Conservar

Moltes vegades m'he preguntat coses que es poden respondre amb certa lógica, però que pràcticament, no en tenen: perquè Fèlix Millet està al carrer? Perquè la impunitat amb què som atacats els catalans per alguns sectors de l'Estat Espanyol? Perquè Francisco Camps es declarat "no-culpable" d'un suposat cas de soborn si canta com una cloïssa que el jurat també ha estat sobornat pel propi imputat? Perquè mentre passa tot aixó -i moltes més coses- Garzón està immers en un procés judicial per les escoltes que va aprovar per el cas de Camps? Què passa, ens hem tornat tot bojos o què?
Enlloc de contestar aquestes preguntes, i no treure'n l'entrellat, ni un aclariment lógic, ni per fer-me mala sang, l'únic que puc pensar és: fachas, fachas everywhere. És curt, cínic i poc concís. Perfecte.
Aquest país està fet així. Ells el van fer així, aquest país els pertany. Si marxem, si marxen, si ens quedem, si convivim... De debó? Voleu dir que és possible conviure amb aquest tipus de persones? Hi ha molta gent que ho fa. Jo no sóc una d'aquestes persones, per sort o per desgràcia. Si fos com ells seria més feliç en la meva superioritat, o ignorància, li podeu dir com vulgeu. Oh sí, enyoro aquesta tranquil·litat, ignorar què passa al meu voltant.... s'hi està força bé així, per aixó, cada vegada intento saber-ne menys del que passa al món, al país.... Per molt que llegeixi arreglaré res? No. Per moltes coses dignes i reivindicatives que penji al Facebook canviaré alguna cosa? No. Per molt que surti al carrer a manifestar-me pels meus drets aconseguiré res? No. Doncs ja m'he cansat de fer coses inútils.
De veritat, em desesperen. Entenc moltes postures compromeses, jo també he estat agafada pels pebr.ts, però fins a cert punt.
Arriba un punt en què s'ens pixen a la cara, i aixó no es pot tolerar. Els burgesos van aconseguir moltes coses al segle XIX, potser ara és la nostra, o potser serà la dels meus nets.

Aquí una ex-idealista.




Aclaració: El contingut de cadascun dels posts d'aquest bloc no tenen perquè representar l'opinió del conjunt de components de l'equip. Són opinions totalment personals.

Feliç Barcelona

Es veu que ja estem en campanya Nadalenca, ja que l’ajuntament va iniciar l’encesa de llum el dijous 30 de novembre …. Si si novembre , es veu que en aquesta societat ens hem tornant bojos i cada cop avancem més les dates nadalenques perquè així gastem més.

Una de les “meravelloses idees” que ha tingut l’ajuntament de Barcelona ha sigut posar una pista de gel. Per si algú no m’ha antes volia pretendre certa ironia en el comentari. I ara us explicaré el perquè. Estem a Barcelona que és una ciutat mediterrània on té un clima mediterrani i no ens fa falta cap pista de gel en mig de la ciutat, perquè estem a Barcelona i no a Nova York o a Berlin, on son ciutats que tenen un clima més fresc i on aquestes coses és tradició. Crec que a Barcelona ja disposem de dues pistes de gel meravelloses com son les del Skating club i la del Barça perquè haguem de fer una altre durant les festes.

Sabeu que posar la pista de gel ha costat 700.000€ , si una part prové del capital privat, com son patrocinadors i els comerciants, però estic segur que l’ajuntament en alguna forma o altre ha invertit capital barceloní.

Crec que si volem fomentar el començ hi ha altres formes que posar la pista de gel , que a sobre és la més gran d’Europa, perquè clar si fem les coses les fem grans a Barcelona, i no farem una pista normal, sinó som-hi la més gran per poder treure pit i desprès era el senyor Trias el que no volia saber parlar dels jocs hivern del 2022 i mireu ara ja tenim una pista de gel i dona suport a la candidatura, però això és una altre historia que avui no toca.

Espero al menys que els dissenyadors de la pista de gel i els que van tenir la idea, pensin que a Barcelona la temperatura és molt més elevada que a NY i per tant el cost energètic per mantenir la pista es molt més elevat.

Per cert el pitjor de tot és que et venen la moto que han creat 200 llocs de treball, més 80 durant el Nadal i que el comerç augmentarà molt més. Però la realitat és que els diners aniran a parar a les grans marques i per tant nosaltres com a ciutadans de Barcelona no ens aportarà re de re.

Aquí crec que cadascú te la seva consciencia però jo ja us dic que no penso trepitjar aquesta pista de gel.

Per últim crec que ja que fan una pista d gel podrien haver deixat el sostre descobert perquè d’aquesta forma podríem dir que és a l’exterior, però d’aquesta forma no podrien projectar la publicitat.

Pd: per cert ara el servei de neteja com entrarà a plaça Catalunya? Vindran els mossos també?

En fi que ja ha començat el Nadal a Barcelona

#Nolesvotes però vota

Des d'aquest humil blog i des de la meva opinió m’agradaria que aquest diumenge anèssim a votar i a exercir el nostre dret que ens pertoca i que  reivindiquem com a poble i sobre la nostre disconformitat. Després d’estar 40 anys de dictadura sense poder exercir com a país democràtic, ara que ho som crec que ho hem d’utilitzar i més en un moment de crisi, però sobretot crisi financera que ens ataca a les butxaques i a la forma de viure.

Que hi ha crisi és sabut per tothom, que estem malament i enfadats amb la classe política també. Però per això hi ha solucions, no fa falta que votem al PPSOE, ja que crec que cap dels 2 partits tenen ni la menor idea del que vol el poble, per tant crec que hauríem de fer-ho veure i més veient el resultats de les enquestes que donen una majoria absoluta al Partit Popular, cosa que ens esperen 4 anys de dictadura, ja que cap majoria absoluta pot ser bona i sinó mireu que està passant a Valencia amb el PP o ha passat a Andalusia amb el PSOE.

Per tant diumenge crec que fora bo anar a votar, per evitar aquest bipartidisme i fer veure a la classe política que volem altres coses i estratègies per poder sortir-ne. Ja que la privatització i les retallades no són el millor model per poder sortir i sinó fixem-nos amb Alemanya.

