divendres, 30 de desembre de 2011

American Horror Story

Doncs sí, s'acaba l'any, quina novetat. Com cada any per aquestes dates escoltem un cop i un altre les mateixes típiques frases. Bones festes. Que passis un bon cap d'any. Fins l'any que ve. Feliç any nou. I moltes més!

Quina cosa més antiga la de que s'acabin els anys i els dies i sempre igual. És una monotonia contínua... Però què hi farem! (Mala cara quan morirem, diu la meva veïna).

Avui m'agradaria parlar-vos d'una nova sèrie que m'acaba d'enganxar i realment és força bona alhora que estranya! És de terror suposo que una mica psicològic alhora que també té escenes amb bons efectes que et deixen bocabadat. La meva recomanació: veure-la en companyia!

La sèrie en qüestió és "American Horror Story", la historia es basa en una casa diguem-ne... "encantada" en la que van a viure els nostres protagonistes, un matrimoni amb problemes personals i una filla una mica "especial". Un marit (mooolt sensible) psiquiatra que tracta els pacients a casa. Ella és mestressa de casa i viu, pel que sembla, del marit.
La història que ens afecta no és tant la de la parella, com la de la casa. En aquesta casa es veu que va morir molta gent, i els fantasmes, esperits, coses estranyes que hi habiten no semblen estar contentes amb els hostes.

De veritat, si teniu la oportunitat, veieu uns quants capítols. Fins ara podeu trobar la primera temporada que ha acabat fa no massa!

dijous, 29 de desembre de 2011

Les notes del any


Queden 2 dies perquè s’acabi aquest 2011 i m’agradaria posar notes del 10 al 0 per personatges, empreses i esdeveniments ocorreguts durant aquest 2011. Totes aquestes notes és una opinió personal i no la de tot el blog.

10- moviment 15M i #democraciarealya: Personalment estic molt content d’aquest boom de la societat que no esta vinculada a cap partit polític i que està cansada d’aquesta societat.

9 -Game of Thrones i Modern Family: Dues series completament diferents però que m’han agradat molt, joc de trons han estat 10 capítols molt bons i espero poder llegir-me els llibres. Modern Family trobo que he trobat una comèdia on puc riure de les situacions i els gags que passen. Jo les recomano.

8- Barça i Messi : Crec que podem estar davant d’un dels millors equips del mon i del millor jugador (tan futbolísticament com personalment) que ha trepitjat mai la gespa del camp nou, esperem poder gaudir del seu joc .

7 - Twitter : Per mi tindria més bona nota si l’aplicatiu també estigues en català, però trobo que aquest any ha sigut l’any de Twitter, ja que ara per desgracia sinó tens twitter no ets ningú, recordeu que nosaltres en tenim @antesdellover.

6 -Jordi Evole : Cada any millora el seu programa de Salvados que ofereix a la Sexta, aquest any ha guanyat un Ondas més que merescut. Trobo que si tots el miréssim aprendríem quelcom.

5- Mort de Steve Jobs: Crec que la societat quan mort algú idealitzem aquesta persona, entenc que era un personatge famós, carismàtic i fins i tot podríem dir un geni de les tecnologies, però crec que vam fer una muntanya del que no era.

4 CiU : Molt bé per fer el triplet de generalitat, municipals i generals, però suspesos en les gestions, tan del Alcalde Trias a Barcelona com del Artur mans tisores davant de la Generalitat, per mi crec que no afronten el problema sinó que estan posant “parxes”.

3- Casa Reial: Gràcies al cas Urdangarin cada cop la gent esta més descontenta amb la casa reial, esperem que sigui qüestió de temps i tornem a una república.

2 -Mourinho I Cristiano Ronaldo: Poso aquest 2 personatges , perquè em sembla que per la repercussió mediàtica que tenen no són exemples de comportament, ja que els 2 pequen de prepotència i “xuleria”. En aquest cas estaria be que aprenguessin una mica de humilitat.

1- Bancs : poca cosa a dir, gràcies a ells estem com estem, ja que amb diner públic els rescatem i després no tenen miraments per treure’ns la casa sinó paguem la hipoteca, però de mestres juguen amb els nostres diners com qui juga al monopoli.

0 - Els Mercats: en aquest moment és qui mou Europa i països com Grècia, Portugal , Itàlia i fins i tot Espanya ens hem d’adaptar del que diuen els mercats.

dimecres, 28 de desembre de 2011

Måns Zelmerlöw






¡¡Feliz Navidad a todos ¡¡

¿Qué tal las fiestas? Espero que no estéis muy llenos por que llega el dulde más dulce de Suecia ¡¡

Måns Petter Albert Sahlén Zelmerlöw es originario de Lund, la Salamanca al Sur de Suecia. Podemos decir que es su Enrique Iglesias. El caso es que el chaval fue en 2006 al Idol (OT) y no quedo mal. Luego fue al Dancing with the stars ( Mira quien baila) y ganó.



Tras eso paso al Melodifestivalen ( parece que es un chico de concurso) y quedó segundo con el que se ha convertido en su himno, Cara mia. Medio le hacen, medio hace canciones de pop electrónico pertardas de las que enganchan a cualquier adolescente sueca.



Ese fue su trampolín, su primer cd llego al nº 1 en Suecia, y tuvo éxito en Polonia, Bulgaria y algo se hizo por Finlandia. Viendo que participar en la preselección sueca para Eurovisión era efectivo, repitió en 2008 con " Hope an Glory " (siempre cante en inglés) teniendo menos éxito en el concurso, pero consiguiendo buenos resultados con su segundo álbum "MZW".



