La comunitat

Avui us vull parlar d’aquest entramat tant peculiar com són les comunitats de veïns, perquè suposo que tothom que visqui en un bloc de pisos més o menys extens tindrà uns quants veïns estranys. En el meu bloc té 5 pisos i 5 portes per escala per tant amb una multiplicació ràpida obtenim que som 25 pisos a viure tots juntets.

L’altre dia sense anar més lluny mirava “lo que se avecina” i la veritat que hi ha una part de raó en la sèrie, jo suposo que és aquest afany que volem tenir per saber les coses dels demes.

Per dir-vos que un cop van entrar els bombers al pis del 5è 1ra perquè una veïna pensava que li havia passat algú perquè no contestava a casa i el mòbil el tenia apagat. I resulta que el noi que viu sol s’havia anat a passar el cap de setmana a Figueres amb els amics i feia 1 setmana que s’havia canviat el mòbil. En fi d’anècdotes d’aquestes el meu pis hi ha força però el que trobo últimament que s’està posant de moda és l’intercanviï de notes anònimes al ascensor. Tu entres tant tranquil·lament i de sobte veus enganxat al ascensor una nota, que normalment no va firmada i dirigida algú en concret. Com per exemple “Por favor si alguien se va el fin de semana que no se deje conectada el despertador porque los demás vecinos queremos dormir”. Creieu que si en prou feines sento el meu despertador sentiré el del veí? Tinc la sensació que la gent s’avorreix i molt.

També m’agradaria sobretot saludar a tots els veïns que no tenen el costum de saludar i quan et veuen i estan esperant l’ascensor es posen nerviosos perquè volen pujar sols com si els altres tinguéssim la peste o no ens dutxéssim ni en una setmana.

Dans le Noir

Avui toca la primera crítica a un restaurant!

I començarem aquesta nova ''secció'' amb un restaurant molt especial (on m'hi va convidar un molt bon amic, a qui vull dedicar aquest post ). I aquest restaurant és Dans le Noir, al casc antic de Barcelona.

Segurament us estigueu preguntat què té d'especial aquest restaurant. I dic que segurament perquè és un restaurant que cada cop té més fama i es fa més conegut. A part de que si parleu lleugerament l'idioma de la veïna França, sabreu que "dans le noir" significa ''dins la foscor''.

El que fa tant especial a aquest restaurant és que, a una hora prèviament concertada, tots els comensals passen per un curt (però alhora etern) passadís completament fosc i seus a una taula compartida amb més aventurers de la gastronomia. En el nostre cas erem 10 persones a la taula, i t'asseuen cara a cara amb la persona amb la que hi vas (en el cas de ser tansols dues persones).

No cal que patiu. Els cambrers del restaurant son tots persones invidents, i amb una rigurosa professionalitat, et porten fins a la taula en una fila india, agafat de l'espatlla del que tens al davant. Cal fer especial menció a la gran tasca d'integració social que fan a aquesta empresa, d'origen Francès, ja que, pel que se, és dels pocs (per no dir únic) lloc on els cambrers son persones invidents (cegues i/o sordes, si no al 100%, en gran part). És fantàstic com t'atenen amb molta proximitat, relaxant-te (com és lògic, estàs en tensió al no veure-hi absolutament res!), i servint plats i copes tal i com ho faria el cambrer de qualsevol altre restaurant a plena llum del dia.

Bé, toca parlar del que importa: la teca!


Un cop asseguts a taula i assegurant-nos que no ens han assegut amb un complet desconegut, comença la festa. Nosaltres vam fer el menú degustació, que consta de 3 plats (entrant, primer i segon) i un postre. L'entrant maridat amb cava i els altres dos plats i postre, maridats amb vins diferents.

Dic que comença la festa perquè, com és lògic, al no veure-hi absolutament res, has d'experimentar amb el menjar, la beguda i l'entorn sensacions que mai has viscut abans.

