dijous, 30 de juny de 2011

Pàgines buides

Ara a l’estiu al aturar-se la lliga és divertit perquè sembla que totes les lligues és converteixen en un gran mercat , on els clubs son els clients i els representants tenen la seva paradeta, on tenen els seves ofertes però també aquell producte que esta apunt de caducar-se i el volen vendre a un preu raonable.

Em sembla molt bé que els representant dels jugadors facin la seva feina, però crec que un fitxatge o millor dit un possible fitxatge no hauria d’ocupar tantes portades, pagines de diaris i minuts televisius, havent altres esport.

Està clar que els futbol majoritàriament i potser el basquet encara que en molt baix percentatge és on hi ha l’audiència i on es mouen els diners però crec que tan diaris com informatius podrien aprofitar que no hi ha competicions i que s’està amb un període de vacances futbolístiques per poder dedicar una mica més als altres esports.

En el món del futbol espanyol un altre any Cesc està tenint la majoria de portades dels diaris esportius de Barcelona, on es debat el preu, si es convenient que vingui desprès del paper que ha fet Thiago, que per cert ha renovat fins el 2016 amb un clàusula de 90 milions !!. en canvi en les portades i pagines dels diaris de Madrid es debaten sobre el preu, quan vindrà i si encaixarà la nova perla Brasilenya Neymar, que per cert de moment a part del seus pentinats poca cosa més he vist d’ell. En fi mentre les diaris gasten pagines i pagines en debats inútils però amb gran audiències hi ha d’altres esports que només que els nombressin ja estarien molt content, però com a tot a la vida, sinó vens no interesses.

Miscel·lània

1: Ricky Rubio, que ja està fent anuncis de televisió a Minnesota, continua apareixent a TV3 vestit del Barça, con amb l’anunci de Regal. "Olé lé, olá lá, ser de Timberwolves es el millor que hi ha".

2: Sembla ser que Dani Pedrosa ja s’ha recuperat de la clavícula i podrà disputar el pròxim gran premi. Esperem que tingui sort ja que el pobre es una mica gafe amb les lesions i accidents.

3: No entenc perquè en mig d’un Mundial la FIA decideix canviar la normativa, total els Red Bull i més concretament Vetel està arrasant i ja va líder en solitari.

dimecres, 29 de juny de 2011

Olivia Ruiz




Hola ¡¡

Aunque muy probablemente no sabemos las notas... los examenes han acabado ¡¡ Como se os queda el cuerpo ¡??

Esta semana llega Olivia Ruíz.

Se trata de una chica francesa, cuyos abuelos maternos y paternos (sí, todos) se marcharon a Francia por aquello del franquismo y tal.

Desde pequeña canta, baila va a clases de solfeo y toda la pesca... incluso tiene un grupo "Five" con 15 años, posteriormente se va con un acordeonista por los cafes de París a tocar canciones francesas, de las de toda la vida.



La chica parece ser una currante pues a base de cafés y acordeón se pagó la carrera.
Pero y que ? NADA DE NADA ¡ Lo que la impulso fue el Operación Triunfo francés en 2001, haciendo que Polydor (menos mal que no fue ValeMusic xdxd) se interesará por ella. Hizo una gira con su padre por distintas ciudades de Francia y ...



...no fue hasta 2003 cuando nos llegó su primer álbum con canciones propias, llamado "J'aime pas l'amour", que hizo que llegará a estar nominada a los premios y tal, pero no consiguió ninguno.

dimarts, 28 de juny de 2011

Com estem?


Són temps moguts els que ens ha tocat viure, temps de canvis, temps on ningú no sap on és ni qué és.
En realitat la humanitat sempre s'ha mogut d'una banda a l'altra; diem que som animals sedentaris però no parem d'evolucionar, viatjar arreu, conquerint nous món i les persones de sempre. En això es basa la nostra evolició: conquerir noves terres i sotmétre-les.
Podran les generacions futures canviar aquesta naturalesa, aquesta dinàmica? Perquè si hi ha una cosa clara, es que mentre el món continua éssent dominat per les forces corruptes de sempre, no podrem canviar res, per molta força de voluntat que hi posem. Sí, els llibres d'història d'aquì a 300 anys diran que van ser uns valents revolucionaris que exigien canvis en el sistema. Però aiò és impossible. El sistema ha de ser destruït.
No és, ni de lluny, que les meves idees siguin comparades amb els anarquistes, ja m'en adono de com ha sonat la última frase. Però si em poso a analitzar-me puc arribar fàcilment a la conclusió que m'apropo molt més a les seves idees del que m'agradaria. Això sí, ningú, a dia d'avui, em pot treure del cap que les intencions de qualsevol moviment ideològic que impliqui un canvi de sistema són pures utopies. I tampoc em treuran que qualsevol altre moviment que pretengui una adaptació del nostre sistema econòmic a les necessitats del planeta, és una farsa.



divendres, 24 de juny de 2011

Primera temporada acabada!

