Cop de Rock d'aquí poc!

Hola a tothom!
Avui m'agradaria comentar-vos un espectacle que tinc previst anar a veure aquest desembre!

És tracta de "Cop de Rock" al Teatre Victòria!
Un musical amb grans èxits del Rock Català! Els Pets, Lax 'N' Busto, Sau, Sopa de cabra i molts més!

La crítica fins el moment ha estat espectacular!

La història tracta sobre un grup de joves que tenen un grup anomenat "Cop de Rock". En una de les seves actuacions coneixen a un grup de noies i... bé! No desvelarem el final! Que jo també ho voldré veure amb els meus propis ulls!

Hi ha una sèrie considerable de descomptes per a molts col·lectius! Estudiants, Jubilats, TresC, Carnet Jove...
Jo deixeu passar aquesta oportunitat de veure un musical i català!
Us deixo amb aquest video i espero que us agradi i us entrin ganes d'anar-hi!

Xavier

#Nolesvotes però vota

Des d'aquest humil blog i des de la meva opinió m’agradaria que aquest diumenge anèssim a votar i a exercir el nostre dret que ens pertoca i que  reivindiquem com a poble i sobre la nostre disconformitat. Després d’estar 40 anys de dictadura sense poder exercir com a país democràtic, ara que ho som crec que ho hem d’utilitzar i més en un moment de crisi, però sobretot crisi financera que ens ataca a les butxaques i a la forma de viure.

Que hi ha crisi és sabut per tothom, que estem malament i enfadats amb la classe política també. Però per això hi ha solucions, no fa falta que votem al PPSOE, ja que crec que cap dels 2 partits tenen ni la menor idea del que vol el poble, per tant crec que hauríem de fer-ho veure i més veient el resultats de les enquestes que donen una majoria absoluta al Partit Popular, cosa que ens esperen 4 anys de dictadura, ja que cap majoria absoluta pot ser bona i sinó mireu que està passant a Valencia amb el PP o ha passat a Andalusia amb el PSOE.

Per tant diumenge crec que fora bo anar a votar, per evitar aquest bipartidisme i fer veure a la classe política que volem altres coses i estratègies per poder sortir-ne. Ja que la privatització i les retallades no són el millor model per poder sortir i sinó fixem-nos amb Alemanya.

A més en aquest país tenim moltes alternatives d’altres partits que es presenten i sinó sempre hi ha el vot nul que és un vot que no comptabilitza però demostra que has anat a votar, per tant si dubtes entre no anar a votar, votar en blanc o vot nul us recomano que us decanteu pel vot nul i si no ho enteneu aquí teniu el següent vídeo.

Així que diumenge us espero als col·legis electorals. Siusplau exerciu el vostre dret.

Català a l'atac

De vegades penso que vivim en un món de bojos i ara m’explicaré. Com pot ser que en el 2011 una llegua pugui estar maltractada i que es faci aquest seguiment contra ella d’aquesta forma? Catalunya per desgràcia continua sent només una comunitat autònoma per alguns , però per molts altres som un país, un país amb una història i sobretot amb una Llengua pròpia que és el Català.

Com està corrent un post pel Facebook on diu el següent: jo parlo en català, penso en català, escric en català, somnio en català, estimo en català, m'il·lusiono en català, recordo en català, imagino en català, gaudeixo en català, llegeixo en català, ploro en català, m'emociono en català, treballo en català, estudio en català...visc en català! Però això no retreu que no sàpiga castellà entre d’altres idiomes. Em considero una persona catalanoparlant però alhora bilingüe ja que també puc pensar en castellà i parlar-lo sense cap mena de problema i el meu ensenyament ha estat en català.

En canvi ara ha de venir una sentència i dir que hem de canviar tot un model que porta més de 30 anys funcionant i que ha donat bons resultats, ja que crec que no hi ha cap català que no entengui i pugui parlar en castellà si volgués. Per què hem d’arraconar una llengua com el català i donar més força al castellà on cada cop és un idioma on gracies a la immigració i a la globalització està més present en el nostre país? Per què no fem el mateix amb l’anglès?, ja que el nostre anglès fora de les nostres fronteres fa riure i si vols saber-ne mínimament has d’anar a acadèmies privades ja que el nivell de l’escola i dels instituts és insuficient. Per què no pensem una mica més en l’educació i què li convé al nostre sistema i deixem estar les diferencies del idioma?

