Pàgines sorprenents?

Bona tarda a tothom!
Avui parlaré de quatre pàgines que em sorprenen bastant i que admeto que segueixo amb una regularitat diària.
Són les següents:

• http://www.ascodevida.com 
• http://www.vistoenfb.com
• http://www.cuantarazon.com
• http://www.cuantocabron.com

I per què vull parlar d'aquestes pàgines? Bé, simplement perquè em "sorpren" en certa manera la popularitat que han aconseguit.

Un grup de joves va començar creant Asco de vida, un web on la gent explicava les seves desgràcies i coses poc usuals que els hi passaven i la comunitat podia comentar-ho, criticar-ho o donar el seu recolzament.
Poc a poc van anar creixent i van crear Visto en FB on la gent penja coses que es troba en les xarxes socials avui en dia cada cop més exteses. Trobem des de estats a fotografies de tota mena, tuits de famosos i comentaris de gent prou sorprenents.
També va aparéixer Cuanta Razón on els usuaris pengen fotografies amb alguna mena de missatge implícit o explícit i l'altra gent puntua.

I per últim trobem Cuanto Cabrón. Podríem definir-ho com una doble comunitat, per una banda estan els usuaris i per l'altra estan els que s'anomenen Memes. Diferents dibuixos amb una personalitat pròpia. La gent es dedica a dibuixar vinyetes que després de passar un filtre moderador són publicades o no i després puntuades.

Si alguna cosa tenen aquestes pàgines es que poden fer riure quan no saps què fer en aquelles tardes a casa d'un avorriment insuportable. En cas de que les conegueu no us he explicat cap cosa nova. En cas de que no les conegueu... Invertiu una estona en riure! Que sempre fa feliç i segur que senta bé!

Xavier

Donació de sang, òrgans i cos...

Bona nit a tothom!
Vaja hores de posar-se a escriure... Però més val tard que mai! I realment avui escric perquè vull dir una cosa important per a tots els que coneixem i els que no.

La donació d'òrgans, sang i teixits és molt important en la societat en la que vivim ara mateix.

El dia 13 i 14 de gener es fa la marató de Donació de Sang a Barcelona!

Així que us encoratjo a tots a donar sang aprofitant aquesta oportunitat!
Podeu trobar tota la informació per a realitzar la inscripció a http://www.donarsang.gencat.cat/

I doneu!

Xavier

Carta als Reis Mags

Estimats Reis Mags,

Aquest any crec que he sigut prou bon nen i m’agradaria escriure aquesta carta a veure si em podríeu concedir alguna de les meves peticions, com ja sabreu aquest 2011 ha estat un any marcada per la crisis econòmica i on moltes famílies no han pogut pagar les hipoteques, els sous enlloc d’anar a l’alça van a la baixa i en canvi ens pugen els impostos, de la llum, aigua i gas. Per tant si ens va costar sobreviure el 2011 , el 2012 encara serà pitjor. A més de no parlar de la tarifa de preus de TMB on tenim el bitllet senzill més car que NY o Paris on el sous són més cars. Ja que la ciutat de Barcelona s’està tornant una ciutat d’alt estanding on al final viure serà un luxe.

Per tant un dels meus desitjos és que els senyors Zapatero, Rajoy, Mas, Montilla, Hereu i Trias de la meva part els i portéssiu una mica de carbó , ja que tan PSOE (PSC) , CiU i PP tenen part de la culpa d’aquestes situacions tan precàries que estem vivint.

A més d’aquest senyors continuem tenim molts problemes al mon, com la situació d’Àfrica que enlloc de millorar cada any esta pitjor i aquest any amb el moviment de la primavera àrab cada cop hi ha més incidents a l’orient, per tant m’agradaria si fora possible treure totes les dictadures que governen en aquells estats que el que fan es obtenir els beneficis de l’explotació de les mines pel seu propi interès i els països cada cop són més pobres.

Podria continuar amb molts més problemes però el que m’agradaria que entre tants regals que portareu deixeu una mica de pau, educació, seny i de coherència en aquest món ja que cada dia que el veig em donen ganes de plorar.

Moltes gràcies

Atentament David Rebulà

Les notes del any

Queden 2 dies perquè s’acabi aquest 2011 i m’agradaria posar notes del 10 al 0 per personatges, empreses i esdeveniments ocorreguts durant aquest 2011. Totes aquestes notes és una opinió personal i no la de tot el blog.

10- moviment 15M i #democraciarealya: Personalment estic molt content d’aquest boom de la societat que no esta vinculada a cap partit polític i que està cansada d’aquesta societat.

9 -Game of Thrones i Modern Family: Dues series completament diferents però que m’han agradat molt, joc de trons han estat 10 capítols molt bons i espero poder llegir-me els llibres. Modern Family trobo que he trobat una comèdia on puc riure de les situacions i els gags que passen. Jo les recomano.

8- Barça i Messi : Crec que podem estar davant d’un dels millors equips del mon i del millor jugador (tan futbolísticament com personalment) que ha trepitjat mai la gespa del camp nou, esperem poder gaudir del seu joc .

7 - Twitter : Per mi tindria més bona nota si l’aplicatiu també estigues en català, però trobo que aquest any ha sigut l’any de Twitter, ja que ara per desgracia sinó tens twitter no ets ningú, recordeu que nosaltres en tenim @antesdellover.