Daenerys Targaryen
Primer de tot, felicitats a tots els Joans, Joanes, Janes i Jans ja que avui és Sant Joan i no costa res dedicar unes paraules que sempre fa il·lusió que et felicitin, o no?

Bé, doncs pels que ja ho seguiu ja ho sabreu i els que no... a què espereu per enganxar-vos a aquesta sèrie?
"Game of thrones" és una nissaga basada en els llibres que formen "A song of ice and fire" de George R.R. Martin!
Precisament el nom de la sèrie coincideix amb el nom del primer llibre, "Juego de Tronos", i la primera temporada es basa simplement en tots els fets que podem llegir en la primera entrega.

A més a més la HBO, la cadena productora, ha confirmat que es produirà la segona temporada! Això ens va perfecte perquè d'aqui poc ja podrem enganxar-nos a la segona part que estarà centrada en el llibre "Choque de Reyes". On coneixerem més sobre altres personatges, la trama es complicarà i cada cop hi haurà coses més intrigants i interessants!


Gaudiu d'aquesta sèrie, perquè enganxa i és molt bona!

Xavier


dijous, 23 de juny de 2011

Els intangibles

Ara que ha acabat la lliga ACB on el campió ha estat el Regal FCB i tothom està analitzant els play off i la temporada fent balanços, valoracions i sobretot planificant la temporada següent, hi ha un nom que està en boca de tothom que és el de Victor Sada per la temporada tan complerta que ha realitzat i ja no per números individuals sinó per els seus intangibles. Per qui no sàpiga que son els intangibles a bàsquet ara ho comento:

Els intangibles són aquells apartats que no s’observen a les estadístiques o no queden 100% reflexos, per exemple la intimidació, caràcter, garra, veterania, etc ..

En el món del bàsquet hi ha grans jugadors que no destacaran sobradament a les estadístiques però son grans jugadors perquè tenen un gran valor amb els intangibles i aquesta temporada si s’atorgués un MVP als intangibles indudablement seria Victor Sada, ja que el seu equip el Regal FCB es nota quan esta amb ell a pista, ja que influeix caràcter i un plus d’agressivitat, per tant fa que el seu equip vagi a una revolució més que els seus rivals i això es nota.

Finalment per aquesta gran temporada que ha fet, fins i tot millor que Ricky Rubio ha estat seleccionat per Sergio Scariolo entre els 15 jugadors que participaran amb l’Eurobàsquet que aquest any es celebra Lituània, esperem que tingui sort i pugui participar perquè crec que s’ho mereix amb escreix.

Per cert els altres 14 seleccionats són els següents: José Manuel Calderón, Ricky Rubio, Juan Carlos Navarro, Sergio Llull, Rudy Fernández, Fernando San Emeterio, Rafa Martínez, Víctor Claver, Carlos Suárez, Marc Gasol, Pau Gasol, Sergei Ibaka, Felipe Reyes i Xavi Rey.

Pd: Desprès d’haver finalitzat la temporada ja comença el moviment de jugadors i entrenadors, segurament serà un estiu mogut.



dimecres, 22 de juny de 2011

Tilly and the Wall






Muy buenas ¡¡

Os dije que hablaríamos de Tilly and the Wall...así que lo prometido es deuda.

Es deuda, y es dificíl de explicar...

Tilly and the Wall son un grupo de 5 chicos de Omaha (Nebrasca), que "se conocieron explorando la música" según su página web. Bien, es indudable que explorar han explorado pues su estilo es más bien dificil de definir, pop+indie+folk+claqué??



Van a disco cada dos años "Wild like children", "Bottom of barrels" y "O". Desde 2004 hasta 2008. Todos con la discográfica ( y que nombre más maravilloso ) Team Love Records... utilizan desde zapatos, botellas, palmas.... lo que venga, tipo Architecture of Helsinki. El siguiente video es de "Beat control" una de sus canciones más pop, me disculpo por la calidad, pero he encontrado nada mejor :D.



Su directo podría ser mejor, pero como dice Alaska... el directo es "directo", queriendo decir que no ha de ser procesado ni retocado "hay grupos que van al estudio para grabar el directo" asegura. En el último discose han animado con alguna que otra coreo y como curiosidad os cuento que dos de ellos estan casados entre sí.



Como siempre... podeis abandonar a Britney y dar el salto a música un poco más inquietante a través de Spotify o GrooveShark.

