Genètica? What is this?

Que és la Genètica? Perquè cada cop es parla més sobre genètica, quin funció té la genètica? Aquestes són algunes de les preguntes que m’agradaria explicar-vos avui. Des de el món de les ciències moltes vegades pensem que tothom coneix el nostre argot i donem per assegurat moltes coses i en veritat no és així.

Per començar la genètica és una de les moltes branques de la ciència que estudia els gens, fins aquí molt bé, però que són els gens us preguntareu? Doncs seria com el nostre codi de barres, on tenim tota la nostre informació sobre el que som. Un exemple si ara agaféssim qualsevol cèl·lula (menys glòbuls vermells que no tenen nucli) i entréssim en el seu nucli veuríem el nostre material genètic, els cromosomes, què si tot va bé en tenim 46 cromosomes o 23 parells de cromosomes, on 22 parells són homòlegs i autosòmics i després tenim el parell sexual, on les dones son XX i el homes XY. i aquesta informació la poguéssim trasplantar a un embrió i canviar el seu nucli per el nostre podríem arribar a tenir un clon quasi completament igual a nosaltres. Ja que el material genètic és únic igual que les nostres empremtes digitals.

A partir d’aquí hi ha infinitats de projectes i investigacions. Actualment s’està utilitzant molt alhora de detectar problemes i malalties, ja que cada cop s’està comprovant que la majoria de trastorns, des de Síndrome de Down, obesitat, alcoholisme, diabetis, alzeimer, problemes de cor tenen una component genètica.

Un altre ús és per la detecció d’individus, des de proves forenses o casos de paternitat que el que es busquen son marcadors genètics.

Altres usos poden ser l’estudi dels nostres avantpassats i així poder establir correlacions i fer un gran arbre de la vida.

Com a curiositats per desxifrar el primer codi genètic van estar més de 10 anys i ara en canvi ara per 100$ i en 1h ja el tenim perquè veieu tots els canvis que s’estan produint. A més si agaféssim l’estructura dels gens i els poséssim tots ben rectes tindríem una longitud d’uns 2m d’allargada o sigui imagineu-vos la magnitud d’informació i la compactació que tenim en els nostres nuclis.

Un altre curiositat un pel més frikis, pels qui pensin que una mutació pot produir canvis com X-men està molt equivocat ja que un 90% o més de les mutacions solen ser defectuoses i d’aquest 10% la majoria de mutacions no ens provoquen cap canvi. Per tant d’aquí a que puguem volar, regenerar-nos o ser de color blau pot passar molts milions d’anys.