A més en aquest país tenim moltes alternatives d’altres partits que es presenten i sinó sempre hi ha el vot nul que és un vot que no comptabilitza però demostra que has anat a votar, per tant si dubtes entre no anar a votar, votar en blanc o vot nul us recomano que us decanteu pel vot nul i si no ho enteneu aquí teniu el següent vídeo.

Així que diumenge us espero als col·legis electorals. Siusplau exerciu el vostre dret.

#15O

Mobilitzem-nos!!!

Sortim tots al carrer !!!

Per qui encara no ho sàpiga aquest dissabte el moviments dels indignats està fent una nova crida perquè tots els ciutadans i ciutadanes que estem indignats tornem a sortir al carrer, a fer sentir la nostre veu, ja que d’aquí poc hi haurà unes noves eleccions i les nostres protestes s’han de fer notar i veure a la classe política que continuem sent un moviment viu i amb molt seguidors. Segurament des de que plaça Catalunya va deixar d’estar ocupada la gent pot haver pensat que el moviment s’ha aigualit, però això no es cert, de fet cada cop més es fan les assembles de barri i es van convocar moviments, l’últim el d’ocupar la borsa.

Per tant m’agradaria fer una crida a tota la gent que ens llegeix i que està indignada pel motiu que sigui. Ja que cada cop més als ciutadans ens prenen per tontos i incults i que tornem a sortir al carrer i demostrem que som un moviment viu i estem disconformes amb totes les retallades i forma d’afrontar aquesta crisis produïda pel sector bancari i a causa d’ells nosaltres ens toca pagar els plats trencats.

Sortim el carrer el dia 15 !! a les 17:00 h a plaça Catalunya !!!

Català a l'atac

De vegades penso que vivim en un món de bojos i ara m’explicaré. Com pot ser que en el 2011 una llegua pugui estar maltractada i que es faci aquest seguiment contra ella d’aquesta forma? Catalunya per desgràcia continua sent només una comunitat autònoma per alguns , però per molts altres som un país, un país amb una història i sobretot amb una Llengua pròpia que és el Català.

Com està corrent un post pel Facebook on diu el següent: jo parlo en català, penso en català, escric en català, somnio en català, estimo en català, m'il·lusiono en català, recordo en català, imagino en català, gaudeixo en català, llegeixo en català, ploro en català, m'emociono en català, treballo en català, estudio en català...visc en català! Però això no retreu que no sàpiga castellà entre d’altres idiomes. Em considero una persona catalanoparlant però alhora bilingüe ja que també puc pensar en castellà i parlar-lo sense cap mena de problema i el meu ensenyament ha estat en català.

En canvi ara ha de venir una sentència i dir que hem de canviar tot un model que porta més de 30 anys funcionant i que ha donat bons resultats, ja que crec que no hi ha cap català que no entengui i pugui parlar en castellà si volgués. Per què hem d’arraconar una llengua com el català i donar més força al castellà on cada cop és un idioma on gracies a la immigració i a la globalització està més present en el nostre país? Per què no fem el mateix amb l’anglès?, ja que el nostre anglès fora de les nostres fronteres fa riure i si vols saber-ne mínimament has d’anar a acadèmies privades ja que el nivell de l’escola i dels instituts és insuficient. Per què no pensem una mica més en l’educació i què li convé al nostre sistema i deixem estar les diferencies del idioma?

Amb totes aquestes històries el que fa és crear cada cop més un moviment d’indignació i d’independentisme ja que cada cop ens sentim més maltractats i menys estimats.

Per què l’educació ha d’anar lligada als partits politics i que cada 4 anys facin canvis inútils i 1000 reformes que no serviran de re? Per què no hi ha un consens i ens preguntem què s’ha de millorar? L’educació és el futur i crec que aquest futur és molt negre.

Com dirien obrint pas tot un futur per començar... però ara per ara aquest futur és molt negre.

"Jo no acato"

Me río en su cara.

Y lo hago con ganas.

En mi casa, como en muchas de las famílias de Catalunya, la lengua materna es el castellano. Sea debido a que nuestros abuelos o padres son los inmigrantes de los 40 y 60 del sur de la península, o sea por lo que sea, la cuestión es que, al igual que yo, muchos niños y niñas no hablarían catalá si no fuera por la escuela.

No hablo de entenderlo; no es tan complicado, es una lengua latina, cualquier hispanohablante lo puede entender si lleva unos años aquí, aunque no haga NADA DE NADA por aprender la lengua; como es el caso de mis abuelas.

Hablar.Comprender. Vivir. Vivir una lengua, un espíritu, "a way of life".

Parecen conceptos abstractos que no acercan en absoluto a nuestra percepción o realidad; pero no son ninguna mentira.

Me acuerdo cuando pasé de mi escuela de la ciudad, a la del pueblo, en primaria: en el pueblo todas las materias eran en catalán, mientras que en el colegio concertado de la ciudad no. Recuerdo que me reí un montón cuando se lo expliqué a mi madre. Era genial. Algo nuevo. Un aliciente que me permitió verle algo positivo al cambio. La realidad del recreo era muy distinta, sin embargo.

Algunos estáis tentados a preguntarme: ¿porqué enseñan en català si la gente habla en castellano? Respuesta: ¿Conocéis una manera mejor de regularizar su uso? ¿Creéis que es cuestión de dos décadas? ¿Creéis que los dos idiomas están en igualdad de condiciones?

Os pido, por favor, que si no conocéis la realidad de la lengua, os abstengáis de hablar. Es muy tentador, lo sé, hablar de lo ajeno, pero tenemos suficientes problemas económicos como para que encima, nos lo pongáis más difícil.

Se trata de normalizar una lengua que lleva 300 años de persecuciones y vejaciones del reino de al lado. De una lengua que QUEREMOS normalizar. No nos atrasa, nos enriquece y la escuela es el mejor lugar para aprenderla, utilizarla y hacerla tuya. El castellano es muy útil, nadie lo niega, acaso no lo son el inglés y francés? ¿Cuanta gente en este vuestro "reino" no habla ninguna de esas lenguas? Y lo que es más: ¿Cuanta gente habla BIEN el castellano? Aquí el que sabe catalán habla igual de bien el castellano. De eso no os quepa duda. ¿Qué les ha pasado a Euskadi y Valencia? En euskadi un triste 25% de la población habla o entiende Euskera y en Valencia no llega al 9%. No vamos a acabar como en otras partes, todos hablando castellanito y riendo los chistes a los fachas absolutistas.