Amb totes aquestes històries el que fa és crear cada cop més un moviment d’indignació i d’independentisme ja que cada cop ens sentim més maltractats i menys estimats.

Per què l’educació ha d’anar lligada als partits politics i que cada 4 anys facin canvis inútils i 1000 reformes que no serviran de re? Per què no hi ha un consens i ens preguntem què s’ha de millorar? L’educació és el futur i crec que aquest futur és molt negre.

Com dirien obrint pas tot un futur per començar... però ara per ara aquest futur és molt negre.

"Jo no acato"

Me río en su cara.

Y lo hago con ganas.

En mi casa, como en muchas de las famílias de Catalunya, la lengua materna es el castellano. Sea debido a que nuestros abuelos o padres son los inmigrantes de los 40 y 60 del sur de la península, o sea por lo que sea, la cuestión es que, al igual que yo, muchos niños y niñas no hablarían catalá si no fuera por la escuela.

No hablo de entenderlo; no es tan complicado, es una lengua latina, cualquier hispanohablante lo puede entender si lleva unos años aquí, aunque no haga NADA DE NADA por aprender la lengua; como es el caso de mis abuelas.

Hablar.Comprender. Vivir. Vivir una lengua, un espíritu, "a way of life".

Parecen conceptos abstractos que no acercan en absoluto a nuestra percepción o realidad; pero no son ninguna mentira.

Me acuerdo cuando pasé de mi escuela de la ciudad, a la del pueblo, en primaria: en el pueblo todas las materias eran en catalán, mientras que en el colegio concertado de la ciudad no. Recuerdo que me reí un montón cuando se lo expliqué a mi madre. Era genial. Algo nuevo. Un aliciente que me permitió verle algo positivo al cambio. La realidad del recreo era muy distinta, sin embargo.

Algunos estáis tentados a preguntarme: ¿porqué enseñan en català si la gente habla en castellano? Respuesta: ¿Conocéis una manera mejor de regularizar su uso? ¿Creéis que es cuestión de dos décadas? ¿Creéis que los dos idiomas están en igualdad de condiciones?

Os pido, por favor, que si no conocéis la realidad de la lengua, os abstengáis de hablar. Es muy tentador, lo sé, hablar de lo ajeno, pero tenemos suficientes problemas económicos como para que encima, nos lo pongáis más difícil.

Se trata de normalizar una lengua que lleva 300 años de persecuciones y vejaciones del reino de al lado. De una lengua que QUEREMOS normalizar. No nos atrasa, nos enriquece y la escuela es el mejor lugar para aprenderla, utilizarla y hacerla tuya. El castellano es muy útil, nadie lo niega, acaso no lo son el inglés y francés? ¿Cuanta gente en este vuestro "reino" no habla ninguna de esas lenguas? Y lo que es más: ¿Cuanta gente habla BIEN el castellano? Aquí el que sabe catalán habla igual de bien el castellano. De eso no os quepa duda. ¿Qué les ha pasado a Euskadi y Valencia? En euskadi un triste 25% de la población habla o entiende Euskera y en Valencia no llega al 9%. No vamos a acabar como en otras partes, todos hablando castellanito y riendo los chistes a los fachas absolutistas.

Lo que me fascina es como todo el sistema legislativo y judicial se moviliza para consentir a UNOS padres obtusos que no toleran que su hijo/a sea educado en català.

A raíz de estos, salió el partido 'Ciutadans per Cataluña', que teóricamente defienden el biligüismo, pero a la práctica se ensañan con el català como el guapo de clase se ensaña con el friki feo o el gordo. ¿Damos la opción a una educación en castellano para que la gente vaya a la opción fácil? ¿Hacemos la mitad de las clases en castellano para poder meter al català en el fondo del pozo y que no vuelva a salir para que los del TJ y esos malditos padres se queden tranquilos?

Estamos en un país con historia pròpia; gran parte compartida con España y gran parte no. Si no os gusta, ahí teneis el resto del reino, que es muy basto.

Parece que no se me da muy bien eso de la objetividad periodística, lástima.

Pd:Me alegro de haber dejado a mi familia a tan temprana edad; gracias a eso perfeccioné mi uso de la lengua, y aunque fueron sólo tres años los viví allí, siempre digo que soy de Girona.

