dimecres, 15 de febrer de 2012

A Fine Frenzy








Hola ¡¡

Os acordáis de mi primera entrada hace casi un año? Seguramente no ¡ El caso es que hablé de Florence and The Machine.

Hoy os traido a su prima hermana del pueblo, A Fine Frenzy, nacida como Alison Sudol en Seattle, e hija de dos profes de arte dramático. Se crió en Los Angeles depués de que sus padres se separarán cuando ella tenía cinco años.



Su nombre artístico viene de un verso de Shakespeare en "El sueño de una noche de verano", dado que ella también es una apasionada de la literatura. Su estilo es rock alternativo, indie rock o incluso folk (nunca se puede definir uno de una sola forma, vaya).



En partícular he de destacar sus videos... hacen algo que parece imposible hoy en día: conseguir que un videoclip sencillo quede impresionante. Aunque empezó con un grupo cuando tenía 18 años "Monro", pronto empezó su carrera en solitario.



Su primer CD "One cell in the sea" se publico en 2007, el segundo "Bomb in a birdcage" dos años después... recomendadísimos los dos ¡¡ (el segundo un poco más XD)

Un saludo ¡¡

Queréis escuchar un poco más a pelo zanahoria? Grooveshark o Spotify

dilluns, 13 de febrer de 2012

Cupcakes

Hola amics!

Avui volia despedir-me de tots vosaltres amb una última recepta!

Aquesta és la meva última publicació a "Antes de llover, chispea." degut a que per motius personals em resultarà impossible seguir postejant. Espero que hagueu disfrutat de les receptes que us he anat explicant i que us hagueu animat a probar-ne alguna! I en el cas de que encara no ho hagueu fet, animeu-vos que valen totes molt la pena!!!

Com que recent-ment estan molt de moda, avui us passo una recepta per fer unes Cupcakes ben senzilles i delicioses!!!

Cupcakes de Festuc (substituir el coco per festucs mòlts)

Cupcakes de Coco
- 160gr de sucre 
- 80gr de mel
- 4 ous
- 200gr de llet
- 130gr de farina
- 2 culleradetes de cafè de llevat Royal
- 1 culleradeta de cafè de bicarbonat sòdic
- 200gr de coco (el podeu torrar al forn per potenciar-ne l'aroma)
- 160gr de mantega fosa

Barrejar tots els ingredients per ordre de llista i deixar reposar la massa durant una hora a la nevera. Posar en càpsules de paper o motlles per a magdalenes i coure al forn a 180ºC durant 10-12 minuts aproximadament.



Per a fer el ''frosting'' (el cremós que es posa a sobre) us donc dues opcions: el famós ''cream cheese icing'' i una versió més moderna, que necessita mantenir-se fred en nevera però que queda molt més bo i és més ''light'': un cremós de xocolata muntat!


Cream Cheese Icing
- 250gr de formatge tipus philadelphia
- 150gr de sucre glace
- 100gr de mantega a temperatura ambient 

Barrejar tots els ingredients amb una batedora elèctrica (tipus ''barillas'') durant dos o tres minuts, fins que adquireixi una bona textura. Deixar reposar a la nevera i decorar els cupcakes amb una màniga pasissera.



Cremós de Xocolata
Batedora de elèctrica.
- 110gr de nata 35% M.G. (per a muntar)
- 200gr de xocolata (blanca, amb llet, negra... la que més us agradi!!!)
- 315gr de nata 35% M.G.

Bullir la nata (110gr) i triturar-la amb la xocolata. Afegir-hi lar esta de la nata (315gr) i triturar de nou. Deixar refredar d'un dia per l'altre a la nevera i l'endemà, muntar-ho amb una batedora elèctrica com si fos nata. Decorar els cupcakes amb una màniga pastissera. A la fotografia dels cupcakes de festucs podeu veure la consistencia que ha de tenir aquest cremós. En aquell cas era fet amb xocolata blanca i praliné de festucs!



Espero que us animeu a provar la recepta! I que seguiu provant coses noves! Fins ben aviat,


Adrià Subirana

dijous, 9 de febrer de 2012

La comunitat


Avui us vull parlar d’aquest entramat tant peculiar com són les comunitats de veïns, perquè suposo que tothom que visqui en un bloc de pisos més o menys extens tindrà uns quants veïns estranys. En el meu bloc té 5 pisos i 5 portes per escala per tant amb una multiplicació ràpida obtenim que som 25 pisos a viure tots juntets.

L’altre dia sense anar més lluny mirava “lo que se avecina” i la veritat que hi ha una part de raó en la sèrie, jo suposo que és aquest afany que volem tenir per saber les coses dels demes.

