir de las series basadas en...


Hace ya un tiempo que me empecé a leer "A Song of Ice and Fire" de G.R.R. Martin, muy nombrada últimamente por la red gracias a la reciente serie de la HBO "Game of Thrones", basada en el primer libro de la saga río, del cual también toma el título. La saga en sí, constará de 7 volúmenes. Corren muchas noticias por la red especulando sobre la tercera temporada de GOT pues los productores empezaron su proyección una vez emitida la primera temporada.
La segunda temporada está siendo rodada, pero anunciaron hace ya meses que muchas escenas de batalla serán recortadas (como ya lo hicieron con la correspondiente al primer volumen) e incluso cambiarían algunas cosas del original de Martin.
En la tercera temporada escatimarán todavía más, según ellos, porque no habrá presupuesto. En ésta hay un momento crucial y con una carga dramática que sigue pesando en el libro 5º -el cual me estoy leyendo yo- que tienen pensado modificar, a lo sumo suprimir. El revuelo y la indignación que causó este anuncio por todas las redes sociales fue demencial pero justificado, a la vez, aunque dudo que hayan cambiado de opinión.
No tengo ni idea de si han empezado a escribir el guión de ésta ya, pero puede ser muy posible si quieren empezar la grabación al acabar de emitirse la segunda temporada.
Pero, ¿han paseado alguna vez por la calle, esta gente? Yo sí, lo hago a menudo, voy al metro cada día durante 45 min. en total, y veo gente equipada con gordos tomos de Gigamesh, los leen, los pasean, se lo dejan unos a otros... A la semana puedo llegar a ver hasta 7 u 8 personas con un libro de Canción de Hielo y Fuego en las manos. Es un número ínfimo. Pero esto es la punta del iceberg. ¿Cuántas personas lo leen en sus casas, en intimidad? ¿Cuántas personas lo llevan dentro de la mochila/bolso? ¿Cuantas personas lo leen en formato e-book?
Admiro muchísimo la capacidad de los productores de la serie, es un trabajo que difícilmente yo podría hacer; pero a veces me pregunto si se dan cuenta de que el fenómeno está creciendo. Es seguro que miran datos, las ventas de los volúmenes de la saga de Martin. Y están creciendo rápidamente. Es cierto que le falta mucho mucho para llegar a los primeros niveles, pero si Martin escribiera más literatura en lugar de guiones para televisión, su agilidad aumentaría y la gente compraría más segura.
Pero claro, si sacamos un libro cada 5 años.... es lo que pasa.


Owner of the picture

dijous, 3 de novembre de 2011

La crisis dels bolets

Molt bon dia!! Com ha nat aquest pont? Heu anat a buscar bolets? Doncs si avui us explicaré perquè aquest any no hi han hagut tan bolets com d’altres anys, ja que sembla que també hi ha crisis de bolets jejejeje.

Per començar el terme bolet és refereix a l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric que s'anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit). És la part visible dels fongs, però a sota trobem les hifes que són les estructures en forma de fil·lament que s’agreguen i s’ajunten formant els micelis (part vegetativa). A través del miceli el fong absorbeix els nutrients i ho fa en dues etapes. Primer la hifa excreta enzims sobre la font d'aliment que trenquen els polímers en monòmers i després aquests últims són absorbits pel miceli.

Perquè el miceli fructifiqui i pugui formar el bolet necessita que es trobi en les condicions adequades de matèria orgànica, humitat, temperatura (entre 8 i 15ºC) i pH. si te aquestes condicions podrà fructificar i formar els bolets.

Ja que els bolet són l’òrgan reproductor del miceli, i es reprodueixen mitjançant les espores. Aquestes són molt petites i no es poden veure a simple vista. El bolet, durant la seva vida, que sol ser molt curta, deixa anar milions d’espores, que més tard un cop germinin a terra o en un altre tipus de substrat, donaran lloc a un nou miceli que produirà nous bolets. Per això sempre s’ha de tallar un bolet i mai arrencar-lo perquè d’aquesta forma conserves el seu miceli i serà més fàcil de cara que l’any que bé puguin haver més bolets, ja que el miceli del fong continuarà en el mateix lloc i quan tingui les condicions favorables tornarà a aparèixer. A més molts dels bolets tenen una simbiosis amb els arbres que els envolten alhora d’aportar nutrients i per tant aquesta relació serà molt important.