Em sorprèn que fins avui, no he sapigut mai perquè.

"No hi ha cap refrany que menteixi"...

La manca d'inspiració en vacances sembla afectar-nos a tots en algun moment! Però avui me decidit a aprofitar-me de la nostra llengua catalana i deixar una selecció de refranys o dites de la nostra terra amb una breu explicació del possible origen, tot i que en molts casos sigui fàcilment deduïble i poder jo m'equivoqui, no obstant, faré el que podré!   

A casa del paleta mai la feina no està feta.

A casa del paleta, cent goteres a la teulada.  

Un clar exemple de que quan una persona es dedica a un ofici, en general treballarà més fora de casa, cobrant, que a casa sense cobrar.

• A dies llargs, llargs treballs.
• A la dona i la cabra, corda llarga.
• A pagès endarrerit, cap anyada no li és bona.
• Aigua vaig esperar i tard vaig sembrar; sap Déu què colliré!  
• Al mal segador la palla li fa destorb.

Exemples de frases més típiques d'escoltar a la pagesia que no pas a la gent de ciutat. Totes fan referència a la feina i a la vida de pagès. En la segona podem veure un clar exemple del masclisme, llibertat però no tota, que s'ha de treballar.

A l’abril, aigües mil.

Abril plovent, maig rient.  

Abril plujós i maig ventós fan l'any ric i profitós.

Uns quants exemples de com a l'abril sempre se la considerat un més de pluges.

A reunions parlen primer els necis i els innocents; els darrers, els prudents.

Abans d’ensenyar, aprèn.

Abans de burlar-te d’algú, mira bé com ets tu.

Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí.

Abans de parlar, pensar.

Abans que coneguis, no lloïs ni vituperis.

Al bo buscaràs i del dolent te n'allunyaràs.

Al bon entenedor, amb poques paraules n'hi ha prou.

Allò que es veu, s’aprèn.

Allò que està ben après, mai es perd.

A paraules de neci, orelles sordes.

Tots exemples de que de vegades més callar i pensar. Simples dites que de vegades ens recorden que més val fer servil el cervell que per això el tenim. O bé que hem de controlar una mica més la nostra boca abans de decidir què dir.

I per un dia ja n'hi ha prou! Properament una mica de Barcelona pels vostres ulls!

Xavier

Portar uniforme escolar

Fa no gaires díes vaig assabentar-me de la notícia que un col·legi públic de l'Hospitalet introduïrà l'uniforme escolar per als seus alumnes, que el poden vestir de manera voluntària.

És un concepte que ja fa anys que es porta a debat, en el qual molts pares i mares i professors hi estàn a favor.

En aquest col·legi de primària en concret, la qüestió es va votar en una reunió de l'Ampa amb un resultat del 90% dels pares i mares a favor de la reforma.

El principal objectiu de la reforma, en engloba altres mesures com la impartició de classes troncals en anglés, segons va dir el director de l'escola en una entrevista televisiva a BTV, es llimar les diferències entre els nens i nenes i fomentar la igualtat, unificar-los, millorar l'autoestima de l'alumnat (la majoria son immigrants) i atorgar un element perquè a aquets els sigui més senzill sentir que pertànyen a algun lloc.

Molts dels detractors d'aquest tipus de mesura al·leguen que l'uniforme fa menguar l'individualitat del alumnes a més a més de les connotacions polítiques que sol tenir aquesta costum.

Si hi ha una cosa certa és que l'Administració no pot i no té potestat per decidir si un col·legi/institut ha de fer portar l'uniforme o no. Pot donar carta blanca, però està en mans dels pares i mares, tutors i educadors i també dels alumnes decidir si és una mesura positiva o buida. Aquest és el cas de la Generalitat Valenciana i la Comunitat de Madrid. És gràcies a aquestes iniciatives unilaterals que responen a les ambicions d'uns pocs, el que fa que una gran part de la població interessada hi estigui en contra, de forma reaccionària i que sovint titllen de mesures retrògrades i amb interessos polítics. L'element sexista de l'uniforme femení també està a l'epicentre del debat, però en això sí que podem demostrar que no estem al segle passat.