Per dir-vos que un cop van entrar els bombers al pis del 5è 1ra perquè una veïna pensava que li havia passat algú perquè no contestava a casa i el mòbil el tenia apagat. I resulta que el noi que viu sol s’havia anat a passar el cap de setmana a Figueres amb els amics i feia 1 setmana que s’havia canviat el mòbil. En fi d’anècdotes d’aquestes el meu pis hi ha força però el que trobo últimament que s’està posant de moda és l’intercanviï de notes anònimes al ascensor. Tu entres tant tranquil·lament i de sobte veus enganxat al ascensor una nota, que normalment no va firmada i dirigida algú en concret. Com per exemple “Por favor si alguien se va el fin de semana que no se deje conectada el despertador porque los demás vecinos queremos dormir”. Creieu que si en prou feines sento el meu despertador sentiré el del veí? Tinc la sensació que la gent s’avorreix i molt.

També m’agradaria sobretot saludar a tots els veïns que no tenen el costum de saludar i quan et veuen i estan esperant l’ascensor es posen nerviosos perquè volen pujar sols com si els altres tinguéssim la peste o no ens dutxéssim ni en una setmana.

dimarts, 7 de febrer de 2012

Conservar

Moltes vegades m'he preguntat coses que es poden respondre amb certa lógica, però que pràcticament, no en tenen: perquè Fèlix Millet està al carrer? Perquè la impunitat amb què som atacats els catalans per alguns sectors de l'Estat Espanyol? Perquè Francisco Camps es declarat "no-culpable" d'un suposat cas de soborn si canta com una cloïssa que el jurat també ha estat sobornat pel propi imputat? Perquè mentre passa tot aixó -i moltes més coses- Garzón està immers en un procés judicial per les escoltes que va aprovar per el cas de Camps? Què passa, ens hem tornat tot bojos o què?
Enlloc de contestar aquestes preguntes, i no treure'n l'entrellat, ni un aclariment lógic, ni per fer-me mala sang, l'únic que puc pensar és: fachas, fachas everywhere. És curt, cínic i poc concís. Perfecte.
Aquest país està fet així. Ells el van fer així, aquest país els pertany. Si marxem, si marxen, si ens quedem, si convivim... De debó? Voleu dir que és possible conviure amb aquest tipus de persones? Hi ha molta gent que ho fa. Jo no sóc una d'aquestes persones, per sort o per desgràcia. Si fos com ells seria més feliç en la meva superioritat, o ignorància, li podeu dir com vulgeu. Oh sí, enyoro aquesta tranquil·litat, ignorar què passa al meu voltant.... s'hi està força bé així, per aixó, cada vegada intento saber-ne menys del que passa al món, al país.... Per molt que llegeixi arreglaré res? No. Per moltes coses dignes i reivindicatives que penji al Facebook canviaré alguna cosa? No. Per molt que surti al carrer a manifestar-me pels meus drets aconseguiré res? No. Doncs ja m'he cansat de fer coses inútils.
De veritat, em desesperen. Entenc moltes postures compromeses, jo també he estat agafada pels pebr.ts, però fins a cert punt.
Arriba un punt en què s'ens pixen a la cara, i aixó no es pot tolerar. Els burgesos van aconseguir moltes coses al segle XIX, potser ara és la nostra, o potser serà la dels meus nets.

Aquí una ex-idealista.




Aclaració: El contingut de cadascun dels posts d'aquest bloc no tenen perquè representar l'opinió del conjunt de components de l'equip. Són opinions totalment personals.

divendres, 3 de febrer de 2012

Pàgines sorprenents?

Bona tarda a tothom!
Avui parlaré de quatre pàgines que em sorprenen bastant i que admeto que segueixo amb una regularitat diària.
Són les següents:
I per què vull parlar d'aquestes pàgines? Bé, simplement perquè em "sorpren" en certa manera la popularitat que han aconseguit.
Un grup de joves va començar creant Asco de vida, un web on la gent explicava les seves desgràcies i coses poc usuals que els hi passaven i la comunitat podia comentar-ho, criticar-ho o donar el seu recolzament.
Poc a poc van anar creixent i van crear Visto en FB on la gent penja coses que es troba en les xarxes socials avui en dia cada cop més exteses. Trobem des de estats a fotografies de tota mena, tuits de famosos i comentaris de gent prou sorprenents.
També va aparéixer Cuanta Razón on els usuaris pengen fotografies amb alguna mena de missatge implícit o explícit i l'altra gent puntua.
I per últim trobem Cuanto Cabrón. Podríem definir-ho com una doble comunitat, per una banda estan els usuaris i per l'altra estan els que s'anomenen Memes. Diferents dibuixos amb una personalitat pròpia. La gent es dedica a dibuixar vinyetes que després de passar un filtre moderador són publicades o no i després puntuades.

