La cultura de l’esforç

Gràcies al Valencia Basket Club per apostar a portar a la samarreta l’eslògan : La cultura de l’esforç, trobo que és una gran iniciativa per part d’un club de primera línia de l’esport. L’any passat es va acabar el patrocinador que havien tingut fins ara que era el Power Electronics on pagaven 1 milió € anuals. Un cop finalitzat el contracte van decidir el president Roig ( propietari dels supermercats Mercadona) que inclourien aquest lifemotive a la seva samarreta i aquesta quantitat l’acabaria d’aportar ell. Per tant es un gest que els honra molt i més en moments de crisis que estem vivint i sinó només cal veure el Barça i el rebombori que ha suposat a l’assembla de compromissaris del club on es va votar a favor de que continues Qatar Foundation.

Ja que en paraules del president va dir el següent : "La mejor manera de influir es dar ejemplo, lo que en nuestro caso implica valorar el esfuerzo y la importancia de cada céntimo de euro que se ingresa y que se gasta, algo que venimos realizando desde 2009 cuando el club inició un cambio de mentalidad y empezamos a tomar decisiones basadas en la austeridad y el esfuerzo".

Crec que és una gran iniciativa, ja que cada cop s’està perdent aquesta cultura de l’esforç i de guanyar les coses que vols, ja que cada cop més la societat estem donant les coses mastegades a la gent. I sinó només cal veure els nens com estan pujant, que tots tenen les ultimes tecnologies i no valoren les coses. Perquè el que fan es demanar i rebre a canvi el que desitgen sense cap mínim esforç per aconseguir-ho. Ja que molts pares els interessa que els seus fills s’entretinguin amb les joguines i andròmines que els hi compren i d’aquesta forma el nen esta callat i entretingut.

Dintre de la meva feina com entrenador i com a formador intento transmetre els nens que amb l’esforç i el dia a dia es poden aconseguir moltes coses i sobretot que si un s’esforça millorarà i evolucionarà com a persona.

Així que espero que tots contribuïm i fem la cultura de l’esforç i no la del mínim esforç com cada cop més gent està pujada aquesta onada.

Móviles y Bancos que haríamos sin ellos!

Está semana os hablaremos sobre los últimos avances en el mundo del pago con móvil que al parecer por fin ya están llegando a España. ¿Y quien serán los primeros en usarlo? Pues gracias a un acuerdo firmado hoy por Renfe y Vodafone los usuarios de la red de Cercanías podrán ser los primeros en pagar sus billetes y acceder a los andenes de los trenes empleando únicamente su teléfono móvil.

¿Y esto como es posible os preguntareis? Pues gracias a la tecnología Near Field Communication (NFC) implantada en los distintos trayectos que ofrece Renfe. De momento en una primera fase, medio centenar de trabajadores de Renfe ensayarán con el sistema en la red de Cercanías de la Comunidad de Madrid, en la que ya se han instalado 300 tornos con tecnología NFC.

Cres que es verdaderamente útil, yo sinceramente si, sino piensa cuantas veces te has dejado la cartera en casa y cuantas el móvil, y más ahora que todos tenemos un smartphone y no nos separamos de el.

Por otro lado quiero hablar sobre la noticia de la venta de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) por parte del Banco de España, al parece hay una veintena de interesados en la compra de la entidad. Pero quien sera quien termine quedándose con las cerca de 850 sucursales de las que dispone, entre los tres favoritos encontramos a Santander, BBVA y CaixaBank.

¿Te atreves hacer una apuesta?

La Mercè ja ha arribat

Bona nits a tots i totes,

Com bé sabeu, els que viviu a Barcelona i voltants les festes de la Mercè ja són aquí. I això com no doncs vol dir concerts, espectacles, portes obertes a molts edificis curiosos (com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona) i molta festa barcelonina.

Avui m'agradaria explicar-vos una curiositat sobre la història de la Mercè. Com bé sabreu la Mercè és la patrona de Barcelona i Santa Eulàlia és de la diòcesi. Però abans de ser la Mercè anomenada patrona de Barcelona, aquest carrec requeia sobre Sta Eulàlia fins que li va ser arrebatat. I per això es diu que quan plou durant les festes de la Mercè no és perquè sí, sinó perquè Santa Eulàlia està plorant perquè els barcelonins s'han oblidat d'ella.

Aprofitant el dia d'avui també m'agradaria comentar unes quantes notícies que han aparegut durant el dia d'avui!

La possibilitat de demostrar com a falsa una bona part de la "Teoria de la relativitat" d'Albert Einstein. S'han enviat neutrins, un cos subatòmic, des del CERN a Ginebra fins a un laboratori d'Itàlia i pel que es veu han anat una miqueta més ràpid que la llum, cosa que la Teoria d'Einstein deia que era impossible.