Un saludo ¡

Vicent


dimarts, 21 de juny de 2011

El pedo de Dios


La vida es un broma pesada; Dios se tiró un pedo mientras hacía un pulso con su compañero de piso y lo llamamos Big Bang. Hay que joderse.
Es una verdadera lástima que no nos acordemos de nuestras vidas pasadas, si existen; me gustaría recordarme dentro de 500 años y ver cómo ha evolucionado el mundo y los grandes lastres de la humanidad: La Iglésia, los radicales musulmanes, los grandes holdings y multinacionales que rozan la ilegalidad actual, etc. Seguirá siendo E.E.U.U. la primera potencia mundial? El mundo será tal como lo conocemos? Existirá algun hombre bueno o algún hombre sabio?
Me es difícil imaginar cómo el hombre ha conseguido llegar donde está. Y me es más difícil aún pensar en qué mente retorcida cabe la posibilidad que el hombre fue creado a imagen y semejanza de Dios; que el hombre el bueno porque Dios es bueno. Dios, como quiera llamarse, es un borracho o fuma crack. ¿A quien se le ocurre crear humanos? Yo creo que Dios quería ser guionista y le salimos nosotros; fuimos un fiasco así que nos tiró a la basura.
Y si fué un accidente de la naturaleza estoy segura que todavía se debe estar dando cabezazos contra la pared. Debe estar en estado comatoso o atada por las largas mangas de una bata blanca sedada hasta las cejas.
No tengo ninguna necesidad de respuestas, creo que siempre hemos estado nosotros solos. Sólo me da miedo pensar en cómo va acabar este mundo que una vez fue bonito. Y no me canso se soñar. Sueño muy muy a menudo.
Me imagino en mundos fantástico, de Ciencia Ficción, o en mundos muy parecidos al nuestro, con poderes sobrehumanos, monstruos horribles.... un mundo de fantasía donde yo no soy solamente yo y donde el mundo es algo más que el mundo que veo; un mundo mágico y terrible. Anhelo esos lugares, esos mundos.




divendres, 17 de juny de 2011

#Joambelparlament

Aquest dimecres al Parlament de Catalunya s'anaven a votar els pressupostos de l'Estat. Uns pressupostos que com tothom sap són austers i durs, una cosa ben normal en un moment de crisi profunda com és el que ens trobem. La despesa en sanitat és la mateixa que l'any 2008 i la despesa d'altres departaments també ha hagut de ser reduïda per tal de controlar el dèficit i així procurar que l'Estat pugui sortir d'aquesta crisi amb més força i empenta.

Com molta gent sabrà hi havia convocada una acció/manifestació/trobada ,digui com es vulgui dir, per representar la incomformitat respecte el que s'anava a votar al Parlament.
Fins aquí tot prou normal i acceptable. El que va deixar de ser acceptable per passar a ser reprobable va ser el que es van trobar els treballadors del Parlament i els diputats d'aquest ens.

I què es van trobar?
Es van trobar un atac a la democràcia en tota regla. Grups de gent que volien impedir que realitzessin la feina que el poble català els havia donat, que era representar-lo al Parlament de Catalunya.
Hi ha diputats que van ser escupits, a d'altres els van tirar objectes, pintura, aigua, pedres. Van pintar una creu amb spray a la ex-consellera Montserrat Tura, això de marcar a la gent no era el que feien els nazis? Molts diputats van haver d'entrar al Parc de la Ciutadella en furgones dels Mossos d'esquadra. I alguns altres van haver d'entrar en helicòpter, com va ser el cas de la Presidenta del Parlament i el President de la Generalitat.
Realment van ser uns moments tràgics per a la democràcia catalana. El dia d'ahir va ser un dia en el que a partir d'aquell moment tots els que varem votar als nostres representants al parlament ens hauríem d'indignar amb la gent que va cometre aquest atac a la democràcia.
I admetem, perque s'ha d'admetre, que no són tots els indignats els violents, la majoria seran pacífics i molt bona gent, que en conec. Però s'haurien de preocupar més dels antisistema radicals que es colen entre les seves files i aprofiten qualsevol moment per generar violència.

Malgrat separar aquests radicals, antisistemes, violents i demés gent non-grata provocadora de violència, hem de dir també que dimecres es van cometre una sèrie de delictes molt reprobables a tot el grup.
La societat ha estat massa permissiva permetent acampades il·legals que un cop diuen que es dispersen encara estan allà dient uns que són indignats i dient els altres que no ho són. L'atac al Parlament va ser lamentable i esperem que no torni a passar. Com a ciutadà català i votant a les eleccions al Parlament em vaig sentir dolgut i trist, molt trist.