Por el momento se sabe poco de este ídolo de masas menstruales suecas, pero a seguido componiendo canciones para otros artistas, haciendo anuncios, presentando el mismo Melodifestivalen etc... Puede que haya influído su relación con Agnes Carlsson (la de Release me).

El caso es que el chaval es guapo, se lo curra y sus canciones pueden oírse de vez en cuando, por ello y mucho más se merece un huequín aquí : Spotify o Grooveshark.

Un saludo y... Feliz Navidad¡¡

dimarts, 27 de desembre de 2011

La familia

La gente suele decir que la familia es lo más importante, y que siempre estarán ahí. Pero siempre sorprende la deformada imagen que tenemos de nuestros familiares, que en estas fiestas suele manifestarse sin tapujos.
Siempre hay algún abuelo, abuela, tío, incluso algún primo que habría hecho mejor quedándose en casa.

Bé nois, bones festes a tothom, que en el Nadal no hi crec, que hi farem.

divendres, 23 de desembre de 2011

Sopars de Nadal!

Bon dia a tothom! Com estem? Ja comenceu les vacances?

Per aquí, sí que comencem les vacances. Després de tot un trimestre d'estudi ara per fi, agafem vacances.
I com no podia ser menys havíem preparat un dels primers i segur que no últims sopars de Nadal.

Després de tants mesos escrivint el blog, cadascú en el seu respectiu dia, vam decidir de fer un petit sopar d'"empresa".

I com podeu veure a la foto ja ho teniem tot preparat a les 8 de la tarda!
Varem sopar plegats i ho varem passar molt bé!

I ara gent, no us oblideu de gaudir de les vacances, del temps amb la família, del temps lliure, dels bons moments...

I sobretot no us oblideu de viure!!!

Una abraçada!

Xavier

dijous, 22 de desembre de 2011

PowerPoint


Abusem del Powerpoint o de fer les presentacions amb aquest format? Últimament veig que cada cop més fem un ús excessiu del Powerpoint. I encara pitjor fem un mal ús de l’eina i del model. No és que sigui cap expert en exposar, ni en parlar en públic, tot el contrari, sempre em poso nerviós, vocalitzo poc i gesticulo massa.
El que passa sobretot a nivell del professorat és que amb l’eina del Power point molts han deixat d’utilitzar la pissarra, fer esquemes i van més directes i només fan la classe amb el suport de la presentació, que normalment solen ser d’uns colors massa cridaners i dolents per poder imprimir.
També alhora els estudiants ens acomodem una mica al tenir totes les presentacions penjades en els nostres campus virtuals, on baixant i imprimint ja ho tenim quasi tot, i per tant a classe prenem menys atenció. O almenys a mi em passava.
Crec que les presentacions han de ser una eina més però no única, cosa que per a tot el professorat s’ha convertit, almenys a la meva facultat. Penso que seria més interessant que hi hagués un interacció amb la pissarra. A més a més també estaria bé que alguns professors fessin alguna classes teòrica de l'ús d’aquesta eina. Ja que podríem classificar les presentacions segons :
Presentacions de text: professors que abusen de massa text i no especifiquen bé els termes o definicions. Solen ser presentacions avorrides i fan que desconnectis de la classe ja que saps que ho trobaràs tot a la diapositiva.
Presentacions que fan mal els ulls: Típica presentació amb fons cridaners i lletres de 1000 colors on fa veritable mal els ulls veure-la i per tant mires cap un altre lloc.
Presentacions caòtiques: crec que alguns professors pequen de falta d’estructura i fiquen 4 fotos i tot desordenat i caòtic. Tampoc seria això.
Presentacions antigues: Típica presentació que totes les imatges son escàner de transparències antigues i no es veu res de res .
Presentacions infantils: Presentacions que semblen fetes per un nen de 10 anys amb molts colorets i poc contingut.
Entenc que és una eina que s’ha d’utilitzar perquè les imatges valen de vegades 1000 cops més que les paraules, però tot amb la seva mesura i el contingut adequat.
BON NADAL

dimecres, 21 de desembre de 2011

Natalia Kills








¿Qué ha pasado? ¿Se ha teñido Lady Gaga de morena?

No¡ Pero para el caso... he aquí Natalia Keery-Fisher, conocida como Natalia Kills que suena mucho más Gaga, donde va a parar¡

El caso es que la chica en cuestión tiene 25 años y ya ha llegado al nº 2 en UK. De momento sólo tiene un álbum debut "Perfectionist" y este fue lanzado primero en Alemania, luego en EEUU y luego ya "a tot arreu"... ¿Por qué empezaron por Alemania? En fin, cosas del mercado...



Natalia lo intentó en 2008 como "Natalia Capuchini" pero tras 3 años y alguna que otra hostia musical... sabiendo que lo que quería era ser famosilla cambió a Kills, se vistió rarito y parece que está triunfando ¡¡¡



Ella es originaria de Inglaterra, con padres de Sudamérica. El caso es que ha hecho desde novelas de radio, comedias para la BBC, pequeños papeles en todos tipo de series... la chica se ha movido por el mundo como ha podido, y ahora le llega su recompensa.



Yo me enamoré al escuchar "Mirrors" ( el primer video que tenéis arriba), su estilo es ... un pop-punk malote, y para quien tenga dudas sobre su voz, escuchad versiones acusticas de CherryTree que hay por youtube ¡¡

Os dejo los enlaces a Grooveshark y Spotify.