No faré especial menció al que vam menjar perquè el menú el van canviant. Tansols diré que, com és lògic, costa d'endevinar el que t'endús a la boca (majoritariament amb les mans!), i ja no parlem dels vins.

Quan surts del menjador t'expliquen tot el que has menjat i els vins que has begut. Diuen que el 90% de la gent que hi va no encerta quin vi està bebent, i en part és lògic, ja que també intenten jugar amb el que menges i beus (per exemple servint un vi blanc envellit en bóta de roure, que dona una sensació força similar a la del vi negre, i servint un vi negre jove, molt afruitat i sense pràcticament sensació tànica i astringència).

És una experiència molt divertida, única, i et brinda l'oportunitat de coneixer gent nova al comentar què és el que estàs menjant i/o bebent.

No obstant, no tot és tan bonic com sembla. Malgrat el menjar estigués bé, arribava força fred a taula (probablement ho facin perquè no et cremis al tocar-ho amb les mans) i això també resta capacitat sensitiva a l'hora de fer una cata (i més completament a cegues).

Espero que us animeu a provar aquesta experiència. És molt recomanable, sobretot pels aventurers!



P.D: podeu visitar la meva pàgina web a www.AdriaSubirana.com


P.P.D: Tingueu present que el fet d'estar tanta estona a les fosques pot arribar a estressar a la gent amb claustrofòbia o pànic a la foscor.

Feliç Barcelona

Es veu que ja estem en campanya Nadalenca, ja que l’ajuntament va iniciar l’encesa de llum el dijous 30 de novembre …. Si si novembre , es veu que en aquesta societat ens hem tornant bojos i cada cop avancem més les dates nadalenques perquè així gastem més.

Una de les “meravelloses idees” que ha tingut l’ajuntament de Barcelona ha sigut posar una pista de gel. Per si algú no m’ha antes volia pretendre certa ironia en el comentari. I ara us explicaré el perquè. Estem a Barcelona que és una ciutat mediterrània on té un clima mediterrani i no ens fa falta cap pista de gel en mig de la ciutat, perquè estem a Barcelona i no a Nova York o a Berlin, on son ciutats que tenen un clima més fresc i on aquestes coses és tradició. Crec que a Barcelona ja disposem de dues pistes de gel meravelloses com son les del Skating club i la del Barça perquè haguem de fer una altre durant les festes.

Sabeu que posar la pista de gel ha costat 700.000€ , si una part prové del capital privat, com son patrocinadors i els comerciants, però estic segur que l’ajuntament en alguna forma o altre ha invertit capital barceloní.

Crec que si volem fomentar el començ hi ha altres formes que posar la pista de gel , que a sobre és la més gran d’Europa, perquè clar si fem les coses les fem grans a Barcelona, i no farem una pista normal, sinó som-hi la més gran per poder treure pit i desprès era el senyor Trias el que no volia saber parlar dels jocs hivern del 2022 i mireu ara ja tenim una pista de gel i dona suport a la candidatura, però això és una altre historia que avui no toca.

Espero al menys que els dissenyadors de la pista de gel i els que van tenir la idea, pensin que a Barcelona la temperatura és molt més elevada que a NY i per tant el cost energètic per mantenir la pista es molt més elevat.

Per cert el pitjor de tot és que et venen la moto que han creat 200 llocs de treball, més 80 durant el Nadal i que el comerç augmentarà molt més. Però la realitat és que els diners aniran a parar a les grans marques i per tant nosaltres com a ciutadans de Barcelona no ens aportarà re de re.

Aquí crec que cadascú te la seva consciencia però jo ja us dic que no penso trepitjar aquesta pista de gel.

Per últim crec que ja que fan una pista d gel podrien haver deixat el sostre descobert perquè d’aquesta forma podríem dir que és a l’exterior, però d’aquesta forma no podrien projectar la publicitat.

Pd: per cert ara el servei de neteja com entrarà a plaça Catalunya? Vindran els mossos també?

En fi que ja ha començat el Nadal a Barcelona

#15O

Mobilitzem-nos!!!