Si el que aquest grup vol és una democràcia real, que lluitin democràticament. No és pot atacar a la democràcia per imposar-ne una altra, perquè recordem senyors que democràcia només hi ha una i s'ha lluitat molt per aconseguir-la.


dijous, 16 de juny de 2011

#aixino

Por matar un perro me llamaron mataperros, doncs això sembla el que va passar ahir amb els “indignats”, ara resulta que Felip Puig era un gran visionari i tots els indignats som uns violents. Però la realitat no és aquesta. Encara que haig de ahir que els incidents d’ahir al parlament no és la forma correcte de fer les coses però tampoc tot es violència.

L’acció d’ahir en teoria havia de ser una acció pacifica on s’havia de fer notar la nostre veu als parlamentaris tal i com podeu llegir amb aquest fragment extret del blog d’acampada Barcelona:

…El proper dia 15 de juny està previst debatre al Parlament de Catalunya els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2011 i 2012. La seva aprovació significaria l’implantació de les retallades socials. Reivindiquem la legitimitat de la desobediència civil per a oposar-nos a l’aprovació de lleis injustes. Serà una acció absolutament pacífica, no violenta, massiva, i determinada.

La llei que obligava Rosa Parks a cedir el seu seient a un blanc havia estat aprovada per un parlament. Gandhi va desobeir a un parlament en iniciar la marxa de la sal. L’Apartheid a Sud-àfrica va ser aprovat per un parlament. Igual que a Atenes, a Reykjavík, a Madrid, a València… Reivindiquem la legitimitat de la desobediència civil per a oposar-nos a l’aprovació de lleis injustes…

Com podeu observar havia de ser una acció pacifica i sense cap aldarulls, però como a tot de la teoria a la practica hi ha un tros i finalment han hagut incidents. Però el que em fa plantejar a mi és el tema de englobar-nos a tots, oi que quan hi ha els incidents a Canaletes són uns quants i no son tots els culers i cada cop que guanya un títol la gent continua sortint al carrer? Doncs aquí passa el mateix, ha estat una acció desafortunada i espero que no es torni a repetir, però la lluita pacifica ha de continuar i ara la veu ha d’estar a les assemblees de barri, cassolades i les manifestacions totalment pacifiques. La veu ha de ser la nostra força i amb la veu i les mobilitzacions pacifiques hem de intentar canviar aquesta societat.

Per exemple dema a les 19:30 avinguda de roma 139 esta convocada una cassolada i desprès a les 8 la primera assemblea de l’esquerra d’eixample, així que els que vulgueu anar dir la vostre ja sabeu esteu tots convidats.


dimecres, 15 de juny de 2011

Kate Nash





Hola gente ¡¡

Hoy os cuento como descubrí a Kate Nash: Yo estaba en Carlow, un pueblo del interior de Irlanda estudiando inglés con una familia de acogida como buen españolito rico (yo fuí por beca ehhh), el caso es que en ese Agosto del 2007 allí sonaba el Umbrella de Rihanna y "Foundations" el primer single de Kate Nash; entre otras cosas.

Kate tiene 23 años y es hija de un inglés y una irlandesa, sabía tocar la guitarra, pero no lo hacía a menudo hasta que un día alguien se despistó y se tiró (sin querer, quiero pensar) por las escaleras, se rompió un pie y empezó a tocar en la cama, de aburrimiento.



Compuso unas canciones y las subió a MySpace... resultó hacerse medio famosilla en nuestra web 2.0 por ser amiga de Lily Allen o Artic Monkeys, para que veáis, que todo vale. Después grabó un EP con la discográfica Moshi Moshi Records.



Polydor debió de ofrecerle más dinero por que ficho con ellos en Marzo del 2007, presentando su primer disco de estudio en Junio del 2007. Kate pertenece a estos artistas pop con el puntillo independiente que me encantan.



Su segundo disco "My best friend is you" llegó en 2010 por la misma línea que el primero, por suerte. Aunque sólo "Pumkpin soup" se ha escuchado en España, en el UK y Irlanda no le va del todo mal. Os recomiendo que escuchéis cualquier de los dos cd's, de verdad.

Aquí va Kate Nash en Spotify y en GrooveShark.