Si alguna cosa tenen aquestes pàgines es que poden fer riure quan no saps què fer en aquelles tardes a casa d'un avorriment insuportable. En cas de que les conegueu no us he explicat cap cosa nova. En cas de que no les conegueu... Invertiu una estona en riure! Que sempre fa feliç i segur que senta bé!

Xavier

dijous, 2 de febrer de 2012

Ricky Rubio o l’au fènix ?

Primerament perdoneu per l’absència de dues setmanes sense publicar. Avui crec que ja toca un altre cop que parlem d’esports.

M’agradaria començar parlant del boom que ha representat Ricky Rubio a la NBA, un jugador on l’any passat en el Barça de Xavi Pascual cada partit tenia un rol més petit i a mesura que van passar els partits cada cop més la gent el criticava, per haver baixat el seu rendiment, fallar cistelles sol, empitjorà amb el seu tir de 3, etc … Quasi tothom el donava per mort i més desprès de no fer un europeu massa brillant.

Però finalment Ricky Rubio tot i haver el Lock out i sabent que potser no hi hauria temporada va decidir que aquest any volia fer el salt i va decidir posar rumb cap a Minnesota, on és l’equip que el va seleccionar en el draft de fa dues temporades.

Desprès d’entrenar-se en solitari a final de Desembre va tornar a començar la NBA desprès que s’arribés a un acord entre el sindicat de jugadors i les franquícies.

I quina ha sigut la gran sorpresa de la majoria de gent que criticava Ricky Rubio? I es que el jugador del Masnou esta fent un gran inici i fins i tot sona per ser el millor Rookie del any, sorprenent? Jo crec que no, Ricky sempre ha sigut un jugador amb gran talent i amb una forma de jugar molt característica, però el problema que l’últim any amb el Barça va tenir un joc poc constant i no va evolucionar tal i com la gent va pensar que faria. I llavors van arribar les critiques pel seu joc a un noi que nomes te 21 anys.

Espero que aquesta aventura que esta vivint continuí anant igual de be, ja que des de que ha arribat els espectadors en l’estadi han augmentat i sembla que ha canviat el rumb d’una franquícia que l’any passat va fer pena i al menys aquest any ni que sigui per la màgia del seu joc sembla que tenen un paper més protagonista a la millor lliga del mon.

Per cert que penseu del logo de Madrid 2020 i la seva pífia, per si no us heu assabentat aquí us deixo el link.

dimecres, 1 de febrer de 2012

The Mamas and the Papas









Hola a todos ¡¡

Tras una visita a Amsterdam y muchas experiencias nuevas vuelvo a la normalidad con... The Mamas and the Papas ¡¡

Formado por John Phillips, Cass Elliot, Denny Doherty y Michelle Phillips fue un grupo vocal líder en los 60. Aunque es el típico grupo "clásico" sólo actuaron entre 1965 y 1968, dándoles tiempo a realizar 5 álbumes.



El grupo tiene dos éxitos claros tras de si: "Monday, Monday" y "California Dreaming". En varias entrevistas reconocieron que en sus grabaciones utilizaban todo tipo de drogas... y parece que funcionaban positivamente ¡ Y aunque en un principio el grupo se llamaba "The magic circle", perduró como The Mamas and the Papas.



Tras que Mama Cass decidiera ser solista, el grupo se separó en 1968. Y ella siguió su carrera con ese mismo nombre artístico. Como curiosidad os contaré que murió en 1974 tras atragantarse con un sandwitch... pobreta. Su estilo como solista era mucho más "pop" con melodias más pegadizas e instrumentos más suaves.



Habéis visto todo lo que pudieron conseguir en 3 años?

Ya sabéis: Spotify y Grooveshark.

Un saludo ¡



dilluns, 30 de gener de 2012

Marinada estil Kebab.

Avui us porto una recepta que probablement penseu serà molt complicada, però no!

Us parlo de com fer carn marinada a l'estil Kebab.

Com podeu veure a l'article de la viquipèdia, el mot 'kebab' a Europa fa referència al que en àrab se li'n diu Xauarma (Shawarma), que és ni més ni menys que carn marinada rostida a la graella o en un gyros, els rostidors verticals que veiem a tots els restaurants turcs, àrabs o libanesos.

Ingredients per a la Marinada
- 1/2 got d'oli d'oliva (verge extra millor)
- 1 cullerada sopera de llavors de comí
- 1 culleradeta de cafè de pebre negre mòlt
- 1 cullerada sopera de sal (ben plena)
- 2 fulles de llorer seques
- 2 culleradetes de cafè de farigola seca
- 1/2 got de fulles de julivert fresc (aproximadament)
- 1'5 cullerades soperes de pebre dolç (pimentón dulce) 
- 2 bitxos de caiena (dels petitons, al gust)
- 1 all gros
- El suc d'una llimona

Triturar tots els ingredients amb un turmix fins a obtenir una pasta.