Sortim tots al carrer !!!

Per qui encara no ho sàpiga aquest dissabte el moviments dels indignats està fent una nova crida perquè tots els ciutadans i ciutadanes que estem indignats tornem a sortir al carrer, a fer sentir la nostre veu, ja que d’aquí poc hi haurà unes noves eleccions i les nostres protestes s’han de fer notar i veure a la classe política que continuem sent un moviment viu i amb molt seguidors. Segurament des de que plaça Catalunya va deixar d’estar ocupada la gent pot haver pensat que el moviment s’ha aigualit, però això no es cert, de fet cada cop més es fan les assembles de barri i es van convocar moviments, l’últim el d’ocupar la borsa.

Per tant m’agradaria fer una crida a tota la gent que ens llegeix i que està indignada pel motiu que sigui. Ja que cada cop més als ciutadans ens prenen per tontos i incults i que tornem a sortir al carrer i demostrem que som un moviment viu i estem disconformes amb totes les retallades i forma d’afrontar aquesta crisis produïda pel sector bancari i a causa d’ells nosaltres ens toca pagar els plats trencats.

Sortim el carrer el dia 15 !! a les 17:00 h a plaça Catalunya !!!

La Mercè ja ha arribat

Bona nits a tots i totes,

Com bé sabeu, els que viviu a Barcelona i voltants les festes de la Mercè ja són aquí. I això com no doncs vol dir concerts, espectacles, portes obertes a molts edificis curiosos (com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona) i molta festa barcelonina.

Avui m'agradaria explicar-vos una curiositat sobre la història de la Mercè. Com bé sabreu la Mercè és la patrona de Barcelona i Santa Eulàlia és de la diòcesi. Però abans de ser la Mercè anomenada patrona de Barcelona, aquest carrec requeia sobre Sta Eulàlia fins que li va ser arrebatat. I per això es diu que quan plou durant les festes de la Mercè no és perquè sí, sinó perquè Santa Eulàlia està plorant perquè els barcelonins s'han oblidat d'ella.

Aprofitant el dia d'avui també m'agradaria comentar unes quantes notícies que han aparegut durant el dia d'avui!

La possibilitat de demostrar com a falsa una bona part de la "Teoria de la relativitat" d'Albert Einstein. S'han enviat neutrins, un cos subatòmic, des del CERN a Ginebra fins a un laboratori d'Itàlia i pel que es veu han anat una miqueta més ràpid que la llum, cosa que la Teoria d'Einstein deia que era impossible.

Per una altra banda també cal destacar la notícia de que Palestina no serà declarat un Estat fins que arribi a una pau amb Israel, ja que les relacions entre ambdós països són extremadament tenses i encara bèl·liques.

I per últim com a curiositat sobre l'economia comentar el fet de que CatalunyaCaixa i Unnim necessitaran dels diners espanyols per aconseguir els fons necessaris per a la seva transformació. Això implicarà que en els consells d'administració i hagi majoria del "govern" per dir-ho senzill, és a dir, de l'Administració Pública.

I ara srs i sres. Bona nit i a gaudir de les festes qui surti!

Xavier

Ciència i comunicació

Com a futur biòleg i investigador el meu post d’avui va sobre la divulgació científica, ja que crec que cada cop ens hem donat compte que si volem que la gent sàpiga que fem i en que treballem hem de saber transmetre aquesta informació.

Antigament només les classes aristocràtiques eren les úniques que tenien debats sobre ciència, on antigament és reunien en les acadèmies de ciències, feien debats i presentaven els nous descobriments. Tot en una societat molt tancada. Ara cada cop més, gracies a la globalització això està canviant, on els científics i la ciència hem vist que ens hem d’obrir a la gent normal i explicar el que fem.