Un saludo enorme ¡ :D

dimarts, 14 de juny de 2011

La cadena economico-alimentària


El món no és una pel·lícula de Hollywood. Els bons no guanyen gairebé mai i els dolents sempre estarán al poder. Qué curiosa aquesta classificació entre bons i dolents, oi? Els desgraciats, que han fet per ser considerats "bons"? I els egoistes sense escrúpols, qué han fet per se considerats dolents?
Tothom coneix la dita que resa "el poder corrompeix", generalitzant. És cert que fins ara, no s'han conegut més que tres o cuatre casos en que el poder no ha corromput la persona, o al menys, dels que n'haguem pogut ser mig- testimonis. Fa ràbia sentir-se enganyats, oi? Lamentablement el món en sí és un gran engany. Nosaltres creiem que gobernen els estats, els caps de gobern, pero els que mouen els fils desde darrere són les multinacionals i els països més rics del món, que el fan anar com més els convé.
Quin gran invent l'FMI, la OCDE, el Banc Mundial, etc. Unes exel·lents eines d'extorsió i pressió a través de les quals poden aconseguir moltes moltes coses; a través de les quals dibuixen el món que creuen convenient per als seus interessos. Aixó els ha facilitat molt les coses desde l'inici dels temps.
Fa dos-cents anys, els monarques, havien d'enviar representats de la Cort o del propi Estat fins a la fi del món i gastar milionades en exèrcits per aconseguir reduir el territori que volien, per poder-lo explotar fins que van quedar farts. Aixó comportava massa temps i massa despeses que avui dia s'estalvien amb avions, vídeo-conferències i la pressió comercial, política i económica mundial cap als països que no segueixen la línia que han traçat.
Un exemple facilón: dictadures militars al tercer món. Primer, els grans països deixen morir de gana (i d'altres coses pitjors) les poblacions gobernades pel dicatdor. Després deixen que aquest "gobern" s'endeuti, en principi per equilibrar la balança de pagaments (importacions-exportacions) encara que SABEN, per experiència, que farán servir aquests calers per fins menys humanitaris. Al cap d'uns anys, quan tenen la confirmació que aquest país té massa deute, l'exigeixen unes mesures económiques, apliquen polítiques d'aïllament internacional que haurien de presionar el govern perquè dués a terme les mesures exigides, però el dictador s'els pixa a la cara a tota aquesta colla d'hipòcrites, deixa morir (o mata) la població i " a vivir la vida, que són dos dias".
Els que estem a baix de tot de la cadena económica-alimentària som els artífex de separar els mandataris bons del dolents. Encara que avui dia la premsa ja ens fa el favor de fer-ho per nosaltres, moltes gràcies.
Tot aquest munt d'hipòcrites de la OTAN, la ONU o el Banc Mundial no els podrem enfonsar mai, perquè el seu poder és tan gran, i som tan depenents dels fruits d'aquestes relacions desfaborables de poder que no crec que mai caiguin.
Això sí, els podrem continuar insultant, i ens manifestarem en contra seva i es fotrán un fart de riure.

dilluns, 13 de juny de 2011

Commedia dell'arte


Amb l’arribada de la pesta a Europa, es tanquen els teatres al·legant que les acumulacions de gent afavorien el contagi de l’epidèmia. Els actors, privats d’espais on practicar la seva professió, van haver de prendre carros i fer-se al camí.

Les companyies de carreta es converteixen així en companyies nòmades que, de poble en poble, actuaven als mercats a canvi de la voluntat. Amb el temps, el teatre de varietats que representen al començament, es va sofisticant i es van creant uns canovacci. El canovaccio era una mena d’estructura argumental que especificava l’ordre de les escenes i el contingut de cada escena, sense especificar-ne el diàleg, que els actors improvisaven. D’aquest fet, el nom que reberen aquestes comèdies; commedia all’improviso.

A més, els espectadors eren els compradors del mercat, que entre soroll i dinamisme, no feien gaire per parar-se a mirar el desenvolupament de l’obra. Això juntament al fet que les companyies viatjaven i sovint travessaven fronteres, afavoria el fet que gran part de l’obra es desenvolupés mitjançant lazzi pantomímics. A més, els personatges, arquetípics, eren reconeguts per les seves màscares, les seves robes i els seus moviments, molt estereotipats i marcats. La elevada codificació i estilització de les representacions, afavoria la transmissió dels seus continguts i l’entreteniment garantit dels espectadors.

Les històries acostumaven a tractar amors correspostos amb impediments per ser consumats, on els personatges representants de l’autoritat (I Vecchi), s’enfrontaven als seus criats (I Zanni), amb el ridícul final dels primers, habitualment; i als seus fills (Gl’Innamorati), als qui volen impedir el matrimoni, o forçar-los a ell; però que al final es sortiran amb la seva.

Fent un exercici d’estilització, intentant recuperar l’essència d’aquell testimoni teatral, els alumnes de segon de l’Institut del teatre presenten la setmana que ve els tallers que han preparat de commèdia dell’arte, i jo, us els recomano.

Dilluns de la setmana que ve: els tres grups de Barcelona, a l’atri de l’Institut del teatre.

Dimarts: dos grups a l’atri, dos grups a la plaça Didó de Terrassa.

Dimecres: igual que dimarts, però amb els grups invertits.

Dijous: tots quatre grups al poble espanyol, davant de l’església, dos al matí, dos a la tarda.

Dissabte: els quatre grups a l’espai Brossa.