6 -Jordi Evole : Cada any millora el seu programa de Salvados que ofereix a la Sexta, aquest any ha guanyat un Ondas més que merescut. Trobo que si tots el miréssim aprendríem quelcom.

5- Mort de Steve Jobs: Crec que la societat quan mort algú idealitzem aquesta persona, entenc que era un personatge famós, carismàtic i fins i tot podríem dir un geni de les tecnologies, però crec que vam fer una muntanya del que no era.

4 CiU : Molt bé per fer el triplet de generalitat, municipals i generals, però suspesos en les gestions, tan del Alcalde Trias a Barcelona com del Artur mans tisores davant de la Generalitat, per mi crec que no afronten el problema sinó que estan posant “parxes”.

3- Casa Reial: Gràcies al cas Urdangarin cada cop la gent esta més descontenta amb la casa reial, esperem que sigui qüestió de temps i tornem a una república.

2 -Mourinho I Cristiano Ronaldo: Poso aquest 2 personatges , perquè em sembla que per la repercussió mediàtica que tenen no són exemples de comportament, ja que els 2 pequen de prepotència i “xuleria”. En aquest cas estaria be que aprenguessin una mica de humilitat.

1- Bancs : poca cosa a dir, gràcies a ells estem com estem, ja que amb diner públic els rescatem i després no tenen miraments per treure’ns la casa sinó paguem la hipoteca, però de mestres juguen amb els nostres diners com qui juga al monopoli.

0 - Els Mercats: en aquest moment és qui mou Europa i països com Grècia, Portugal , Itàlia i fins i tot Espanya ens hem d’adaptar del que diuen els mercats.

No somos tan diferentes

En la vida hay muchas cosas que no son justas, y en la Edad Media se hicieron muchas, muchas barbaridades.
Podríamos pensar que si El Reino de Castilla (entonces) envió a "las indias americanas" toda la purria, chusma y morralla que encontró en las mazmorras del reino para conquistar una tierra desconocida y salvaje, siguiendo la lógica los americanos (y otros immigrantes) que vienen a nuestro país también son lo peor de cada casa. Pero ni esta es una tierra salvaje desconocida por colonizar (aunque a veces lo pongo en duda)ni se puede decir eso de todos los immigrantes, ni de lejos: como en todas partes, hay de todo, buena gente y mala gente. Què hi farem.

Pero me gustaría señalar, que muchos de los que no-sabemos-para-que-están-aquí-si-no-quieren-trabajar tienen un gran escudo: Racista!!
Hay muchas leyendas urbanas, pero hay cosas que he vivido en propia piel, y que nadie me diga lo contrario, lo he visto con mis ojos y escuchado con mis oídos.
La negación de una ayuda social económica: racista; date más prisa que se te acumula el trabajo: racista; apaga tu música que molestas a todo el vagón: racista; oiga señora que yo he llegado antes que usted: racista.
Alguien más dejará un comentario que me tache de racista?

No tíos, no. No se trata de ser o no ser racista, se trata de ser CÍVICO y cumplir unas normas que todos deberíamos seguir(muchos de aquí tampoco las cumplen, por supuesto, esto es ESPAÑA y así vamos). Se trata de convivir. España no es el mejor país del mundo (no lo diría ni muerta) pero tiene sus leyes (que muchas son una mierda), sus normas y sus costumbres y cultura (aunque como es una prisión de pueblos, en cada zona tendrán la suya propia), y hay que joderse y aceptarlo, como lo hago yo. Lo bueno que ellos tienen es que siempre pueden volver a su tierra. Yo me tengo que quedar aquí porque no les voy a regalar mi tierra a los fachas sin pelear.

Con esto quiero decir que todos debemos hacer un sacrificio en pro de un bien común. Hay immigrantes que admiro un montón, y me gustaría que fueran ejemplo de otros muchos, lamentablemente en todas partes hay personas ciegas y sordas (en un sentido no literal).

También tengo que decir que vivo en Barcelona, y que, precisamente esta ciudad, no lo pone fácil a la hora de integrarse. Es mas propensa a hacer guetos, o colonias (como en su dia se hizo con los andaluces y murcianos): Mantengámoslos apartaditos, hablémosles en castellano para que nos entiendan, no les digas nada, que se pueden ofender.
Pues no, señora no, si hacen ruido a las 3 de la mañana porque es su costumbre, amablemente le dice que aquí a las doce de la noche no hay que hacer ruidos, porque la gente y los NIÑOS han de dormir. Háblele en catalán; poco a poco, cómo coño va a conocer la lengua sinó? Invítele a una calçotada con babero incluido, y luego vaya una de sus comidas picantonas. Enséñele a bailar sardanas y luego aprenda tai-chi .... mil cosas, mil cosas.

Alguien ha visto Gran Torino? Pues eso coño, eso mismo.




Nota: Aquest article no representa la opinió conjunta del blog. Cada post que es publica representa només el seu autor.

Societat consumista

Avui seré breu i només m’agradaria fer un post sobre la reflexió en l’estat que vivim. Perquè estiguem en crisis o no, estem en un estat consumista i cada cop ho veig més. Que comprem per comprar. I si no que aixequi la ma el primer que mai no s’ha comprat una cosa i després no se la posa o no l’utilitza.

Aquest dies en època nadalenca i de compres compulsives veus a la gent que va boja per comprar i gastar els diners, i el que és més fort que algunes famílies gasten més del que tenen perquè és la tradició i és el que han fet tota la vida. Gastar i gastar.