Lo que me fascina es como todo el sistema legislativo y judicial se moviliza para consentir a UNOS padres obtusos que no toleran que su hijo/a sea educado en català.

A raíz de estos, salió el partido 'Ciutadans per Cataluña', que teóricamente defienden el biligüismo, pero a la práctica se ensañan con el català como el guapo de clase se ensaña con el friki feo o el gordo. ¿Damos la opción a una educación en castellano para que la gente vaya a la opción fácil? ¿Hacemos la mitad de las clases en castellano para poder meter al català en el fondo del pozo y que no vuelva a salir para que los del TJ y esos malditos padres se queden tranquilos?

Estamos en un país con historia pròpia; gran parte compartida con España y gran parte no. Si no os gusta, ahí teneis el resto del reino, que es muy basto.

Parece que no se me da muy bien eso de la objetividad periodística, lástima.

Pd:Me alegro de haber dejado a mi familia a tan temprana edad; gracias a eso perfeccioné mi uso de la lengua, y aunque fueron sólo tres años los viví allí, siempre digo que soy de Girona.

Em sorprèn que fins avui, no he sapigut mai perquè.

País de pandereta

Veient les noticies dia a dia em dono compte que cada cop hi ha gent pitjor, entre assassinats, maltractaments, robatoris, estafes, tan sigui de marits, empresaris, politics, etc… No hi ha noticia que no sigui dolenta i no es salva ningú.

El problema és que cada cop totes aquestes noticies ens sonen tan familiar que al final ja no li donem d’importància ni li prestem l’atenció que hauria de tenir i es que és una cosa tan habitual que casi ja no és ni una noticia.

Crec que cada cop som una societat més acostumbrada a la violència, corrupció, extorsió i cada cop estem més indignats, però alhora apàtics sobre totes aquestes noticies i aquest es el problema, que veiem una noticia de corrupció i pensem, total és Espanya ja es normal.

Crec que en un país lliure com el nostre no hauria de ser gens normal ni lògic veure com algú habitual el maltractament, corrupció, estafes, ...

Però clar com diu la dita paguen justos per pecadors, ja que un altre cosa que crec que no és 100% fiable és la justícia, ja que com sempre qui te influencies i diners no li passa re, en canvi el ciutadans si que en toca pringar, ja que les noticies es quan algun alt càrrec directiu, polític o qualsevol personatge entra a la presó i no quan pot marxar tranquil·lament i sense pagar fiança com el recent cas del SGAE.

Però be estem en un país de pandereta, un sembla can pixa i aquí tothom pot robar, estafar i extorsionar mentre no l’agafin i un cop agafat si tens la pasta tranquil que sortiràs sense cap problema i a sobre amb una mica de sort si ets un polític tornaràs a guanyar unes eleccions i estaràs 4 anys més estafant i robant.

Pd: m’agrada’t la iniciativa d’alguns alcaldes, sobretot els 4 de la CUP on tots s’han abaixat el sou, ojala tota la classe política fes igual i entenguessin que ser polític es estar al servei del poble i no és una forma de guanyar diners i estafar als ciutadans que al cap i a la fi paguem el seu sou.

Com estem?

Són temps moguts els que ens ha tocat viure, temps de canvis, temps on ningú no sap on és ni qué és.

En realitat la humanitat sempre s'ha mogut d'una banda a l'altra; diem que som animals sedentaris però no parem d'evolucionar, viatjar arreu, conquerint nous món i les persones de sempre. En això es basa la nostra evolició: conquerir noves terres i sotmétre-les.

Podran les generacions futures canviar aquesta naturalesa, aquesta dinàmica? Perquè si hi ha una cosa clara, es que mentre el món continua éssent dominat per les forces corruptes de sempre, no podrem canviar res, per molta força de voluntat que hi posem. Sí, els llibres d'història d'aquì a 300 anys diran que van ser uns valents revolucionaris que exigien canvis en el sistema. Però aiò és impossible. El sistema ha de ser destruït.

No és, ni de lluny, que les meves idees siguin comparades amb els anarquistes, ja m'en adono de com ha sonat la última frase. Però si em poso a analitzar-me puc arribar fàcilment a la conclusió que m'apropo molt més a les seves idees del que m'agradaria. Això sí, ningú, a dia d'avui, em pot treure del cap que les intencions de qualsevol moviment ideològic que impliqui un canvi de sistema són pures utopies. I tampoc em treuran que qualsevol altre moviment que pretengui una adaptació del nostre sistema econòmic a les necessitats del planeta, és una farsa.

#Joambelparlament

Aquest dimecres al Parlament de Catalunya s'anaven a votar els pressupostos de l'Estat. Uns pressupostos que com tothom sap són austers i durs, una cosa ben normal en un moment de crisi profunda com és el que ens trobem. La despesa en sanitat és la mateixa que l'any 2008 i la despesa d'altres departaments també ha hagut de ser reduïda per tal de controlar el dèficit i així procurar que l'Estat pugui sortir d'aquesta crisi amb més força i empenta.

Com molta gent sabrà hi havia convocada una acció/manifestació/trobada ,digui com es vulgui dir, per representar la incomformitat respecte el que s'anava a votar al Parlament.
Fins aquí tot prou normal i acceptable. El que va deixar de ser acceptable per passar a ser reprobable va ser el que es van trobar els treballadors del Parlament i els diputats d'aquest ens.

I què es van trobar?
Es van trobar un atac a la democràcia en tota regla. Grups de gent que volien impedir que realitzessin la feina que el poble català els havia donat, que era representar-lo al Parlament de Catalunya.
Hi ha diputats que van ser escupits, a d'altres els van tirar objectes, pintura, aigua, pedres. Van pintar una creu amb spray a la ex-consellera Montserrat Tura, això de marcar a la gent no era el que feien els nazis? Molts diputats van haver d'entrar al Parc de la Ciutadella en furgones dels Mossos d'esquadra. I alguns altres van haver d'entrar en helicòpter, com va ser el cas de la Presidenta del Parlament i el President de la Generalitat.
Realment van ser uns moments tràgics per a la democràcia catalana. El dia d'ahir va ser un dia en el que a partir d'aquell moment tots els que varem votar als nostres representants al parlament ens hauríem d'indignar amb la gent que va cometre aquest atac a la democràcia.
I admetem, perque s'ha d'admetre, que no són tots els indignats els violents, la majoria seran pacífics i molt bona gent, que en conec. Però s'haurien de preocupar més dels antisistema radicals que es colen entre les seves files i aprofiten qualsevol moment per generar violència.