L’atri de l’Institut del teatre està a la Plaça Margarida Xirgu, metro Poblesec.

Us hi convido a tots!

divendres, 10 de juny de 2011

good bye shaq !!!


Com ja vaig anunciar la setmana anterior avui parlaré de Shaquille O’neal, ja que el dijous dia 2 va anunciar la seva retirada de les pistes de bàsquet desprès de 19 anys en actiu a traves d’un video penjat a Twitter per tots els seus fans i seguidors. I ja l’endemà va fer una roda de premsa més normal amb els mitjanats de comunicació i demes. Encara que com es habitual amb ell no va deixar les bromes i de deixar un missatge directe a Howard perquè sigui el seu digne successor.





Se que tot el que digui serà ridícul de cara a un jugador tan gran, però la veritat que el dijous quan em vaig assabentar que es retirava vaig tenir un petit calfred, ja que dintre d’aquesta retirada potser marxava una part de la meva adolescència on penjava pòsters seus per la meva habitació. Ja que durant els seus 19 anys de carrera han estat plegat d’èxits. Seria tonto explicar els seus èxits i premis ja que la majoria de gent que segueix el bàsquet ja el coneix i qui no espero que també però per si hi ha algun despitat encara aquí us deixo amb una petita explicació .

Se que sonarà força topic però amb la marxa d’un jugador com ell tinc la sensació que la NBA queda orfe, ja que a part de ser un gran jugador on això no hi ha dubte era un gran animador i dinamitzador on ens ha deixat ple de moments anecdòtics que han fet la volta al mon i s’ha vist que a part del bàsquet la NBA també es espectacle i diversió.



Per la gent que vulgui gaudir una mica de les seves esmaixades, taps i demes us deixo un petit vídeo. Gaudim-lo



dijous, 9 de juny de 2011

Política des del meu punt de vista.

Avui sóc en Xavier, substituint el nostre expert en esports!

Catalunya està patint molts canvis polítics la veritat, un rere l'altre. Des de les eleccions del passat 22 de Novembre fins les últimes eleccions municipals Catalunya ha començat a patir canvis i més canvis en el territori polític.

Canvi més important del 22-N: Convergència i Unió passa a tenir el Govern de la Generalitat tot i que no obté una majoria absoluta el Senyor Artur Mas passa a ser President de la Generalitat.

Què comporta aquest canvi? 

Bé, en aquest punt ens trobarem moltes idees divergents, no obstant això, si se'm permet expressaré la situació i després explicaré la meva opinió.

Què es troba el Govern?: Grans deutes de la Generalitat, un sistema insostenible, manca de polítiques contra la crisi, problemes i més problemes.

Com actua el nou Govern?: les actuacions que duu a terme el nou govern Convergent consisteix en una reestructuració del Govern, suprimint càrrecs i modificant departaments. A més ha de plantejar uns pressuspostos que, com és lògic, han de ser més austers. Per tant es comencen a realitzar retallades en tots els àmbits possibles.

Per què actua d'aquesta manera el Govern? : Com s'ha expressat el sistema que estava seguint l'antic govern no podia seguir. El dèficit que tenia la Generalitat de Catalunya era excessiu. Hi havia càrrecs inncessaris. En un moment de crisi s'ha de treballar per sortir-ne i tots hem de fer sacrificis.
8 anys de tripartit van provocar moltes polítiques socials però s'ha de tenir cap i més val anar poc a poc per poder mantenir totes les polítiques que vols dur a terme perquè si es fan les coses a la babalà passa exactament això, que no es pot sostenir.

Des de el meu punt de vista: trobo que la situació que es va trobar el nou Govern havia de tenir moltes dificultats i entenc les polítiques de retallades que estan duent a terme fins al moment. Lamentablement hi ha dos aspectes a destacar: per una banda el pensament, trist és dir-ho, de la societat en general que opina que aquestes retallades només són per "fotre". L'altre aspecte seria respecte al futur de CiU...

Què passarà en les eleccions d'aquí quatre anys? 
Per part meva opino que el Govern està actuant raonablament i que gràcies a les polítiques que dur a terme segurament Catalunya pugui sortir de la crisi enfortida i amb una bona empenta. Malgrat a això, ja sabem que les bones polítiques econòmiques són impopulars i és bastant possible que aquestes bones decisions avui li costin la Generalitat al Sr. Mas la propera temporada.

Ànims i Visca Catalunya.

Xavier

dimecres, 8 de juny de 2011

A camp


Muy buenas otra vez ¡¡

Conoceis a The Cardigans ? Seguro que sí.
Es un hecho que muchas propuestas increibles vienen de re-agrupaciones ( sino mirad a Slow Club) y esto es lo que ha pasado otra vez.
Nina Persson , la vocalista de The Cardigans aprovechó el descanso que estos se tomaron en 2001 para sacar adelante .