Per una altra banda també cal destacar la notícia de que Palestina no serà declarat un Estat fins que arribi a una pau amb Israel, ja que les relacions entre ambdós països són extremadament tenses i encara bèl·liques.

I per últim com a curiositat sobre l'economia comentar el fet de que CatalunyaCaixa i Unnim necessitaran dels diners espanyols per aconseguir els fons necessaris per a la seva transformació. Això implicarà que en els consells d'administració i hagi majoria del "govern" per dir-ho senzill, és a dir, de l'Administració Pública.

I ara srs i sres. Bona nit i a gaudir de les festes qui surti!

Xavier

Ciència i comunicació

Com a futur biòleg i investigador el meu post d’avui va sobre la divulgació científica, ja que crec que cada cop ens hem donat compte que si volem que la gent sàpiga que fem i en que treballem hem de saber transmetre aquesta informació.

Antigament només les classes aristocràtiques eren les úniques que tenien debats sobre ciència, on antigament és reunien en les acadèmies de ciències, feien debats i presentaven els nous descobriments. Tot en una societat molt tancada. Ara cada cop més, gracies a la globalització això està canviant, on els científics i la ciència hem vist que ens hem d’obrir a la gent normal i explicar el que fem.

Per tant vull agrair la tasca d’aquelles institucions i persones que fan que cada cop més entengui i sàpiga de ciència. Començant pels museus, on aquí a Barcelona tenim els següents:

Museu de ciències naturals de Barcelona: Actualment es troba al fòrum (Museu Blau) i l’han reformat, ja que antigament es trobava en el parc de la ciutadella en un dels edificis més bonics del parc, junt amb el jardí botànic i el museu de geologia on es van unificar els 3 en el 2008 i es va establir també una relació estable de treball amb l'Institut Botànic, en l'àrea de programes públics i administració. El contingut del museu podeu trobar tota classe d’animals dissecats entre d’altres coses.

Jardí botànic: Es troba a Montjuic des del 2000, és una institució municipal al servei de la societat que preserva col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món. Entre els seus objectius principals destaca la conservació i documentació del patrimoni natural de Catalunya. A la vegada, el Jardí actua com a element difusor de la cultura botànica i naturalista i promou el coneixement a través d'activitats adaptades a tota mena de col·lectius, des d'aficionats fins a professionals en general, així com a les escoles. Mitjançant aquesta difusió, promou la sensibilització del ciutadà vers el coneixement i el respecte a la natura.

Des del punt de vista científic, el Jardí rep el suport de l'Institut Botànic de Barcelona, un centre de recerca mixt (Ajuntament de Barcelona i CSIC) dedicat a la investigació botànica. Aquest centre, de prestigi consolidat, té una important biblioteca i un dels herbaris més grans de Catalunya.

Coscocaixa: Obert des del 2004 i manté les instal·lacions i obres del antic museu de ciències, a més de les antigues exposicions, com el pèndol, es va modernitzar i van crear una reproducció exacta d’un tros de mes de 1000m2 de bosc inundat de la selva amazònica de Brasil. Incloent la seva pluja tropical. La veritat que és un museu on els nens poden tocar i gaudir de la ciència i els seus descobriments.

A part del museus i exposicions que es poden visitar, cada cop la ciència també es mou en altres àmbits com l’escrit, com per exemple la revista Muy interesante o els blogs de ciències que fan al diari ara.

Una altre forma de divulgació és la televisió i tan aquí a Catalunya amb el Dani Jiménez, que se’l va poder veure amb l’Albert Om quan feia el club, com ara durant els estius que ha sortit al programa de la partida entre d’altres programes, a més d’escriure diferents llibres com el de ciència per un euro on ha fet una gran feina de divulgació científica i on ara té una empresa que es dedica a divulgar la ciència per diferents àmbits. (http://www.experimentalia.es/)

També en àmbit estatal en el programa del Hormiguero on abans sortia Flipi i ara “el hombre de negro” realitzen cada dia experiments per entretenir a la gent, encara que al cap i a la fi hi ha un rerefons que serveix perquè la ciència cada cop sigui més propera. A part que van treure un joc de taula pels més petits.

A més a més pels seguidors dels twitter m’agradaria posar persones i blogs relacionats amb la ciència per si algú els vol seguir, jo els recomano 100%

Bcnmuseuciencies : @museuciencies

CSIC (consell superior investigacions científiques): @CSIC

Enrique Coperías (Subdirector de la revista Muy Interesante): @TapasDeCiencia.

Revista Muy interesante : @muyinteresante

ARA Ciència (http://ciencia.ara.cat) : @ARAciencia

Biocat, és l’entitat que coordina i promou la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques innovadores a Catalunya. (http://www.biocat.cat) : @biocat_cat Biocat

Per últim per qui vulgui saber com es treballar, el dissabte 1 d’octubre hi haurà jornades de portes obertes del parc de recerca biomèdica (carrer dr aiguader, 88) de 10h a 20h.