Malgrat separar aquests radicals, antisistemes, violents i demés gent non-grata provocadora de violència, hem de dir també que dimecres es van cometre una sèrie de delictes molt reprobables a tot el grup.
La societat ha estat massa permissiva permetent acampades il·legals que un cop diuen que es dispersen encara estan allà dient uns que són indignats i dient els altres que no ho són. L'atac al Parlament va ser lamentable i esperem que no torni a passar. Com a ciutadà català i votant a les eleccions al Parlament em vaig sentir dolgut i trist, molt trist.

Si el que aquest grup vol és una democràcia real, que lluitin democràticament. No és pot atacar a la democràcia per imposar-ne una altra, perquè recordem senyors que democràcia només hi ha una i s'ha lluitat molt per aconseguir-la.

La cadena economico-alimentària

El món no és una pel·lícula de Hollywood. Els bons no guanyen gairebé mai i els dolents sempre estarán al poder. Qué curiosa aquesta classificació entre bons i dolents, oi? Els desgraciats, que han fet per ser considerats "bons"? I els egoistes sense escrúpols, qué han fet per se considerats dolents?

Tothom coneix la dita que resa "el poder corrompeix", generalitzant. És cert que fins ara, no s'han conegut més que tres o cuatre casos en que el poder no ha corromput la persona, o al menys, dels que n'haguem pogut ser mig- testimonis. Fa ràbia sentir-se enganyats, oi? Lamentablement el món en sí és un gran engany. Nosaltres creiem que gobernen els estats, els caps de gobern, pero els que mouen els fils desde darrere són les multinacionals i els països més rics del món, que el fan anar com més els convé.

Quin gran invent l'FMI, la OCDE, el Banc Mundial, etc. Unes exel·lents eines d'extorsió i pressió a través de les quals poden aconseguir moltes moltes coses; a través de les quals dibuixen el món que creuen convenient per als seus interessos. Aixó els ha facilitat molt les coses desde l'inici dels temps.

Fa dos-cents anys, els monarques, havien d'enviar representats de la Cort o del propi Estat fins a la fi del món i gastar milionades en exèrcits per aconseguir reduir el territori que volien, per poder-lo explotar fins que van quedar farts. Aixó comportava massa temps i massa despeses que avui dia s'estalvien amb avions, vídeo-conferències i la pressió comercial, política i económica mundial cap als països que no segueixen la línia que han traçat.

Un exemple facilón: dictadures militars al tercer món. Primer, els grans països deixen morir de gana (i d'altres coses pitjors) les poblacions gobernades pel dicatdor. Després deixen que aquest "gobern" s'endeuti, en principi per equilibrar la balança de pagaments (importacions-exportacions) encara que SABEN, per experiència, que farán servir aquests calers per fins menys humanitaris. Al cap d'uns anys, quan tenen la confirmació que aquest país té massa deute, l'exigeixen unes mesures económiques, apliquen polítiques d'aïllament internacional que haurien de presionar el govern perquè dués a terme les mesures exigides, però el dictador s'els pixa a la cara a tota aquesta colla d'hipòcrites, deixa morir (o mata) la població i " a vivir la vida, que són dos dias".

Els que estem a baix de tot de la cadena económica-alimentària som els artífex de separar els mandataris bons del dolents. Encara que avui dia la premsa ja ens fa el favor de fer-ho per nosaltres, moltes gràcies.

Tot aquest munt d'hipòcrites de la OTAN, la ONU o el Banc Mundial no els podrem enfonsar mai, perquè el seu poder és tan gran, i som tan depenents dels fruits d'aquestes relacions desfaborables de poder que no crec que mai caiguin.

Això sí, els podrem continuar insultant, i ens manifestarem en contra seva i es fotrán un fart de riure.

Política des del meu punt de vista.

Avui sóc en Xavier, substituint el nostre expert en esports!

Catalunya està patint molts canvis polítics la veritat, un rere l'altre. Des de les eleccions del passat 22 de Novembre fins les últimes eleccions municipals Catalunya ha començat a patir canvis i més canvis en el territori polític.

Canvi més important del 22-N: Convergència i Unió passa a tenir el Govern de la Generalitat tot i que no obté una majoria absoluta el Senyor Artur Mas passa a ser President de la Generalitat.

Què comporta aquest canvi? 

Bé, en aquest punt ens trobarem moltes idees divergents, no obstant això, si se'm permet expressaré la situació i després explicaré la meva opinió.

Què es troba el Govern?: Grans deutes de la Generalitat, un sistema insostenible, manca de polítiques contra la crisi, problemes i més problemes.

Com actua el nou Govern?: les actuacions que duu a terme el nou govern Convergent consisteix en una reestructuració del Govern, suprimint càrrecs i modificant departaments. A més ha de plantejar uns pressuspostos que, com és lògic, han de ser més austers. Per tant es comencen a realitzar retallades en tots els àmbits possibles.

Per què actua d'aquesta manera el Govern? : Com s'ha expressat el sistema que estava seguint l'antic govern no podia seguir. El dèficit que tenia la Generalitat de Catalunya era excessiu. Hi havia càrrecs inncessaris. En un moment de crisi s'ha de treballar per sortir-ne i tots hem de fer sacrificis.
8 anys de tripartit van provocar moltes polítiques socials però s'ha de tenir cap i més val anar poc a poc per poder mantenir totes les polítiques que vols dur a terme perquè si es fan les coses a la babalà passa exactament això, que no es pot sostenir.

Des de el meu punt de vista: trobo que la situació que es va trobar el nou Govern havia de tenir moltes dificultats i entenc les polítiques de retallades que estan duent a terme fins al moment. Lamentablement hi ha dos aspectes a destacar: per una banda el pensament, trist és dir-ho, de la societat en general que opina que aquestes retallades només són per "fotre". L'altre aspecte seria respecte al futur de CiU...