Per tant vull agrair la tasca d’aquelles institucions i persones que fan que cada cop més entengui i sàpiga de ciència. Començant pels museus, on aquí a Barcelona tenim els següents:

Museu de ciències naturals de Barcelona: Actualment es troba al fòrum (Museu Blau) i l’han reformat, ja que antigament es trobava en el parc de la ciutadella en un dels edificis més bonics del parc, junt amb el jardí botànic i el museu de geologia on es van unificar els 3 en el 2008 i es va establir també una relació estable de treball amb l'Institut Botànic, en l'àrea de programes públics i administració. El contingut del museu podeu trobar tota classe d’animals dissecats entre d’altres coses.

Jardí botànic: Es troba a Montjuic des del 2000, és una institució municipal al servei de la societat que preserva col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món. Entre els seus objectius principals destaca la conservació i documentació del patrimoni natural de Catalunya. A la vegada, el Jardí actua com a element difusor de la cultura botànica i naturalista i promou el coneixement a través d'activitats adaptades a tota mena de col·lectius, des d'aficionats fins a professionals en general, així com a les escoles. Mitjançant aquesta difusió, promou la sensibilització del ciutadà vers el coneixement i el respecte a la natura.

Des del punt de vista científic, el Jardí rep el suport de l'Institut Botànic de Barcelona, un centre de recerca mixt (Ajuntament de Barcelona i CSIC) dedicat a la investigació botànica. Aquest centre, de prestigi consolidat, té una important biblioteca i un dels herbaris més grans de Catalunya.

Coscocaixa: Obert des del 2004 i manté les instal·lacions i obres del antic museu de ciències, a més de les antigues exposicions, com el pèndol, es va modernitzar i van crear una reproducció exacta d’un tros de mes de 1000m2 de bosc inundat de la selva amazònica de Brasil. Incloent la seva pluja tropical. La veritat que és un museu on els nens poden tocar i gaudir de la ciència i els seus descobriments.

A part del museus i exposicions que es poden visitar, cada cop la ciència també es mou en altres àmbits com l’escrit, com per exemple la revista Muy interesante o els blogs de ciències que fan al diari ara.

Una altre forma de divulgació és la televisió i tan aquí a Catalunya amb el Dani Jiménez, que se’l va poder veure amb l’Albert Om quan feia el club, com ara durant els estius que ha sortit al programa de la partida entre d’altres programes, a més d’escriure diferents llibres com el de ciència per un euro on ha fet una gran feina de divulgació científica i on ara té una empresa que es dedica a divulgar la ciència per diferents àmbits. (http://www.experimentalia.es/)

També en àmbit estatal en el programa del Hormiguero on abans sortia Flipi i ara “el hombre de negro” realitzen cada dia experiments per entretenir a la gent, encara que al cap i a la fi hi ha un rerefons que serveix perquè la ciència cada cop sigui més propera. A part que van treure un joc de taula pels més petits.

A més a més pels seguidors dels twitter m’agradaria posar persones i blogs relacionats amb la ciència per si algú els vol seguir, jo els recomano 100%

Bcnmuseuciencies : @museuciencies

CSIC (consell superior investigacions científiques): @CSIC

Enrique Coperías (Subdirector de la revista Muy Interesante): @TapasDeCiencia.

Revista Muy interesante : @muyinteresante

ARA Ciència (http://ciencia.ara.cat) : @ARAciencia

Biocat, és l’entitat que coordina i promou la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques innovadores a Catalunya. (http://www.biocat.cat) : @biocat_cat Biocat

Per últim per qui vulgui saber com es treballar, el dissabte 1 d’octubre hi haurà jornades de portes obertes del parc de recerca biomèdica (carrer dr aiguader, 88) de 10h a 20h.

Restaurant 7 Portes Barcelona.