Róisín Murphy

Hola ¡¡

En primer lugar una gran disculpa para los que nos leeis (en serio nos lees?) y para mis compañeros del blog por no haber podido escribir la semana pasada...Orange no siempre ayuda.



Y ahora sí que sí... Róisín Murphy ¡¡ La Lady Gaga con poco apoyo de su discográfica ¡¡

Con este nombre se veía venir... Irlanda ¡¡ Que gran país ¡¡ Rosín Marie Murphy nació en Arklow, fan de la moda de los 60's desde pequeña se mudó con su familia a Manchester con 11 años, pero pronto tuvo que volver a vivir en Irlanda con su mejor amiga, ya que sus padres se divorciaron y no podian mantenerla... telita, que padres encuentra uno.



Tuvo más o menos éxito con Moloko (a duo con Mark Brydon) desde 1994, hasta el 2003 cuando se disolvió el grupo, dado que su relación se acabó en 2001. Aún así desde 1999 ella ya tocaba sus temas haciendo demos.



Desde 2003 ha publicado 3 álbumes de estudio, todos con más o menos éxito por todo el mundo... este tipo de éxito discreto pero beneficioso igualmente. Su primer disco en solitario si fue publicado por Echo Records... y como siempre, cuando empezó a pintar bien, EMI hizo fiuuu y la absorvió con un gran cheque.



En la actualidad parece que se está dedicando a su hija, que nació en 2009... poco se sabe de este pop electrónico casi chill out que nos trae Róisín Murphy... una pena ¡

Sí quereis escuchad más... Spotify o GrooveShark.

Un saludo ¡

Cómo NO hacer una foto...

... a alguien que te ha pedido que le hagas una foto como recuerdo.

Hay que diferenciar entre las cámaras compactas de las réflex. Normalmente una persona con una réflex no te pedirá que le hagas una foto a menos que tú también tengas una o a menos que no haya nadie más. No desprecian a la que gente que no tiene, nada más lejos de la realidad, pero el que se ha gastado 800€ mínimo en una de éstas es para hacer buenas fotos, prefieren no arriesgar.

Los usuarios de las cámaras compactas son menos exigentes: no necesitan más que salir con aquello de fondo que te han pedido que salga, apretas el botón y listos. Pero no, no te puedes quedar ahí, sólo UNOS pasos para que puedas hacer feliz a mucha gente:

1. Si es una réflex, pregúntales si la cámara está preparada para hacer click y listos.
2. Coge la cámara con las dos manos, te dará estabilidad y si hay poca luz lo agradecerá.
3. Pregunta si quieren cuerpo entero o medio.
4. ENCUADRA las personas en el marco del visor/pantalla de la cámara. Qué quiero decir?

• No cortes las piernas por debajo de la RODILLA. O los cortas por la cadera o los haces enteros. Es un contratiempo para el que te ha pedido la foto, porque no tiene la jeta de pedirte que la repitas ni de decirle a otra persona cercana que te la haga y hacerte sentir mal.

• No dejes espacios vacíos sobre las cabezas , si vas a acabar cortando pierna, es preferible que salga hasta el último dedo del pie y que falte cielo; tampoco espacios exagerados a los lados. Aunque parezca una 'locura' llena la foto ¡pero son cortar!

• No centres a las personas en la foto, ni las pongas delante de lo que DEBE ser retratado, ESO que han ido a ver y que quieren que los suyos vean también. Si quieren que detrás suyo aparezca un monumento o paisaje, CENTRA eso en la foto dejando a las personas a un lado, a menos que se trate de un puente o arco, o que ellos te lo pidan así. Haz dos fotos si es necesario, una centrados y otra sin, que vean que eres buena persona.

Más adelante explicaré otros factores a tener en cuenta para hacer una foto con la que otros puedan llevarse un mejor recuerdo.

Gracias!

Restaurant 7 Portes Barcelona.

El viernes 16 de Septiembre el Gobierno central concedió siete medallas y tres placas al merito turístico a las siguientes personas/empresas:

• Juan Molas, presidente de la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos (CEHAT)
• Francesc Solé, propietario desde 1972 del restaurante 7 Portes de Barcelona
• Pedro Trapote, propietario de la discoteca Pachá, la chocolatería San Ginés y de la discoteca Joy Eslava
• Jesús Atienza, cónsul general de España en Moscú
• Domènec Biosca, presidente de la Asociación de Expertos en Empresas Turísticas y de la Asociación Catalana de Periodistas y Escritores de Economía y Turismo
• Taleb Rifai, secretario general de la Organización Mundial del Turismo
• Vicente del Bosque, seleccionador de la Selección Española de Fútbol
• La Asociación de Cuevas Turísticas Españolas (ACTE)
• El Patronato de la Alhambra y Generalife
• Y la empresa Repsol

Pero nos quedaremos con el dato de Frances Solé, para comentar la historia de las 7 Portes de Barcelona.