Segurament aquest any baixarà el volum de compres, però no ens descuidem que Nadal no és sinònim de compres sinó d’estar amb la família, amics i en general amb la gent que ens estima.

Per celebrar Nadal, Sant Esteve, cap d’any i reis. Crec que són dies per xerrar amb el tiet que fa temps que no veus, veure com creixen els cosins, gaudir dels avis i viure aquest moments únics i que mai no saps quant duraran. I gaudint d’un bon menjar ja sigui el típics galets de Nadal o els canelons de Sant Esteve.

Ponts i aqüeductes?

Bon dia!
Com molts haureu pogut comprovar aquesta setmana no ha sigut una setmana normal ja que ens hem trobat dos festius durant la setmana laborable, separats dels caps de setmana i separats entre ells. Concretament dimarts, dia de la Constitució espanyola i dijous dia de la Immaculada Concepció.

Degut a aquesta extranya coincidencia, que no acostuma a passar, s'ha començat un debat.

S'ha de permetre que els dies festius afectin a tot el país o haurien de traspasar-se a dilluns/divendres?

En aquest debat entren diferents factors en joc i és que com passa sovint la decisió no deixarà content a tothom.

Contres del canvi.

• Per una banda trobem la part inflexible, fins i tot podríem dir sentimental, de molta gent. Els dies són els que són i no s'haurien de moure. Un exemple clar seria el del dia 11 de Setembre per nosaltres. Si fos un dimecres el dia 11, hauríem de celebrar la diada el dia 9 o el 13? No perdria d'aquesta manera una mica el sentit de la commemoració?
• També trobem la part inflexible de que molts altres dies festius són festes catòliques així com Pasqua, la Inmaculada, Nadal... I això implicaria que l'Església "donés" permís per fer la celebració un altre dia.
• A més s'ha de tenir en compte la gent que treballa per exemple en hosteleria, i que per tant treballa sobretot els caps de setmana, poder aquesta gent pot estar interessada en mantenir algun que altre festiu entre setmana.

A favor del canvi

• Sempre que hi ha ponts d'aquests tipus la població es troba amb molts problemes. Ja sigui per part de les escoles que no totes tenen els mateixos dies per fer ponts com per les empreses que algunes decideixen tancar i altres tanquen a mitges i algunes no tanquen en absolut. Això provoca un veritable caos entre treballadors, empresaris, pares i nens. 
• Un canvi comportaria una millora en l'estabilitat horaria de tots.
• Una part del canvi afectaria positivament a l'economia per la millor organització de la producció consensuada entre empreses i treballadors.

Realment no és materia senzilla fer canvis d'aquests tipus que tenen una transcendència considerable. No obstant, personalment, trobo que si es fes el canvi el primer any es faria extrany però fàcilment ens acostumaríem i el passat acabaria sent una anècdota com tantes que ens expliquen els nostres pares, avis i altres coneguts.

Gaudiu d'aquest divendres si teniu festa i si no també gaudiu-lo!

Xavier

Feliç Barcelona

Es veu que ja estem en campanya Nadalenca, ja que l’ajuntament va iniciar l’encesa de llum el dijous 30 de novembre …. Si si novembre , es veu que en aquesta societat ens hem tornant bojos i cada cop avancem més les dates nadalenques perquè així gastem més.

Una de les “meravelloses idees” que ha tingut l’ajuntament de Barcelona ha sigut posar una pista de gel. Per si algú no m’ha antes volia pretendre certa ironia en el comentari. I ara us explicaré el perquè. Estem a Barcelona que és una ciutat mediterrània on té un clima mediterrani i no ens fa falta cap pista de gel en mig de la ciutat, perquè estem a Barcelona i no a Nova York o a Berlin, on son ciutats que tenen un clima més fresc i on aquestes coses és tradició. Crec que a Barcelona ja disposem de dues pistes de gel meravelloses com son les del Skating club i la del Barça perquè haguem de fer una altre durant les festes.

Sabeu que posar la pista de gel ha costat 700.000€ , si una part prové del capital privat, com son patrocinadors i els comerciants, però estic segur que l’ajuntament en alguna forma o altre ha invertit capital barceloní.

Crec que si volem fomentar el començ hi ha altres formes que posar la pista de gel , que a sobre és la més gran d’Europa, perquè clar si fem les coses les fem grans a Barcelona, i no farem una pista normal, sinó som-hi la més gran per poder treure pit i desprès era el senyor Trias el que no volia saber parlar dels jocs hivern del 2022 i mireu ara ja tenim una pista de gel i dona suport a la candidatura, però això és una altre historia que avui no toca.

Espero al menys que els dissenyadors de la pista de gel i els que van tenir la idea, pensin que a Barcelona la temperatura és molt més elevada que a NY i per tant el cost energètic per mantenir la pista es molt més elevat.

Per cert el pitjor de tot és que et venen la moto que han creat 200 llocs de treball, més 80 durant el Nadal i que el comerç augmentarà molt més. Però la realitat és que els diners aniran a parar a les grans marques i per tant nosaltres com a ciutadans de Barcelona no ens aportarà re de re.

Aquí crec que cadascú te la seva consciencia però jo ja us dic que no penso trepitjar aquesta pista de gel.