Un saludo¡

dimarts, 20 de desembre de 2011

No somos tan diferentes

En la vida hay muchas cosas que no son justas, y en la Edad Media se hicieron muchas, muchas barbaridades.
Podríamos pensar que si El Reino de Castilla (entonces) envió a "las indias americanas" toda la purria, chusma y morralla que encontró en las mazmorras del reino para conquistar una tierra desconocida y salvaje, siguiendo la lógica los americanos (y otros immigrantes) que vienen a nuestro país también son lo peor de cada casa. Pero ni esta es una tierra salvaje desconocida por colonizar (aunque a veces lo pongo en duda)ni se puede decir eso de todos los immigrantes, ni de lejos: como en todas partes, hay de todo, buena gente y mala gente. Què hi farem.

Pero me gustaría señalar, que muchos de los que no-sabemos-para-que-están-aquí-si-no-quieren-trabajar tienen un gran escudo: Racista!!
Hay muchas leyendas urbanas, pero hay cosas que he vivido en propia piel, y que nadie me diga lo contrario, lo he visto con mis ojos y escuchado con mis oídos.
La negación de una ayuda social económica: racista; date más prisa que se te acumula el trabajo: racista; apaga tu música que molestas a todo el vagón: racista; oiga señora que yo he llegado antes que usted: racista.
Alguien más dejará un comentario que me tache de racista?

No tíos, no. No se trata de ser o no ser racista, se trata de ser CÍVICO y cumplir unas normas que todos deberíamos seguir(muchos de aquí tampoco las cumplen, por supuesto, esto es ESPAÑA y así vamos). Se trata de convivir. España no es el mejor país del mundo (no lo diría ni muerta) pero tiene sus leyes (que muchas son una mierda), sus normas y sus costumbres y cultura (aunque como es una prisión de pueblos, en cada zona tendrán la suya propia), y hay que joderse y aceptarlo, como lo hago yo. Lo bueno que ellos tienen es que siempre pueden volver a su tierra. Yo me tengo que quedar aquí porque no les voy a regalar mi tierra a los fachas sin pelear.

Con esto quiero decir que todos debemos hacer un sacrificio en pro de un bien común. Hay immigrantes que admiro un montón, y me gustaría que fueran ejemplo de otros muchos, lamentablemente en todas partes hay personas ciegas y sordas (en un sentido no literal).

También tengo que decir que vivo en Barcelona, y que, precisamente esta ciudad, no lo pone fácil a la hora de integrarse. Es mas propensa a hacer guetos, o colonias (como en su dia se hizo con los andaluces y murcianos): Mantengámoslos apartaditos, hablémosles en castellano para que nos entiendan, no les digas nada, que se pueden ofender.
Pues no, señora no, si hacen ruido a las 3 de la mañana porque es su costumbre, amablemente le dice que aquí a las doce de la noche no hay que hacer ruidos, porque la gente y los NIÑOS han de dormir. Háblele en catalán; poco a poco, cómo coño va a conocer la lengua sinó? Invítele a una calçotada con babero incluido, y luego vaya una de sus comidas picantonas. Enséñele a bailar sardanas y luego aprenda tai-chi .... mil cosas, mil cosas.

Alguien ha visto Gran Torino? Pues eso coño, eso mismo.




Nota: Aquest article no representa la opinió conjunta del blog. Cada post que es publica representa només el seu autor.

dilluns, 19 de desembre de 2011

Muffins de Carabassa

Hola a tothom!

Avui us presento una recepta fàcil, amb ingredients que tenim a l'abast, barata i deliciosa!!!

És d'en Jamie Oliver, un Xef anglès.

Son unes delicioses muffins de carabassa, ideals per aquesta temporada, que és la de la carabassa i la podem trobar a la majoria de supermercats!

Us passo la recepta per escrit amb algunes rectificacions que faig jo i que fan que la recepta quedi més bona, però podeu seguir la seva perfectament bé!




- 400gr de carabassa violí (pot ser amb o sense pell, però sense llavors si o si!)
- 300gr de sucre integral (ell en fa servir 400)
- 4 ous mitjans
- Un pessic de sal
- 300gr de farina de blat (millor integral)
- 2 culleradetes de llevat (estil royal)
- 1 culleradeta de bicarbonat sòdic (opcional)
- Una mica de canyella (amb compte!)
- 175gr d'oli (ell recomana oliva, però si no en teniu un de molt suau, com arbequina, millor feu servir girasol!)
- Un grapat de nous [uns 100gr] (poden ser ametlles, avellanes, pinyons, xocolata trossejada, o podeu no posar-hi res!)

El procés canvia una mica com el faig jo de com el fa ell, seguiu el que més gràcia us faci!

- Tritureu la carabassa (crua) amb el sucre fins que quedi una pasta fina. Afegiu-hi el pessic de sal, la canyella, els ous i l'oli. Torneu a triturar fins que s'incorpori tot. Triture-hi el bicarbonat (aquest pas és opcional, li dona una mica més d'esponjositat a la recepta! Però sense bicarbonat queden igualment bé).
- Poseu la massa en un bol i afegiu-hi la farina amb el llevat royal (si ho podeu passar per un colador de reixa millor). I finalment, les nous (senceres o trencades)
- Un cop estiguin tots els ingredients ben barrejats, poseu la massa dins dels motlles de muffin. Fixeu-vos que ell a més a més del paper fa servir uns motlles metàlics. Això és perquè els papers normalment no són prou resistents com per aguantar el pes de la massa i s'obren, fent unes muffins planes i lletges! Si no en teniu, podeu fer les muffins dins d'unes flameres pintades amb mantega i enfarinades, i per a desenmotllar-les hi podeu passar un ganivet petit per a ajudar-les a sortir. També podeu fer servir motlles de silicona. Avui en dia els podeu trobar a la majoria de tendes que venen material de cuina!
- Enforneu-les 15-20 minuts a 180ºC per a unes muffins mitjanes (si son petites, 10-15 minuts) i per a unes grans, a 170ºC durant 10 minuts i a 150ºC durant 15 minuts, aproximadament.