En la primera mitad del siglo XIX, el empresario catalán, Josep Xifré i Cases, hizo construir las llamadas casas de Xifré en el paseo de Isabel II de Barcelona.
Instaló en el nuevo edificio su domicilio y sus oficinas, pero también decidió ubicar allí un gran café de lujo. El local disponía de siete puertas para el público, más una octava para entrada de mercancías y personal.
De eso hace ya 175 años pues la inauguración fue en 1836, y en eso tiempo ya ha pasado por muchas manos, pero concretamente hay que quedarse con el dato de 1925 que es cuando la familia Morera convierte el bar que era en el Restaurante que actualmente conocemos.

Entre las curiosidades de las 7 Portes hay que destacar las dedicatorias y firmas en las paredes de algunos ilustres clientes como el caso de Alexander Flemming, la paella Parellada que nació aquí y la expresión "tienes más cuento que Calleja" que también nació en el esté restaurante. ¿Quieres saber más? preguntanos!

Actualmente en les 7 portes sirve diferentes platos de la cocina catalana especializándose en pescados y arroces.
Cuentanos si alguna vez as estado en las 7 portes comiendo y que te pareció? Y si tienes pensado ir que no se te olvide hacer tú reserva sino te encontraras con las extensas colas que puedes ver en la entrada.

Barcelona i recomanacions.

Barcelona és una ciutat plena de curiositats, de petites històries i de molta història. Tenim antics edifics romans, una gran ciutat vella medieval, un eixample ben quadriculat, moltes escultures, molts museus, moltes teatres, exposicions, tendes centenàries...

Barcelona és una ciutat difícil de conèixer de dalt a baix, jo diria que impossible. No obstant hi ha algunes maneres de conèixer una mica més la nostra, o no, ciutat.

Jo, que sóc un enamorat de Barcelona i procuro aprendre una mica més cada dia, us vull recomanar primer de tot un llibre que trobo molt interessant i que ara mateix estic llegint. "Històries de la història de Barcelona"del Dani Cortijo.
Aquest llibre ens presenta moltes històries i anècdotes d'aquesta ciutat que és Barcelona. Escrit de manera simpàtica i agradable de llegir una estoneta cada dia abans de d'anar a dormir o a qualsevol moment del dia.

Per una altra banda també us recomano les rutes culturals per Barcelona que organitza l'empresa http://www.cultruta.com . Els guies són historiadors que han documentat tot allò que expliquen i en la majoria dels casos sempre és la mateixa persona qui ha creat la guia i qui l'explica.
Aquestes rutes són molt interessants i els/les guies són molt cuidadosos i es nota que saben del que parlen. Totalment recomanables, ja siguis barceloní o no.

Espero que ho gaudiu!

Xavier

Català a l'atac

De vegades penso que vivim en un món de bojos i ara m’explicaré. Com pot ser que en el 2011 una llegua pugui estar maltractada i que es faci aquest seguiment contra ella d’aquesta forma? Catalunya per desgràcia continua sent només una comunitat autònoma per alguns , però per molts altres som un país, un país amb una història i sobretot amb una Llengua pròpia que és el Català.

Com està corrent un post pel Facebook on diu el següent: jo parlo en català, penso en català, escric en català, somnio en català, estimo en català, m'il·lusiono en català, recordo en català, imagino en català, gaudeixo en català, llegeixo en català, ploro en català, m'emociono en català, treballo en català, estudio en català...visc en català! Però això no retreu que no sàpiga castellà entre d’altres idiomes. Em considero una persona catalanoparlant però alhora bilingüe ja que també puc pensar en castellà i parlar-lo sense cap mena de problema i el meu ensenyament ha estat en català.

En canvi ara ha de venir una sentència i dir que hem de canviar tot un model que porta més de 30 anys funcionant i que ha donat bons resultats, ja que crec que no hi ha cap català que no entengui i pugui parlar en castellà si volgués. Per què hem d’arraconar una llengua com el català i donar més força al castellà on cada cop és un idioma on gracies a la immigració i a la globalització està més present en el nostre país? Per què no fem el mateix amb l’anglès?, ja que el nostre anglès fora de les nostres fronteres fa riure i si vols saber-ne mínimament has d’anar a acadèmies privades ja que el nivell de l’escola i dels instituts és insuficient. Per què no pensem una mica més en l’educació i què li convé al nostre sistema i deixem estar les diferencies del idioma?

Amb totes aquestes històries el que fa és crear cada cop més un moviment d’indignació i d’independentisme ja que cada cop ens sentim més maltractats i menys estimats.

Per què l’educació ha d’anar lligada als partits politics i que cada 4 anys facin canvis inútils i 1000 reformes que no serviran de re? Per què no hi ha un consens i ens preguntem què s’ha de millorar? L’educació és el futur i crec que aquest futur és molt negre.

Com dirien obrint pas tot un futur per començar... però ara per ara aquest futur és molt negre.