Per últim crec que ja que fan una pista d gel podrien haver deixat el sostre descobert perquè d’aquesta forma podríem dir que és a l’exterior, però d’aquesta forma no podrien projectar la publicitat.

Pd: per cert ara el servei de neteja com entrarà a plaça Catalunya? Vindran els mossos també?

En fi que ja ha començat el Nadal a Barcelona

Educació passiva

En els temps que corren cada cop eduquem menys els nostres fills, segurament abans podria ser més fàcil, o aquestes són les excuses que es senten, ja que abans només treballava l’home i la dona es quedava a casa fent feina i criant els fills. Però ara tot ha canviat i la educció és una cosa més global. Ja que el model de família ja no es el que era. Ja que existeixen les famílies monoparentals, homosexuals. A part que cada cop les noves tecnologies tenen un paper més important en l’entorn dels nens.

Segurament ara l’educació recau en un pes més gran a l’escola, tot i que crec que no hauria de ser així, però això és un tema a part. El que vull parlar es sobre l’educació passiva. Ja que hi ha diverses formes d’educar, activament o passivament. Una educació passiva és aquella educació que el nen rep d’estímuls i exemples sense que tu li ensenyis.

Un exemple molt clar és quan vas pel carrer i veu que la gent tira papers al terra, creua en vermell, crida, etc... aquestes conductes incíviques el nen les capta i les assimila com algú normal, ja que els nens a una certa edat no saben el que es bo i dolent i per tant ells nomes mimetitzen els nostres actes i conductes.

Per què creieu que normalment els nens més violents provenen de pares maltractadors? Perquè estan habituats a viure amb violència dia si i dia també.

Per tant aquells pares que diuen que no tenen temps m’agradaria veure que al menys si que fan una bona educació passiva i es comporten com calen davant dels seus fills, ja sigui sent respectuosos, no cridar, vigilar com condueixen, ser educats i vigilar amb la seva conducta diària.

En canvi per desgràcia això no és així ja que vas a jugar amb els nens per diversos camps i observes com els pares criden i actuen d forma irrespectuosa cosa que no ajuden en re a la formació i sobretot amb l’educació dels seus fills.

Per tant si volem millorar l’educació i el futur dels nens d’avui en dia penseu que els nens son esponges i qualsevol cosa que feu pot suposar un mal hàbit pels nens.

Per tant ara si algun cop creueu en vermell o intenteu fer-ho sense que hi hagi cap nen davant ja que sinó esteu fent una educació passiva errònia.

Teaching no-death languages

Desde hace siglos que se sabe que la educación es la base de toda civilización.

Desde la escuela, instituto o universidad se forjan los pilares de toda sociedad moderna.

El sistema universitario europeo, permite la libre circulación y matriculación de los estudiantes en la universidad o facultad que consideren más adecuada.

Me sorprende que en una lugar como este, Barcelona, que pertenece a una controvertida Comunidad Autónoma como Catalunya, la Universidad dé pie a la práctica fluida y sin complejos del catalán.

La gente autóctona, como ya he dicho en posts anteriores, no presenta un uso uniforme de la lengua catalana en su intimidad familiar o su entorno laboral. Vaya, que no todos hablan en catalán normalmente aunque lo usen sin problema.

La gente de la Comunidad Valenciana que presentan las mismas características que el primer ejemplo de catalanes, recurren rápidamente al castellano cuando se ven en apuros, pero me sorprende cómo se esfuerzan en hablar una lengua en la que no se ven demasiado cómodos, y además casi sin darse cuenta.

Al menos en mi facultad, la gente que no pertenece a comunidades catalanoparlantes no dan signos manifestados abiertamente de que necesiten un cambio de idioma. No quiero decir que en algunos momentos no se sientan perdidos.

Con esto, quiero resaltar el papel de la educación, del profesorado y la dirección de una institución académica (del nivel que sea) a la contribución de la conservación y normalización de una lengua minoritaria, que cada vez lo es menos, por suerte.

Quiero ratificar la necesidad de una educación en catalán de, al menos, el 80% de las asignaturas. Pasamos los 23 primeros años de nuestra vida en la escuela, son 23 años de educación en catalán. Sólo queda una generación más como la nuestra para llegar al "no complejo de". Qué ganas

Blogosfera

Des que Internet va irrompre en la vida diaria no van ser poques les

persones que van veure aquest nou medi com un mitjà a través del qual

poder expressar-se de forma lliure.

Amb el pas dels anys les bitàcores personals es van popularitzar al

mateix temps que Internet tenia més i més usuaris, aquestes tenien més i

més visites. Tot i que la popularitat d’alguns blocs es va veure amenaçada

per l’obertura del format a més usuaris, aquest fet va aportar més llum i

diversitat a un fenómen que acabarà éssent imparable: els blocs personals.

El fenòmen bloc és un element novedós, que canvia constantment

buscant una altra mirada de l’usuari, que està acostumat a gairebé tot. No

es pot classificar, segons alguns, mentre que altres no deixen de voler-ho

intentar.

És una finestra personal oberta al món, però de la manera que

cadascú desitja fer-ho. L’emoció proporcionada per les visites, l’opinió que

els visitants puguin tenir de la nostra obra mestra, l’òpera prima de la

nostra creació, o senzillament l’alleujament de saber que hi ha algú que

ens mira, que ens llegueix, que demostra interés, és insubstituïble en un

món en què la pantalla de l’ordinador ens apropa a racons llunyans del

nostre món, mentre que ens separa de la nostra pròpia i més propera

realitat.