[Entenem per muffins mitjanes la mida que tenen les típiques magdalenes de ''La Bella Easo'', per exemple.]


Espero que probeu aquesta recepta que queda deliciosa!!! Tenen un gust molt especial i quan dius que estan fetes amb carabassa la gent alucina! Us en donc paraula! I si teniu qualsevol dubte, no dubteu en preguntar, que per això estem aquí!!!


P.D: podeu visitar la meva pàgina web a www.AdriaSubirana.com



divendres, 16 de desembre de 2011

Persèfone

Àngels Gonyalons i companyia.

Bon dia!
Avui m'agradaria parlar-vos d'aquesta obra que s'estrenà ahir  15 de Desembre al Teatre Lliure de Montjuïc, Plaça Margarida Xirgu 1.
Vaig tenir la sort d'aconseguir entrades per la pre-estrena de l'obra el dia 14 de Desembre i vaig poder veure la primera representació.
Les primeres paraules... Enhorabona al Teatre Lliure i a els "Comediants" per l'obra.

És la història de la mort i la Deessa Persèfone. Per fer-vos cinc cèntims, Core (després anomenada Persèfone) era la filla de Zeus i Demèter que va ser segrestada de jove per Hades i va ser convertida en Reina de l'Inframón perquè va menjar 6 grans d'una magrana. Demèter en conèixer la notícia del rapte de la seva filla va convertir el món en un lloc erm i mort degut a la seva tristesa, però Zeus va arribar a un pacte amb Hades perquè Persèfone tornes 6 mesos a l'any (pels 6 grans de la magrana) a l'exterior i durant aquest període Demèter era feliç i feia néixer totes les plantes (primavera).
Circ de la mort i festa de la vida
L'obra ens presenta el rapte de Persèfone i el tractament que es fa de la mort en general. Sembla una comèdia musical sobre la mort. Protagonitzada per Àngels Gonyalons com Persèfone se'ns mostra com tot el que sembla un trist final no deixa de ser un tràgic inici a l'eternitat. El muntatge fou genial, van ser capaços d'omplir tot el teatre amb olors i fum quan era "adequat". Amb l'ajuda de l'escenografia anaves passant per on fes falta sense haver-te de desplaçar del teu seient, enhorabona a la feina del projector i de totes les plaques que anaven i venien. A més m'agradaria fer especial menció al músic Ramon Calduch per la seva versatilitat instrumental, durant l'obra es manté sempre a l'escenari rodejat d'instruments que va tocant segons el moment: Contrabaix, guitarra espanyola, guitarra elèctrica, bateria, veu...
Per últim però no menys important l'actuació dels quatre components de l'equip emmascarats fins l'últim moment interpretant mil i un personatges còmics i reflexius. Jordi Llordella/ Laia Oliveras/ Laia Piró /Marc Pujol.

Després de tot això realment us recomano visitar el Teatre Lliure a la Plaça Margarida Xirgu 1 i aquest muntatge que almenys a mi m'ha agradat molt.

Us deixo un video al respecte de l'obra en que parla Joan Font presentant l'espectacle

Espero que ho gaudiu tant com jo i no deixeu passar aquesta oportunitat!

Xavier

dijous, 15 de desembre de 2011

Societat consumista


Avui seré breu i només m’agradaria fer un post sobre la reflexió en l’estat que vivim. Perquè estiguem en crisis o no, estem en un estat consumista i cada cop ho veig més. Que comprem per comprar. I si no que aixequi la ma el primer que mai no s’ha comprat una cosa i després no se la posa o no l’utilitza.
Aquest dies en època nadalenca i de compres compulsives veus a la gent que va boja per comprar i gastar els diners, i el que és més fort que algunes famílies gasten més del que tenen perquè és la tradició i és el que han fet tota la vida. Gastar i gastar.
Segurament aquest any baixarà el volum de compres, però no ens descuidem que Nadal no és sinònim de compres sinó d’estar amb la família, amics i en general amb la gent que ens estima.
Per celebrar Nadal, Sant Esteve, cap d’any i reis. Crec que són dies per xerrar amb el tiet que fa temps que no veus, veure com creixen els cosins, gaudir dels avis i viure aquest moments únics i que mai no saps quant duraran. I gaudint d’un bon menjar ja sigui el típics galets de Nadal o els canelons de Sant Esteve.

dimecres, 14 de desembre de 2011

Karmin










¿Sabéis cuando una pareja trasmite un algo que te hace pensar....¡Coño que buena pareja hacen¡?

Es el caso de Karmin, estos tortolitos son Amy Heidemann y Nick Noonan, de Massachussetts, EEUU.

Se hicieron famosos gracias a un invento de nuestro siglo... Youtube, tras hacer un cover de "Look at me now" the Chris Brown (sí, el que le pegaba a Rihanna).



El caso es que entre que los dos son muy monos, su talento y que siguieron haciendo covers... se han ido haciendo famosillos ¡ Ahora tienen cuenta en VEVO¡¡ Para 2012 llegará su nuevo CD con sus canciones propias, pero de momento nos han pasado el adelanto "Crash your party" su primer single.



