PowerPoint

Abusem del Powerpoint o de fer les presentacions amb aquest format? Últimament veig que cada cop més fem un ús excessiu del Powerpoint. I encara pitjor fem un mal ús de l’eina i del model. No és que sigui cap expert en exposar, ni en parlar en públic, tot el contrari, sempre em poso nerviós, vocalitzo poc i gesticulo massa.

El que passa sobretot a nivell del professorat és que amb l’eina del Power point molts han deixat d’utilitzar la pissarra, fer esquemes i van més directes i només fan la classe amb el suport de la presentació, que normalment solen ser d’uns colors massa cridaners i dolents per poder imprimir.

També alhora els estudiants ens acomodem una mica al tenir totes les presentacions penjades en els nostres campus virtuals, on baixant i imprimint ja ho tenim quasi tot, i per tant a classe prenem menys atenció. O almenys a mi em passava.

Crec que les presentacions han de ser una eina més però no única, cosa que per a tot el professorat s’ha convertit, almenys a la meva facultat. Penso que seria més interessant que hi hagués un interacció amb la pissarra. A més a més també estaria bé que alguns professors fessin alguna classes teòrica de l'ús d’aquesta eina. Ja que podríem classificar les presentacions segons :

Presentacions de text: professors que abusen de massa text i no especifiquen bé els termes o definicions. Solen ser presentacions avorrides i fan que desconnectis de la classe ja que saps que ho trobaràs tot a la diapositiva.

Presentacions que fan mal els ulls: Típica presentació amb fons cridaners i lletres de 1000 colors on fa veritable mal els ulls veure-la i per tant mires cap un altre lloc.

Presentacions caòtiques: crec que alguns professors pequen de falta d’estructura i fiquen 4 fotos i tot desordenat i caòtic. Tampoc seria això.

Presentacions antigues: Típica presentació que totes les imatges son escàner de transparències antigues i no es veu res de res .

Presentacions infantils: Presentacions que semblen fetes per un nen de 10 anys amb molts colorets i poc contingut.

Entenc que és una eina que s’ha d’utilitzar perquè les imatges valen de vegades 1000 cops més que les paraules, però tot amb la seva mesura i el contingut adequat.

BON NADAL

Genètica? What is this?

Que és la Genètica? Perquè cada cop es parla més sobre genètica, quin funció té la genètica? Aquestes són algunes de les preguntes que m’agradaria explicar-vos avui. Des de el món de les ciències moltes vegades pensem que tothom coneix el nostre argot i donem per assegurat moltes coses i en veritat no és així.

Per començar la genètica és una de les moltes branques de la ciència que estudia els gens, fins aquí molt bé, però que són els gens us preguntareu? Doncs seria com el nostre codi de barres, on tenim tota la nostre informació sobre el que som. Un exemple si ara agaféssim qualsevol cèl·lula (menys glòbuls vermells que no tenen nucli) i entréssim en el seu nucli veuríem el nostre material genètic, els cromosomes, què si tot va bé en tenim 46 cromosomes o 23 parells de cromosomes, on 22 parells són homòlegs i autosòmics i després tenim el parell sexual, on les dones son XX i el homes XY. i aquesta informació la poguéssim trasplantar a un embrió i canviar el seu nucli per el nostre podríem arribar a tenir un clon quasi completament igual a nosaltres. Ja que el material genètic és únic igual que les nostres empremtes digitals.

A partir d’aquí hi ha infinitats de projectes i investigacions. Actualment s’està utilitzant molt alhora de detectar problemes i malalties, ja que cada cop s’està comprovant que la majoria de trastorns, des de Síndrome de Down, obesitat, alcoholisme, diabetis, alzeimer, problemes de cor tenen una component genètica.

Un altre ús és per la detecció d’individus, des de proves forenses o casos de paternitat que el que es busquen son marcadors genètics.

Altres usos poden ser l’estudi dels nostres avantpassats i així poder establir correlacions i fer un gran arbre de la vida.

Com a curiositats per desxifrar el primer codi genètic van estar més de 10 anys i ara en canvi ara per 100$ i en 1h ja el tenim perquè veieu tots els canvis que s’estan produint. A més si agaféssim l’estructura dels gens i els poséssim tots ben rectes tindríem una longitud d’uns 2m d’allargada o sigui imagineu-vos la magnitud d’informació i la compactació que tenim en els nostres nuclis.