Quan el futbol ocupa el noticiari...

... queda demostrada la demència d'un país, el seu mal fer i la pèrdua de valors.

Que recoi passa aquí? Es justificable que l'epectacle ocupi el lloc d'un telenotícies que hauria de ser font d'actualitat, rigor i serietat? QUÈ RECOI ÉS AIXÒ?

Indignació es insuficient per descriure la meva opinió.

Els fets són la suplència del noticiari de TVE pel partit de la Champions d'aquesta nit dimarts 13 de Setembre. Em sembla molt bé, fantàstic que TVE retransmeti els partits de la Champions, si poden ser tots millor, però no tenen un canal de cultura per emitir programes i espectacle?

Tal com s'ha debatit àmpliament al periodisme, la televisió pública hauria d'oferir més del que la gent demana o vol. La televisió pública, al meu entendre, es la manera perfecte d'entrar a les cases, però que hi fa quan hi és? Posa futbol.

Ens tenen agafats pel coll. Ja no pels collons, pel coll. Primer ens lliguen les mans "no us podeu manifestar pacíficamente perquè hem de netejar. Puig". Després ens vénen els ulls "Tancarem els lloc d'internet que no ens agradin alegrement. Sinde". Ara ens tapen les orelles "La Chaaaaaaaaaampiooooooooonssssssss.TVE". Després ens taparan la boca amb unes cuantes pàgines de la seva constitució i deixarán que ens ofeguem. I llavors ja ens poden acotar i donar-nos pel cul amb una mica de greix de porc.

Quan penso en tenir fills, espero que no em surtin ovelles que miren el futbol a camp obert. Espero que surtin llops que vigilen el món, a la guaït dels moviments per poder atacar quan toca.

Tecnología, turismo y economía!

Hola buenos días a todo el mundo, me presento soy Escoti9 el nuevo fichaje de Antes de llover, Chispea. Cada semana intentaré publicar en el blog las noticias más interesantes sobre el mundo de la tecnología (nuevos productos, guerras entre marcas, etc.), Turismo (que tal va el turismo y que lugares son bonitos para visitar) y Economía (Noticias sobre la economía).

Así que empecemos: En estas semanas seguramente estáis viendo como Google y Apple no paran de pelearse entre ellos por las patentes de SmartPhones, como Google se gasta millones en comprar a Motorola solo por sus patentes, pero no es para más ya que el mercado del SmartPhone no para de crecer y todos quieren un trozo del pastel bien grande que poder llevarse. Pero sabias quien fue el primero en inventar el SmartPhone? Poca gente sabe que el primer SmartPhone salió a la venta en 1993 de la manó de IBM, el Simon Personal Communicator, fue el primer teléfono móvil en contar con funciones de PDA. Era un teléfono paginador, calculadora, libreta de direcciones, fax y dispositivo de correo electrónico, todo en un mismo paquete. Pesaba alrededor de 500 gramos y su precio era de 900 dólares. Posiblemente no sacaron el SmartPhone en el momento adecuado ya que si no la evolución del móvil hubiese ido más rápido.

Pero bueno muchas otras empresas también han sacado productos antes que nadie y ha llegado a funcionar como el caso de las cajas que todo el mundo conoce SmartBox una idea ingeniosa que no se nos ocurrió a ninguno de nosotros. Porque cuántas veces habremos pensado en regalar una noche de hotel a nuestros padres, o una cena a nuestra pareja y hemos dicho bueno pero es que un papel no queda muy bien, o si luego no les gusta el sitio. Ellos cogieron todo esto y hicieron las cajas de regalo que ahora diferentes compañías están empezando a vender y podemos encontrar en todos sitios.

Porque lo más importante a la hora de sacar un producto no es que seas uno de los primeros sino que la gente sepa que eres el primero. Y vosotros habéis sido alguna vez los primeros en sacar o hacer algo? Cuéntanoslo en Antes que llover, Chispea.

Moments de reflexió.

Sovint ens trobem moments  en la vida que necessitem aturar-nos i reflexionar sobre què està passant, o el que és més important, què ens està passant.
De vegades no coneixem les respostes, i en la majoria de casos no ens fan falta. No obstant reflexionar sempre ens fa falta ja que ens permet, no trobar respostes, però sí veure les coses més clares i senzilles del que semblen ser.

Avui m'agradaria deixar-vos un conte per reflexionar.

