dijous, 15 de setembre del 2011

Català a l'atac


De vegades penso que vivim en un món de bojos i ara m’explicaré. Com pot ser que en el 2011 una llegua pugui estar maltractada i que es faci aquest seguiment contra ella d’aquesta forma? Catalunya per desgràcia continua sent només una comunitat autònoma per alguns , però per molts altres som un país, un país amb una història i sobretot amb una Llengua pròpia que és el Català.
Com està corrent un post pel Facebook on diu el següent: jo parlo en català, penso en català, escric en català, somnio en català, estimo en català, m'il·lusiono en català, recordo en català, imagino en català, gaudeixo en català, llegeixo en català, ploro en català, m'emociono en català, treballo en català, estudio en català...visc en català! Però això no retreu que no sàpiga castellà entre d’altres idiomes. Em considero una persona catalanoparlant però alhora bilingüe ja que també puc pensar en castellà i parlar-lo sense cap mena de problema i el meu ensenyament ha estat en català.
En canvi ara ha de venir una sentència i dir que hem de canviar tot un model que porta més de 30 anys funcionant i que ha donat bons resultats, ja que crec que no hi ha cap català que no entengui i pugui parlar en castellà si volgués. Per què hem d’arraconar una llengua com el català i donar més força al castellà on cada cop és un idioma on gracies a la immigració i a la globalització està més present en el nostre país? Per què no fem el mateix amb l’anglès?, ja que el nostre anglès fora de les nostres fronteres fa riure i si vols saber-ne mínimament has d’anar a acadèmies privades ja que el nivell de l’escola i dels instituts és insuficient. Per què no pensem una mica més en l’educació i què li convé al nostre sistema i deixem estar les diferencies del idioma?
Amb totes aquestes històries el que fa és crear cada cop més un moviment d’indignació i d’independentisme ja que cada cop ens sentim més maltractats i menys estimats.
Per què l’educació ha d’anar lligada als partits politics i que cada 4 anys facin canvis inútils i 1000 reformes que no serviran de re? Per què no hi ha un consens i ens preguntem què s’ha de millorar? L’educació és el futur i crec que aquest futur és molt negre.
Com dirien obrint pas tot un futur per començar... però ara per ara aquest futur és molt negre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada