dimecres, 15 de febrer de 2012

A Fine Frenzy








Hola ¡¡

Os acordáis de mi primera entrada hace casi un año? Seguramente no ¡ El caso es que hablé de Florence and The Machine.

Hoy os traido a su prima hermana del pueblo, A Fine Frenzy, nacida como Alison Sudol en Seattle, e hija de dos profes de arte dramático. Se crió en Los Angeles depués de que sus padres se separarán cuando ella tenía cinco años.



Su nombre artístico viene de un verso de Shakespeare en "El sueño de una noche de verano", dado que ella también es una apasionada de la literatura. Su estilo es rock alternativo, indie rock o incluso folk (nunca se puede definir uno de una sola forma, vaya).



En partícular he de destacar sus videos... hacen algo que parece imposible hoy en día: conseguir que un videoclip sencillo quede impresionante. Aunque empezó con un grupo cuando tenía 18 años "Monro", pronto empezó su carrera en solitario.



Su primer CD "One cell in the sea" se publico en 2007, el segundo "Bomb in a birdcage" dos años después... recomendadísimos los dos ¡¡ (el segundo un poco más XD)

Un saludo ¡¡

Queréis escuchar un poco más a pelo zanahoria? Grooveshark o Spotify

dilluns, 13 de febrer de 2012

Cupcakes

Hola amics!

Avui volia despedir-me de tots vosaltres amb una última recepta!

Aquesta és la meva última publicació a "Antes de llover, chispea." degut a que per motius personals em resultarà impossible seguir postejant. Espero que hagueu disfrutat de les receptes que us he anat explicant i que us hagueu animat a probar-ne alguna! I en el cas de que encara no ho hagueu fet, animeu-vos que valen totes molt la pena!!!

Com que recent-ment estan molt de moda, avui us passo una recepta per fer unes Cupcakes ben senzilles i delicioses!!!

Cupcakes de Festuc (substituir el coco per festucs mòlts)

Cupcakes de Coco
- 160gr de sucre 
- 80gr de mel
- 4 ous
- 200gr de llet
- 130gr de farina
- 2 culleradetes de cafè de llevat Royal
- 1 culleradeta de cafè de bicarbonat sòdic
- 200gr de coco (el podeu torrar al forn per potenciar-ne l'aroma)
- 160gr de mantega fosa

Barrejar tots els ingredients per ordre de llista i deixar reposar la massa durant una hora a la nevera. Posar en càpsules de paper o motlles per a magdalenes i coure al forn a 180ºC durant 10-12 minuts aproximadament.



Per a fer el ''frosting'' (el cremós que es posa a sobre) us donc dues opcions: el famós ''cream cheese icing'' i una versió més moderna, que necessita mantenir-se fred en nevera però que queda molt més bo i és més ''light'': un cremós de xocolata muntat!


Cream Cheese Icing
- 250gr de formatge tipus philadelphia
- 150gr de sucre glace
- 100gr de mantega a temperatura ambient 

Barrejar tots els ingredients amb una batedora elèctrica (tipus ''barillas'') durant dos o tres minuts, fins que adquireixi una bona textura. Deixar reposar a la nevera i decorar els cupcakes amb una màniga pasissera.



Cremós de Xocolata
Batedora de elèctrica.
- 110gr de nata 35% M.G. (per a muntar)
- 200gr de xocolata (blanca, amb llet, negra... la que més us agradi!!!)
- 315gr de nata 35% M.G.

Bullir la nata (110gr) i triturar-la amb la xocolata. Afegir-hi lar esta de la nata (315gr) i triturar de nou. Deixar refredar d'un dia per l'altre a la nevera i l'endemà, muntar-ho amb una batedora elèctrica com si fos nata. Decorar els cupcakes amb una màniga pastissera. A la fotografia dels cupcakes de festucs podeu veure la consistencia que ha de tenir aquest cremós. En aquell cas era fet amb xocolata blanca i praliné de festucs!



Espero que us animeu a provar la recepta! I que seguiu provant coses noves! Fins ben aviat,


Adrià Subirana

dijous, 9 de febrer de 2012

La comunitat


Avui us vull parlar d’aquest entramat tant peculiar com són les comunitats de veïns, perquè suposo que tothom que visqui en un bloc de pisos més o menys extens tindrà uns quants veïns estranys. En el meu bloc té 5 pisos i 5 portes per escala per tant amb una multiplicació ràpida obtenim que som 25 pisos a viure tots juntets.

L’altre dia sense anar més lluny mirava “lo que se avecina” i la veritat que hi ha una part de raó en la sèrie, jo suposo que és aquest afany que volem tenir per saber les coses dels demes.

Per dir-vos que un cop van entrar els bombers al pis del 5è 1ra perquè una veïna pensava que li havia passat algú perquè no contestava a casa i el mòbil el tenia apagat. I resulta que el noi que viu sol s’havia anat a passar el cap de setmana a Figueres amb els amics i feia 1 setmana que s’havia canviat el mòbil. En fi d’anècdotes d’aquestes el meu pis hi ha força però el que trobo últimament que s’està posant de moda és l’intercanviï de notes anònimes al ascensor. Tu entres tant tranquil·lament i de sobte veus enganxat al ascensor una nota, que normalment no va firmada i dirigida algú en concret. Com per exemple “Por favor si alguien se va el fin de semana que no se deje conectada el despertador porque los demás vecinos queremos dormir”. Creieu que si en prou feines sento el meu despertador sentiré el del veí? Tinc la sensació que la gent s’avorreix i molt.