Dins el món de la Blogosfera, Blogger i Blogspot han aportat molt al

newbie, l’han apropat a un món esquerp i complicat, meravellós a la

vegada.

Per la meva experiència amb Blogger (desde 2006) puc dir que ha

evolucionat molt, cosa es reflexa clarament en aquest treball. És un format

que m’agrada per la seva senzillesa, cosa que té una part negativa, com

les limitacions de plantilla, i altres permisos, i una part molt positiva, i és

que per a la gent que escriu ocasionalment, per diversió o per afició és una

plataforma ideal, com ratifiquen diversos experts, esmentats a les

referències. Wordpress té un ventall més ampli d’opcions, és més exigent, i

absorveix més temps que Blogger.

Crec que per a començar-se a introduïr en el món dels blocs, o per fer

un bloc ocasional, o per no perdre massa temps en publicar unes paraules,

Blogger és ideal, sempre que admetis que no és perfecte i que no podrás

fer tot alló que voldries.

#Nolesvotes però vota

Des d'aquest humil blog i des de la meva opinió m’agradaria que aquest diumenge anèssim a votar i a exercir el nostre dret que ens pertoca i que  reivindiquem com a poble i sobre la nostre disconformitat. Després d’estar 40 anys de dictadura sense poder exercir com a país democràtic, ara que ho som crec que ho hem d’utilitzar i més en un moment de crisi, però sobretot crisi financera que ens ataca a les butxaques i a la forma de viure.

Que hi ha crisi és sabut per tothom, que estem malament i enfadats amb la classe política també. Però per això hi ha solucions, no fa falta que votem al PPSOE, ja que crec que cap dels 2 partits tenen ni la menor idea del que vol el poble, per tant crec que hauríem de fer-ho veure i més veient el resultats de les enquestes que donen una majoria absoluta al Partit Popular, cosa que ens esperen 4 anys de dictadura, ja que cap majoria absoluta pot ser bona i sinó mireu que està passant a Valencia amb el PP o ha passat a Andalusia amb el PSOE.

Per tant diumenge crec que fora bo anar a votar, per evitar aquest bipartidisme i fer veure a la classe política que volem altres coses i estratègies per poder sortir-ne. Ja que la privatització i les retallades no són el millor model per poder sortir i sinó fixem-nos amb Alemanya.

A més en aquest país tenim moltes alternatives d’altres partits que es presenten i sinó sempre hi ha el vot nul que és un vot que no comptabilitza però demostra que has anat a votar, per tant si dubtes entre no anar a votar, votar en blanc o vot nul us recomano que us decanteu pel vot nul i si no ho enteneu aquí teniu el següent vídeo.

Així que diumenge us espero als col·legis electorals. Siusplau exerciu el vostre dret.

El devenir de las series basadas en...

Hace ya un tiempo que me empecé a leer "A Song of Ice and Fire" de G.R.R. Martin, muy nombrada últimamente por la red gracias a la reciente serie de la HBO "Game of Thrones", basada en el primer libro de la saga río, del cual también toma el título. La saga en sí, constará de 7 volúmenes. Corren muchas noticias por la red especulando sobre la tercera temporada de GOT pues los productores empezaron su proyección una vez emitida la primera temporada.

La segunda temporada está siendo rodada, pero anunciaron hace ya meses que muchas escenas de batalla serán recortadas (como ya lo hicieron con la correspondiente al primer volumen) e incluso cambiarían algunas cosas del original de Martin.

En la tercera temporada escatimarán todavía más, según ellos, porque no habrá presupuesto. En ésta hay un momento crucial y con una carga dramática que sigue pesando en el libro 5º -el cual me estoy leyendo yo- que tienen pensado modificar, a lo sumo suprimir. El revuelo y la indignación que causó este anuncio por todas las redes sociales fue demencial pero justificado, a la vez, aunque dudo que hayan cambiado de opinión.

No tengo ni idea de si han empezado a escribir el guión de ésta ya, pero puede ser muy posible si quieren empezar la grabación al acabar de emitirse la segunda temporada.

Pero, ¿han paseado alguna vez por la calle, esta gente? Yo sí, lo hago a menudo, voy al metro cada día durante 45 min. en total, y veo gente equipada con gordos tomos de Gigamesh, los leen, los pasean, se lo dejan unos a otros... A la semana puedo llegar a ver hasta 7 u 8 personas con un libro de Canción de Hielo y Fuego en las manos. Es un número ínfimo. Pero esto es la punta del iceberg. ¿Cuántas personas lo leen en sus casas, en intimidad? ¿Cuántas personas lo llevan dentro de la mochila/bolso? ¿Cuantas personas lo leen en formato e-book?

Admiro muchísimo la capacidad de los productores de la serie, es un trabajo que difícilmente yo podría hacer; pero a veces me pregunto si se dan cuenta de que el fenómeno está creciendo. Es seguro que miran datos, las ventas de los volúmenes de la saga de Martin. Y están creciendo rápidamente. Es cierto que le falta mucho mucho para llegar a los primeros niveles, pero si Martin escribiera más literatura en lugar de guiones para televisión, su agilidad aumentaría y la gente compraría más segura.

Pero claro, si sacamos un libro cada 5 años.... es lo que pasa.

