dijous, 9 de juny del 2011
Política des del meu punt de vista.
Catalunya està patint molts canvis polítics la veritat, un rere l'altre. Des de les eleccions del passat 22 de Novembre fins les últimes eleccions municipals Catalunya ha començat a patir canvis i més canvis en el territori polític.
Canvi més important del 22-N: Convergència i Unió passa a tenir el Govern de la Generalitat tot i que no obté una majoria absoluta el Senyor Artur Mas passa a ser President de la Generalitat.
Què comporta aquest canvi?
Bé, en aquest punt ens trobarem moltes idees divergents, no obstant això, si se'm permet expressaré la situació i després explicaré la meva opinió.
Què es troba el Govern?: Grans deutes de la Generalitat, un sistema insostenible, manca de polítiques contra la crisi, problemes i més problemes.
Com actua el nou Govern?: les actuacions que duu a terme el nou govern Convergent consisteix en una reestructuració del Govern, suprimint càrrecs i modificant departaments. A més ha de plantejar uns pressuspostos que, com és lògic, han de ser més austers. Per tant es comencen a realitzar retallades en tots els àmbits possibles.
Per què actua d'aquesta manera el Govern? : Com s'ha expressat el sistema que estava seguint l'antic govern no podia seguir. El dèficit que tenia la Generalitat de Catalunya era excessiu. Hi havia càrrecs inncessaris. En un moment de crisi s'ha de treballar per sortir-ne i tots hem de fer sacrificis.
8 anys de tripartit van provocar moltes polítiques socials però s'ha de tenir cap i més val anar poc a poc per poder mantenir totes les polítiques que vols dur a terme perquè si es fan les coses a la babalà passa exactament això, que no es pot sostenir.
Des de el meu punt de vista: trobo que la situació que es va trobar el nou Govern havia de tenir moltes dificultats i entenc les polítiques de retallades que estan duent a terme fins al moment. Lamentablement hi ha dos aspectes a destacar: per una banda el pensament, trist és dir-ho, de la societat en general que opina que aquestes retallades només són per "fotre". L'altre aspecte seria respecte al futur de CiU...
Què passarà en les eleccions d'aquí quatre anys?
Per part meva opino que el Govern està actuant raonablament i que gràcies a les polítiques que dur a terme segurament Catalunya pugui sortir de la crisi enfortida i amb una bona empenta. Malgrat a això, ja sabem que les bones polítiques econòmiques són impopulars i és bastant possible que aquestes bones decisions avui li costin la Generalitat al Sr. Mas la propera temporada.
Ànims i Visca Catalunya.
Xavier
dimarts, 26 d’abril del 2011
El sistema en crisi, sense canvis

En la complexitat d’aquest món, en la rapidesa dels seus canvis cap a conceptes virtuals i en l’atorament de la gent vers les incongruències expresses de la classe dirigent, el ciutadà ras està reaccionant tard a la gran estafa del segle XXI: la crisi financera.
Les crisis capitalistes sempre han sigut així, i el ciutadà sempre s'ha trobat desprotegit i desamparat davant el gran empresari o del polític. Ells sempre van una passa endavant, i en aquest sentit, la crisi financera del 2008 els ha donat una empenta perquè s'allunyin encara més del món real.
Els ciutadans, se sap des de fa moltes dècades, només té poder associant-se. És per això que grups de ciutadans damnificats -si és que n'hi ha algun que no ho estigui- s'han unit per presentar denúncies conjuntes contra els culpables i, a la vegada, beneficiaris de la crisi de principis de segle. És l'única manera, lamentablement, d'aconseguir algun avenç i compensacions per les grans pèrdues ocasionades i tot el mal fet.
La iniciativa és renovadora en molts aspectes: dóna aire fresc a aquelles persones lluitadores, esperança a aquelles altres que viuen amb allò que bonament tenen i toca el crostó a empresaris, directius de la banca, accionistes, broquers, analistes econòmics, etc. La idea que, degut a aquestes iniciatives, el sector financer espanyol pugui veure's afectat negativament, és una conseqüència lógica, ja que els tocaran allà on els hi fa més mal, i les inversions i accions extrangeres s'en veuran afectades. Els valors espanyols cauran però aquesta és la seva panyora per haver abusat del sistema i dels que hi han abaix de tot. No em mereixen cap mena de llàstima.
El liberalisme polític s'ha perdut. La política ja no existeix. Només existeixen les multinacionals, que decideixen el que més els convé i fan xantatge; l'FMI que les protegeix i les justifica com a motor de l'economia i el desenvolupament del món; i els governs del G8. Aquesta és la gent que té el control del món i que decideix sobre la resta com si aquest fos una meuca que es van passant d'un a l'altre i a cadascú li fa un servei diferent. La resta de coses som prescindibles, substituïbles i no tenim cap valor. Els polítics són titelles i nosaltres uns idiotes que mirem la funció mentre ens fustiguen sense poder-nos moure.
Crec que és impossible que el món canvïi a aquestes alçades. Els vuit mil mil·lions i mig de persones que hi ha al món no ens podem coordinar per fer res: ni per enderrocar el sistema econòmic ni per fer una calçotada.
En cas que hi hagués una altra revolució popular (cosa que trigarà molt de temps a poder-se fer) els alts mandataris ens tornaran a donar peixet i nosaltres ens sentirem ben satisfets amb els resultats aconseguits. Això si, que a ningú se lo ocorri intentar un cop d'estat socialista, ja hem vist els efectes devastador de les idees utópiques (i no tan revolucionàries) d'en Marx. El que cal es una nova manera de veure el món i destruir tot alló que ens impedeixi poar-la en marxa.