Què passarà en les eleccions d'aquí quatre anys? 
Per part meva opino que el Govern està actuant raonablament i que gràcies a les polítiques que dur a terme segurament Catalunya pugui sortir de la crisi enfortida i amb una bona empenta. Malgrat a això, ja sabem que les bones polítiques econòmiques són impopulars i és bastant possible que aquestes bones decisions avui li costin la Generalitat al Sr. Mas la propera temporada.

Ànims i Visca Catalunya.

Xavier

... y sin embargo el huevo sigue rodando

Y te pones a pensar fríamente, cínicamente, y llegas a la conclusión que la democracia es peligrosa, justa pero peligrosa. Si la gente no quiere pensar a quién vota, no quiere saber qué hay detrás de cada persona que vota; que pretende cada partido y si la gente no investiga las directrices y trifulcas de cada partido para conocerlos y votar en consecuencia, ¿qué nos hace pensar que lo harán el día que las listas sean abiertas, el día que se hagan referéndums populares para cuestiones troncales de Estado? Esas personas no van a cambiar, y por desgracia tampoco sus hijos.

Soy una mujer de naturaleza escéptica que lo cuestiona todo constantemente -mis amigos lo saben, por desgracia-; me gustaría saber el alcance de la gente que piensa. ¿De verdad somos sólo unos pocos millares? No puedo creérmelo, y no lo voy a hacer.

Siempre he desconfiado de las apariencias de las cosas. Pero también soy un poco torpe. También tengo ilusión, esperanza y fe en que la justicia del hombre es buena.

No estáis solos.

Canvi?

Em sap greu però avui no puc parlar d’esports desprès de tot el que ha passat aquesta setmana i el que passarà ens els propers mesos o anys.

Esta clar que Espanya s’ha convertit en una marea blava al poder del PP on gràcies a les alcaldies i presidències autonòmiques gestionaran 31.000 milions en impostos. Tal i com va succeir al novembre hi haurà una altre marea blava de CiU a tota Catalunya. Ara aquí es on em faig la pregunta. Realment les dretes son el canvi que necessita Espanya i Catalunya per tirar endavant? En serio que les retallades i deixar de fer politiques socials és el que ens interessa?

Quin panorama ens espera? Desprès d’aquestes eleccions el PP s’ha convertit amb un nen petit que sap que tindrà molt bons regals de Reis perquè els ha vist i saps que estan allà i està esperant amb candaletes perquè arribi i per això vol avançar la data de les eleccions generals previstes pel març del 2012. En canvi el PSOE vol allargar el màxim per poder rentar la cara al partit i millorar la nova figura del pròxim candidat a enfrontar-se amb Mariano Rajoy.

Segurament el PSOE tindrà molta feina a fer i poc temps, ja que gràcies a la seva reforma laboral i a l’atur que hi ha la gent està molt indignada i enfadada, sinó només cal veure com llocs on tota la vida han estat del PSOE com Andalusia o Extramadura han desaparegut a mans del PP.

Probablement el mal estar general, la poca connexió que té el govern amb les persones i un discurs d’esquerres que sempre costa més de defensar que el discurs populista de les dretes ens espera un panorma força fotut per la gent d’esquerres.

Ara bé sempre es diu que és pot aprendre de la derrota aquí es on esta el problema d’aquest politics que enlloc de assumir el “mea culpa” i veure que la gran majoria dels votants d’esquerres estan decepcionats i INDIGNATS, culpen a la crisi dels mals resultats. Llavors crec que forà bo que algun polític és passes per la puerta del sol o per plaça Catalunya i mires el manifest perquè veuria que totes les propostes són molt coherents i lògiques per un país del segle XXI.

A Catalunya el panorama no és força millorable que a la resta d’Espanya ja que el PSC on té una gran crisis d’identitat segurament la més gran dels últims temps, ja que continua sent el gos falder del PSOE però alhora hi ha una part del partit que li agradaria desvincular-se i formar un partit sense dependre de la seu de Madrid. A causa d’això i de algunes politiques mal fetes ha perdut 2 ciutats on portava 32 anys governant, com es Girona i Barcelona a favor de CIU que continua pujant i sembla que ara mateix esta sobre una onada de felicitat i bonança a costa d’uns votants desencantats amb l’esquerra catalana.

Finalment trobo estrepitós el que està passant amb ERC, crec que ara mateix es un vaixell sense rumb ni lideratge i això els votants ho perceben ja que no creuen amb aquest partit. Sort que finalment Joan Puigcercos i la seva cúpula han dimitit i a partir de setembre hi haurà les eleccions. Crec que Esquerra el que hauria de fer es mirar una mica els nostres veïns del país basc i amb Bildu i potser aprendrien quelcom. I és podrien aplicar el lema, units fem força, perquè ja està bé tants partits d'esquerres i disgregats.

A més a més a Catalunya suma un nou factor i es la por a la immigració ja que el partit de Jossep Anglada PxC ha pujat com l’espuma gràcies al seu discurs racista i amb el lema “primer els de casa”. Que són discursos on crea inseguretat i odi a parts iguals i gràcies aquest discurs ha tingut regidors a Hospitalet, Santa coloma, Mataro, Vic i altres ciutats.

Per últim m’agradaria afegir per la gent que no s’ho hagi mirat, és una sèrie de propostes de Democràcia Real JA. La veritat val la pena fer una lectura.