Crec que a moltes persones els cal desvincular l'uniforme amb posicionaments polítics (encara que costa força) i llegir-ne les lectures positives: atorga un caliu de respecte i formalitat a l'educació i la cultura, nivella les cultures i les posicions socials fent mengüin les diferències, uneix i agermana l'alumnat, els dóna un sentiment de pertinença i orgull i per a moltes famílies suposa una manera pràctica i económica de vestir els seus fills cada dia per anar a escola.

No us sembla tot això molt més essencial que les connotaciones polítiques o la individualitat dels nens? Creieu que l'uniforme inhibeix la seva individualitat de manera tan drástica que ha de passar per sobre tots els altres ventatges? Trobo que els nens i adolecents tenen prous eines al seu avast per fomentar aquest aspecte i en canvi fa molta i molta falta disciplina, respecte i formalitat a l'educació. Només cal mirar-nos com estem avui dia a les aules.

Canvi?

Em sap greu però avui no puc parlar d’esports desprès de tot el que ha passat aquesta setmana i el que passarà ens els propers mesos o anys.

Esta clar que Espanya s’ha convertit en una marea blava al poder del PP on gràcies a les alcaldies i presidències autonòmiques gestionaran 31.000 milions en impostos. Tal i com va succeir al novembre hi haurà una altre marea blava de CiU a tota Catalunya. Ara aquí es on em faig la pregunta. Realment les dretes son el canvi que necessita Espanya i Catalunya per tirar endavant? En serio que les retallades i deixar de fer politiques socials és el que ens interessa?

Quin panorama ens espera? Desprès d’aquestes eleccions el PP s’ha convertit amb un nen petit que sap que tindrà molt bons regals de Reis perquè els ha vist i saps que estan allà i està esperant amb candaletes perquè arribi i per això vol avançar la data de les eleccions generals previstes pel març del 2012. En canvi el PSOE vol allargar el màxim per poder rentar la cara al partit i millorar la nova figura del pròxim candidat a enfrontar-se amb Mariano Rajoy.

Segurament el PSOE tindrà molta feina a fer i poc temps, ja que gràcies a la seva reforma laboral i a l’atur que hi ha la gent està molt indignada i enfadada, sinó només cal veure com llocs on tota la vida han estat del PSOE com Andalusia o Extramadura han desaparegut a mans del PP.

Probablement el mal estar general, la poca connexió que té el govern amb les persones i un discurs d’esquerres que sempre costa més de defensar que el discurs populista de les dretes ens espera un panorma força fotut per la gent d’esquerres.

Ara bé sempre es diu que és pot aprendre de la derrota aquí es on esta el problema d’aquest politics que enlloc de assumir el “mea culpa” i veure que la gran majoria dels votants d’esquerres estan decepcionats i INDIGNATS, culpen a la crisi dels mals resultats. Llavors crec que forà bo que algun polític és passes per la puerta del sol o per plaça Catalunya i mires el manifest perquè veuria que totes les propostes són molt coherents i lògiques per un país del segle XXI.

A Catalunya el panorama no és força millorable que a la resta d’Espanya ja que el PSC on té una gran crisis d’identitat segurament la més gran dels últims temps, ja que continua sent el gos falder del PSOE però alhora hi ha una part del partit que li agradaria desvincular-se i formar un partit sense dependre de la seu de Madrid. A causa d’això i de algunes politiques mal fetes ha perdut 2 ciutats on portava 32 anys governant, com es Girona i Barcelona a favor de CIU que continua pujant i sembla que ara mateix esta sobre una onada de felicitat i bonança a costa d’uns votants desencantats amb l’esquerra catalana.

Finalment trobo estrepitós el que està passant amb ERC, crec que ara mateix es un vaixell sense rumb ni lideratge i això els votants ho perceben ja que no creuen amb aquest partit. Sort que finalment Joan Puigcercos i la seva cúpula han dimitit i a partir de setembre hi haurà les eleccions. Crec que Esquerra el que hauria de fer es mirar una mica els nostres veïns del país basc i amb Bildu i potser aprendrien quelcom. I és podrien aplicar el lema, units fem força, perquè ja està bé tants partits d'esquerres i disgregats.

A més a més a Catalunya suma un nou factor i es la por a la immigració ja que el partit de Jossep Anglada PxC ha pujat com l’espuma gràcies al seu discurs racista i amb el lema “primer els de casa”. Que són discursos on crea inseguretat i odi a parts iguals i gràcies aquest discurs ha tingut regidors a Hospitalet, Santa coloma, Mataro, Vic i altres ciutats.