També m’agradaria sobretot saludar a tots els veïns que no tenen el costum de saludar i quan et veuen i estan esperant l’ascensor es posen nerviosos perquè volen pujar sols com si els altres tinguéssim la peste o no ens dutxéssim ni en una setmana.

dimarts, 7 de febrer de 2012

Conservar

Moltes vegades m'he preguntat coses que es poden respondre amb certa lógica, però que pràcticament, no en tenen: perquè Fèlix Millet està al carrer? Perquè la impunitat amb què som atacats els catalans per alguns sectors de l'Estat Espanyol? Perquè Francisco Camps es declarat "no-culpable" d'un suposat cas de soborn si canta com una cloïssa que el jurat també ha estat sobornat pel propi imputat? Perquè mentre passa tot aixó -i moltes més coses- Garzón està immers en un procés judicial per les escoltes que va aprovar per el cas de Camps? Què passa, ens hem tornat tot bojos o què?
Enlloc de contestar aquestes preguntes, i no treure'n l'entrellat, ni un aclariment lógic, ni per fer-me mala sang, l'únic que puc pensar és: fachas, fachas everywhere. És curt, cínic i poc concís. Perfecte.
Aquest país està fet així. Ells el van fer així, aquest país els pertany. Si marxem, si marxen, si ens quedem, si convivim... De debó? Voleu dir que és possible conviure amb aquest tipus de persones? Hi ha molta gent que ho fa. Jo no sóc una d'aquestes persones, per sort o per desgràcia. Si fos com ells seria més feliç en la meva superioritat, o ignorància, li podeu dir com vulgeu. Oh sí, enyoro aquesta tranquil·litat, ignorar què passa al meu voltant.... s'hi està força bé així, per aixó, cada vegada intento saber-ne menys del que passa al món, al país.... Per molt que llegeixi arreglaré res? No. Per moltes coses dignes i reivindicatives que penji al Facebook canviaré alguna cosa? No. Per molt que surti al carrer a manifestar-me pels meus drets aconseguiré res? No. Doncs ja m'he cansat de fer coses inútils.
De veritat, em desesperen. Entenc moltes postures compromeses, jo també he estat agafada pels pebr.ts, però fins a cert punt.
Arriba un punt en què s'ens pixen a la cara, i aixó no es pot tolerar. Els burgesos van aconseguir moltes coses al segle XIX, potser ara és la nostra, o potser serà la dels meus nets.

Aquí una ex-idealista.




Aclaració: El contingut de cadascun dels posts d'aquest bloc no tenen perquè representar l'opinió del conjunt de components de l'equip. Són opinions totalment personals.

divendres, 3 de febrer de 2012

Pàgines sorprenents?

Bona tarda a tothom!
Avui parlaré de quatre pàgines que em sorprenen bastant i que admeto que segueixo amb una regularitat diària.
Són les següents:
I per què vull parlar d'aquestes pàgines? Bé, simplement perquè em "sorpren" en certa manera la popularitat que han aconseguit.
Un grup de joves va començar creant Asco de vida, un web on la gent explicava les seves desgràcies i coses poc usuals que els hi passaven i la comunitat podia comentar-ho, criticar-ho o donar el seu recolzament.
Poc a poc van anar creixent i van crear Visto en FB on la gent penja coses que es troba en les xarxes socials avui en dia cada cop més exteses. Trobem des de estats a fotografies de tota mena, tuits de famosos i comentaris de gent prou sorprenents.
També va aparéixer Cuanta Razón on els usuaris pengen fotografies amb alguna mena de missatge implícit o explícit i l'altra gent puntua.
I per últim trobem Cuanto Cabrón. Podríem definir-ho com una doble comunitat, per una banda estan els usuaris i per l'altra estan els que s'anomenen Memes. Diferents dibuixos amb una personalitat pròpia. La gent es dedica a dibuixar vinyetes que després de passar un filtre moderador són publicades o no i després puntuades.

Si alguna cosa tenen aquestes pàgines es que poden fer riure quan no saps què fer en aquelles tardes a casa d'un avorriment insuportable. En cas de que les conegueu no us he explicat cap cosa nova. En cas de que no les conegueu... Invertiu una estona en riure! Que sempre fa feliç i segur que senta bé!

Xavier

dijous, 2 de febrer de 2012

Ricky Rubio o l’au fènix ?

Primerament perdoneu per l’absència de dues setmanes sense publicar. Avui crec que ja toca un altre cop que parlem d’esports.