El caso es que estan demostrando tener un gran talento, os recomiendo de verdad que os paseis por su canal de Youtube, hay muchísimo material de mucha calidad: http://www.youtube.com/user/karmincovers



Me despido con vosotros esperando que dentro de un tiempo podamos hablar de su tercer o cuarto cd ¡¡

Un saludo

ah ah : Spotify y Grooveshark

dimarts, 13 de desembre de 2011

Temores de la infancia

Buscando el monstruo bajo la cama




Todos los que recordamos cuando fuimos unos renacuajos, nos acordamos con nostalgia de lo enormes que nos parecían el armario empotrado de nuestra abuela, el interminable pasillo del apartamento del tito, las siniestras escaleras del apartamento de Valencia y del loco que aparecería si mirábamos demasiado tiempo por la mirilla de la puerta….

El alivio y la seguridad que sentía cuando sabía que no había nada ni nadie debajo de la cama, no tenían precio. Mirar debajo de la cama al despertar era tan instintivo como pegar un salto rápido antes de meterte en ella por las noches. Pero, yo me pregunto… porque no era por las noches cuando nos asegurábamos que no hubiera ningún ente perverso bajo nuestro lecho? Tanto miedo teníamos a que nos cogieran por los pies un par de manos famélicas y demacradas para llevarnos a lo más profundo de mundo de “debajo de la cama”?
Me acuerdo de las carreras que me pegaba en mi piso de huyendo de mi habitación temerosa de que saliera “Chucky” de entre todos mis peluches para hacerme no-se-qué, porque claro, la película no la había visto, como es normal, yo tendría 7 años a lo sumo… pero la publicidad hace estragos xDD

Y porqué nos escondíamos debajo de la manta cuando oíamos un ruido?? Es que nos iban a a proteger de aquel malvado caco que nos iba a robar hasta el alma? Nos protegerían de sus puñaladas? Por suerte, muchos de nosotros no tuvimos que comprobarlo nunca.

¿A quien no le daba miedo la oscuridad? Que temíamos que pasara? Yo… sinceramente no le tenía miedo precisamente a la oscuridad, le tenía miedo a que en la oscuridad pudiera ver algo que no se pudiera ver a la luz del día, algo mágico y peligroso. Podía perfectamente ir hasta el baño con los ojos cerrados, por ejemplo. No me hubiera gustado ver algún espíritu xD

Precisamente por este motivo y por alguna secuela que “Chucky” dejó en mi cabeza, me daba miedo quedarme sola en una habitación. O por ejemplo cuando mi madre se iba a comprar alguna cosa y yo tenía que hacer los deberes…. no podía hacerlos, tenía que tener la tele puesta, o cantar….lo que fuera para demostrarme que no había nadie ni “nada” más que yo. Que fuerte!

No es que diciendo esto quiera decir que ahora ya no tenga temores, ahora es mucho peor.
Hoy en día con las películas de terror, thrillers y videojuegos de suspense psicológico ambientadas en ciudades infestadas de zombies immortales, lo paso fatal. Los temores infantiles se han vuelto peores…
Me sigue dando miedo mirar por la mirilla de la puerta, y eso que no he visto ninguna de las entregas de SAW. Ya no me imagino cosas que no existen, pero sigo temiendo que un día vuelvan para llevarme a su mundo tenebroso.... y sigo corriendo por las escaleras de mi bloque de pisos cuando la luz se apaga.

Owner of the picture

dilluns, 12 de desembre de 2011

Eiswein o Vi de Gel

Avui toca parlar de vins, però parlarem d'un vi molt especial. L'eiswein o vi de gel. Un vi dolç originari de terres fredes, com Alemania o el nord de França.

És un vi molt peculiar. Tan peculiar que m'atreveixo a dir que canvia per complet la concepció del vi. Hi ha clarament un abans i un després d'haver probat una d'aquestes petites joies, tansols comparables als vins de Tokaji (Hongria), concretament als vins Aszú, del qual us en parlaré properament.

Us donc un parell de referències per tal de que pogueu disfrutar d'aquest vi a un preu assequible:
El primer que ens trobem és el Vi de Gel de Gramona, del Penedès, fet amb el raïm de la varietat Gewüstraminer o Riesling. L'ampolla de 37'5cl ronda els 16€ i la podeu trobar a la majoria d'enoteques i vinateries (Vila Viniteca, Vinus & Brindis o Vinalium).
Si voleu gastar una mica més de diners, ens trobem amb l'Eiswein Kracher (no us confongueu amb la maquinaria Kärcher!). D'origen austriac i fet amb una barreja de Chardonnay, Riesling i Grüner Veltliner, una varietat de raïm verd típic d'Àustria. Aquest la mateixa ampolla costa uns 30€ i al ser un vi d'importació, si el voleu probar us aconsello que aneu directament a Vila Viniteca, situada al Born de Barcelona. 

Com el seu nom indica, ens trobem davant d'un vi que al moment de la collita, els grans de raïm s'han congelat de manera natural pel descens de temperatures. Això ens indica una altra cosa: si han baixat prou les temperatures com perquè glaci, vol dir que el raïm porta molt de temps a la vinya, donant-nos un gra sobremadurat amb una alta concentració de sucre.

Per tal d'assegurar la millor qualitat d'aquest vi, la collita normalment es realitza amb el fred de la negra nit, i per això son vins tan cars. Si la feina de la verema ja és dura, imagineu-vos fer-la a les fosques i amb un fred d'entre 8 i 16 graus sota zero!

A diferencia d'altres vins dolços, com el moscatell, el Lacrima Christi, el Moscato d'Asti, etzètera, amb els eiswein es produeix un fet insòlit: degut a la congelació dels grans de raïm, al produïr el vi es conserva molt bé l'acidesa de la fruita. 