El viernes 16 de Septiembre el Gobierno central concedió siete medallas y tres placas al merito turístico a las siguientes personas/empresas:

• Juan Molas, presidente de la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos (CEHAT)
• Francesc Solé, propietario desde 1972 del restaurante 7 Portes de Barcelona
• Pedro Trapote, propietario de la discoteca Pachá, la chocolatería San Ginés y de la discoteca Joy Eslava
• Jesús Atienza, cónsul general de España en Moscú
• Domènec Biosca, presidente de la Asociación de Expertos en Empresas Turísticas y de la Asociación Catalana de Periodistas y Escritores de Economía y Turismo
• Taleb Rifai, secretario general de la Organización Mundial del Turismo
• Vicente del Bosque, seleccionador de la Selección Española de Fútbol
• La Asociación de Cuevas Turísticas Españolas (ACTE)
• El Patronato de la Alhambra y Generalife
• Y la empresa Repsol

Pero nos quedaremos con el dato de Frances Solé, para comentar la historia de las 7 Portes de Barcelona.

En la primera mitad del siglo XIX, el empresario catalán, Josep Xifré i Cases, hizo construir las llamadas casas de Xifré en el paseo de Isabel II de Barcelona.
Instaló en el nuevo edificio su domicilio y sus oficinas, pero también decidió ubicar allí un gran café de lujo. El local disponía de siete puertas para el público, más una octava para entrada de mercancías y personal.
De eso hace ya 175 años pues la inauguración fue en 1836, y en eso tiempo ya ha pasado por muchas manos, pero concretamente hay que quedarse con el dato de 1925 que es cuando la familia Morera convierte el bar que era en el Restaurante que actualmente conocemos.

Entre las curiosidades de las 7 Portes hay que destacar las dedicatorias y firmas en las paredes de algunos ilustres clientes como el caso de Alexander Flemming, la paella Parellada que nació aquí y la expresión "tienes más cuento que Calleja" que también nació en el esté restaurante. ¿Quieres saber más? preguntanos!

Actualmente en les 7 portes sirve diferentes platos de la cocina catalana especializándose en pescados y arroces.
Cuentanos si alguna vez as estado en las 7 portes comiendo y que te pareció? Y si tienes pensado ir que no se te olvide hacer tú reserva sino te encontraras con las extensas colas que puedes ver en la entrada.

Triatló de la vila

Hola,

Com va l’estiu? Avui m’agradaria fer un post més personal i explicar-vos una vivència que vaig tenir el diumenge passat. La veritat que va ser una experiència nova i molt gratificant. Vaig participar a la meva primera triatló i espero que no sigui l’ultima, ja que em va quedar un gran sabor de boca desprès d’haver-hi participat.

Per qui no sàpiga que és una triatló aquí teniu una breu explicació : La triatló és la combinació de 3 esports amb aquest ordre : natació, bici i córrer. On les 3 proves és fan de forma consecutiva i dependent de la categoria hi ha diferents distancies. Les categories més populars son les següents:

Sprint 750m nedant – 20 km en bici – 5km corrents

Olímpica 1,5km nedant – 40 km en bici – 10km corrents

Ironman: 3,8km nedant – 180km en bici – 42 km (marató) corrents

La meva primera triatló va ser amb la modalitat més curta que és Sprint, ja que el poc entrenament i la meva inexperiència em vaig decidir per començar amb una categoria Sprint. Tot s’ha de dir que la meva preparació preveia per la prova va ser una mica desastrosa, ja que va haver una combinació de lesions, mandra i cansament acumulat al llarg de la temporada de bàsquet. Com a tot la prova que més em vaig preparar perquè és la que em feia més por va ser la natació i la veritat que va anar força bé.

Primer de tot el Dissabte vaig anar a buscar els dorsals ( bici, casc i córrer), xip, casquet de bany i saber a quina hora tindria la meva sortida (8:30) i amb el dorsal 1149. Un cop tenia tot vaig començar a preparar les coses, com fer una ultima repassada a la bici, assajar les transicions, comprar crema antimeduses, vaselina per evitar les rosadures i l’aigua i demés líquids per no baixar el ritme durant la cursa. Un cop ho vaig enllestir tot vaig anar a dormir amb força nervis.