Tot seguit, les expliquem de manera esquemàtica:

Eliminació dels privilegis de la classe política:

Controlar l'absentisme parlamentari

Supressió de privilegis fiscals i equiparació amb el salari mitjà

Eliminació de la immunitat legal

Publicació obligatòria del patrimoni

Reducció dels càrrecs designats a dit

Lluita contra l'atur:

Repartiment de tasques per fomentar reduccions de jornada i conciliació laboral

Jubilació als 65 anys

Bonificacions per a empreses amb menys del 10% de treballadors temporals

Garanties laborals

Restabliment dels subsidi de 426 euros als aturats de llarga durada

Dret a l'habitatge:

Expropiació pública dels pisos que no s'han venut i traspàs al mercat de lloguer protegit

Ajudes al lloguer per a joves i persones amb pocs recursos

Dació com a pagament suficient per cancel·lar la hipoteca

Serveis públics:

Control independent de pressupostos i despeses

Contractació de personal sanitari per reduir les llistes d'espera

Contractació de professors per garantir una ràtio adequada d'alumne per aula

Reducció de costos a les matrícules universitàries

Finançament públic de la recerca per garantir-ne la independència

Transport públic econòmic, ecològic i de qualitat

Aplicació de la llei de dependència

Control dels bancs:

Prohibició de qualsevol rescat a entitats bancàries

Augment dels impostos del sector en funció de la despesa social provocada per la crisi

Devolució de tot el capital públic aportat

Prohibició d'invertir en paradisos fiscals

Regulació de sancions a la mala praxi i als moviments especulatius

Fiscalitat:

Reducció de la despesa militar

Augment del tipus impositiu a les grans fortunes

Eliminació de les SICAV

Recuperació de l'impost sobre el patrimoni

Control real i efectiu del frau fiscal

Promoció internacional de la taxa Tobin sobre les transaccions financeres

Llibertats ciutadanes:

Abolició de la llei Sinde i protecció de la llibertat a internet

Referèndums obligatoris per les qüestions de gran importància o que arribin de la UE

Modificació de la llei electoral per garantir un sistema autènticament representatiu i proporcional

Independència del poder judicial

Democràcia interna als partits

Esto es democracia, sin duda.

Diumenge totes les acampades en favor de la democràcia van quedar eclipsades per la corrupció electe. Arreu d'Espanya. Total de les municipals: 3.317 alcaldes del PP als ajuntaments espanyols, 1860 alcaldes per al PSOE, 384 per a CIU, i la resta, 581 repartits entre totes les opcions polítiques que el ser humà es capaç de crear. Però jo no vull parlar de dades. Vull qüestionar els motius.
Quants inocents ens vam preguntar dilluns "porqué"?: Llistes tancades.
Vull pensar que la gent no és del tot imbécil i que han votat al PP als ajuntaments com a càstig per al PSOE, sempre SEMPRE, pensant a curt termini, que sembla ser la manera de pensar majoritària en aquest país.

Perquè dic que la gent pensa a curt termini? És evident que moltes d'aquestes persones que els han votat, no han pensat en les conseqüéncies a mig termini que pot arribar a tenir un alcalde del PP als ajuntaments més petits i no tan petits (p. ex. recalificació de terrenys, corrupció...).
Perquè la gent pensa a curt termini? La gent està farta de no obtenir resultats. Molts són fills del seu temps, gent que no ha cultivat la idea d'invertir un esforç penós per obtenir uns resultats profitosos més endavant. Només veuen "el aquí y ahora". Aquest país no ha invertit mai en fer canviar aquesta mentalitat; la gent també espera que els hi donguin tot cuit i fet. Som molt cómodes. Però no parlo per tothom, és clar.

Molts dels alcaldables que finalment han estat escollits tenen cárrecs per malversació de fons, soborns,etc. Però poden sortir escollits a les llistes del PP i la gent ELS VOTA.
La gent vota perquè els alcaldes els puguin robar els calers millor. On s'han deixat el sentit comú?

Poca gent tenia l'esperança que les acampades en favor d'una democràcia real i directa poguessin canviar la mentalitat de la gent. El resultat de le eleccions demostren que la gent vol un canvi, pero a la vegada demostra que no mouran el cul per que el canvi arribi. Són gent cómode, conformada amb treballar una mica i obtenir una recompensa més o menys acceptable. I no només no farán el canvi sinó que ens impedirán aconseguirlo als que realment el desitgem. Als que sabem qué cal per MILLORAR.

Encara no sabem com s'ha de fer. Encara no sabem quan ho farem. Però temps al temps. Les revolucions del 1800 van durar més de 60 anys.

Temps al temps.

INDÍGNATE. Toma la calle!

El joc dels poderosos: Dominique Strauss-Kahn

 Realment va ser un cop per a molta gent el fet de que el President de Fons Monetari Internacional (FMI) fos arrestat per presumpte violació a una cambrera que estava netejant la seva suite durant la seva estança a New York.

Dominique era un personatge molt important tant en l'economia mundial com en la política francesa en concret ja que era considerat com un dels possibles substituts a l'actual President Sarkozy en les properes eleccions franceses. Ara s'haurà d'esperar i veure que passa.


Però com es troba actualment la causa d' Strauss-Kahn?
Bé, fins al moment ell ha negat tots els càrrecs pels quals és acusat. Per una altra banda ha aparegut un altre testimoni que assegura haver estat assetjada sexualment per aquest home anys ençà.
Fins el moment l'antic president del FMI ha pagat una fiança d'un mil·lió de dolars amb un aval de 5 mil·lions també. Ara mateix es troba confinat en l'apartament del qual no pot sortir i on té un policia armat a la porta vigilant-lo.

És realment un joc de poderosos? És innocent? Culpable?
Bona part de la societat francesa es troba conmocionada respecte al que ha passat però com una mostra de caballerositat i respecte el bàndol de Sarkozy no ha aprofitat la situació per a degradar la imatge del polític i del seu partit.

El nou director del FMI ja ha estat escollit, en aquest cas es tracta d'un economista americà que esperem no es fiqui ens problemes!

I esperem per veure com acaba tot això.