Amb la resta de vins dolços el que es fa és, quan s'està produint la fermentació (que transforma el sucre en alcohol) s'encapçala (això vol dir que s'hi afegeix alcohol), aturant-se la fermentació a l'instant per morir el llevat, deixant sucre residual, que és el que fa que el vi sigui dolç. En el cas de l'eiswein ens trobem amb un raïm molt més dolç, i al tenir una concentració de sucre tan elevada el llevat produeix una fermentació molt lenta, morint quan encara queda prou sucre residual com perquè el vi sigui dolç. Això també afaboreix a l'equilibri entre dolç i àcid.
 
A més a més, al congelar-se els grans es trenquen les cèlules de la fibra que reté les aromes, donant un vi extremadament aromàtic, que és el que el caracteritza.
Aleshores, resumint: ens trobem davant d'un vi dolç amb un característic equilibri entre acidesa i dolçor, molt sedós en boca amb unes aromes molt agradables a fruita confitada i melmelada; ideal per a postres de formatges o fruita vermella, també és fantàstic per obrir un àpat memorable amb un aperitiu de fruita seca, enlloc del clàssic vermut.

diumenge, 11 de desembre de 2011

divendres, 9 de desembre de 2011

Ponts i aqüeductes?

Bon dia!
Com molts haureu pogut comprovar aquesta setmana no ha sigut una setmana normal ja que ens hem trobat dos festius durant la setmana laborable, separats dels caps de setmana i separats entre ells. Concretament dimarts, dia de la Constitució espanyola i dijous dia de la Immaculada Concepció.

Degut a aquesta extranya coincidencia, que no acostuma a passar, s'ha començat un debat.

S'ha de permetre que els dies festius afectin a tot el país o haurien de traspasar-se a dilluns/divendres?

En aquest debat entren diferents factors en joc i és que com passa sovint la decisió no deixarà content a tothom.

Contres del canvi.
  • Per una banda trobem la part inflexible, fins i tot podríem dir sentimental, de molta gent. Els dies són els que són i no s'haurien de moure. Un exemple clar seria el del dia 11 de Setembre per nosaltres. Si fos un dimecres el dia 11, hauríem de celebrar la diada el dia 9 o el 13? No perdria d'aquesta manera una mica el sentit de la commemoració?
  • També trobem la part inflexible de que molts altres dies festius són festes catòliques així com Pasqua, la Inmaculada, Nadal... I això implicaria que l'Església "donés" permís per fer la celebració un altre dia.
  • A més s'ha de tenir en compte la gent que treballa per exemple en hosteleria, i que per tant treballa sobretot els caps de setmana, poder aquesta gent pot estar interessada en mantenir algun que altre festiu entre setmana.
A favor del canvi

  • Sempre que hi ha ponts d'aquests tipus la població es troba amb molts problemes. Ja sigui per part de les escoles que no totes tenen els mateixos dies per fer ponts com per les empreses que algunes decideixen tancar i altres tanquen a mitges i algunes no tanquen en absolut. Això provoca un veritable caos entre treballadors, empresaris, pares i nens. 
  • Un canvi comportaria una millora en l'estabilitat horaria de tots.
  • Una part del canvi afectaria positivament a l'economia per la millor organització de la producció consensuada entre empreses i treballadors.

Realment no és materia senzilla fer canvis d'aquests tipus que tenen una transcendència considerable. No obstant, personalment, trobo que si es fes el canvi el primer any es faria extrany però fàcilment ens acostumaríem i el passat acabaria sent una anècdota com tantes que ens expliquen els nostres pares, avis i altres coneguts.

Gaudiu d'aquest divendres si teniu festa i si no també gaudiu-lo!

Xavier

dijous, 8 de desembre de 2011

Feliç Barcelona

Es veu que ja estem en campanya Nadalenca, ja que l’ajuntament va iniciar l’encesa de llum el dijous 30 de novembre …. Si si novembre , es veu que en aquesta societat ens hem tornant bojos i cada cop avancem més les dates nadalenques perquè així gastem més.

Una de les “meravelloses idees” que ha tingut l’ajuntament de Barcelona ha sigut posar una pista de gel. Per si algú no m’ha antes volia pretendre certa ironia en el comentari. I ara us explicaré el perquè. Estem a Barcelona que és una ciutat mediterrània on té un clima mediterrani i no ens fa falta cap pista de gel en mig de la ciutat, perquè estem a Barcelona i no a Nova York o a Berlin, on son ciutats que tenen un clima més fresc i on aquestes coses és tradició. Crec que a Barcelona ja disposem de dues pistes de gel meravelloses com son les del Skating club i la del Barça perquè haguem de fer una altre durant les festes.

Sabeu que posar la pista de gel ha costat 700.000€ , si una part prové del capital privat, com son patrocinadors i els comerciants, però estic segur que l’ajuntament en alguna forma o altre ha invertit capital barceloní.

Crec que si volem fomentar el començ hi ha altres formes que posar la pista de gel , que a sobre és la més gran d’Europa, perquè clar si fem les coses les fem grans a Barcelona, i no farem una pista normal, sinó som-hi la més gran per poder treure pit i desprès era el senyor Trias el que no volia saber parlar dels jocs hivern del 2022 i mireu ara ja tenim una pista de gel i dona suport a la candidatura, però això és una altre historia que avui no toca.

Espero al menys que els dissenyadors de la pista de gel i els que van tenir la idea, pensin que a Barcelona la temperatura és molt més elevada que a NY i per tant el cost energètic per mantenir la pista es molt més elevat.

Per cert el pitjor de tot és que et venen la moto que han creat 200 llocs de treball, més 80 durant el Nadal i que el comerç augmentarà molt més. Però la realitat és que els diners aniran a parar a les grans marques i per tant nosaltres com a ciutadans de Barcelona no ens aportarà re de re.

