divendres, 18 de novembre del 2011
La prima de risc
Bé, expliquem una mica primer sobre el món de les inversions.
Com decidim quin rendiment ens ha de donar una inversió?
Bé, respecte a com mesurar la rendibilitat d'una inversió hi ha mil i una teories diferents sobre aquest aspecte. Però jo parlaré del criteri més conegut i del qual es parla normalment.
L'anomenat CAPM.
Segons aquest model per a un risc determinat hi ha una rentabilitat determinada i utòpicament sempre hauria de ser així.
Com funciona aquest model?
De manera simple: es compara la rendibilitat d'un actiu lliure de risc amb el projecte/inversió amb risc que volem adoptar.
Tota la rendibilitat de més que ens ha de donar l'actiu arriscat s'anomena prima de risc.
Els actius lliures de risc i actius arriscats.
La realitat es que no hi ha cap actiu o títol que sigui 100% lliure de risc, i segons aquesta suposició el model anterior no tindria cap sentit. No obstant considerem actius lliures de risc als bons o lletres del tresor que emeten els països.
Però és el mateix una lletra de Grècia que una lletra d'Alemanya? La resposta, lògicament, és No. El risc d'impagament d'un país en la situació de Grècia és molt més alt que no pas Alemanya.
Llavors el que fan els mercats és acceptar les lletres d'Alemanya com un actiu lliure de risc i a partir d'aquí ja podem calcular la prima de risc d'altres actius arriscats.
El cas Espanyol.
Resumidament el que ha passat en el Cas Espanyol és que la especulació ha fet pujar la prima de risc fins als 498 punts bàsics, que seria el mateix que dir un 4,98%.
Exemple:
Si la rendibilitat d'un bo alemany a 10 anys és del 1,80%, i es suposat lliure de risc, la rendibilitat que s'exigirà al mateix bo a 10 anys quan l'emeti el tresor espanyol serà de 6,78% (1,8+4,98).
I aquest 4,98 que se suma de més és la prima de risc!
Espero que hagi quedat clar i qualsevol dubte que aparegui, pregunteu i intentaré respondre!
Xavier
dijous, 17 de novembre del 2011
#Nolesvotes però vota

dijous, 26 de maig del 2011
Canvi?

Em sap greu però avui no puc parlar d’esports desprès de tot el que ha passat aquesta setmana i el que passarà ens els propers mesos o anys.
Esta clar que Espanya s’ha convertit en una marea blava al poder del PP on gràcies a les alcaldies i presidències autonòmiques gestionaran 31.000 milions en impostos. Tal i com va succeir al novembre hi haurà una altre marea blava de CiU a tota Catalunya. Ara aquí es on em faig la pregunta. Realment les dretes son el canvi que necessita Espanya i Catalunya per tirar endavant? En serio que les retallades i deixar de fer politiques socials és el que ens interessa?
Quin panorama ens espera? Desprès d’aquestes eleccions el PP s’ha convertit amb un nen petit que sap que tindrà molt bons regals de Reis perquè els ha vist i saps que estan allà i està esperant amb candaletes perquè arribi i per això vol avançar la data de les eleccions generals previstes pel març del 2012. En canvi el PSOE vol allargar el màxim per poder rentar la cara al partit i millorar la nova figura del pròxim candidat a enfrontar-se amb Mariano Rajoy.
Segurament el PSOE tindrà molta feina a fer i poc temps, ja que gràcies a la seva reforma laboral i a l’atur que hi ha la gent està molt indignada i enfadada, sinó només cal veure com llocs on tota la vida han estat del PSOE com Andalusia o Extramadura han desaparegut a mans del PP.
Probablement el mal estar general, la poca connexió que té el govern amb les persones i un discurs d’esquerres que sempre costa més de defensar que el discurs populista de les dretes ens espera un panorma força fotut per la gent d’esquerres.
Ara bé sempre es diu que és pot aprendre de la derrota aquí es on esta el problema d’aquest politics que enlloc de assumir el “mea culpa” i veure que la gran majoria dels votants d’esquerres estan decepcionats i INDIGNATS, culpen a la crisi dels mals resultats. Llavors crec que forà bo que algun polític és passes per la puerta del sol o per plaça Catalunya i mires el manifest perquè veuria que totes les propostes són molt coherents i lògiques per un país del segle XXI.
A Catalunya el panorama no és força millorable que a la resta d’Espanya ja que el PSC on té una gran crisis d’identitat segurament la més gran dels últims temps, ja que continua sent el gos falder del PSOE però alhora hi ha una part del partit que li agradaria desvincular-se i formar un partit sense dependre de la seu de Madrid. A causa d’això i de algunes politiques mal fetes ha perdut 2 ciutats on portava 32 anys governant, com es Girona i Barcelona a favor de CIU que continua pujant i sembla que ara mateix esta sobre una onada de felicitat i bonança a costa d’uns votants desencantats amb l’esquerra catalana.