Xavier

Gerontocracia burguesa

Es un momento difícil para hacer reivindicaciones poco triviales como el cierre de webs que comparten propiedad intelectual ajena. Cuando el paro ha llegado al 21.9% en España tres años después de haber comenzado la crisis, muchos piensan que la gente debe centrarse en cosas más importantes. Esto lo dicen los oportunistas, la burguesía de hoy que intenta que el Tercer Estado permanezca impasible ante el recorte de sus derechos. ¿Qué hizo el Gobierno al comenzar su segunda Legislatura sino ignorar la desaceleración económica mientras esbozaba un proyecto de Ley de recortes culturales? Cualquiera puede saber que tras un desaceleración viene una crisis, y entonces ¿cómo un gabinete de ministros puede tener la poca vergüenza de ignorar algo tan obvio y encima recortar en ocio? Es cierto que la familia que ya no recibe ni siquiera ayudas económicas tras vencer el paro, no va a tener ADSL, ni ordenador siquiera -yo lo vendería al menos- , en una situación precaria casi todo es un lujo; qué decir de un DVD de 14.95€.
Pero voy a generalizar. Con un salario neto mensual de 1300 euros de media (en 14 pagas), quítale la hipoteca que has de pagar entre dos (con ese sueldo no hay otra manera), si tienes coche, si tienes críos, si hay que ir al dentista, suma y sigue porque no te llega para comprar una dosis digna de cultura: elige entre un DVD de estreno, o dos de segunda mano, o un libro -de bolsillo además-, o tres entradas para el cine, sin palomitas y el día del espectador. Pongámonos serios, señores, antes de recortar en cultura (cosa que a este país le hace falta por vía intravenosa) lanzad nuevas plataformas, regular la televisión (y quitar la telemierda de T5 y A3), explotad el formato digital, que es más ecológico, más económico, más popular.
Estamos gobernados por la gerontocracia burguesa y como estamos tan apalancados en nuestros ordenadores, en nuestro sofá, en nuestra miseria diaria y en nuestros problemas personales no somos capaces de tomar la iniciativa y movilizarnos; sólo nos quejamos desde nuestro televisor, nuestro Facebook, Twitter, blog, pero no hay cojones de escribir un cartel, coger una bandera, perder una tarde en pro de nuestros derechos y libertades. Y si no que se lo digan a las pocas docenas de personas que se han manifestado este Domingo 15.05.11 en ciudades grandes y menores, de mano de "Democraciarealya" y otras plataformas, reivindicando soluciones sociales y una auténtica democracia política.
El Estado del Bienestar está gobernado por burgueses que han sabido adiestrar muy bien al Tercer Estado. Colegas, o nos movemos o nos joden.

Voy a ir preparando la vaselina.

Lo veo así

Es una vergüenza que tengamos que soportar una etapa política tan pobre. Ya es triste que exista el PP; porque podría existir un partido de derechas que no hiciera vomitar (aquí en Catalunya tenemos a CIU, es de derechas, pero transmite cierta confianza), que estuviera basado en la democracia, la libertad de derechos, la transparencia, el crecimiento económico, impulsar la libre empresa, reducción de impuestos y de servicios públicos (van de la mano).... Algo serio, de confianza, en el que te sintieras representado, o al menos, que pudiera llamarse “alternativa”. Pero ahí tenemos a un Mariano Rajoy, Esperanza Aguirre y un largo etcétera, con sus grandes "alternativas de gobierno" bajo secreto de sumario.

Yo no sé cómo consiguió Zapatero llegar a la presidencia del PSOE, pero ha sido un gran fiasco. Es el Montilla de España, un pelele, una marioneta, un incompetente, que debería dejar su trono a otro, aunque sólo sea para quitarle un poco el polvo.

¿Es una utopia pedir que aparten los intereses partidistas en pro del bien común de España? ¿Hay algún político DE VERDAD?

El Estado del bienestar, que no es ni chicha ni limoná, ha sido interpretado así por los partidos políticos de medio mundo. Hacer promesas con fines sociales o la empresa privada para obtener votos y gobernar así el país. Luego, aunque tu gestión haya sido una mierda, tienes tu paga vitalícia, tus escoltas y tus trabajos en grandes universidades, en organismos internacionales, etc. Aunque el bienestar y la prosperidad del país a largo plazo te importe una mierda, basta con conseguir los votos suficientes como para llegar a este estado supremo. No tienes porqué aparentar ser una persona íntegra, con argumentos sólidos, auténticas alternativas, ganarte la confianza auténtica del electorado... sólo necesitas hacer creer a los ciudadanos que el otro candidato es un inepto que llevará al país a la autodestrucción.

¿Hay alguien preparado para 4 años de gobierno de Rajoy tras el fiasco de Zapatero? Menuda etapa, tú.

Typical spanish

No sólo es indignante, sino que además es un insulto. Tener que leer titulares como “Telefónica dará 450 millones a sus directivos mientras reduce la plantilla”; saber que directivos de grandes multinacionales están cobrando HOY en España unos dividendos 13 veces mayor de lo esperado mientras los obreros, los trabajadores de a pie, siguen sin tener ningún tipo de incentivo y se despiden sin contemplaciones. A esto se le llama reducción de costes, y es lo que hacían hace 100 años los empresarios liberales de entonces. Cuando los obreros trabajaban 14 horas al día y toda una familia vivía en el mismo cuarto.

Pero cuál es mi sorpresa que yo creía formar parte del estado del bienestar. No quiero decir de un sistema justo, que reparte el capital de manera equitativa entre la población –pues ya no sería un sistema capitalista-. Pero TANTO cuesta echarle huevos y hacer políticas sociales de verdad, que FOMENTEN el empleo y la formación, un educación SÓLIDA y eficaz, políticas económicas que dependan en menor medida de los inversores extranjeros (o compradores de deuda), políticas energéticas que impulsen la energía solar y eólica, presión FISCAL de verdad, erradicar la CORRUPCIÓN política, etc. Contrariamente a su modelo liberal-moderado, Sarkozy anuncia (otra cosa es que lo haga) que las empresas que paguen un aumento de los dividendos a sus accionistas, deberán también otorgar incentivos proporcionales a los trabadores de dichas empresas. Pero Jose Luís no puede hacer eso. No tiene el suficiente peso político ni la influencia para poderlo hacer. Tranquilo Jose, con políticos como tú y Rajoy, Espanya seguirá siendo el lastre de Europa por muchos años más.

Tal como dijo muy acertadamente Tony Blair en su día, la clase política ha pasado de ser la dirigente del pueblo a convertirse en una gestora del mismo. ¿Qué pasa cuando un gestor no hace bien su trabajo? Se prescinde de sus servicios y se busca otro. Pero en este país no. Aquí, el capitán del barco se aferra al timón hasta que el barco se hunda. ¡Hagamos un motín, collons!! ¿Pero a que cuesta levantar el culo del sofá para plantarse delante del Congreso? 'Ah no, es que en Espanya somos pacíficos, y respetamos nuestras Instituciones, que son elegidas por todos los espanyoles'. ¡Venga ya, hombre! Somos unos vagos hasta para reclamar nuestros derechos!! Por eso tenemos los sindicatos "ellos se encargan de todo". Claaaro, claaaro... ellos se encargan.. si...