Diumenge tot i no dormir gaire bé em vaig llevar a les 6 i em vaig fer un esmorzar d’esportista, un plat de tallarines amb oli, un suc d taronja i un plàtan, TOT això per tenir els nivells d’hidrats de carboni al 100%. Un cop em vaig fer la bossa i agafar tot el material vaig agafar la bici i vaig anar cap els bòxers xino xano, fins que em vaig adonar que no havia inflat les rodes i vaig tenir que parar a una benzinera, sort que ho vaig poder arreglar.

Un cop entrat en bòxers i havent deixat preparada la roba, bici, dorsal, tovallola pels peus i les aigües, em vaig dirigir a la platja apunt per començar la meva aventura, encara que abans vaig tenir temps de veure la sortida dels triatletes professionals ( la veritat que donen respecte) i poder ficar-me dins l’aigua per esclafar, comprovar la temperatura de l’aigua i l’estat (ja que ens van avisar que hi havia mar de fons).

Un cop arribat l’hora de la veritat em vaig col·locar a la línia de sortida, força a l’esquerra i pel mig a esperar que sones la senyal de sortida, la veritat és que els 2 minuts previs a la sortida sem van fer eterns i em van passar moltes coses pel cap. Finalment van donar la senyal de sortida i tothom es va tirar a l’aigua, en aquell moment per mi va ser el més estressant de tota la cursa, ja que no vaig saber quan tirar-me ja que nomes veia espuma i cossos movent-se sense sentit, però finalment em vaig tirar i vam començar a tirar, entre empentes, coces, cops de colzes i d’altres parts del cos, llavors poc a poc em vaig anar obrint cap a la dreta i cap l’exterior em vaig sentir molt més còmode i vaig poder anar nedant a un ritme força constant, combinant crol i braça per orientar-me dins del mar, ja que era el meu primer cop que nedava en mar obert, finalment vaig arribar a la meta de natació amb un temps de 15 min i finalment vaig començar pujada directe a boxes per fer la primera transició. On hem vaig enfundar els pantalons, samarreta , casc de bici, mitjons i bambes i vaig començar a rodar amb la bici.

El circuit de bici consistia amb dues voltes que anaven des de la torre Mapfre fins al fòrum, la veritat i per sort va ser un circuit força pla, encara que tenia dues corbes molt tancades i força perilloses, però per sort no va haver cap accident, durant el recorregut en bici vaig poder agafar aire. I anar a un ritme constant, finalment els 20 km els vaig fer amb 36 min. Llavors al entrar en boxes vaig haver de deixar la bici treure’m el casc, posar-me el dorsal de l’esquena al pit, agafar la gorra i començar a córrer.

La veritat que al baixar de la bici ja em vaig notar amb una certa fatiga de cames i al començar a córrer vaig veure que havia de baixar a un ritme més lent del que m’hagués agradat a sobre amb la xafogor que feia és va notar a la part final, sort que al inici estaven avituallament amb l’aigua, però el circuit de córrer era pla i consistia en arribar fins al pàrquing que hi ha abans del fòrum i tornar a la Meta situada en les Torres Mapfre, durant el primer km de carrera va ser força etern, però un cop vaig començar a rodar a un ritme constant i al veure la meta, la fatiga va desaparèixer i els últims 100 m vaig fer un esprint i vaig concloure la meva primera triatló amb una marca total 1h i 28 min.

La veritat que recomano a tothom que es vegi capacitat a fer-la ja que és un subidon enorme i a més que la organització estava molt bé.

Per últim vull agrair a la meva família pel suport i els ànims que em van donar ja que sense ells crec que no hagués estat el mateix.

#Joambelparlament

Aquest dimecres al Parlament de Catalunya s'anaven a votar els pressupostos de l'Estat. Uns pressupostos que com tothom sap són austers i durs, una cosa ben normal en un moment de crisi profunda com és el que ens trobem. La despesa en sanitat és la mateixa que l'any 2008 i la despesa d'altres departaments també ha hagut de ser reduïda per tal de controlar el dèficit i així procurar que l'Estat pugui sortir d'aquesta crisi amb més força i empenta.