La esencia de la sabiduría

El viejo rey había muerto demasiado pronto. Su joven hijo aún no había alcanzado la madurez. Subió al trono, preocupado por estar tan poco formado para el cargo que le correspondía. Tenía esa penosa sensación de que la corona se le caía de la cabeza, de que era demasiado grande y demasiado pesada. Se atrevió a decirlo.
Los consejeros se tranquilizaron; pensaron: “Su conciencia de no saber, de no estar listo, le predispone a ser un buen rey, capaz de aceptar consejos, de escuchar sugerencias sin precipitarse a la hora de tomar una decisión, de reconocer un error y de aceptar corregirlo. Alegrémonos por el reino”.
Él, deseoso de instruirse, hizo llamar a todos los sabios del reino: eruditos, monjes y sabios probados. De entre ellos eligió algunos como consejeros y pidió a los demás que recorrieran el mundo entero para ir a buscar y traer toda la ciencia conocida en su época, con el fin de extraer de ella el conocimiento, incluso la sabiduría.
Algunos partieron tan lejos como las tierras podían llevarles, otros tomaron vías marítimas hasta los confines del horizonte. Regresaron dieciséis años más tarde, cargados de rollos, libros, sellos y símbolos. El palacio era vasto. No pudo, sin embargo, albergar tan prodigiosa abundancia de ciencia. ¡Sólo el que regresaba de China había traído consigo, sobre innumerables dromedarios, los veintitrés mil volúmenes de la enciclopedia Cang-Xi, así como las obras de Lao Tse, Confucio, Mencio y otros muchos, tanto renombrados como desconocidos!
El rey recorrió a caballo la ciudad del saber que había tenido que mandar construir para recibir tal abundancia. Se sintió satisfecho de sus mensajeros, pero comprendió que una sola vida no bastaría para leerlo todo, para comprenderlo todo. Solicitó entonces a los letrados que leyeran los libros en su lugar, que extrajeran de ellos la médula esencial y que redactaran, para cada ciencia, una obra comprensible.
Pasaron ocho años antes de que los letrados pudieran entregar al rey una biblioteca constituida por los simples resúmenes de toda la ciencia humana. El rey recorrió a pie la inmensa biblioteca así constituida. Ya no era tan joven, veía la vejez llegar dando zancadas, y comprendió que no tendría tiempo en esta vida para leer y asimilar todo eso. Pidió entonces a los letrados que habían estudiado esos textos que no escribieran más que un único artículo por ciencia, yendo directamente a lo esencial.
Pasaron ocho años antes de que todos los artículos estuvieran listos, ya que buen número de los eruditos que habían partido hacia los confines del mundo recogiendo todo saber estaban ya muertos, y los jóvenes letrados que proseguían la obra en curso debían leer previamente todo el material antes de escribir un artículo.
Finalmente se le entregó un libro en varios volúmenes al anciano rey, postrado en su cama, enfermo. Rogó que cada cual resumiera su artículo en una frase.
Resumir una ciencia en pocas palabras no era cosa fácil. Se necesitaron ocho años más. Se concibió un único libro que contenía una frase sobre cada una de las ciencias y las sabidurías estudiadas. Al viejo consejero que le traía el libro, el rey moribundo le pidió en un murmullo:
-Dime una única frase que resuma todo este saber, toda esta sabiduría. ¡Una sola frase antes de mi muerte!
-Majestad- dijo el consejero-, toda la sabiduría del mundo cabe en tres palabras: “Vivir el instante”.

Realment és un d'aquells contes que pots llegir un i altre cop i sempre hi trobaras alguna cosa nova o que et cridi l'atenció.

Espero que el gaudiu tant com jo.

Una abraçada.

Xavier

Little Boots

Ou yes ¡¡

Hemos vuelto tras las vacaciones ¡¡ No sé si nos estábais esperando, pero nosotros tenemos ganas de empezar de nuevo.. así que allá vamos ¡¡

Victoria Hesketh adopto su nombre artístico, Little Boots, tras que una amiga le apodase así por tener los pies pequeños... menuda procedencia.



Criada en Trohrnton, un pueblo de Inglaterra, hija de un mecánico y una escritora de cuentos infantitles, Little Boots nos trae un electro-pop fresco y con unas melodias que destacaban por estar bastante curradas.



Como curiosidad os cuento que el instrumento de leds que sale al principio del video que os he puesto inmediatamente arriba es japonés y se llama Tenori-on, ella lo utiliza en casi todas las actuaciones en directo.



En cuanto a su discografía... ha desaparecido. Su primer álbum "Hands" vivo precedido de varios singles promocionales... tras ello... silencio ¡ Alguna explicación ??

Vuelve ¡¡ Queremos más ¡¡

Spotify y Grooveshark haciendo click.

Un abrazo enorme ¡¡ Y fuerza para volver a la rutina :D.

"Jo no acato"

Me río en su cara.

Y lo hago con ganas.

En mi casa, como en muchas de las famílias de Catalunya, la lengua materna es el castellano. Sea debido a que nuestros abuelos o padres son los inmigrantes de los 40 y 60 del sur de la península, o sea por lo que sea, la cuestión es que, al igual que yo, muchos niños y niñas no hablarían catalá si no fuera por la escuela.

No hablo de entenderlo; no es tan complicado, es una lengua latina, cualquier hispanohablante lo puede entender si lleva unos años aquí, aunque no haga NADA DE NADA por aprender la lengua; como es el caso de mis abuelas.