Igual que l’aparició del bolet sol ser molt ràpida i en menys de 24h ja esta completament format, però el que passa és que si la temperatura són altes i amb poca humitat, com esta sent aquest any el bolet s’assecarà mes ràpid i a més els nutrients que rebrà de la planta seran inferiors i per tant al no tenir tants sucres aquest miceli no formarà tants bolets. Per tant tenim menys bolets i els bolets que fructifiquin estaran menys temps.

Així que de moment o ens conformem en bolets que provenen de plantacions, tipus gírgoles o ens haurem de rascar la butxaca per menjar-ne. Ja que aquest any el preu serà molt car.

Encara que últimament s’està investigant i treballant molt en el cultiu de rovellons en plantacions de pi i roures. Ja que es poden micorizar i en 3-5 anys pots començar a tenir plantacions de Pinetell.

dimecres, 2 de novembre de 2011

Ceremonials







Hola¡

Por cosillas personales, servidor ha tenido un día un tanto malo... así que la entrada de hoy va a ser más bien corta y simple ¡¡

En ella os recuerdo, que Florence and the Machine (fue con quien abrimos el blog) ha sacado un nuevo álbum llamado "Ceremonials".

Abajo podeis hacer una cata rápida.



Como podéis ver su estilo sigue por la línea de a lo que nos tenia acostumbrado.

Os paso el Spotify (GrooveShark, aún no lo tiene).

Y disculpad una vez más por la longitud de la entrada de hoy :D.

dimarts, 1 de novembre de 2011

El hombre contra sí mismo

Hay veces en las que me resulta muy difícil confraternizar con una sociedad de la que me siento desapegada casi totalmente. Realmente es un sentimiento muy complejo, pero pondría la mano en el fuego en que no he sido la única que se ha sentido así varias veces.

¿Cúando empieza este desapego por la sociedad? Creo que desde que se nace. ¿Qué diferencia esta sociedad de la de hace 200 años? Aunque hay muchas cosas diferentes entre nuestra sociedad y la sociedad moderna del siglo XIX, la religión y sus valores, y la unidad familiar, encabezada por una figura paterna, son los pilares que definían aquella sociedad y que no encontraremos en la nuestra. Todo lo demás es evolución tecnológica y económica, pero no pueden darse los unos sin el otro, así que dejemos de preguntarnos ¿y si...? porque no se puede evolucionar sólo en uno de estos aspectos: es todo o nada.

Para entender lo que digo, primero hay que abrir un poco la mente. Es curioso como un agnóstico puede ser tan consciente de los valores cristianos -no católicos- que ha tenido que buscar por su propia cuenta, mientras muchos otros los viven desde que nacen. No me gustaría conducir a error pensando que todos los cristianos tienen unos valores más puros que los demás, pues así como los hay buenos, también los hay malos. Pero su Dios no debería ser tan benevolente, los pecados son pecados y si se perdonan continuamente, pasa que pierde el valor que tuvo hace 2000 años.
También contamos con los desengañados, personas estafadas por unas creencias absolutistas, que les impedía discernir entre los que están en el camino y los que no. Y al final tenemos los cristianos de boquilla, que dicen que lo son, por si acaso Dios estuviera escuchando y para que les perdone los pecados (alguien tendrá que hacerlo) pero que suelen distinguirse por parecerse más al anticristo que al Hijo de Dios.

Luego están los ateos y agnósticos. Muchos tienen por tradición familiar una de estas tendencias, muchos fueron en su día desengañados y muchos estaban hartos de cuentos chinos. Algunos achacan a la ciencia y sus pruebas irrefutables, el desapego a creer en un ser omnipotente del cual dependemos. Otros se pasan la vida preguntándose cosas que jamás serán resueltas precisamente porque somos el resultado de la evolución del carbono, hidrógeno, oxígeno y nitrógeno, entre otros.

Pero a todos ellos les falta un vínculo con la naturaleza y la vida. Si todos nosotros interpusiéramos la vida por encima de cualquier otra cosa, el mundo no sería este. Si pudiéramos ver que todo es energía y que la energía es vida y le diéramos el valor que merece, todo sería muy distinto.
Pero la naturaleza del ser humano es animal, con instintos salvajes, que sólo los animales deberían tener:
la supervivencia de la especie; matar al intruso en tu territorio; supervivencia de la manada por encima de cualquier otra, etc. La naturaleza podía controlar todos estos instintos, pues son básicos y no van más allá. Pero cuando esta especie esquiva los golpes de ésta una y otra vez, se adelanta a sus movimientos, aprende, evoluciona.
Evolucionar en contra de la propia naturaleza. He aquí nuestro craso error.