Per últim m’agradaria afegir per la gent que no s’ho hagi mirat, és una sèrie de propostes de Democràcia Real JA. La veritat val la pena fer una lectura.

Tot seguit, les expliquem de manera esquemàtica:

Eliminació dels privilegis de la classe política:

Controlar l'absentisme parlamentari

Supressió de privilegis fiscals i equiparació amb el salari mitjà

Eliminació de la immunitat legal

Publicació obligatòria del patrimoni

Reducció dels càrrecs designats a dit

Lluita contra l'atur:

Repartiment de tasques per fomentar reduccions de jornada i conciliació laboral

Jubilació als 65 anys

Bonificacions per a empreses amb menys del 10% de treballadors temporals

Garanties laborals

Restabliment dels subsidi de 426 euros als aturats de llarga durada

Dret a l'habitatge:

Expropiació pública dels pisos que no s'han venut i traspàs al mercat de lloguer protegit

Ajudes al lloguer per a joves i persones amb pocs recursos

Dació com a pagament suficient per cancel·lar la hipoteca

Serveis públics:

Control independent de pressupostos i despeses

Contractació de personal sanitari per reduir les llistes d'espera

Contractació de professors per garantir una ràtio adequada d'alumne per aula

Reducció de costos a les matrícules universitàries

Finançament públic de la recerca per garantir-ne la independència

Transport públic econòmic, ecològic i de qualitat

Aplicació de la llei de dependència

Control dels bancs:

Prohibició de qualsevol rescat a entitats bancàries

Augment dels impostos del sector en funció de la despesa social provocada per la crisi

Devolució de tot el capital públic aportat

Prohibició d'invertir en paradisos fiscals

Regulació de sancions a la mala praxi i als moviments especulatius

Fiscalitat:

Reducció de la despesa militar

Augment del tipus impositiu a les grans fortunes

Eliminació de les SICAV

Recuperació de l'impost sobre el patrimoni

Control real i efectiu del frau fiscal

Promoció internacional de la taxa Tobin sobre les transaccions financeres

Llibertats ciutadanes:

Abolició de la llei Sinde i protecció de la llibertat a internet

Referèndums obligatoris per les qüestions de gran importància o que arribin de la UE

Modificació de la llei electoral per garantir un sistema autènticament representatiu i proporcional

Independència del poder judicial

Democràcia interna als partits

Espanyolada de los 70'

Después de dos entradas introductorias, ha llegado el momento de hablar de lo que realmente me ha llevado a unirme a este proyecto. La realidad.

Mientras en Barcelona votamos en un referéndum no vinculante sobre la posible independencia de Catalunya, la realidad del país no cambia. Tenemos el mismo pacto fiscal nimio que hace 30 años; tenemos al mismo Jefe del Ejecutivo y candidato de la oposición en sus estúpidas y estériles disputas de patio de colegio; tenemos la misma economía débil y dependiente de inversiones extranjeras que hace peligrar su continuidad, y nos acerca a un rescate de UE, lo que provocaría una crisis mundial en sí misma.

No me puedo explanar a explicar el porqué de esta última afirmación, pero no es sólo una percepción personal.

Aquí en Barcelona, desde hace 3 meses, y gracias a la plataforma “Barcelona Decideix!”, los mayores de 16 años e inmigrantes residentes en la ciudad, podemos votar a favor o en contra de la independencia de Catalunya respecto al estado Español. Esto en sí ya es una contradicción, convocar una votación a referéndum con 3 meses de antelación, pero no se pretende demostrar qué porcentaje de población está a favor de la independencia. Se quiere manifestar el deseo del cumplimiento de un derecho fundamental de las naciones, que es el de la AUTODETERMINACIÓN, recogido en La Carta de Las Naciones Unidas (art. 73), y en la Asamblea General de la ONU como tal.

Lo único que pretenden estas consultas no vinculantes es que la clase política no pueda mirar hacia otro lado cuando hablamos de derechos fundamentales: Que los políticos catalanes dirijan sus políticas a facilitar la inversión extranjera, fomentar la inversión nacional, consolidar una educación eficaz y efectiva dirigida a formar profesionales competitivos en una Europa cada vez más alejada de nosotros, dentro del mundo globalizado.

En pocas palabras,facilitar el camino hacia una independencia de España fructífera, ventajosa y plena.