Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de novembre del 2011

La prima de risc

Tant sentir-ne a parlar i tan poca informació que es dóna. Tot i que avui al TN s'ha explicat prou bé trobo que no estaria malament fer aquesta petita explicació per ajudar a tots aquells interessats en comprendre una mica millor l'economia del deute i de l'inversió.

Bé, expliquem una mica primer sobre el món de les inversions.

Com decidim quin rendiment ens ha de donar una inversió?

Bé, respecte a com mesurar la rendibilitat d'una inversió hi ha mil i una teories diferents sobre aquest aspecte. Però jo parlaré del criteri més conegut i del qual es parla normalment.
L'anomenat CAPM.

Segons aquest model per a un risc determinat hi ha una rentabilitat determinada i utòpicament sempre hauria de ser així.
Com funciona aquest model?
De manera simple: es compara la rendibilitat d'un actiu lliure de risc amb el projecte/inversió amb risc que volem adoptar.
Tota la rendibilitat de més que ens ha de donar l'actiu arriscat s'anomena prima de risc.

Els actius lliures de risc i actius arriscats.
La realitat es que no hi ha cap actiu o títol que sigui 100% lliure de risc, i segons aquesta suposició el model anterior no tindria cap sentit. No obstant considerem actius lliures de risc als bons o lletres del tresor que emeten els països.
Però és el mateix una lletra de Grècia que una lletra d'Alemanya? La resposta, lògicament, és No. El risc d'impagament d'un país en la situació de Grècia és molt més alt que no pas Alemanya.

Llavors el que fan els mercats és acceptar les lletres d'Alemanya com un actiu lliure de risc i a partir d'aquí ja podem calcular la prima de risc d'altres actius arriscats.

El cas Espanyol.

Resumidament el que ha passat en el Cas Espanyol és que la especulació ha fet pujar la prima de risc fins als 498 punts bàsics, que seria el mateix que dir un 4,98%.
Exemple:
Si la rendibilitat d'un bo alemany a 10 anys és del 1,80%, i es suposat lliure de risc, la rendibilitat que s'exigirà al mateix bo a 10 anys quan l'emeti el tresor espanyol serà de 6,78% (1,8+4,98).

I aquest 4,98 que se suma de més és la prima de risc!

Espero que hagi quedat clar i qualsevol dubte que aparegui, pregunteu i intentaré respondre!

Xavier

dijous, 17 de novembre del 2011

#Nolesvotes però vota


Des d'aquest humil blog i des de la meva opinió m’agradaria que aquest diumenge anèssim a votar i a exercir el nostre dret que ens pertoca i que  reivindiquem com a poble i sobre la nostre disconformitat. Després d’estar 40 anys de dictadura sense poder exercir com a país democràtic, ara que ho som crec que ho hem d’utilitzar i més en un moment de crisi, però sobretot crisi financera que ens ataca a les butxaques i a la forma de viure.
Que hi ha crisi és sabut per tothom, que estem malament i enfadats amb la classe política també. Però per això hi ha solucions, no fa falta que votem al PPSOE, ja que crec que cap dels 2 partits tenen ni la menor idea del que vol el poble, per tant crec que hauríem de fer-ho veure i més veient el resultats de les enquestes que donen una majoria absoluta al Partit Popular, cosa que ens esperen 4 anys de dictadura, ja que cap majoria absoluta pot ser bona i sinó mireu que està passant a Valencia amb el PP o ha passat a Andalusia amb el PSOE.
Per tant diumenge crec que fora bo anar a votar, per evitar aquest bipartidisme i fer veure a la classe política que volem altres coses i estratègies per poder sortir-ne. Ja que la privatització i les retallades no són el millor model per poder sortir i sinó fixem-nos amb Alemanya.
A més en aquest país tenim moltes alternatives d’altres partits que es presenten i sinó sempre hi ha el vot nul que és un vot que no comptabilitza però demostra que has anat a votar, per tant si dubtes entre no anar a votar, votar en blanc o vot nul us recomano que us decanteu pel vot nul i si no ho enteneu aquí teniu el següent vídeo.
Així que diumenge us espero als col·legis electorals. Siusplau exerciu el vostre dret.

dijous, 26 de maig del 2011

Canvi?