Los Ministros y el Presidente (y ex-presidentes) con su pensión vitalicia; las multinacionales "s'en pixen a la cara" en los periódicos, restregándonos que lo que podrían invertir en otros mercados "se lo van a quedar ellos"; los alcaldes de los pueblos cobrando 180.000€ al año, etc. Pero eso sí, recortes de políticas sociales por aquí, recortes por allí, quitamos el ridículo cheque bebé, subimos la edad de jubilación, las hipotecas no van a desgravar en la declaración sobre la renta, vendemos deuda a los chinos y somos los estúpidos más felices del mundo, ¿verdad?

En este país, con el poder que se ha autotorgado la clase dirigente, la clase obrera, el 85% de la población no tiene ni voz ni voto. "Nos manifestaremos y haremos una huelga" Ui sí, que miedo!! Cuánto poder tenemos las hormiguitas aquí abajo!

Seguimos pagando las injusticias, las incongruencias, los desfases e hipocresías jurídicas, la desvinculación a la realidad de esta Constitución vieja y gastada de 1978 que votó una mayoría analfabeta. Bravo.

Mientras aguantamos un falseado 20.2% de tasa de paro, la inversión estatal en I+D sigue siendo casi inexistente, la educación cambia por cada gobierno, cada vez a peor, lo que me plantea una nueva pregunta: ¿qué estamos haciendo? Nada, evidentemente. Typical spanish.

Espanyolada de los 70'

Después de dos entradas introductorias, ha llegado el momento de hablar de lo que realmente me ha llevado a unirme a este proyecto. La realidad.

Mientras en Barcelona votamos en un referéndum no vinculante sobre la posible independencia de Catalunya, la realidad del país no cambia. Tenemos el mismo pacto fiscal nimio que hace 30 años; tenemos al mismo Jefe del Ejecutivo y candidato de la oposición en sus estúpidas y estériles disputas de patio de colegio; tenemos la misma economía débil y dependiente de inversiones extranjeras que hace peligrar su continuidad, y nos acerca a un rescate de UE, lo que provocaría una crisis mundial en sí misma.

No me puedo explanar a explicar el porqué de esta última afirmación, pero no es sólo una percepción personal.

Aquí en Barcelona, desde hace 3 meses, y gracias a la plataforma “Barcelona Decideix!”, los mayores de 16 años e inmigrantes residentes en la ciudad, podemos votar a favor o en contra de la independencia de Catalunya respecto al estado Español. Esto en sí ya es una contradicción, convocar una votación a referéndum con 3 meses de antelación, pero no se pretende demostrar qué porcentaje de población está a favor de la independencia. Se quiere manifestar el deseo del cumplimiento de un derecho fundamental de las naciones, que es el de la AUTODETERMINACIÓN, recogido en La Carta de Las Naciones Unidas (art. 73), y en la Asamblea General de la ONU como tal.

Lo único que pretenden estas consultas no vinculantes es que la clase política no pueda mirar hacia otro lado cuando hablamos de derechos fundamentales: Que los políticos catalanes dirijan sus políticas a facilitar la inversión extranjera, fomentar la inversión nacional, consolidar una educación eficaz y efectiva dirigida a formar profesionales competitivos en una Europa cada vez más alejada de nosotros, dentro del mundo globalizado.

En pocas palabras,facilitar el camino hacia una independencia de España fructífera, ventajosa y plena.

Euros, Euros i Eurodiputats

Ja ho heu sentit? Bé, pels que no ho hagueu escoltat a les notícies o bé a les xarxes socials us en faré cinc cèntims.
Aquest dimecres dia sis d’abril es va dur a terme una reunió de europarlamentaris, els representants de tots els ciutadans europeus, per tal de plantejar una sèrie de mesures amb l’objectiu de redurir les despeses que provoquen: vols, dietes, allotjament i salaris.
Un cop realitzada la votació, quina ha estat la sorpresa? 405 vots en contra, 151 a favor i 106 abstencions. Però més important encara, que han dit els nostres “representants” a Europa?

Com bé sabreu o poder notareu en vosaltres mateixos, l’economia no es troba en el millor moment de las seva història. Alguns països ja no s’aguanten ells sols i no es paren de generar conflictes que, com en el cas de Líbia i el petroli, només fa que augmentar la inflació, és a dir, els preus.

Com a gent de bona fe nosaltres esperaríem que els nostres “representants” defenguin la millor opció per tots que és, lògicament, reduir les despeses generals, oi? Però quina és la sorpresa: tots els eurodiputats de PSOE menys un han votat en contra, tots els del PP menys un en contra i UPyD també ha votat en contra d’anar en classe turista, de congelar-se els sous i de deixar de cobrar dietes.
Clar, qui seria el boig que voldria anar amb classe turista amb gent mileurista si hi arriba! O qui voldria congelar-se el sou mentre hi ha gent que ni el té! Com podeu veure és totalment lògic i moral la decisió que prenen, oi?

Per una altra banda trobo que cal felicitar als eurodiputats catalans i a la mallorquina per votar a favor de la moció i tenir consciència del que de veritat és important, cosa que no és el seu sou ni la seva comoditat.

A més a més tocarà aprofitar per destacar com, des del govern espanyol, cada cop s'escanya més a Cataluny en l'aspecte econòmic. Només fan que demanar que els pressupostos siguin inferiors, que hi hagin més retallades i que tot i així seguim donant els diners a Espanya i que si volem pugem els impostos per contrarestar les retallades. A mi, personalment, em sembla una vergonya que se'ns reclamin unes retallades que fora del nostre país, Catalunya, no es volen acceptar ni una part que seria viatjar en turista.

Per últim m’agradaria remarcar que aquest fet, penso jo, tindrà greus repercussions en les properes eleccions europees i com és obvi això només fa que crear un greu desencís en la població que no es veurà gens motivada a anar a votar perquè se sentiran com si els estiguessin, mai millor dit, robant el vot.

Per a més informació sobre el cas dels eurodiputats podeu visitar aquest enllaç del diari Ara.
Espero que ho gaudiu!

Xavier