M’agradaria començar parlant del boom que ha representat Ricky Rubio a la NBA, un jugador on l’any passat en el Barça de Xavi Pascual cada partit tenia un rol més petit i a mesura que van passar els partits cada cop més la gent el criticava, per haver baixat el seu rendiment, fallar cistelles sol, empitjorà amb el seu tir de 3, etc … Quasi tothom el donava per mort i més desprès de no fer un europeu massa brillant.

Però finalment Ricky Rubio tot i haver el Lock out i sabent que potser no hi hauria temporada va decidir que aquest any volia fer el salt i va decidir posar rumb cap a Minnesota, on és l’equip que el va seleccionar en el draft de fa dues temporades.

Desprès d’entrenar-se en solitari a final de Desembre va tornar a començar la NBA desprès que s’arribés a un acord entre el sindicat de jugadors i les franquícies.

I quina ha sigut la gran sorpresa de la majoria de gent que criticava Ricky Rubio? I es que el jugador del Masnou esta fent un gran inici i fins i tot sona per ser el millor Rookie del any, sorprenent? Jo crec que no, Ricky sempre ha sigut un jugador amb gran talent i amb una forma de jugar molt característica, però el problema que l’últim any amb el Barça va tenir un joc poc constant i no va evolucionar tal i com la gent va pensar que faria. I llavors van arribar les critiques pel seu joc a un noi que nomes te 21 anys.

Espero que aquesta aventura que esta vivint continuí anant igual de be, ja que des de que ha arribat els espectadors en l’estadi han augmentat i sembla que ha canviat el rumb d’una franquícia que l’any passat va fer pena i al menys aquest any ni que sigui per la màgia del seu joc sembla que tenen un paper més protagonista a la millor lliga del mon.

Per cert que penseu del logo de Madrid 2020 i la seva pífia, per si no us heu assabentat aquí us deixo el link.

dimecres, 1 de febrer de 2012

The Mamas and the Papas









Hola a todos ¡¡

Tras una visita a Amsterdam y muchas experiencias nuevas vuelvo a la normalidad con... The Mamas and the Papas ¡¡

Formado por John Phillips, Cass Elliot, Denny Doherty y Michelle Phillips fue un grupo vocal líder en los 60. Aunque es el típico grupo "clásico" sólo actuaron entre 1965 y 1968, dándoles tiempo a realizar 5 álbumes.



El grupo tiene dos éxitos claros tras de si: "Monday, Monday" y "California Dreaming". En varias entrevistas reconocieron que en sus grabaciones utilizaban todo tipo de drogas... y parece que funcionaban positivamente ¡ Y aunque en un principio el grupo se llamaba "The magic circle", perduró como The Mamas and the Papas.



Tras que Mama Cass decidiera ser solista, el grupo se separó en 1968. Y ella siguió su carrera con ese mismo nombre artístico. Como curiosidad os contaré que murió en 1974 tras atragantarse con un sandwitch... pobreta. Su estilo como solista era mucho más "pop" con melodias más pegadizas e instrumentos más suaves.



Habéis visto todo lo que pudieron conseguir en 3 años?

Ya sabéis: Spotify y Grooveshark.

Un saludo ¡



dilluns, 30 de gener de 2012

Marinada estil Kebab.

Avui us porto una recepta que probablement penseu serà molt complicada, però no!

Us parlo de com fer carn marinada a l'estil Kebab.

Com podeu veure a l'article de la viquipèdia, el mot 'kebab' a Europa fa referència al que en àrab se li'n diu Xauarma (Shawarma), que és ni més ni menys que carn marinada rostida a la graella o en un gyros, els rostidors verticals que veiem a tots els restaurants turcs, àrabs o libanesos.

Ingredients per a la Marinada
- 1/2 got d'oli d'oliva (verge extra millor)
- 1 cullerada sopera de llavors de comí
- 1 culleradeta de cafè de pebre negre mòlt
- 1 cullerada sopera de sal (ben plena)
- 2 fulles de llorer seques
- 2 culleradetes de cafè de farigola seca
- 1/2 got de fulles de julivert fresc (aproximadament)
- 1'5 cullerades soperes de pebre dolç (pimentón dulce) 
- 2 bitxos de caiena (dels petitons, al gust)
- 1 all gros
- El suc d'una llimona

Triturar tots els ingredients amb un turmix fins a obtenir una pasta.


Un cop tingueu la marinada feta, la podeu reservar a la nevera fins a una setmana (sense fer-la servir). Quan l'aneu a fer servir tansols cal untar les peces de carn o peix amb la marinada i ho deixeu reposar durant un mínim de 6 hores a la nevera. Un cop transcorregut el temps, rostiu la carn o el peix en una graella o al forn i serviu-ho acompanyat d'unes patates al caliu, arròs blanc o saltejat amb all, unes verdures rostides o pa de pita.

Us aconsello que ho probeu amb unes costelletes de xai o bé amb pit de gall d'indi, que a mi personalment és com més m'agrada.

Una altra bona opció per a probar aquesta marinada seria fer-ho amb secret ibèric (una part molt melosa del porc), ja que poso molt en dubte que trobeu mai un restaurant d'aquest estil on us serveixin carn de porc!


Disfruteu d'aquesta recepta i animeu-vos a probar-la!


Adrià Subirana