Em sap greu però avui no puc parlar d’esports desprès de tot el que ha passat aquesta setmana i el que passarà ens els propers mesos o anys.

Esta clar que Espanya s’ha convertit en una marea blava al poder del PP on gràcies a les alcaldies i presidències autonòmiques gestionaran 31.000 milions en impostos. Tal i com va succeir al novembre hi haurà una altre marea blava de CiU a tota Catalunya. Ara aquí es on em faig la pregunta. Realment les dretes son el canvi que necessita Espanya i Catalunya per tirar endavant? En serio que les retallades i deixar de fer politiques socials és el que ens interessa?

Quin panorama ens espera? Desprès d’aquestes eleccions el PP s’ha convertit amb un nen petit que sap que tindrà molt bons regals de Reis perquè els ha vist i saps que estan allà i està esperant amb candaletes perquè arribi i per això vol avançar la data de les eleccions generals previstes pel març del 2012. En canvi el PSOE vol allargar el màxim per poder rentar la cara al partit i millorar la nova figura del pròxim candidat a enfrontar-se amb Mariano Rajoy.

Segurament el PSOE tindrà molta feina a fer i poc temps, ja que gràcies a la seva reforma laboral i a l’atur que hi ha la gent està molt indignada i enfadada, sinó només cal veure com llocs on tota la vida han estat del PSOE com Andalusia o Extramadura han desaparegut a mans del PP.

Probablement el mal estar general, la poca connexió que té el govern amb les persones i un discurs d’esquerres que sempre costa més de defensar que el discurs populista de les dretes ens espera un panorma força fotut per la gent d’esquerres.

Ara bé sempre es diu que és pot aprendre de la derrota aquí es on esta el problema d’aquest politics que enlloc de assumir el “mea culpa” i veure que la gran majoria dels votants d’esquerres estan decepcionats i INDIGNATS, culpen a la crisi dels mals resultats. Llavors crec que forà bo que algun polític és passes per la puerta del sol o per plaça Catalunya i mires el manifest perquè veuria que totes les propostes són molt coherents i lògiques per un país del segle XXI.

A Catalunya el panorama no és força millorable que a la resta d’Espanya ja que el PSC on té una gran crisis d’identitat segurament la més gran dels últims temps, ja que continua sent el gos falder del PSOE però alhora hi ha una part del partit que li agradaria desvincular-se i formar un partit sense dependre de la seu de Madrid. A causa d’això i de algunes politiques mal fetes ha perdut 2 ciutats on portava 32 anys governant, com es Girona i Barcelona a favor de CIU que continua pujant i sembla que ara mateix esta sobre una onada de felicitat i bonança a costa d’uns votants desencantats amb l’esquerra catalana.

Finalment trobo estrepitós el que està passant amb ERC, crec que ara mateix es un vaixell sense rumb ni lideratge i això els votants ho perceben ja que no creuen amb aquest partit. Sort que finalment Joan Puigcercos i la seva cúpula han dimitit i a partir de setembre hi haurà les eleccions. Crec que Esquerra el que hauria de fer es mirar una mica els nostres veïns del país basc i amb Bildu i potser aprendrien quelcom. I és podrien aplicar el lema, units fem força, perquè ja està bé tants partits d'esquerres i disgregats.

A més a més a Catalunya suma un nou factor i es la por a la immigració ja que el partit de Jossep Anglada PxC ha pujat com l’espuma gràcies al seu discurs racista i amb el lema “primer els de casa”. Que són discursos on crea inseguretat i odi a parts iguals i gràcies aquest discurs ha tingut regidors a Hospitalet, Santa coloma, Mataro, Vic i altres ciutats.

Per últim m’agradaria afegir per la gent que no s’ho hagi mirat, és una sèrie de propostes de Democràcia Real JA. La veritat val la pena fer una lectura.