Finalment trobo estrepitós el que està passant amb ERC, crec que ara mateix es un vaixell sense rumb ni lideratge i això els votants ho perceben ja que no creuen amb aquest partit. Sort que finalment Joan Puigcercos i la seva cúpula han dimitit i a partir de setembre hi haurà les eleccions. Crec que Esquerra el que hauria de fer es mirar una mica els nostres veïns del país basc i amb Bildu i potser aprendrien quelcom. I és podrien aplicar el lema, units fem força, perquè ja està bé tants partits d'esquerres i disgregats.
A més a més a Catalunya suma un nou factor i es la por a la immigració ja que el partit de Jossep Anglada PxC ha pujat com l’espuma gràcies al seu discurs racista i amb el lema “primer els de casa”. Que són discursos on crea inseguretat i odi a parts iguals i gràcies aquest discurs ha tingut regidors a Hospitalet, Santa coloma, Mataro, Vic i altres ciutats.
Per últim m’agradaria afegir per la gent que no s’ho hagi mirat, és una sèrie de propostes de Democràcia Real JA. La veritat val la pena fer una lectura.
Tot seguit, les expliquem de manera esquemàtica:
Eliminació dels privilegis de la classe política:
Controlar l'absentisme parlamentari
Supressió de privilegis fiscals i equiparació amb el salari mitjà
Eliminació de la immunitat legal
Publicació obligatòria del patrimoni
Reducció dels càrrecs designats a dit
Lluita contra l'atur:
Repartiment de tasques per fomentar reduccions de jornada i conciliació laboral
Jubilació als 65 anys
Bonificacions per a empreses amb menys del 10% de treballadors temporals
Garanties laborals
Restabliment dels subsidi de 426 euros als aturats de llarga durada
Dret a l'habitatge:
Expropiació pública dels pisos que no s'han venut i traspàs al mercat de lloguer protegit
Ajudes al lloguer per a joves i persones amb pocs recursos
Dació com a pagament suficient per cancel·lar la hipoteca
Serveis públics:
Control independent de pressupostos i despeses
Contractació de personal sanitari per reduir les llistes d'espera
Contractació de professors per garantir una ràtio adequada d'alumne per aula
Reducció de costos a les matrícules universitàries
Finançament públic de la recerca per garantir-ne la independència
Transport públic econòmic, ecològic i de qualitat
Aplicació de la llei de dependència
Control dels bancs:
Prohibició de qualsevol rescat a entitats bancàries
Augment dels impostos del sector en funció de la despesa social provocada per la crisi
Devolució de tot el capital públic aportat
Prohibició d'invertir en paradisos fiscals
Regulació de sancions a la mala praxi i als moviments especulatius
Fiscalitat:
Reducció de la despesa militar
Augment del tipus impositiu a les grans fortunes
Eliminació de les SICAV
Recuperació de l'impost sobre el patrimoni
Control real i efectiu del frau fiscal
Promoció internacional de la taxa Tobin sobre les transaccions financeres
Llibertats ciutadanes:
Abolició de la llei Sinde i protecció de la llibertat a internet
Referèndums obligatoris per les qüestions de gran importància o que arribin de la UE
Modificació de la llei electoral per garantir un sistema autènticament representatiu i proporcional
Independència del poder judicial
Democràcia interna als partits
dimarts, 24 de maig del 2011
Esto es democracia, sin duda.

Diumenge totes les acampades en favor de la democràcia van quedar eclipsades per la corrupció electe. Arreu d'Espanya. Total de les municipals: 3.317 alcaldes del PP als ajuntaments espanyols, 1860 alcaldes per al PSOE, 384 per a CIU, i la resta, 581 repartits entre totes les opcions polítiques que el ser humà es capaç de crear. Però jo no vull parlar de dades. Vull qüestionar els motius.
Quants inocents ens vam preguntar dilluns "porqué"?: Llistes tancades.
Vull pensar que la gent no és del tot imbécil i que han votat al PP als ajuntaments com a càstig per al PSOE, sempre SEMPRE, pensant a curt termini, que sembla ser la manera de pensar majoritària en aquest país.
Perquè la gent pensa a curt termini? La gent està farta de no obtenir resultats. Molts són fills del seu temps, gent que no ha cultivat la idea d'invertir un esforç penós per obtenir uns resultats profitosos més endavant. Només veuen "el aquí y ahora". Aquest país no ha invertit mai en fer canviar aquesta mentalitat; la gent també espera que els hi donguin tot cuit i fet. Som molt cómodes. Però no parlo per tothom, és clar.
Molts dels alcaldables que finalment han estat escollits tenen cárrecs per malversació de fons, soborns,etc. Però poden sortir escollits a les llistes del PP i la gent ELS VOTA.