Un altre curiositat un pel més frikis, pels qui pensin que una mutació pot produir canvis com X-men està molt equivocat ja que un 90% o més de les mutacions solen ser defectuoses i d’aquest 10% la majoria de mutacions no ens provoquen cap canvi. Per tant d’aquí a que puguem volar, regenerar-nos o ser de color blau pot passar molts milions d’anys.

Gerontocracia burguesa

Es un momento difícil para hacer reivindicaciones poco triviales como el cierre de webs que comparten propiedad intelectual ajena. Cuando el paro ha llegado al 21.9% en España tres años después de haber comenzado la crisis, muchos piensan que la gente debe centrarse en cosas más importantes. Esto lo dicen los oportunistas, la burguesía de hoy que intenta que el Tercer Estado permanezca impasible ante el recorte de sus derechos. ¿Qué hizo el Gobierno al comenzar su segunda Legislatura sino ignorar la desaceleración económica mientras esbozaba un proyecto de Ley de recortes culturales? Cualquiera puede saber que tras un desaceleración viene una crisis, y entonces ¿cómo un gabinete de ministros puede tener la poca vergüenza de ignorar algo tan obvio y encima recortar en ocio? Es cierto que la familia que ya no recibe ni siquiera ayudas económicas tras vencer el paro, no va a tener ADSL, ni ordenador siquiera -yo lo vendería al menos- , en una situación precaria casi todo es un lujo; qué decir de un DVD de 14.95€.
Pero voy a generalizar. Con un salario neto mensual de 1300 euros de media (en 14 pagas), quítale la hipoteca que has de pagar entre dos (con ese sueldo no hay otra manera), si tienes coche, si tienes críos, si hay que ir al dentista, suma y sigue porque no te llega para comprar una dosis digna de cultura: elige entre un DVD de estreno, o dos de segunda mano, o un libro -de bolsillo además-, o tres entradas para el cine, sin palomitas y el día del espectador. Pongámonos serios, señores, antes de recortar en cultura (cosa que a este país le hace falta por vía intravenosa) lanzad nuevas plataformas, regular la televisión (y quitar la telemierda de T5 y A3), explotad el formato digital, que es más ecológico, más económico, más popular.
Estamos gobernados por la gerontocracia burguesa y como estamos tan apalancados en nuestros ordenadores, en nuestro sofá, en nuestra miseria diaria y en nuestros problemas personales no somos capaces de tomar la iniciativa y movilizarnos; sólo nos quejamos desde nuestro televisor, nuestro Facebook, Twitter, blog, pero no hay cojones de escribir un cartel, coger una bandera, perder una tarde en pro de nuestros derechos y libertades. Y si no que se lo digan a las pocas docenas de personas que se han manifestado este Domingo 15.05.11 en ciudades grandes y menores, de mano de "Democraciarealya" y otras plataformas, reivindicando soluciones sociales y una auténtica democracia política.
El Estado del Bienestar está gobernado por burgueses que han sabido adiestrar muy bien al Tercer Estado. Colegas, o nos movemos o nos joden.

Voy a ir preparando la vaselina.

Qualitat als mitjans de comunicació?

El desgast i atrotinament del criteri de qualitat als mitjans de comunicació no els priva, actualment, d'atorgar un vel fictici de serietat i rigor al seu contingut. Tot i que l'audiència sap distingir entre qualitat i consum, els mitjans haurien de saber comprometre's amb la societat per arribar a aquest concepte i evolucionar sense perdre'n el valor. És ben cert que els mitjans, la premsa, han de trobar i complir el seu compromís amb la societat, però el concepte de qualitat és molt més ampli i heterogeni, o al menys, la seva interpretació.

Ens referim a diferents tipus de qualitat quan parlem d'una societat globalitzada i, fins i tot, en una mateixa ciutadania varia en funció de la classes, regions i individus. Les audiències, per exemple, tenen el seu propi idioma i les cadenes més populars ja fa temps que van aprendre a entendre's-hi. Però això no significa que no sàpiguen el que estan fent: saben que allò són diners, no qualitat.

La qualitat als medis ens ha de portar més enllà, ens ha mostrar móns desconeguts, punts de vista inimaginables, realitats paral·leles a la nostra i ampliar, així, els nostres horitzons. D'altra banda, nosaltres com a consumidors i crítics, hem d'estar disposats a veure i jutjar els que ens mostren a través dels continguts, que no sempre és fàcil ni gratificant.