Tot seguit, les expliquem de manera esquemàtica:

Eliminació dels privilegis de la classe política:

Controlar l'absentisme parlamentari

Supressió de privilegis fiscals i equiparació amb el salari mitjà

Eliminació de la immunitat legal

Publicació obligatòria del patrimoni

Reducció dels càrrecs designats a dit

Lluita contra l'atur:

Repartiment de tasques per fomentar reduccions de jornada i conciliació laboral

Jubilació als 65 anys

Bonificacions per a empreses amb menys del 10% de treballadors temporals

Garanties laborals

Restabliment dels subsidi de 426 euros als aturats de llarga durada

Dret a l'habitatge:

Expropiació pública dels pisos que no s'han venut i traspàs al mercat de lloguer protegit

Ajudes al lloguer per a joves i persones amb pocs recursos

Dació com a pagament suficient per cancel·lar la hipoteca

Serveis públics:

Control independent de pressupostos i despeses

Contractació de personal sanitari per reduir les llistes d'espera

Contractació de professors per garantir una ràtio adequada d'alumne per aula

Reducció de costos a les matrícules universitàries

Finançament públic de la recerca per garantir-ne la independència

Transport públic econòmic, ecològic i de qualitat

Aplicació de la llei de dependència

Control dels bancs:

Prohibició de qualsevol rescat a entitats bancàries

Augment dels impostos del sector en funció de la despesa social provocada per la crisi

Devolució de tot el capital públic aportat

Prohibició d'invertir en paradisos fiscals

Regulació de sancions a la mala praxi i als moviments especulatius

Fiscalitat:

Reducció de la despesa militar

Augment del tipus impositiu a les grans fortunes

Eliminació de les SICAV

Recuperació de l'impost sobre el patrimoni

Control real i efectiu del frau fiscal

Promoció internacional de la taxa Tobin sobre les transaccions financeres

Llibertats ciutadanes:

Abolició de la llei Sinde i protecció de la llibertat a internet

Referèndums obligatoris per les qüestions de gran importància o que arribin de la UE

Modificació de la llei electoral per garantir un sistema autènticament representatiu i proporcional

Independència del poder judicial

Democràcia interna als partits

dimarts, 24 de maig del 2011

Esto es democracia, sin duda.




Diumenge totes les acampades en favor de la democràcia van quedar eclipsades per la corrupció electe. Arreu d'Espanya. Total de les municipals: 3.317 alcaldes del PP als ajuntaments espanyols, 1860 alcaldes per al PSOE, 384 per a CIU, i la resta, 581 repartits entre totes les opcions polítiques que el ser humà es capaç de crear. Però jo no vull parlar de dades. Vull qüestionar els motius.
Quants inocents ens vam preguntar dilluns "porqué"?: Llistes tancades.
Vull pensar que la gent no és del tot imbécil i que han votat al PP als ajuntaments com a càstig per al PSOE, sempre SEMPRE, pensant a curt termini, que sembla ser la manera de pensar majoritària en aquest país.
Perquè dic que la gent pensa a curt termini? És evident que moltes d'aquestes persones que els han votat, no han pensat en les conseqüéncies a mig termini que pot arribar a tenir un alcalde del PP als ajuntaments més petits i no tan petits (p. ex. recalificació de terrenys, corrupció...).
Perquè la gent pensa a curt termini? La gent està farta de no obtenir resultats. Molts són fills del seu temps, gent que no ha cultivat la idea d'invertir un esforç penós per obtenir uns resultats profitosos més endavant. Només veuen "el aquí y ahora". Aquest país no ha invertit mai en fer canviar aquesta mentalitat; la gent també espera que els hi donguin tot cuit i fet. Som molt cómodes. Però no parlo per tothom, és clar.

Molts dels alcaldables que finalment han estat escollits tenen cárrecs per malversació de fons, soborns,etc. Però poden sortir escollits a les llistes del PP i la gent ELS VOTA.
La gent vota perquè els alcaldes els puguin robar els calers millor. On s'han deixat el sentit comú?

Poca gent tenia l'esperança que les acampades en favor d'una democràcia real i directa poguessin canviar la mentalitat de la gent. El resultat de le eleccions demostren que la gent vol un canvi, pero a la vegada demostra que no mouran el cul per que el canvi arribi. Són gent cómode, conformada amb treballar una mica i obtenir una recompensa més o menys acceptable. I no només no farán el canvi sinó que ens impedirán aconseguirlo als que realment el desitgem. Als que sabem qué cal per MILLORAR.