Un cop tingueu la marinada feta, la podeu reservar a la nevera fins a una setmana (sense fer-la servir). Quan l'aneu a fer servir tansols cal untar les peces de carn o peix amb la marinada i ho deixeu reposar durant un mínim de 6 hores a la nevera. Un cop transcorregut el temps, rostiu la carn o el peix en una graella o al forn i serviu-ho acompanyat d'unes patates al caliu, arròs blanc o saltejat amb all, unes verdures rostides o pa de pita.

Us aconsello que ho probeu amb unes costelletes de xai o bé amb pit de gall d'indi, que a mi personalment és com més m'agrada.

Una altra bona opció per a probar aquesta marinada seria fer-ho amb secret ibèric (una part molt melosa del porc), ja que poso molt en dubte que trobeu mai un restaurant d'aquest estil on us serveixin carn de porc!


Disfruteu d'aquesta recepta i animeu-vos a probar-la!


Adrià Subirana

divendres, 27 de gener de 2012

Hedda Gabler

De la història
Una història curiosa i genial, la història de la Hedda Gabler.
Un elogi a la coherència que sap transmetre dins de tots els embolics que es creen. Unes pistoles protagonistes i una dona que es pensa mestressa del seu destí quan acaba sent una titella dels altres i de la seva fortuna. També s'ha dit que és la història de l'etern avorriment que mai no és bo i acaba creant un camí de patiment continu.... i maldat?
En cap moment et deixa indiferent. En cap moment es fa pesada. En cap moment deixa de ser impactant.

De l'escena
Teòricament la casa dels somnis de la Hedda. La realitat? Una mala jugada, les cordes que controla el titellaire anomenat destí ha decidit portar-la a ella i al seu marit, en Tesman, a viure en aquesta escena.
Una cuina, un menjador, una entrada i dues portes. Un ambient minimalista però perfecte per transmetre la senzillesa de l'obra amb un bon cop d'efecte en els seus espectadors.

Derqui, Jové, Genebat, Villegas, Marull i Selvas.
Dels personatges
6 actors interpreten tota l'obra. M'agradaria dedicar unes paraules a cadascú d'ells.
Laia Marull, com a Hedda Gabler, l'enhorabona. Li posa tota la vida possible a un personatge àcid i en un procés amarg. Adonar-se de que la vida no és un conte de fades i que el poder que un es pensa que té és aire és un procés dur. Realment emociona com es capaç de transmetre sentiments en tots els aspectes.
Pablo Derqui, com a Eljert Løvborg, impressionant la força d'aquest personatge. Si la Hedda era forta, ell ho sembla més encara. Extremadament expressiu i potent. Una actuació molt destacable.
David Selvas, com a Brack i director de l'obra, també anomenat el Sr Degà, personatge que controla més fils en tot l'escenari. Pretén ser l'únic gall del galliner. Fort i dur es com vol ser i ho aconsegueix.
Cristina Genebat, com a Thea Elvsted, de tots els personatges un dels més fluixos al meu parer. Al meu parer va haver-hi una manca d'expressivitat i de simplicitat en aquest paper. Cap al final de l'obra hi ha algun moment en que sembla que agafa el rodatge necessari però només durant una estona.
Ernest Villegas, com a Jörgen Tesman, està clar que és un bon home, tant bo que fins i tot podríem dir que una mica babau. No obstant va ser una bona interpretació. Una veu extraordinària.
Àngela Jové, com a Júlia Tesman, un personatge bastant secundari però que tot i així té bastant sentit. Treballat i correcte.

Finalment
Una altra cosa que voldria destacar va ser el paper de la música a l'obra. En algun moment sorprèn lleugerament però realment la vaig trobar ideal, generen un ambient perfecte.

Per acabar, m'agradaria recomanar aquest espectacle. La duració aproximada és d'uns 100-110 minuts que passen volant. Com he dit no hi haurà cap moment d'avorriment.
La recomano al 100%.

Xavier

Deixo un article del diari Ara al respecte!

dilluns, 23 de gener de 2012

Cake de Llimona

Hola!

Avui us porto una recepta dolça per començar la setmana amb bon peu! 

Un clàssic britànic: un plum-cake. Es podria dir que aquesta recepta és molt similar al típic pà de pessic que fem amb iogurt i fent-ne servir l'envàs com a unitat de mesura per la resta d'ingredients, però a mi personalment m'agrada molt més!

Un cake, tradicionalment, és el que es coneix com una massa ''weekend''; una massa que, per les seves característiques físiques i químiques, era ideal per endur-se'l de viatge un cap de setmana, ja que no s'asseca tan ràpidament com un pà de pessic tradicional.
Cake de limón, de mango y galleta y de té matcha, de izquierda a derecha.
Per fer el cake es fa servir llevat químic (conegut professionalment com a ''impulsor'' o, a nivell domèstic, com a Royal). També es fa servir bicarbonat sòdic (un dels components principals del Royal).