Aquí crec que cadascú te la seva consciencia però jo ja us dic que no penso trepitjar aquesta pista de gel.

Per últim crec que ja que fan una pista d gel podrien haver deixat el sostre descobert perquè d’aquesta forma podríem dir que és a l’exterior, però d’aquesta forma no podrien projectar la publicitat.

Pd: per cert ara el servei de neteja com entrarà a plaça Catalunya? Vindran els mossos també?

En fi que ja ha començat el Nadal a Barcelona

dimecres, 7 de desembre de 2011

The do






Si la semana pasada os hablabamos de una coalición hispano-inglesa o anglo-hispánica, según se mire... esta semana toca hablar de una franco-finesa?

AHHHG

El caso es que ella es de Finlandia y el es de París: Dan Levy y Olivia Bouyssou Merilahti forman "The Do", con la primera letra de cada uno de sus nombres.



Su primer disco es del 2008 ( A mouthfull- Un bocado) y en 2010 llegó Both ways open jaws. Sinceramente sólo os puedo hablar del primero de ellos... el segundo está en proceso de descarga (sí, solo compro los cd's que me gustan 9,5/10 :p).



Se trata de un grupo indie-folk-hindú... algo raro, pero de verdad, vale la pena :D. Utilizan objetos, voces de niños, sintetizadores... de todo ¡ Y sí, lo sorprendente es que la mezcla de todo ello pueda dar un resultado adecuado.



Su canción "On my shoulders" fue utilzada por la marca de libretas (entre otras cosas) Oxford para un anuncio promocional.

Grooveshark y Spotify (en Spotify no hay apenas nada)

Un saludo¡¡

dimarts, 6 de desembre de 2011

Época d'exàmens, temps de FFVII

Arriben temps d'exàmens i amb ells temps per perdre el temps de la manera més estúpida i poc profitosa que un pot trobar.
En aquest cas, mirant les notícies m'he trobat amb un grup de fans de Final Fantasy VII -joc del qual jo també en soc, fervorosament- espanyols que proven de passar aquest joc de 2D al 3D, amb uns resultats força remarcables, tenint en compte que és fan-art, de fans per a fans i sense ànim de lucre.
No sé si són estudiants de tècniques interactives -videojocs i altres aplicacions multimèdia- però el que deixen força clar és que només pretenen aprendre a crear un videojoc, rendint homenatge a un dels grans RPG de la història.

Bé, un deixo el vídeo per aquí


L'enllaç a la web del grup, on us ho explicaran amb més detall

dilluns, 5 de desembre de 2011

El Wok

Avui dilluns parlarem d'una peculiar eina de cocció, típica de l' Àsia. És una cassola molt especial donada la forma que té: semiesfèrica. Es fa servir a molts països asiàtics, però nosaltres n'adoptem el nom de la xina, concretament del cantonès: WOK [ ]. En japonès es diu ''Chūkanabe" o "Chuukanabe". Nabe significa cassola, i chuuka, Xina! Curiós, eh?

És un instrument molt versàtil; gràcies a la seva forma es fa servir tant de cassola com de paella. El que el fa més característic per a nosaltres és la cocció típica que veiem a tots els woks que trobem cada cop més per les nostres ciutats: el saltejat.


Tradicionalment es fan servir uns fogons característics que produeixen una gran flamarada, fent que la cassola s'escalfi molt ràpidament i a unes altíssimes temperatures. És per això que, amb els fogons domèstics, no aconsello fer servir el wok tradicional. De tots els que jo he provat, el que millor funciona és el de ferro colat. És molt gruixut, i al tenir un gruix considerable de metall manté molt millor l'escalfor, malgrat costar-li molt més assolir una bona temperatura.

Wok de ferro colat.
Dic que aquest és el millor per a una cuina domèstica perquè, sí, el tradicional assoleix la temperatura requerida molt ràpidament, però al afegir-hi els aliments freds baixa molt ràpidament, i li costa de nou assolir una alta temperatura donat que els fogonets que tenim a casa no son gaire potents, generalment, comparats amb els professionals (i ja no parlem dels especials per a wok!).


Aleshores, passem a la recepta!


Cues de Gamba amb Verdures Saltejades
(a no ser que tingueu un parell de woks o un de molt gran i un fogó potent, no us aconsello que feu moltes racions alhora, pel que us explicava abans de que la temperatura ha de ser alta i al posar-hi el menjar baixa de cop! Per això avui la recepta és per a dues racions!)

Ingredients per a 2 racions:
- 150gr de cues de gamba (millor pelades).
- 50gr d'api.
- Un manat d'alls tendres.
- 100gr de porro.
- 150gr de carabassó.
- 200gr de col.
- 1 dent d'all.
- Gingebre fresc.
- Oli de girasol.
- Salsa de soja.
- Salsa Hoisin (és la típica del ''pato pekin''. La podeu comprar als supermercats asiàtics, es troba molt fàcilment. La venen a la secció de salses en un pot que sembla de melmelada!)


Començarem la preparació preparant tots els ingredients, ja que la cocció ha de ser molt ràpida. Us aconsello que encara que no us agradi algun ingredient en concret us aventureu a provar la recepta, que us agradarà!

Les cues de gamba poden ser congelades, però a l'hora de fer el plat que no ho estiguin, donat que si estan congelades la cocció no acostuma a ser bona. O bé queden seques, o bé queden crues! L'api el picarem ben finet, a daus millor. Els alls tendres els hi treiem la primera capa si venen bruts, i part del tros verd, que és comestible però a vegades ve una mica lleig! El tallarem en unes tires d'uns 2 o 3 centímetres de llarg. El porro, el carabassó i la col els tallarem a tires finetes. Per tallar la col us aconsello que aneu treient les fulles exterior i les enrotlleu com si d'un puro habano es tractés, aleshores és molt més senzill tallar les tires ben fines! L'all i el gingebre els hem de picar molt molt finets. Una altra opció és fer un picat més bast i xafar-ho amb un morter i una mà de morter. Sobretot, si preferiu fer el xafat aquest, és important que ho piqueu igualment, ja que el gingebre té molta fibra i al xafar-la no es trenca, i seria molt molest a l'hora de menjar.