Owner of the picture

La crisis dels bolets

Molt bon dia!! Com ha nat aquest pont? Heu anat a buscar bolets? Doncs si avui us explicaré perquè aquest any no hi han hagut tan bolets com d’altres anys, ja que sembla que també hi ha crisis de bolets jejejeje.

Per començar el terme bolet és refereix a l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric que s'anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit). És la part visible dels fongs, però a sota trobem les hifes que són les estructures en forma de fil·lament que s’agreguen i s’ajunten formant els micelis (part vegetativa). A través del miceli el fong absorbeix els nutrients i ho fa en dues etapes. Primer la hifa excreta enzims sobre la font d'aliment que trenquen els polímers en monòmers i després aquests últims són absorbits pel miceli.

Perquè el miceli fructifiqui i pugui formar el bolet necessita que es trobi en les condicions adequades de matèria orgànica, humitat, temperatura (entre 8 i 15ºC) i pH. si te aquestes condicions podrà fructificar i formar els bolets.

Ja que els bolet són l’òrgan reproductor del miceli, i es reprodueixen mitjançant les espores. Aquestes són molt petites i no es poden veure a simple vista. El bolet, durant la seva vida, que sol ser molt curta, deixa anar milions d’espores, que més tard un cop germinin a terra o en un altre tipus de substrat, donaran lloc a un nou miceli que produirà nous bolets. Per això sempre s’ha de tallar un bolet i mai arrencar-lo perquè d’aquesta forma conserves el seu miceli i serà més fàcil de cara que l’any que bé puguin haver més bolets, ja que el miceli del fong continuarà en el mateix lloc i quan tingui les condicions favorables tornarà a aparèixer. A més molts dels bolets tenen una simbiosis amb els arbres que els envolten alhora d’aportar nutrients i per tant aquesta relació serà molt important.

Igual que l’aparició del bolet sol ser molt ràpida i en menys de 24h ja esta completament format, però el que passa és que si la temperatura són altes i amb poca humitat, com esta sent aquest any el bolet s’assecarà mes ràpid i a més els nutrients que rebrà de la planta seran inferiors i per tant al no tenir tants sucres aquest miceli no formarà tants bolets. Per tant tenim menys bolets i els bolets que fructifiquin estaran menys temps.

Així que de moment o ens conformem en bolets que provenen de plantacions, tipus gírgoles o ens haurem de rascar la butxaca per menjar-ne. Ja que aquest any el preu serà molt car.

Encara que últimament s’està investigant i treballant molt en el cultiu de rovellons en plantacions de pi i roures. Ja que es poden micorizar i en 3-5 anys pots començar a tenir plantacions de Pinetell.

#15O

Mobilitzem-nos!!!

Sortim tots al carrer !!!

Per qui encara no ho sàpiga aquest dissabte el moviments dels indignats està fent una nova crida perquè tots els ciutadans i ciutadanes que estem indignats tornem a sortir al carrer, a fer sentir la nostre veu, ja que d’aquí poc hi haurà unes noves eleccions i les nostres protestes s’han de fer notar i veure a la classe política que continuem sent un moviment viu i amb molt seguidors. Segurament des de que plaça Catalunya va deixar d’estar ocupada la gent pot haver pensat que el moviment s’ha aigualit, però això no es cert, de fet cada cop més es fan les assembles de barri i es van convocar moviments, l’últim el d’ocupar la borsa.

Per tant m’agradaria fer una crida a tota la gent que ens llegeix i que està indignada pel motiu que sigui. Ja que cada cop més als ciutadans ens prenen per tontos i incults i que tornem a sortir al carrer i demostrem que som un moviment viu i estem disconformes amb totes les retallades i forma d’afrontar aquesta crisis produïda pel sector bancari i a causa d’ells nosaltres ens toca pagar els plats trencats.

Sortim el carrer el dia 15 !! a les 17:00 h a plaça Catalunya !!!

universitari i feina, la gran mentida

Arriba un punt que ho enviaries tot a la merda, recordo que fa uns anys quan encara anava al institut que tan la família com els professors insistien en que havies d’estudiar molt i molt per poder arribar a la universitat, perquè allà sortiries amb una llicenciatura o diplomatura i et començaries a guanyar la vida i a guanyar un sou digne. Doncs tot això és una gran gran mentida. Estic apunt d’acabar la carrera i la única solució és continuar estudiant ja sigui fent un màster o una segona carrera i treballar com a becari en qualsevol departament.

Esta clar que no hem considero cap “lumbreras” i per tant no tinc una nota d’excel·lent al expedient, potser també perquè a part d’estudiar he hagut de treballar, per tant totes les beques que donen com sempre està ficat amb un veremo de nota, així que ja puc descartar qualsevol beca per ser un investigador igual que fer un doctorat. Per tant que hem queda? Fer el màster de professor de secundaria i continuar a l’atur? Treballar de comercial per les farmacèutiques? No, gràcies…. Se que segurament ho estic exagerant una mica, però creieu-me cada cop trobar feina com a llicenciat es pitjor. De fet fa poc hem van explicar el cas d’una noia que necessitava feina i perquè l’agafessin a un Zara va ometre en el seu currículum que era llicenciada i havia fet un màster perquè sinó deien que estava massa ben preparada per aquesta feina. Hem arribat a un punt que si volem treballar de qualsevol cosa hem de fer un currículum de segona?