Per tal de tenir una cocció òptima és altament recomanable utilitzar motlles de llauna (hojalata), ja que són perfectes per a transmetre la calor a la massa i així té una cocció i creixement més uniformes. És preferible evitar motlles de silicona, pyrex o ceràmica, ja que els hi costa escalfar-se, assecant-se la massa per sobre abans no faci efecte el llevat i quedant un cake atapeït i sec. Es poden fer servir motlles fins d'altres metalls, com acer inoxidable, acer teflonat, etc, però recordeu que l'ideal és de llauna!

INGREDIENTS
Per a 2 plum-cakes de 16x5cm aproximadament.

- La pell ratllada d'una llimona.
- 2 ous mitjans
- 175gr de sucre
- 75gr de nata líquida 35% (per a muntar)
- 140gr de farina
- 5gr de llevat royal
- 8gr de bicarbonat sòdic
- 50gr de mantega fosa
- 2gr de sal

Batre els ous amb la nata, la pell de llimona i el sucre (sense que faci escuma). Afegir-hi la farina tamisada juntament amb el llevat i el bicarbonat. No treballar gaire la massa. Afegir-hi la mantega fosa. 

És hora de vestir el motlle. Això no vol dir que li poseu una camiseta i uns pantalons. No. Hi ha dos mètodes per a encamisar un motlle. El tradicional seria pintant-lo (per dins, evidentment) amb oli, mantega, o algun altre greix (si utilitzeu llard de porc -desodoritzat- li donareu un toc molt especial. No us espanteu! Recordeu que els famosos ''mantecados'' es fan amb ''manteca'' de cerdo, i que les ensaïmades, amb saïm -llard de porc en mallorquí-!!!) i un cop està ben engreixat, s'espolvoreja amb farina o sucre per tal de facilitar el desenmotllat. Avui en dia, no obstant, tenim el famós paper de forn (en castellà es diu ''papel sulfurizado'', però desconec el terme correcte pel català), amb el que podem folrar el motlle i així evitem afegir-hi més greix.

Ompliu el/s motlle/s fins una mica més de la meitat de la seva capacitat i coure a 170/180ºC durant 15-20 minuts. Per comprobar que estigui cuit punxeu-lo amb un punxó (valgui la redundància) metàl·lic (van millor) o bé de fusta. Ha de sortir sec, si bé pot sortir amb restes de la massa, mai pot sortir completament embadurnat de massa crua.
Com podeu veure, la base és molt senzilla, però deixo a la vostra imaginació que jugueu amb coses noves: podeu probar amb espècies (nou moscada, clau d'olor en pols, canyella, vainilla...) o afegint-hi fruita en almíbar o confitada (podeu fer servir fruita fresca, però només si consumireu el cake el mateix dia, ja que deixa anar aigua) trossejada per sobre de la massa, o barrejant-hi fruita seca, llavors, o el que més us agradi! Si voleu fer-lo de xocolata poseu 10gr menys de farina i substituiu-los per 20gr de cacau en pols, i poder afegir-hi xocolata picada barrejada a la massa. Si el feu de xocolata i avellanes picades serà un pastís de ''nutella'' o ''nocilla''!
Un petit secret és que si substituiu 25gr del sucre per mel, el cake us quedarà més tendre.

Per tal de millorar la conservació podeu glacejar el cake amb aquesta recepta:
GLACEJAT DE LLIMONA
- 200gr de sucre glace (llustre, impalpable)
- 50gr de suc de llimona

Barrejar els dos ingredients i volcar-ho per sobre del cake (millor si està calent, recen sortit del forn), que prèviament haurem posat sobre d'una reixa. Deixar escorrer i assecar. 

Si el plum-cake no estava calent (que a ningú li agrada cremar-se les manetes!) un cop glacejat el tornarem a posar dins del forn (no cal una temperatura precisa, però és ideal que estigui entre 150ºC i 210ºC) i en quan veiem que el glacejat fa bombolletes (procureu que no en faci moltes!) l'enretireu del forn i ja el teniu glacejat!

Si voleu, la nata del cake la podeu substituir per polpa de fruita. Com obtenir polpa de fruita? Molt fàcil! Agafeu fruita (tipu préssec, poma, pera, plàtan, maduixes, gerds...) i la tritureu, i un cop triturada, la tamiseu. Si son fruites molt denses, com el plàtan, podeu aixafar-lo amb una forquilla i ja n'hi ha prou. També les podeu trobar a tendes especialitzades, com Solé&Graells o Coloimport (les podeu trobar fàcilment al google!). Una de les millors marques de polpa de fruita (congelada) és Boiron. En el cas del glacejat, també podeu substituir-lo per polpa, però haureu de posar-ne el doble que de suc (per la densitat) en la majoria dels casos (sempre és aconsellable fer servir fruites amb una alta quantitat d'aigua, ja que si feu el glacejat de platan us serà molt complicat de fer! També podeu fer-lo amb aigua o amb llet enlloc de suc.