Un cop ho tenim tot preparat, posem a bullir una cassola amb aigua i un pessic de sal. Quan bulli hi afegim la col i la fem bullir un xic perquè s'estovi. La colem i la reservem ben eixuta.

Posem el wok al foc i quan sigui molt calent hi posem un raig d'oli de girasol (podeu fer servir oli d'oliva, però tinc per costum a les receptes asiàtiques fer servir oli de girasol, que és un dels que més utilitzen ells, juntament amb el de canola). Aleshores hi afegim les gambes i les saltegem molt poc, tansols perquè marquin una mica per fora, i les treiem ben ràpid, reservant-les per després. Si el wok s'ha refredat molt esperem a que es torni a escalfar, i hi afegim més oli si fes falta. Aleshores afegim l'api i tot seguit el porro i els alls tendres. Aleshores hi afegim el carabassó i ho deixem coure tot un xic. Abaixem el foc i hi afegim l'all i el gingebre. Després hi afegim la col, deixant que s'emalgamin bé totes les aromes. És el moment d'afegir-hi un rajolí de salsa de soja i un parell de cullerades (de cafè) de salsa Hoisin. Ho remenem ben remenat i hi afegim les gambes. Ho saltegem un xic i ja ho podem servir.


És el moment de seure a taula i disfrutar!



P.D: podeu visitar la meva pàgina web a www.AdriaSubirana.com


divendres, 2 de desembre de 2011

Una mica de polèmica.

Avui m'agradaria recuperar aquesta carta al lector que vaig trobar a "La Vanguardia" enviada per la Laura Cuscó.

Aquesta noia ens explica com ha estat la seva carrera acadèmica. Ens comenta com recorda la seva escola i el seu institut com un exemple d'integració i de manteniment de la llengua catalana sense importar la procedència dels alumnes.

Casualment aquesta noia estudia a la mateixa universitat que hom, la Universitat Pompeu Fabra. I ens comenta, com podria comentar jo mateix, com a diferència de tots els altres centres pels quals ha passat, es canvia l'idioma de tota una assignatura per només una persona extrangera.

I ella parla del cas dels estudiants Erasmus, jo no només parlo dels estudiants Erasmus sinó d'altres persones no catalanoparlants que venen de fora Catalunya.

Personalment em sembla genial que la Universitat Pública catalana atraigui gent de tot el món, no obstant això trobo que aquesta gent que ve a estudiar al nostre país ha de comprendre que algunes, no la majoria, de les assignatures que s'imparteixen es fan en l'idioma del país, que és el català.

Per tant, resumint!
Cadascú es lliure d'escollir què i on vol estudiar. I hauria de poder veure els Plans Docents de les assignatures abans de matricular-se per veure si pot assolir l'idioma amb que serà impartida.

I per últim... Això dels canvis d'idioma amb facilitat pels Erasmus em sembla una política de les universitats per atraure els universitaris extrangers europeus i americans. Que està molt bé això de la internacionalització... Però també cal pensar en els d'aquí, o no?

dijous, 1 de desembre de 2011

Educació passiva

En els temps que corren cada cop eduquem menys els nostres fills, segurament abans podria ser més fàcil, o aquestes són les excuses que es senten, ja que abans només treballava l’home i la dona es quedava a casa fent feina i criant els fills. Però ara tot ha canviat i la educció és una cosa més global. Ja que el model de família ja no es el que era. Ja que existeixen les famílies monoparentals, homosexuals. A part que cada cop les noves tecnologies tenen un paper més important en l’entorn dels nens.

Segurament ara l’educació recau en un pes més gran a l’escola, tot i que crec que no hauria de ser així, però això és un tema a part. El que vull parlar es sobre l’educació passiva. Ja que hi ha diverses formes d’educar, activament o passivament. Una educació passiva és aquella educació que el nen rep d’estímuls i exemples sense que tu li ensenyis.

Un exemple molt clar és quan vas pel carrer i veu que la gent tira papers al terra, creua en vermell, crida, etc... aquestes conductes incíviques el nen les capta i les assimila com algú normal, ja que els nens a una certa edat no saben el que es bo i dolent i per tant ells nomes mimetitzen els nostres actes i conductes.

Per què creieu que normalment els nens més violents provenen de pares maltractadors? Perquè estan habituats a viure amb violència dia si i dia també.

Per tant aquells pares que diuen que no tenen temps m’agradaria veure que al menys si que fan una bona educació passiva i es comporten com calen davant dels seus fills, ja sigui sent respectuosos, no cridar, vigilar com condueixen, ser educats i vigilar amb la seva conducta diària.

En canvi per desgràcia això no és així ja que vas a jugar amb els nens per diversos camps i observes com els pares criden i actuen d forma irrespectuosa cosa que no ajuden en re a la formació i sobretot amb l’educació dels seus fills.

Per tant si volem millorar l’educació i el futur dels nens d’avui en dia penseu que els nens son esponges i qualsevol cosa que feu pot suposar un mal hàbit pels nens.

Per tant ara si algun cop creueu en vermell o intenteu fer-ho sense que hi hagi cap nen davant ja que sinó esteu fent una educació passiva errònia.