La gent vota perquè els alcaldes els puguin robar els calers millor. On s'han deixat el sentit comú?
Poca gent tenia l'esperança que les acampades en favor d'una democràcia real i directa poguessin canviar la mentalitat de la gent. El resultat de le eleccions demostren que la gent vol un canvi, pero a la vegada demostra que no mouran el cul per que el canvi arribi. Són gent cómode, conformada amb treballar una mica i obtenir una recompensa més o menys acceptable. I no només no farán el canvi sinó que ens impedirán aconseguirlo als que realment el desitgem. Als que sabem qué cal per MILLORAR.
Encara no sabem com s'ha de fer. Encara no sabem quan ho farem. Però temps al temps. Les revolucions del 1800 van durar més de 60 anys.
dimarts, 19 d’abril del 2011
Typical spanish

No sólo es indignante, sino que además es un insulto. Tener que leer titulares como “Telefónica dará 450 millones a sus directivos mientras reduce la plantilla”; saber que directivos de grandes multinacionales están cobrando HOY en España unos dividendos 13 veces mayor de lo esperado mientras los obreros, los trabajadores de a pie, siguen sin tener ningún tipo de incentivo y se despiden sin contemplaciones. A esto se le llama reducción de costes, y es lo que hacían hace 100 años los empresarios liberales de entonces. Cuando los obreros trabajaban 14 horas al día y toda una familia vivía en el mismo cuarto.
Pero cuál es mi sorpresa que yo creía formar parte del estado del bienestar. No quiero decir de un sistema justo, que reparte el capital de manera equitativa entre la población –pues ya no sería un sistema capitalista-. Pero TANTO cuesta echarle huevos y hacer políticas sociales de verdad, que FOMENTEN el empleo y la formación, un educación SÓLIDA y eficaz, políticas económicas que dependan en menor medida de los inversores extranjeros (o compradores de deuda), políticas energéticas que impulsen la energía solar y eólica, presión FISCAL de verdad, erradicar la CORRUPCIÓN política, etc. Contrariamente a su modelo liberal-moderado, Sarkozy anuncia (otra cosa es que lo haga) que las empresas que paguen un aumento de los dividendos a sus accionistas, deberán también otorgar incentivos proporcionales a los trabadores de dichas empresas. Pero Jose Luís no puede hacer eso. No tiene el suficiente peso político ni la influencia para poderlo hacer. Tranquilo Jose, con políticos como tú y Rajoy, Espanya seguirá siendo el lastre de Europa por muchos años más.
Tal como dijo muy acertadamente Tony Blair en su día, la clase política ha pasado de ser la dirigente del pueblo a convertirse en una gestora del mismo. ¿Qué pasa cuando un gestor no hace bien su trabajo? Se prescinde de sus servicios y se busca otro. Pero en este país no. Aquí, el capitán del barco se aferra al timón hasta que el barco se hunda. ¡Hagamos un motín, collons!! ¿Pero a que cuesta levantar el culo del sofá para plantarse delante del Congreso? 'Ah no, es que en Espanya somos pacíficos, y respetamos nuestras Instituciones, que son elegidas por todos los espanyoles'. ¡Venga ya, hombre! Somos unos vagos hasta para reclamar nuestros derechos!! Por eso tenemos los sindicatos "ellos se encargan de todo". Claaaro, claaaro... ellos se encargan.. si...
Los Ministros y el Presidente (y ex-presidentes) con su pensión vitalicia; las multinacionales "s'en pixen a la cara" en los periódicos, restregándonos que lo que podrían invertir en otros mercados "se lo van a quedar ellos"; los alcaldes de los pueblos cobrando 180.000€ al año, etc. Pero eso sí, recortes de políticas sociales por aquí, recortes por allí, quitamos el ridículo cheque bebé, subimos la edad de jubilación, las hipotecas no van a desgravar en la declaración sobre la renta, vendemos deuda a los chinos y somos los estúpidos más felices del mundo, ¿verdad?
En este país, con el poder que se ha autotorgado la clase dirigente, la clase obrera, el 85% de la población no tiene ni voz ni voto. "Nos manifestaremos y haremos una huelga" Ui sí, que miedo!! Cuánto poder tenemos las hormiguitas aquí abajo!
Seguimos pagando las injusticias, las incongruencias, los desfases e hipocresías jurídicas, la desvinculación a la realidad de esta Constitución vieja y gastada de 1978 que votó una mayoría analfabeta. Bravo.
Mientras aguantamos un falseado 20.2% de tasa de paro, la inversión estatal en I+D sigue siendo casi inexistente, la educación cambia por cada gobierno, cada vez a peor, lo que me plantea una nueva pregunta: ¿qué estamos haciendo? Nada, evidentemente. Typical spanish.