Us adjunto una última foto del cake que he fet jo, de gerds (tan a la massa com al glacejat) i a sobre hi he posat (abans no s'assequés la glaça) unes ametlles picades torrades.

Espero que disfruteu de la recepta!



P.D: Visiteu la meva pàgina web i feu-vos seguidors del meu facebook! www.AdriaSubirana.com i Home Chef Subirana

dimecres, 18 de gener de 2012

Cantar en directo ?? SIIIII ¡¡

Hoy vamos con una entrada de vídeos de gente que NO puede cantar en directo... y es que yo siempre digo, que el dibujante ha de dibujar, el profesor enseñar y el cantante cantar. Si el cantante no canta, o canta fatal, es una estafa; y por supuesto, no merece que os gastéis ni un euro en sus materiales:







Y así con un largo etcétera de "divas" que demuestran en casi todas sus actuaciones no estar formadas ni vocalmente ni musicalmente...

No desperdicieis un euro ¡¡

dilluns, 16 de gener de 2012

Our Daily Bread

Hola!

Avui és un dia d'aquests en els que ens toca parlar de coses incòmodes i que pràcticament mai ens plantejem:

D'on ve el menjar? Suposo que tothom haurà vist una granja alguna vegada (si no en directe, en alguna pel·lícula o documental) i sabrà com és un pollastre viu, però... estem segurs que el pollastre que comprem al súpermercat és aquell pollastre que viu cofoi alimentat amb gra i mig asilvestrat? I què passa amb la resta dels productes càrnics?

Què en sabem dels cereals i tots els seus derivats? La farina, la pasta, la brioixeria, l'arròs, les llegums... I les verdures?

Avui us presento un documental molt interessant, força dur i a moments desagradable.

Aquest documental és ''Nuestro pan de cada día'' (Our daily bread - Unser täglich Brot). D'origen austriac i publicat el 2005, ens mostra el dia a dia en la industria alimenticia. Potser us costi trobar-lo, però és molt recomanable.

És interessant com es poden dir tantes coses sense fer servir cap paraula. Les poques veus que se senten durant el documental és el que parlen els treballadors entre si en escasses escenes.

No hi ha diàleg. No hi ha música. No hi ha demagogia. No hi ha odi. No hi ha pietat. Tansols veritat.

Us deixo una de les escenes suaus, però podreu veure clarament de què va la cosa!!



Espero que li feu una ullada. No us dic que espero que el disfruteu perquè s'ha de tenir la ment molt perturbada per disfrutar amb aquest documental!

Us copio també un petit trailer. Aquest només és apte per a gent amb l'estómac dur, i per la gent que vulgui veure de què va el documental sense veure'l sencer. En qualsevol cas, si feu el cor fort i decidiu veure'l, us aconsello que ho feu amb companyia (pel suport moral) i sense el volum. El silenci industrial acompanyat pel soroll de les màquines i l'agonia animal... son innecessaris.


CONTINGUT DESAGRADABLE
CONTINGUT DESAGRADABLE

divendres, 13 de gener de 2012

Donació de sang, òrgans i cos...

Bona nit a tothom!
Vaja hores de posar-se a escriure... Però més val tard que mai! I realment avui escric perquè vull dir una cosa important per a tots els que coneixem i els que no.

La donació d'òrgans, sang i teixits és molt important en la societat en la que vivim ara mateix.

El dia 13 i 14 de gener es fa la marató de Donació de Sang a Barcelona!

Així que us encoratjo a tots a donar sang aprofitant aquesta oportunitat!
Podeu trobar tota la informació per a realitzar la inscripció a http://www.donarsang.gencat.cat/

I doneu!

Xavier

dijous, 12 de gener de 2012

algun dia ....

Avui tinc poca cosa a dir nomes voldria que veiéssiu aquest vídeo i penseu a veure si cada dia podem començar una cadena de favors i així potser tot podria ser molt millor. Perquè tan costa ser una mica altruista? Potser soc jo, però des de el grans partits politics en diuen que fem un esforç per sortir de la crisis però cada dia surten més casos de corrupció amb xifres que ens fan posar els pels de punta.

Espero que algun dia... això canviï.

Així que ja sabeu a començar la cadena de favors ;) i intentar no trencar-la si volem que algun dia ens torni. Ja que el cicles sempre es tanquen en algun moment de la nostra vida.



dimecres, 11 de gener de 2012

Kimbra


Hola ¡¡

Entrada express ¡¡

Kimbra¡¡

Procedente de Australia y afincada en Melburne.
Cantó a los doce años el himno de Australia en un partido de futbol y participó en varios videoclips infantiles... Una niña prodigio.