Com molta gent sabrà hi havia convocada una acció/manifestació/trobada ,digui com es vulgui dir, per representar la incomformitat respecte el que s'anava a votar al Parlament.
Fins aquí tot prou normal i acceptable. El que va deixar de ser acceptable per passar a ser reprobable va ser el que es van trobar els treballadors del Parlament i els diputats d'aquest ens.

I què es van trobar?
Es van trobar un atac a la democràcia en tota regla. Grups de gent que volien impedir que realitzessin la feina que el poble català els havia donat, que era representar-lo al Parlament de Catalunya.
Hi ha diputats que van ser escupits, a d'altres els van tirar objectes, pintura, aigua, pedres. Van pintar una creu amb spray a la ex-consellera Montserrat Tura, això de marcar a la gent no era el que feien els nazis? Molts diputats van haver d'entrar al Parc de la Ciutadella en furgones dels Mossos d'esquadra. I alguns altres van haver d'entrar en helicòpter, com va ser el cas de la Presidenta del Parlament i el President de la Generalitat.
Realment van ser uns moments tràgics per a la democràcia catalana. El dia d'ahir va ser un dia en el que a partir d'aquell moment tots els que varem votar als nostres representants al parlament ens hauríem d'indignar amb la gent que va cometre aquest atac a la democràcia.
I admetem, perque s'ha d'admetre, que no són tots els indignats els violents, la majoria seran pacífics i molt bona gent, que en conec. Però s'haurien de preocupar més dels antisistema radicals que es colen entre les seves files i aprofiten qualsevol moment per generar violència.

Malgrat separar aquests radicals, antisistemes, violents i demés gent non-grata provocadora de violència, hem de dir també que dimecres es van cometre una sèrie de delictes molt reprobables a tot el grup.
La societat ha estat massa permissiva permetent acampades il·legals que un cop diuen que es dispersen encara estan allà dient uns que són indignats i dient els altres que no ho són. L'atac al Parlament va ser lamentable i esperem que no torni a passar. Com a ciutadà català i votant a les eleccions al Parlament em vaig sentir dolgut i trist, molt trist.

Si el que aquest grup vol és una democràcia real, que lluitin democràticament. No és pot atacar a la democràcia per imposar-ne una altra, perquè recordem senyors que democràcia només hi ha una i s'ha lluitat molt per aconseguir-la.

#aixino

Por matar un perro me llamaron mataperros, doncs això sembla el que va passar ahir amb els “indignats”, ara resulta que Felip Puig era un gran visionari i tots els indignats som uns violents. Però la realitat no és aquesta. Encara que haig de ahir que els incidents d’ahir al parlament no és la forma correcte de fer les coses però tampoc tot es violència.

L’acció d’ahir en teoria havia de ser una acció pacifica on s’havia de fer notar la nostre veu als parlamentaris tal i com podeu llegir amb aquest fragment extret del blog d’acampada Barcelona:

…El proper dia 15 de juny està previst debatre al Parlament de Catalunya els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2011 i 2012. La seva aprovació significaria l’implantació de les retallades socials. Reivindiquem la legitimitat de la desobediència civil per a oposar-nos a l’aprovació de lleis injustes. Serà una acció absolutament pacífica, no violenta, massiva, i determinada.

La llei que obligava Rosa Parks a cedir el seu seient a un blanc havia estat aprovada per un parlament. Gandhi va desobeir a un parlament en iniciar la marxa de la sal. L’Apartheid a Sud-àfrica va ser aprovat per un parlament. Igual que a Atenes, a Reykjavík, a Madrid, a València… Reivindiquem la legitimitat de la desobediència civil per a oposar-nos a l’aprovació de lleis injustes…

Com podeu observar havia de ser una acció pacifica i sense cap aldarulls, però como a tot de la teoria a la practica hi ha un tros i finalment han hagut incidents. Però el que em fa plantejar a mi és el tema de englobar-nos a tots, oi que quan hi ha els incidents a Canaletes són uns quants i no son tots els culers i cada cop que guanya un títol la gent continua sortint al carrer? Doncs aquí passa el mateix, ha estat una acció desafortunada i espero que no es torni a repetir, però la lluita pacifica ha de continuar i ara la veu ha d’estar a les assemblees de barri, cassolades i les manifestacions totalment pacifiques. La veu ha de ser la nostra força i amb la veu i les mobilitzacions pacifiques hem de intentar canviar aquesta societat.