Esta clar que estem en crisis però el que pitjor és que estàs veient o llegint noticies sobre la crisis però la següent noticies es que un empresari d’una caixa abans que se la quedes el banc d’Espanya obté un sou de 8.000.000 € com a pre-jubilació.

En aquest moments no tenim cap forma de sortir de la crisis perquè es retallen en drets socials, no es mobilitza el capital, no es fa pagar a les fortunes, no es cacen els lladres dels banquers i no s’inverteix en investigacions i en treball. Total potser tindrem menys deute però aixecar-nos i sortir endavant ho veig molt molt fotut.

Crec que per si les mosques jugaré el cupon del 11/11/11 a veure si la once i l’atzar hem donen un cop de ma.

S'apropen les eleccions

Ara que tenim les Corts dissoltes i que passarem algun temps sense govern però amb el professorat i el personal sanitari revolucionats, és temps de fer-se les mateixes preguntes que a les darreres eleccions: Els de sempre o els de sempre? Volem més del mateix o preferim algo molt pitjor?

Avui m'han trucat a casa per fer-m'he un test sobre política -tot s'ha de dir, que quan alguna empresa vulgui fer tests telefónics, han de fer una selecció de personal més acurada, la meva entrevistadora no se la entenia per a res-, i m'han plantejat preguntes que potser no m'havia parat mai a pensar detingudament i m'ha costat respondre a algunes.

Realment, sintetizar les teves inclinacions polítiques en dues paraules s'em fa molt frívol, ho trobo força estúpid. Crec que cadascú hauria de formar-se una opinió rodona amb l'experiència, contrastant opinions, llegint història...

La majoria de preguntes eren força estúpides, aquelles que la gent poc preparada s'atreveix a contestar sense titubejar: quin partit creu que treurà a Espanya de la crisi, PSOE, PP, CIU, ERC o UI? Si hagués de triar entre PP i PSOE quin triaria? (i vosté creu que li confessaré aixó?) i d'altres molt llargues i enrabussades, igual d'absolutistes.

Hi ha massa matisos com per que em preguntin aquest tipus de coses a mi.

Falta de creativitat. Ho sé.

La cultura de l’esforç

Gràcies al Valencia Basket Club per apostar a portar a la samarreta l’eslògan : La cultura de l’esforç, trobo que és una gran iniciativa per part d’un club de primera línia de l’esport. L’any passat es va acabar el patrocinador que havien tingut fins ara que era el Power Electronics on pagaven 1 milió € anuals. Un cop finalitzat el contracte van decidir el president Roig ( propietari dels supermercats Mercadona) que inclourien aquest lifemotive a la seva samarreta i aquesta quantitat l’acabaria d’aportar ell. Per tant es un gest que els honra molt i més en moments de crisis que estem vivint i sinó només cal veure el Barça i el rebombori que ha suposat a l’assembla de compromissaris del club on es va votar a favor de que continues Qatar Foundation.

Ja que en paraules del president va dir el següent : "La mejor manera de influir es dar ejemplo, lo que en nuestro caso implica valorar el esfuerzo y la importancia de cada céntimo de euro que se ingresa y que se gasta, algo que venimos realizando desde 2009 cuando el club inició un cambio de mentalidad y empezamos a tomar decisiones basadas en la austeridad y el esfuerzo".

Crec que és una gran iniciativa, ja que cada cop s’està perdent aquesta cultura de l’esforç i de guanyar les coses que vols, ja que cada cop més la societat estem donant les coses mastegades a la gent. I sinó només cal veure els nens com estan pujant, que tots tenen les ultimes tecnologies i no valoren les coses. Perquè el que fan es demanar i rebre a canvi el que desitgen sense cap mínim esforç per aconseguir-ho. Ja que molts pares els interessa que els seus fills s’entretinguin amb les joguines i andròmines que els hi compren i d’aquesta forma el nen esta callat i entretingut.

Dintre de la meva feina com entrenador i com a formador intento transmetre els nens que amb l’esforç i el dia a dia es poden aconseguir moltes coses i sobretot que si un s’esforça millorarà i evolucionarà com a persona.

Així que espero que tots contribuïm i fem la cultura de l’esforç i no la del mínim esforç com cada cop més gent està pujada aquesta onada.

Ciència i comunicació

Com a futur biòleg i investigador el meu post d’avui va sobre la divulgació científica, ja que crec que cada cop ens hem donat compte que si volem que la gent sàpiga que fem i en que treballem hem de saber transmetre aquesta informació.

Antigament només les classes aristocràtiques eren les úniques que tenien debats sobre ciència, on antigament és reunien en les acadèmies de ciències, feien debats i presentaven els nous descobriments. Tot en una societat molt tancada. Ara cada cop més, gracies a la globalització això està canviant, on els científics i la ciència hem vist que ens hem d’obrir a la gent normal i explicar el que fem.

Per tant vull agrair la tasca d’aquelles institucions i persones que fan que cada cop més entengui i sàpiga de ciència. Començant pels museus, on aquí a Barcelona tenim els següents:

Museu de ciències naturals de Barcelona: Actualment es troba al fòrum (Museu Blau) i l’han reformat, ja que antigament es trobava en el parc de la ciutadella en un dels edificis més bonics del parc, junt amb el jardí botànic i el museu de geologia on es van unificar els 3 en el 2008 i es va establir també una relació estable de treball amb l'Institut Botànic, en l'àrea de programes públics i administració. El contingut del museu podeu trobar tota classe d’animals dissecats entre d’altres coses.

