universitari i feina, la gran mentida

Arriba un punt que ho enviaries tot a la merda, recordo que fa uns anys quan encara anava al institut que tan la família com els professors insistien en que havies d’estudiar molt i molt per poder arribar a la universitat, perquè allà sortiries amb una llicenciatura o diplomatura i et començaries a guanyar la vida i a guanyar un sou digne. Doncs tot això és una gran gran mentida. Estic apunt d’acabar la carrera i la única solució és continuar estudiant ja sigui fent un màster o una segona carrera i treballar com a becari en qualsevol departament.

Esta clar que no hem considero cap “lumbreras” i per tant no tinc una nota d’excel·lent al expedient, potser també perquè a part d’estudiar he hagut de treballar, per tant totes les beques que donen com sempre està ficat amb un veremo de nota, així que ja puc descartar qualsevol beca per ser un investigador igual que fer un doctorat. Per tant que hem queda? Fer el màster de professor de secundaria i continuar a l’atur? Treballar de comercial per les farmacèutiques? No, gràcies…. Se que segurament ho estic exagerant una mica, però creieu-me cada cop trobar feina com a llicenciat es pitjor. De fet fa poc hem van explicar el cas d’una noia que necessitava feina i perquè l’agafessin a un Zara va ometre en el seu currículum que era llicenciada i havia fet un màster perquè sinó deien que estava massa ben preparada per aquesta feina. Hem arribat a un punt que si volem treballar de qualsevol cosa hem de fer un currículum de segona?

Esta clar que estem en crisis però el que pitjor és que estàs veient o llegint noticies sobre la crisis però la següent noticies es que un empresari d’una caixa abans que se la quedes el banc d’Espanya obté un sou de 8.000.000 € com a pre-jubilació.

En aquest moments no tenim cap forma de sortir de la crisis perquè es retallen en drets socials, no es mobilitza el capital, no es fa pagar a les fortunes, no es cacen els lladres dels banquers i no s’inverteix en investigacions i en treball. Total potser tindrem menys deute però aixecar-nos i sortir endavant ho veig molt molt fotut.

Crec que per si les mosques jugaré el cupon del 11/11/11 a veure si la once i l’atzar hem donen un cop de ma.