Per exemple dema a les 19:30 avinguda de roma 139 esta convocada una cassolada i desprès a les 8 la primera assemblea de l’esquerra d’eixample, així que els que vulgueu anar dir la vostre ja sabeu esteu tots convidats.

Violència gratuïta , NO gràcies

Si la setmana passada estava molest, aquest cop ho estic molt més i em refereixo pel fet que va passar divendres al mati a plaça Catalunya, perquè el que va succeir no va ser re més que violència gratuïta, però anem pas per pas.

Divendres al mati la majoria ens varem aixecar sentint que els mossos estaven desallotjant la plaça Catalunya de cara a la celebració de la lliga de campions, però el que suposadament era una neteja va acabar amb violència per parts dels Mossos.

A més s’ha de sumar les suposades manipulacions que han hagut sobre el que va passar. Però el que està clar que la gent que esta a l’acampada de Barcelona es va despertar i van veure com el servei de BCNeta els netejava totalment TOT el que tenien muntat, amb la premissa que podia ser perillós de cara la nit de dissabte, però una cosa es treure una bombona de gas butà per possibles incidents i un altre ben diferent es confiscar els portàtils i les firmes de la gent. Per que què té de perillós un portàtil? Explotarà? O es una forma de evitar la informació.

Per sort i gràcies a la evolució de les noves tecnologies la gent que estava a fora de la plaça observant el que passava es va dedicar a gravar i fer fotografies dels fets i a penjar-ho a les xarxes socials com Twitter.

El resultat final tothom el sap i és que algun Cap dels Mossos va donar l’ordre , va encendre el boto i robots van començar a pegar i a fer fora a la gent “violeta”, que com es pot veure amb aquest vídeo hi ha gent de totes les edats.

Jo el que puc arribar entendre es que volguessis examinar que no hi hagués cap objecte perillós com les bombones de gas i demes, però el que no estic gens d’acord és amb les formes que es van utilitzar ja que van de treure la porra indiscriminadament, perquè si prenem d’exemple que va passar l’altre dia a Paris on la policia va actuar arrastrant a la gent o tirant gasos lacrimògens a la gent que estava acampada a la Bastida però en cap moment van utilitzar la violència directe contra les persones.

A més a tot això és suma les declaracions de Felip Puig diguem que no van ser massa encertades, però ara molta gent ja sap de quin peu calça aquest senyor si es que et pot anomenar així, per tant estigueu preparats perquè durant 4 anys els mossos trauran molt més les seves porres i les noves joguines que els van comprar. A més que ara volen portar càmeres per poder fer-se les víctimes. Però be si encara amb tot això no hi havia prou ara resulta que hi ha un guàrdia urbà que va deixant comentaris al seu mur del Facebook envejant l’actuació dels mossos i esperant que arribes dissabte a la nit per poder pegar al a gent del barça, per si algú no sap la noticia teniu el link aquí

Gràcies al conseller d’interior i a la “brillant” actuació dels mossos plaça Catalunya divendres a la tarda feia goig de veure , ja que vam ser molts els que varem anar i tots sota el mateix lema, volem un canvi i sense cap tipus de violència.

Pd: haig de felicitar als jugadors tan de futbol com de Handbol del Barça que tan dissabte com diumenge respectivament van guanyar les seves copes d’Europa. Així que ja tenim 4 champions els de futbol i 8 els de handbol, enhorabona !!!

Pd2: Ahir Shaquille O'neal va anunciar via Twitter que es retirava del basquet desprès de 20 anys a la NBA, el pròxim dia li faré l'homenatge que cal aquesta gran persona i gran jugador.