Una mica de polèmica.

Avui m'agradaria recuperar aquesta carta al lector que vaig trobar a "La Vanguardia" enviada per la Laura Cuscó.

Aquesta noia ens explica com ha estat la seva carrera acadèmica. Ens comenta com recorda la seva escola i el seu institut com un exemple d'integració i de manteniment de la llengua catalana sense importar la procedència dels alumnes.

Casualment aquesta noia estudia a la mateixa universitat que hom, la Universitat Pompeu Fabra. I ens comenta, com podria comentar jo mateix, com a diferència de tots els altres centres pels quals ha passat, es canvia l'idioma de tota una assignatura per només una persona extrangera.

I ella parla del cas dels estudiants Erasmus, jo no només parlo dels estudiants Erasmus sinó d'altres persones no catalanoparlants que venen de fora Catalunya.

Personalment em sembla genial que la Universitat Pública catalana atraigui gent de tot el món, no obstant això trobo que aquesta gent que ve a estudiar al nostre país ha de comprendre que algunes, no la majoria, de les assignatures que s'imparteixen es fan en l'idioma del país, que és el català.

Per tant, resumint!
Cadascú es lliure d'escollir què i on vol estudiar. I hauria de poder veure els Plans Docents de les assignatures abans de matricular-se per veure si pot assolir l'idioma amb que serà impartida.

I per últim... Això dels canvis d'idioma amb facilitat pels Erasmus em sembla una política de les universitats per atraure els universitaris extrangers europeus i americans. Que està molt bé això de la internacionalització... Però també cal pensar en els d'aquí, o no?

Català a l'atac

De vegades penso que vivim en un món de bojos i ara m’explicaré. Com pot ser que en el 2011 una llegua pugui estar maltractada i que es faci aquest seguiment contra ella d’aquesta forma? Catalunya per desgràcia continua sent només una comunitat autònoma per alguns , però per molts altres som un país, un país amb una història i sobretot amb una Llengua pròpia que és el Català.

Com està corrent un post pel Facebook on diu el següent: jo parlo en català, penso en català, escric en català, somnio en català, estimo en català, m'il·lusiono en català, recordo en català, imagino en català, gaudeixo en català, llegeixo en català, ploro en català, m'emociono en català, treballo en català, estudio en català...visc en català! Però això no retreu que no sàpiga castellà entre d’altres idiomes. Em considero una persona catalanoparlant però alhora bilingüe ja que també puc pensar en castellà i parlar-lo sense cap mena de problema i el meu ensenyament ha estat en català.

En canvi ara ha de venir una sentència i dir que hem de canviar tot un model que porta més de 30 anys funcionant i que ha donat bons resultats, ja que crec que no hi ha cap català que no entengui i pugui parlar en castellà si volgués. Per què hem d’arraconar una llengua com el català i donar més força al castellà on cada cop és un idioma on gracies a la immigració i a la globalització està més present en el nostre país? Per què no fem el mateix amb l’anglès?, ja que el nostre anglès fora de les nostres fronteres fa riure i si vols saber-ne mínimament has d’anar a acadèmies privades ja que el nivell de l’escola i dels instituts és insuficient. Per què no pensem una mica més en l’educació i què li convé al nostre sistema i deixem estar les diferencies del idioma?

Amb totes aquestes històries el que fa és crear cada cop més un moviment d’indignació i d’independentisme ja que cada cop ens sentim més maltractats i menys estimats.

Per què l’educació ha d’anar lligada als partits politics i que cada 4 anys facin canvis inútils i 1000 reformes que no serviran de re? Per què no hi ha un consens i ens preguntem què s’ha de millorar? L’educació és el futur i crec que aquest futur és molt negre.

Com dirien obrint pas tot un futur per començar... però ara per ara aquest futur és molt negre.

"Jo no acato"

Me río en su cara.

Y lo hago con ganas.

En mi casa, como en muchas de las famílias de Catalunya, la lengua materna es el castellano. Sea debido a que nuestros abuelos o padres son los inmigrantes de los 40 y 60 del sur de la península, o sea por lo que sea, la cuestión es que, al igual que yo, muchos niños y niñas no hablarían catalá si no fuera por la escuela.

No hablo de entenderlo; no es tan complicado, es una lengua latina, cualquier hispanohablante lo puede entender si lleva unos años aquí, aunque no haga NADA DE NADA por aprender la lengua; como es el caso de mis abuelas.

Hablar.Comprender. Vivir. Vivir una lengua, un espíritu, "a way of life".

Parecen conceptos abstractos que no acercan en absoluto a nuestra percepción o realidad; pero no son ninguna mentira.

Me acuerdo cuando pasé de mi escuela de la ciudad, a la del pueblo, en primaria: en el pueblo todas las materias eran en catalán, mientras que en el colegio concertado de la ciudad no. Recuerdo que me reí un montón cuando se lo expliqué a mi madre. Era genial. Algo nuevo. Un aliciente que me permitió verle algo positivo al cambio. La realidad del recreo era muy distinta, sin embargo.

Algunos estáis tentados a preguntarme: ¿porqué enseñan en català si la gente habla en castellano? Respuesta: ¿Conocéis una manera mejor de regularizar su uso? ¿Creéis que es cuestión de dos décadas? ¿Creéis que los dos idiomas están en igualdad de condiciones?

Os pido, por favor, que si no conocéis la realidad de la lengua, os abstengáis de hablar. Es muy tentador, lo sé, hablar de lo ajeno, pero tenemos suficientes problemas económicos como para que encima, nos lo pongáis más difícil.

Se trata de normalizar una lengua que lleva 300 años de persecuciones y vejaciones del reino de al lado. De una lengua que QUEREMOS normalizar. No nos atrasa, nos enriquece y la escuela es el mejor lugar para aprenderla, utilizarla y hacerla tuya. El castellano es muy útil, nadie lo niega, acaso no lo son el inglés y francés? ¿Cuanta gente en este vuestro "reino" no habla ninguna de esas lenguas? Y lo que es más: ¿Cuanta gente habla BIEN el castellano? Aquí el que sabe catalán habla igual de bien el castellano. De eso no os quepa duda. ¿Qué les ha pasado a Euskadi y Valencia? En euskadi un triste 25% de la población habla o entiende Euskera y en Valencia no llega al 9%. No vamos a acabar como en otras partes, todos hablando castellanito y riendo los chistes a los fachas absolutistas.

Lo que me fascina es como todo el sistema legislativo y judicial se moviliza para consentir a UNOS padres obtusos que no toleran que su hijo/a sea educado en català.

A raíz de estos, salió el partido 'Ciutadans per Cataluña', que teóricamente defienden el biligüismo, pero a la práctica se ensañan con el català como el guapo de clase se ensaña con el friki feo o el gordo. ¿Damos la opción a una educación en castellano para que la gente vaya a la opción fácil? ¿Hacemos la mitad de las clases en castellano para poder meter al català en el fondo del pozo y que no vuelva a salir para que los del TJ y esos malditos padres se queden tranquilos?

Estamos en un país con historia pròpia; gran parte compartida con España y gran parte no. Si no os gusta, ahí teneis el resto del reino, que es muy basto.

Parece que no se me da muy bien eso de la objetividad periodística, lástima.

Pd:Me alegro de haber dejado a mi familia a tan temprana edad; gracias a eso perfeccioné mi uso de la lengua, y aunque fueron sólo tres años los viví allí, siempre digo que soy de Girona.

Em sorprèn que fins avui, no he sapigut mai perquè.