Jardí botànic: Es troba a Montjuic des del 2000, és una institució municipal al servei de la societat que preserva col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món. Entre els seus objectius principals destaca la conservació i documentació del patrimoni natural de Catalunya. A la vegada, el Jardí actua com a element difusor de la cultura botànica i naturalista i promou el coneixement a través d'activitats adaptades a tota mena de col·lectius, des d'aficionats fins a professionals en general, així com a les escoles. Mitjançant aquesta difusió, promou la sensibilització del ciutadà vers el coneixement i el respecte a la natura.

Des del punt de vista científic, el Jardí rep el suport de l'Institut Botànic de Barcelona, un centre de recerca mixt (Ajuntament de Barcelona i CSIC) dedicat a la investigació botànica. Aquest centre, de prestigi consolidat, té una important biblioteca i un dels herbaris més grans de Catalunya.

Coscocaixa: Obert des del 2004 i manté les instal·lacions i obres del antic museu de ciències, a més de les antigues exposicions, com el pèndol, es va modernitzar i van crear una reproducció exacta d’un tros de mes de 1000m2 de bosc inundat de la selva amazònica de Brasil. Incloent la seva pluja tropical. La veritat que és un museu on els nens poden tocar i gaudir de la ciència i els seus descobriments.

A part del museus i exposicions que es poden visitar, cada cop la ciència també es mou en altres àmbits com l’escrit, com per exemple la revista Muy interesante o els blogs de ciències que fan al diari ara.

Una altre forma de divulgació és la televisió i tan aquí a Catalunya amb el Dani Jiménez, que se’l va poder veure amb l’Albert Om quan feia el club, com ara durant els estius que ha sortit al programa de la partida entre d’altres programes, a més d’escriure diferents llibres com el de ciència per un euro on ha fet una gran feina de divulgació científica i on ara té una empresa que es dedica a divulgar la ciència per diferents àmbits. (http://www.experimentalia.es/)

També en àmbit estatal en el programa del Hormiguero on abans sortia Flipi i ara “el hombre de negro” realitzen cada dia experiments per entretenir a la gent, encara que al cap i a la fi hi ha un rerefons que serveix perquè la ciència cada cop sigui més propera. A part que van treure un joc de taula pels més petits.

A més a més pels seguidors dels twitter m’agradaria posar persones i blogs relacionats amb la ciència per si algú els vol seguir, jo els recomano 100%

Bcnmuseuciencies : @museuciencies

CSIC (consell superior investigacions científiques): @CSIC

Enrique Coperías (Subdirector de la revista Muy Interesante): @TapasDeCiencia.

Revista Muy interesante : @muyinteresante

ARA Ciència (http://ciencia.ara.cat) : @ARAciencia

Biocat, és l’entitat que coordina i promou la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques innovadores a Catalunya. (http://www.biocat.cat) : @biocat_cat Biocat

Per últim per qui vulgui saber com es treballar, el dissabte 1 d’octubre hi haurà jornades de portes obertes del parc de recerca biomèdica (carrer dr aiguader, 88) de 10h a 20h.

Cómo NO hacer una foto...

... a alguien que te ha pedido que le hagas una foto como recuerdo.

Hay que diferenciar entre las cámaras compactas de las réflex. Normalmente una persona con una réflex no te pedirá que le hagas una foto a menos que tú también tengas una o a menos que no haya nadie más. No desprecian a la que gente que no tiene, nada más lejos de la realidad, pero el que se ha gastado 800€ mínimo en una de éstas es para hacer buenas fotos, prefieren no arriesgar.

Los usuarios de las cámaras compactas son menos exigentes: no necesitan más que salir con aquello de fondo que te han pedido que salga, apretas el botón y listos. Pero no, no te puedes quedar ahí, sólo UNOS pasos para que puedas hacer feliz a mucha gente:

1. Si es una réflex, pregúntales si la cámara está preparada para hacer click y listos.
2. Coge la cámara con las dos manos, te dará estabilidad y si hay poca luz lo agradecerá.
3. Pregunta si quieren cuerpo entero o medio.
4. ENCUADRA las personas en el marco del visor/pantalla de la cámara. Qué quiero decir?

• No cortes las piernas por debajo de la RODILLA. O los cortas por la cadera o los haces enteros. Es un contratiempo para el que te ha pedido la foto, porque no tiene la jeta de pedirte que la repitas ni de decirle a otra persona cercana que te la haga y hacerte sentir mal.

• No dejes espacios vacíos sobre las cabezas , si vas a acabar cortando pierna, es preferible que salga hasta el último dedo del pie y que falte cielo; tampoco espacios exagerados a los lados. Aunque parezca una 'locura' llena la foto ¡pero son cortar!

• No centres a las personas en la foto, ni las pongas delante de lo que DEBE ser retratado, ESO que han ido a ver y que quieren que los suyos vean también. Si quieren que detrás suyo aparezca un monumento o paisaje, CENTRA eso en la foto dejando a las personas a un lado, a menos que se trate de un puente o arco, o que ellos te lo pidan así. Haz dos fotos si es necesario, una centrados y otra sin, que vean que eres buena persona.

Más adelante explicaré otros factores a tener en cuenta para hacer una foto con la que otros puedan llevarse un mejor recuerdo.

Gracias!