#Joambelparlament

Aquest dimecres al Parlament de Catalunya s'anaven a votar els pressupostos de l'Estat. Uns pressupostos que com tothom sap són austers i durs, una cosa ben normal en un moment de crisi profunda com és el que ens trobem. La despesa en sanitat és la mateixa que l'any 2008 i la despesa d'altres departaments també ha hagut de ser reduïda per tal de controlar el dèficit i així procurar que l'Estat pugui sortir d'aquesta crisi amb més força i empenta.

Com molta gent sabrà hi havia convocada una acció/manifestació/trobada ,digui com es vulgui dir, per representar la incomformitat respecte el que s'anava a votar al Parlament.
Fins aquí tot prou normal i acceptable. El que va deixar de ser acceptable per passar a ser reprobable va ser el que es van trobar els treballadors del Parlament i els diputats d'aquest ens.

I què es van trobar?
Es van trobar un atac a la democràcia en tota regla. Grups de gent que volien impedir que realitzessin la feina que el poble català els havia donat, que era representar-lo al Parlament de Catalunya.
Hi ha diputats que van ser escupits, a d'altres els van tirar objectes, pintura, aigua, pedres. Van pintar una creu amb spray a la ex-consellera Montserrat Tura, això de marcar a la gent no era el que feien els nazis? Molts diputats van haver d'entrar al Parc de la Ciutadella en furgones dels Mossos d'esquadra. I alguns altres van haver d'entrar en helicòpter, com va ser el cas de la Presidenta del Parlament i el President de la Generalitat.
Realment van ser uns moments tràgics per a la democràcia catalana. El dia d'ahir va ser un dia en el que a partir d'aquell moment tots els que varem votar als nostres representants al parlament ens hauríem d'indignar amb la gent que va cometre aquest atac a la democràcia.
I admetem, perque s'ha d'admetre, que no són tots els indignats els violents, la majoria seran pacífics i molt bona gent, que en conec. Però s'haurien de preocupar més dels antisistema radicals que es colen entre les seves files i aprofiten qualsevol moment per generar violència.

Malgrat separar aquests radicals, antisistemes, violents i demés gent non-grata provocadora de violència, hem de dir també que dimecres es van cometre una sèrie de delictes molt reprobables a tot el grup.
La societat ha estat massa permissiva permetent acampades il·legals que un cop diuen que es dispersen encara estan allà dient uns que són indignats i dient els altres que no ho són. L'atac al Parlament va ser lamentable i esperem que no torni a passar. Com a ciutadà català i votant a les eleccions al Parlament em vaig sentir dolgut i trist, molt trist.

Si el que aquest grup vol és una democràcia real, que lluitin democràticament. No és pot atacar a la democràcia per imposar-ne una altra, perquè recordem senyors que democràcia només hi ha una i s'ha lluitat molt per aconseguir-la.