Hablar.Comprender. Vivir. Vivir una lengua, un espíritu, "a way of life".

Parecen conceptos abstractos que no acercan en absoluto a nuestra percepción o realidad; pero no son ninguna mentira.

Me acuerdo cuando pasé de mi escuela de la ciudad, a la del pueblo, en primaria: en el pueblo todas las materias eran en catalán, mientras que en el colegio concertado de la ciudad no. Recuerdo que me reí un montón cuando se lo expliqué a mi madre. Era genial. Algo nuevo. Un aliciente que me permitió verle algo positivo al cambio. La realidad del recreo era muy distinta, sin embargo.

Algunos estáis tentados a preguntarme: ¿porqué enseñan en català si la gente habla en castellano? Respuesta: ¿Conocéis una manera mejor de regularizar su uso? ¿Creéis que es cuestión de dos décadas? ¿Creéis que los dos idiomas están en igualdad de condiciones?

Os pido, por favor, que si no conocéis la realidad de la lengua, os abstengáis de hablar. Es muy tentador, lo sé, hablar de lo ajeno, pero tenemos suficientes problemas económicos como para que encima, nos lo pongáis más difícil.

Se trata de normalizar una lengua que lleva 300 años de persecuciones y vejaciones del reino de al lado. De una lengua que QUEREMOS normalizar. No nos atrasa, nos enriquece y la escuela es el mejor lugar para aprenderla, utilizarla y hacerla tuya. El castellano es muy útil, nadie lo niega, acaso no lo son el inglés y francés? ¿Cuanta gente en este vuestro "reino" no habla ninguna de esas lenguas? Y lo que es más: ¿Cuanta gente habla BIEN el castellano? Aquí el que sabe catalán habla igual de bien el castellano. De eso no os quepa duda. ¿Qué les ha pasado a Euskadi y Valencia? En euskadi un triste 25% de la población habla o entiende Euskera y en Valencia no llega al 9%. No vamos a acabar como en otras partes, todos hablando castellanito y riendo los chistes a los fachas absolutistas.

Lo que me fascina es como todo el sistema legislativo y judicial se moviliza para consentir a UNOS padres obtusos que no toleran que su hijo/a sea educado en català.

A raíz de estos, salió el partido 'Ciutadans per Cataluña', que teóricamente defienden el biligüismo, pero a la práctica se ensañan con el català como el guapo de clase se ensaña con el friki feo o el gordo. ¿Damos la opción a una educación en castellano para que la gente vaya a la opción fácil? ¿Hacemos la mitad de las clases en castellano para poder meter al català en el fondo del pozo y que no vuelva a salir para que los del TJ y esos malditos padres se queden tranquilos?

Estamos en un país con historia pròpia; gran parte compartida con España y gran parte no. Si no os gusta, ahí teneis el resto del reino, que es muy basto.

Parece que no se me da muy bien eso de la objetividad periodística, lástima.

Pd:Me alegro de haber dejado a mi familia a tan temprana edad; gracias a eso perfeccioné mi uso de la lengua, y aunque fueron sólo tres años los viví allí, siempre digo que soy de Girona.

Em sorprèn que fins avui, no he sapigut mai perquè.

"Nit de Ràdio Dos Punt Zero"

Bon dia, tot i que avui és dissabte he trobat la necessitat de dedicar-me aquest dia a parlar d'aquesta obra de teatre que vaig anar a veure ahir a la nit i que per tant no podia parlar-vos a l'article d'ahir.


"Nit de Ràdio Dos Punt Zero" és una paròdia sobre un equip radiofònic que tenen certes trames entre ells que s'acaben resolent durant el transcurs de l'obra a mida que també et fan pensar amb certes metàfores amb vocabulari tecnològic. Una representació agradable, amena, riallera, sèria i curiosa. 100% recomanable.


Degut al model de la sala en qüestio, la Sala Flyhard, tens l'oportunitat de viure més d'aprop tota la interpretació dels actors. Un grup que treballa dur i es nota que treballen amb ganes i il·lusió, enhorabona per ells.


Si mai no has visitat aquesta sala, tens una visita obligada. La Sala Flyhard es troba al carrer Alpens 3, el preu és decisió personal, pots pagar 5 ó 10 € sense cap mena de perjudici per hom. Per a més informació de la Sala visiteu www.flyhard.org

Xavier

Petits moments!

Bon dia a tothom.
Ahir se'ns va acabar l'estiu com qui diu. La veritat és que un cop s'ha acabat l'Agost les temperatures estan baixant i el temps s'esta posant lleig, una llàstima la veritat!

Avui m'agradaria fer-vos 5 cèntims sobre teatre! La nova temporada comença ja!

Però primer us explicaré quines obres he vist en els últims dies!