Su álnum debut se llama "Vows" y de momento sólo ha sido editadao en Australia, con un estilo pop-soul-jazz... una de esas mezclas que uno se pregunta como pueden haber salido bien, pero salen bien ¡



Sus videos son frescos y está claro que tiene práctica en aquello de estar delante de la cámara¡

Muchísima suerte para ella ¡¡

Spotify y Grooveshark.

Un saludo ¡¡

PD: La entrada es más cortita hoy... que estamos de exámenes ¡

dilluns, 9 de gener de 2012

Dans le Noir

Avui toca la primera crítica a un restaurant!

I començarem aquesta nova ''secció'' amb un restaurant molt especial (on m'hi va convidar un molt bon amic, a qui vull dedicar aquest post ). I aquest restaurant és Dans le Noir, al casc antic de Barcelona.

Segurament us estigueu preguntat què té d'especial aquest restaurant. I dic que segurament perquè és un restaurant que cada cop té més fama i es fa més conegut. A part de que si parleu lleugerament l'idioma de la veïna França, sabreu que "dans le noir" significa ''dins la foscor''.

El que fa tant especial a aquest restaurant és que, a una hora prèviament concertada, tots els comensals passen per un curt (però alhora etern) passadís completament fosc i seus a una taula compartida amb més aventurers de la gastronomia. En el nostre cas erem 10 persones a la taula, i t'asseuen cara a cara amb la persona amb la que hi vas (en el cas de ser tansols dues persones).

No cal que patiu. Els cambrers del restaurant son tots persones invidents, i amb una rigurosa professionalitat, et porten fins a la taula en una fila india, agafat de l'espatlla del que tens al davant. Cal fer especial menció a la gran tasca d'integració social que fan a aquesta empresa, d'origen Francès, ja que, pel que se, és dels pocs (per no dir únic) lloc on els cambrers son persones invidents (cegues i/o sordes, si no al 100%, en gran part). És fantàstic com t'atenen amb molta proximitat, relaxant-te (com és lògic, estàs en tensió al no veure-hi absolutament res!), i servint plats i copes tal i com ho faria el cambrer de qualsevol altre restaurant a plena llum del dia.



Bé, toca parlar del que importa: la teca!


Un cop asseguts a taula i assegurant-nos que no ens han assegut amb un complet desconegut, comença la festa. Nosaltres vam fer el menú degustació, que consta de 3 plats (entrant, primer i segon) i un postre. L'entrant maridat amb cava i els altres dos plats i postre, maridats amb vins diferents.

Dic que comença la festa perquè, com és lògic, al no veure-hi absolutament res, has d'experimentar amb el menjar, la beguda i l'entorn sensacions que mai has viscut abans.

No faré especial menció al que vam menjar perquè el menú el van canviant. Tansols diré que, com és lògic, costa d'endevinar el que t'endús a la boca (majoritariament amb les mans!), i ja no parlem dels vins.

Quan surts del menjador t'expliquen tot el que has menjat i els vins que has begut. Diuen que el 90% de la gent que hi va no encerta quin vi està bebent, i en part és lògic, ja que també intenten jugar amb el que menges i beus (per exemple servint un vi blanc envellit en bóta de roure, que dona una sensació força similar a la del vi negre, i servint un vi negre jove, molt afruitat i sense pràcticament sensació tànica i astringència).

És una experiència molt divertida, única, i et brinda l'oportunitat de coneixer gent nova al comentar què és el que estàs menjant i/o bebent.

No obstant, no tot és tan bonic com sembla. Malgrat el menjar estigués bé, arribava força fred a taula (probablement ho facin perquè no et cremis al tocar-ho amb les mans) i això també resta capacitat sensitiva a l'hora de fer una cata (i més completament a cegues).

Espero que us animeu a provar aquesta experiència. És molt recomanable, sobretot pels aventurers!



P.D: podeu visitar la meva pàgina web a www.AdriaSubirana.com


P.P.D: Tingueu present que el fet d'estar tanta estona a les fosques pot arribar a estressar a la gent amb claustrofòbia o pànic a la foscor.


dijous, 5 de gener de 2012

Carta als Reis Mags

Estimats Reis Mags,

Aquest any crec que he sigut prou bon nen i m’agradaria escriure aquesta carta a veure si em podríeu concedir alguna de les meves peticions, com ja sabreu aquest 2011 ha estat un any marcada per la crisis econòmica i on moltes famílies no han pogut pagar les hipoteques, els sous enlloc d’anar a l’alça van a la baixa i en canvi ens pugen els impostos, de la llum, aigua i gas. Per tant si ens va costar sobreviure el 2011 , el 2012 encara serà pitjor. A més de no parlar de la tarifa de preus de TMB on tenim el bitllet senzill més car que NY o Paris on el sous són més cars. Ja que la ciutat de Barcelona s’està tornant una ciutat d’alt estanding on al final viure serà un luxe.