El grupo se formó con ella misma, Nathan Larson y Niclas Frisk (a quien ella encontró en un bar y pusieron "material" en común ) todos suecos cual IKEA.

En 2001 publican su primer álbum: A camp, 14 temas de indie-pop: la mayoría no son canciones que "entren" a la primera, ( a la primera te parecen sosillas) se les coge cariño a la segunda o tercera... de ninguna manera os recomiendo escuchar el primer disco entero en el mismo momento, os cansaréis .



Tras pasarse a Universal llega el 2009 y con él "Colonia" su segundo álbum, este si que si, es una joya, a mi me encanta y os recomiendo de entre todas estas dos canciones: "Stronguer than Jesus" y "Love has left the room". Por lo que deducimos que ... Universal=un poquito más pop.



Ya sabéis... a disfrutar ¡¡

Escuchad a A Camp en Spotify haciendo click aquí.

Un saludo¡¡

Vicent

dilluns, 6 de juny de 2011

misteris teatrals


Dos germans que viatgen amb interessos diversos, es veuen separats, i cadascú, creient mort el germà per una tremenda infecció de pesta, pren la personalitat de l’altre, ell, per evitar un matrimoni forçat, ella per protegir-se pel camí…
Un capità poruc i sense criat, que fuig de la infecció mentre s’organitza per lluitar-hi, es trova amb Arlequí, de qui sospita que està infectat de… Civilització!
Mentrestant, Pantalone es lamenta de la dot perduda amb el matrimoni que la mort ha frustrat, i la filla celebra la llibertat recobrada….
Només dues bruixes coneixen el secret de tot plegat…
I de fons, l’ukelele d’Esmeraldina, la cançó de Colombina, i la flaire meravellosa de les galetes Maria que Brighellina forneja!

...

Si algú diu commedia dell’arte, en què pensem?
Arlequí? Colombina? Pantalone? Enamorats?
Us deixo amb un video que igual us il·lustra una mica, i la setmana que ve en continuem parlant…

http://www.youtube.com/watch?v=Mfm7tgXzUpo

divendres, 3 de juny de 2011

Una nova clau per a la felicitat


Doncs sí i no! Avui us vull presentar una clau per a la felicitat que segur no coneixieu! I a més ara resulta que fins i tot podem mesurar aquesta felicitat en unitats monetàries! Que més li podem demanar al nostre Banc?

Aprofito justament  que s'acaba la promoció per parlar-ne:
Bé, aquesta campanya ha estat llençada pel Banco Popular i realment causa una mica de curiositat el fet de que et diguin que et donen 500€ per portar la nòmina! Però com tot hi ha lletra petita i coses amagades darrere.
Donem un cop d'ull a les primeres condicions que se'ns posen, a la lletra petita quan busquem aquesta oferta:

"Consulta la tabla y fíjate, siempre sales ganando:
  • 500€ para nóminas de más de 1.500€
  • 300€ para nóminas de más de 1.000€
  • 100€ para nóminas de más de 650€
Los ingresos de 500€, 300€ y 100€ estarán sujetos a la domiciliación de la nómina, pensión o ingreso regular, de al menos 1.500, 1.000 o 650€ netos respectivamente y a realizar un ingreso en cuenta de ahorro, de al menos 5.000, 2.500 o 1.000€ (pasivo externo) respectivamente. La nómina o pensión deberá estar domiciliada durante 24 meses y el ingreso deberá estar en la cuenta de ahorro durante un período mínimo de 12 meses. Gastos fiscales por cuenta del cliente. Para más información, acuda a cualquiera de nuestras sucursales."

Resumint, per que et donguin 500€ per la teva nòmina: ha de ser de més de 1500€, haurà d'estar domiciliada per 24 mesos i a més necessitaras fer un ingrés de com a mínim 5000€ en el compte en qüestio.
Bé, això és una simple mostra de com pot ser d'enganyosa la publicitat... Però no ve per aquí la única crítica que m'agradaria fer.

Fins aquest punt hem arribat? Parlar de la felicitat com si res! I parlar d'aquesta relacionant-la tant amb els diners! Bé, tots hem fet la broma de: El dinero no dará la felicidad, pero ayuda. Tot i així trobo massa frívol tractar aquests temes per aquesta via!
Suposo que cadascú tindrà un concepte diferent de felicitat i en certa manera la oferta, per a una persona senzilla no serà pas dolenta.

Quin és el teu concepte de felicitat?

Poder una posta de sol? Una abraçada de la persona que més t'estimes? Quatre paraules dites a l'orella? Tants conceptes i tant diferents...