A la sala Villarroel vaig anar a veure "Aquí amanece de noche". Pretenia ser una comèdia relacionada amb uns vampirs i un motel. Quina va ser la meva sorpresa quan va resultar que era un espectacle de Dansa durant tota la funció. Hauria d'haver llegit una mica més. Personalment no em va convencer, no vaig trobar cap fil argumental i no em va quedar clar de què tractava l'obra.

Al Teatre Gaudí vaig anar a veure "La importància de ser Frank". Una comèdia d'Oscar Wilde que vol ser un retrat de l'alta societat anglesa de la segona meitat del Segle XIX. Tot amb un to àcid i crític. Personalment va ser divertida i entretinguda, una comèdia senzilla i agradable de veure. Recomanable.

A una sala de la Biblioteca de Catalunya vaig poder anar a veure "Terra Baixa Reload", una versió de "Terra Baixa" d'Àngel Guimerà versionada pel grup de La Fura dels Baus. Era el primer cop que anava a veure alguna obra de La fura... però realment em va cridar l'atenció i la vaig trobar molt recomanable. Aquest grup crea un dinamisme entre els actors i el públic, convertint-los en algun moment en actors de l'obra. Això tobro que dóna moviment a l'escenari. Molt recomanable si no tenia preocupacions en veure coses noves.

Per últim aquesta nit aniré a veure "Nit de Ràdio dos punt zero" de Cristina Clemente a la Sala Flyhard. D'aquesta deixaré el comentari aquesta nit.

Per últim, per a tots aquells interessats en el teatre però que sovint es trobin en que sempre és massa car premeu aquí per entrar a Letsbonus on les ofertes diàries de teatre són molt interessants a més d'altres ofertes clar.

No deixeu mai d'anar al teatre ni de llegir llibres!
Una abraçada i fins aviat!

Xavier

La màgia del camí

Molt bones a tots i a totes, què tal ha anat l’estiu? Avui m’agradaria parlar d’un dels viatges que he fet aquest estiu i és que vaig fer algunes etapes del Camino de Santiago, començant a Ribadeo.

La veritat que és una activitat que la recomano al 100% sobretot per aquelles persones que els agradi la natura i gaudeixin caminant i passejant.

Segurament pot sonar a tòpic però el Camino de Santiago té quelcom especial i màgica, personalment aquest cop, és el segon cop que el faig, i ja us dic que cada cop és una experiència diferent i màgica. Ja que l’ambient que es respira és un ambient tant agradable i bonic, ja que tothom s’ajuda entre tothom i on desapareixen les classes socials, sexe, edats... i només queden els pelegrins.

Encara que per començar a fer el Camino s’ha de tenir unes quantes consideracions. Primerament s’ha de planificar el temps i les etapes. Ja que normalment es recomana començar amb etapes de no més de 20-25km per començar agafar el to a les cames i a l’esquena. Per què dic esquena? Perquè el pes que es porta a la motxilla és molt important, normalment hi ha la norma del 10%, on vol dir que el pes que has de portar a sobre no pot sobrepassar el 10% del teu cos, o sigui si una persona pesa 70kg la seva motxilla màxim hauria de pesar entre 7 - 7,5kg. Per tant has de pensar molt bé el que vols emportar-te i sempre pensant que en els albergs pots netejar la roba. Si es segueix aquesta norma evitaràs problemes d’esquena i sobretot d’espatlles que és on s'acostuma a carregar més.

Un dels altres problemes és el calçat i els peus, la meva recomanació és que si el camí es fa durant el maig-octubre vagis amb calçat de treking de bota baixa millor que alta, ja que el peu respira molt millor i no passes per cap terreny excesivament abrupte. Però bé cadascú es coneix els seus peus i com va més còmode i segur, que el cap i a la fi és com aniràs millor. L’altra cosa són els peus, ja que durant el camí fas un gran recorregut i per tant els peus pateixen molta fricció i això pot ocasionar l’aparició de butllofes i et pot fer anar coix i incòmode. Per tant es recomanable portar mitjons sense costures, embenar-te els dits propensos i la utilització de vaselina per evitar que aquesta fricció sigui massa elevada. Però si en surten sempre hi ha dues opcions. La meva preferida es deixar que surti i la utilització de l’agulla i el fil, sobretot si son en els dits o talo i sinó hi ha els compeeds que es posa a sobre l’ampolla abans que tingui el líquid i sense petar i et fa de protecció com una segona pell, aquesta opció la recomano més per ampolles que et puguin sortir a la planta del peu.

Personalment quan em pregunten què tal sempre dic el mateix i és genial, ja que gaudeixes d’unes vistes molt boniques, fas una activitat saludable, coneixes gent, tens temps de pensar, reflexionar, descobrir-te i a més a més amb els temps que corren és una activitat força barata, ja que els preus dels albergs són a 5€ per nit i la majoria d’albergs tenen cuina.

Així que ja sabeu, no us ho penseu 2 cops i a CAMINAR !!!