Per tant un dels meus desitjos és que els senyors Zapatero, Rajoy, Mas, Montilla, Hereu i Trias de la meva part els i portéssiu una mica de carbó , ja que tan PSOE (PSC) , CiU i PP tenen part de la culpa d’aquestes situacions tan precàries que estem vivint.

A més d’aquest senyors continuem tenim molts problemes al mon, com la situació d’Àfrica que enlloc de millorar cada any esta pitjor i aquest any amb el moviment de la primavera àrab cada cop hi ha més incidents a l’orient, per tant m’agradaria si fora possible treure totes les dictadures que governen en aquells estats que el que fan es obtenir els beneficis de l’explotació de les mines pel seu propi interès i els països cada cop són més pobres.

Podria continuar amb molts més problemes però el que m’agradaria que entre tants regals que portareu deixeu una mica de pau, educació, seny i de coherència en aquest món ja que cada dia que el veig em donen ganes de plorar.

Moltes gràcies

Atentament David Rebulà

dilluns, 2 de gener de 2012

Pollastre Rostit al Romesco de Cava Rosat

Hola! Molt bon any nou a tothom!!!

Avui us porto una recepta molt senzilla però que llueix moltíssim a taula.

És un pollastre rostit al forn amb amb romesco al cava rosat.

Us aconsello que, ja que és pollastre i acostuma a ser barat, compreu un senyor pollastre de pagès (d'aquells ben grossos i formosos), que acostumen a tenir la carn més tersa i son més agraïts de rostir. I evidentment són molt més gustosos i bons per la salut!

I si de pas voleu comprar ''the best of the best'', podeu comprar un Pota Blava, el Pollastre del Prat. Si cliqueu a l'enllaç arribareu a la seva pàgina web, on podreu obtenir-ne més informació!

I passem a la recepta!


Ingredients
Per a 6-8 persones


- Un pollastre de pagès o Pota Blava
- Oli d'Oliva Verge Extra (millor arbequina)
- Sal i Pebre negre


Per a la Salsa:
- Una ampolla de cava rosat (es pot substituir per cava blanc, lambrusco o vi d'agulla).
- 8 dàtils sense pinyol
- 12 orellanes d'albercoc
- 100gr d'ametlles repelades
- Una dent d'all
- El fetge del pollastre (opcional)
- Sal i pebre negre
- 50gr de mantega
- 50gr d'oli d'oliva
- 1 fulla de llorer
- Orenga, farigola i clau d'olor
- Mig pot de doble concentrat de tomàquet (Mercadona)


Abans de res, les racions son orientatives. En qualsevol cas, heu de preguntar quantes racions us sortirien pel pollastre, ja que depen del pes que faci us en sortiran més o menys!

Sal-pebreu el pollastre (tallat a trossos, demaneu al mercat que us el tallin per coure al forn, que ho faran encantats!) i unteu-lo lleugerament amb oli. Poseu-lo en una safata de forn amb la pell cap amunt. Rostiu-lo al forn a 170ºC fins que sigui daurat.

En una cassola escalfeu l'oli i la mantega de la salsa i fregiu el fetge. Quan sigui cuit, afegiu-hi l'alls i les ametlles. Quan comencin a daurar, afegir els dàtils i les orellanes. Sal-pebrar al gust. Afegir la fulla de llorer, un pessic d'orenga, un pessic de farigola, 3 claus d'olor i el concentrat de tomàquet. Saltejeu-ho tot un xic i aboqueu-hi el cava. Feu-ho bullir tot junt i deixe-ho reposar mentres daura el pollastre.

Quan el pollastre estigui daurat, enretireu els claus d'olor i la fulla de llorer (MOLT IMPORTANT) de la salsa. Tritureu la salsa ben triturada (sobretot, que els dàtils no tinguin pinyol!) i aboqueu-la sobre del pollastre, que el tornareu a posar al forn però a 150ºC.

A mida que la salsa que queda sobre del pollastre vagi torrant-se, aneu girant els talls de carn per evitar que es cremi. Al cap d'una mitja hora (o una hora, depen del forn) l'alcohol ja s'haurà evaporat per complet. Quan la salsa estigui ben concentrada (té una textura similar al romesco), el pollastre ja estarà llest!

Com a guarnició podeu posar-hi unes patates del buffet al caliu, mongetes seques saltejades amb all i julivert, patates fregides o arròs basmati. Totes les opcions són igualment vàlides!


Espero que disfruteu de la recepta tant com la vam disfrutar nosaltres a casa quan la vaig fer! I no us oblideu de comprar una bona barra de pà per sucar!


P.D: podeu visitar la meva pàgina web a www.AdriaSubirana.com