Xavier

dijous, 2 de juny de 2011

Violència gratuïta , NO gràcies

Si la setmana passada estava molest, aquest cop ho estic molt més i em refereixo pel fet que va passar divendres al mati a plaça Catalunya, perquè el que va succeir no va ser re més que violència gratuïta, però anem pas per pas.

Divendres al mati la majoria ens varem aixecar sentint que els mossos estaven desallotjant la plaça Catalunya de cara a la celebració de la lliga de campions, però el que suposadament era una neteja va acabar amb violència per parts dels Mossos.

A més s’ha de sumar les suposades manipulacions que han hagut sobre el que va passar. Però el que està clar que la gent que esta a l’acampada de Barcelona es va despertar i van veure com el servei de BCNeta els netejava totalment TOT el que tenien muntat, amb la premissa que podia ser perillós de cara la nit de dissabte, però una cosa es treure una bombona de gas butà per possibles incidents i un altre ben diferent es confiscar els portàtils i les firmes de la gent. Per que què té de perillós un portàtil? Explotarà? O es una forma de evitar la informació.

Per sort i gràcies a la evolució de les noves tecnologies la gent que estava a fora de la plaça observant el que passava es va dedicar a gravar i fer fotografies dels fets i a penjar-ho a les xarxes socials com Twitter.

El resultat final tothom el sap i és que algun Cap dels Mossos va donar l’ordre , va encendre el boto i robots van començar a pegar i a fer fora a la gent “violeta”, que com es pot veure amb aquest vídeo hi ha gent de totes les edats.

Jo el que puc arribar entendre es que volguessis examinar que no hi hagués cap objecte perillós com les bombones de gas i demes, però el que no estic gens d’acord és amb les formes que es van utilitzar ja que van de treure la porra indiscriminadament, perquè si prenem d’exemple que va passar l’altre dia a Paris on la policia va actuar arrastrant a la gent o tirant gasos lacrimògens a la gent que estava acampada a la Bastida però en cap moment van utilitzar la violència directe contra les persones.

A més a tot això és suma les declaracions de Felip Puig diguem que no van ser massa encertades, però ara molta gent ja sap de quin peu calça aquest senyor si es que et pot anomenar així, per tant estigueu preparats perquè durant 4 anys els mossos trauran molt més les seves porres i les noves joguines que els van comprar. A més que ara volen portar càmeres per poder fer-se les víctimes. Però be si encara amb tot això no hi havia prou ara resulta que hi ha un guàrdia urbà que va deixant comentaris al seu mur del Facebook envejant l’actuació dels mossos i esperant que arribes dissabte a la nit per poder pegar al a gent del barça, per si algú no sap la noticia teniu el link aquí

Gràcies al conseller d’interior i a la “brillant” actuació dels mossos plaça Catalunya divendres a la tarda feia goig de veure , ja que vam ser molts els que varem anar i tots sota el mateix lema, volem un canvi i sense cap tipus de violència.

Pd: haig de felicitar als jugadors tan de futbol com de Handbol del Barça que tan dissabte com diumenge respectivament van guanyar les seves copes d’Europa. Així que ja tenim 4 champions els de futbol i 8 els de handbol, enhorabona !!!

Pd2: Ahir Shaquille O'neal va anunciar via Twitter que es retirava del basquet desprès de 20 anys a la NBA, el pròxim dia li faré l'homenatge que cal aquesta gran persona i gran jugador.

dimecres, 1 de juny de 2011

Ok Go



Hola ¡¡

Que tal un parón para conocer al grupo que crea los mejores videos de la historia ?? Y no me refiero a Lady Gaga ( que suele contar con más presupuesto...) si no a Ok Go! .


Ok Go! Son un grupo de indie-rock formado por cuatro chicos de Chicago que residen en LA y han conseguido hacerse un hueco en el panorama musical creando videos realmente currados con unos recursos limitados.



Se dieron a conocer apareciendo en miles de programas de zapping de todo el mundo con su video "Here it goes again" y desde entonces no han parado de sorprender con sus video-clips promocionales.



Se trata de un grupo indie-pop-rock que lleva ya 3 discos desde el 2002, el último de ellos en 2010 "Of the blue colour of the sky", 12 singles y un Grammy al mejor video-clip promocional.



Han hecho videos sobre cintas de correr, con efectos domino imposibles, con perros, con barridos de windows etc... nada se les escapa, y es que hoy en día todo vale para lanzarse a conocer, y ellos lo han aprovechado a la perfección, aunque no deben de caer en aquello de "sólo los conozco por sus videos".

Si quereis escuchad más de ellos en Spotify haced click aquí.

Y si spotify ya os ha f*llado (*=a/o) pasaros a GrooveShark... probadlo aquí.

Un saludo

Vicent