Encara no sabem com s'ha de fer. Encara no sabem quan ho farem. Però temps al temps. Les revolucions del 1800 van durar més de 60 anys.

Temps al temps.

INDÍGNATE. Toma la calle!

dimarts, 19 d’abril del 2011

Typical spanish


No sólo es indignante, sino que además es un insulto. Tener que leer titulares como “Telefónica dará 450 millones a sus directivos mientras reduce la plantilla”; saber que directivos de grandes multinacionales están cobrando HOY en España unos dividendos 13 veces mayor de lo esperado mientras los obreros, los trabajadores de a pie, siguen sin tener ningún tipo de incentivo y se despiden sin contemplaciones. A esto se le llama reducción de costes, y es lo que hacían hace 100 años los empresarios liberales de entonces. Cuando los obreros trabajaban 14 horas al día y toda una familia vivía en el mismo cuarto.

Pero cuál es mi sorpresa que yo creía formar parte del estado del bienestar. No quiero decir de un sistema justo, que reparte el capital de manera equitativa entre la población –pues ya no sería un sistema capitalista-. Pero TANTO cuesta echarle huevos y hacer políticas sociales de verdad, que FOMENTEN el empleo y la formación, un educación SÓLIDA y eficaz, políticas económicas que dependan en menor medida de los inversores extranjeros (o compradores de deuda), políticas energéticas que impulsen la energía solar y eólica, presión FISCAL de verdad, erradicar la CORRUPCIÓN política, etc. Contrariamente a su modelo liberal-moderado, Sarkozy anuncia (otra cosa es que lo haga) que las empresas que paguen un aumento de los dividendos a sus accionistas, deberán también otorgar incentivos proporcionales a los trabadores de dichas empresas. Pero Jose Luís no puede hacer eso. No tiene el suficiente peso político ni la influencia para poderlo hacer. Tranquilo Jose, con políticos como tú y Rajoy, Espanya seguirá siendo el lastre de Europa por muchos años más.

Tal como dijo muy acertadamente Tony Blair en su día, la clase política ha pasado de ser la dirigente del pueblo a convertirse en una gestora del mismo. ¿Qué pasa cuando un gestor no hace bien su trabajo? Se prescinde de sus servicios y se busca otro. Pero en este país no. Aquí, el capitán del barco se aferra al timón hasta que el barco se hunda. ¡Hagamos un motín, collons!! ¿Pero a que cuesta levantar el culo del sofá para plantarse delante del Congreso? 'Ah no, es que en Espanya somos pacíficos, y respetamos nuestras Instituciones, que son elegidas por todos los espanyoles'. ¡Venga ya, hombre! Somos unos vagos hasta para reclamar nuestros derechos!! Por eso tenemos los sindicatos "ellos se encargan de todo". Claaaro, claaaro... ellos se encargan.. si...

Los Ministros y el Presidente (y ex-presidentes) con su pensión vitalicia; las multinacionales "s'en pixen a la cara" en los periódicos, restregándonos que lo que podrían invertir en otros mercados "se lo van a quedar ellos"; los alcaldes de los pueblos cobrando 180.000€ al año, etc. Pero eso sí, recortes de políticas sociales por aquí, recortes por allí, quitamos el ridículo cheque bebé, subimos la edad de jubilación, las hipotecas no van a desgravar en la declaración sobre la renta, vendemos deuda a los chinos y somos los estúpidos más felices del mundo, ¿verdad?

En este país, con el poder que se ha autotorgado la clase dirigente, la clase obrera, el 85% de la población no tiene ni voz ni voto. "Nos manifestaremos y haremos una huelga" Ui sí, que miedo!! Cuánto poder tenemos las hormiguitas aquí abajo!

Seguimos pagando las injusticias, las incongruencias, los desfases e hipocresías jurídicas, la desvinculación a la realidad de esta Constitución vieja y gastada de 1978 que votó una mayoría analfabeta. Bravo.

Mientras aguantamos un falseado 20.2% de tasa de paro, la inversión estatal en I+D sigue siendo casi inexistente, la educación cambia por cada gobierno, cada vez a peor, lo que me plantea una nueva pregunta: ¿qué estamos haciendo? Nada, evidentemente. Typical spanish.