Genètica? What is this?

Que és la Genètica? Perquè cada cop es parla més sobre genètica, quin funció té la genètica? Aquestes són algunes de les preguntes que m’agradaria explicar-vos avui. Des de el món de les ciències moltes vegades pensem que tothom coneix el nostre argot i donem per assegurat moltes coses i en veritat no és així.

Per començar la genètica és una de les moltes branques de la ciència que estudia els gens, fins aquí molt bé, però que són els gens us preguntareu? Doncs seria com el nostre codi de barres, on tenim tota la nostre informació sobre el que som. Un exemple si ara agaféssim qualsevol cèl·lula (menys glòbuls vermells que no tenen nucli) i entréssim en el seu nucli veuríem el nostre material genètic, els cromosomes, què si tot va bé en tenim 46 cromosomes o 23 parells de cromosomes, on 22 parells són homòlegs i autosòmics i després tenim el parell sexual, on les dones son XX i el homes XY. i aquesta informació la poguéssim trasplantar a un embrió i canviar el seu nucli per el nostre podríem arribar a tenir un clon quasi completament igual a nosaltres. Ja que el material genètic és únic igual que les nostres empremtes digitals.

A partir d’aquí hi ha infinitats de projectes i investigacions. Actualment s’està utilitzant molt alhora de detectar problemes i malalties, ja que cada cop s’està comprovant que la majoria de trastorns, des de Síndrome de Down, obesitat, alcoholisme, diabetis, alzeimer, problemes de cor tenen una component genètica.

Un altre ús és per la detecció d’individus, des de proves forenses o casos de paternitat que el que es busquen son marcadors genètics.

Altres usos poden ser l’estudi dels nostres avantpassats i així poder establir correlacions i fer un gran arbre de la vida.

Com a curiositats per desxifrar el primer codi genètic van estar més de 10 anys i ara en canvi ara per 100$ i en 1h ja el tenim perquè veieu tots els canvis que s’estan produint. A més si agaféssim l’estructura dels gens i els poséssim tots ben rectes tindríem una longitud d’uns 2m d’allargada o sigui imagineu-vos la magnitud d’informació i la compactació que tenim en els nostres nuclis.

Un altre curiositat un pel més frikis, pels qui pensin que una mutació pot produir canvis com X-men està molt equivocat ja que un 90% o més de les mutacions solen ser defectuoses i d’aquest 10% la majoria de mutacions no ens provoquen cap canvi. Per tant d’aquí a que puguem volar, regenerar-nos o ser de color blau pot passar molts milions d’anys.

Ciència i comunicació

Com a futur biòleg i investigador el meu post d’avui va sobre la divulgació científica, ja que crec que cada cop ens hem donat compte que si volem que la gent sàpiga que fem i en que treballem hem de saber transmetre aquesta informació.

Antigament només les classes aristocràtiques eren les úniques que tenien debats sobre ciència, on antigament és reunien en les acadèmies de ciències, feien debats i presentaven els nous descobriments. Tot en una societat molt tancada. Ara cada cop més, gracies a la globalització això està canviant, on els científics i la ciència hem vist que ens hem d’obrir a la gent normal i explicar el que fem.

Per tant vull agrair la tasca d’aquelles institucions i persones que fan que cada cop més entengui i sàpiga de ciència. Començant pels museus, on aquí a Barcelona tenim els següents:

Museu de ciències naturals de Barcelona: Actualment es troba al fòrum (Museu Blau) i l’han reformat, ja que antigament es trobava en el parc de la ciutadella en un dels edificis més bonics del parc, junt amb el jardí botànic i el museu de geologia on es van unificar els 3 en el 2008 i es va establir també una relació estable de treball amb l'Institut Botànic, en l'àrea de programes públics i administració. El contingut del museu podeu trobar tota classe d’animals dissecats entre d’altres coses.

Jardí botànic: Es troba a Montjuic des del 2000, és una institució municipal al servei de la societat que preserva col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món. Entre els seus objectius principals destaca la conservació i documentació del patrimoni natural de Catalunya. A la vegada, el Jardí actua com a element difusor de la cultura botànica i naturalista i promou el coneixement a través d'activitats adaptades a tota mena de col·lectius, des d'aficionats fins a professionals en general, així com a les escoles. Mitjançant aquesta difusió, promou la sensibilització del ciutadà vers el coneixement i el respecte a la natura.

Des del punt de vista científic, el Jardí rep el suport de l'Institut Botànic de Barcelona, un centre de recerca mixt (Ajuntament de Barcelona i CSIC) dedicat a la investigació botànica. Aquest centre, de prestigi consolidat, té una important biblioteca i un dels herbaris més grans de Catalunya.

Coscocaixa: Obert des del 2004 i manté les instal·lacions i obres del antic museu de ciències, a més de les antigues exposicions, com el pèndol, es va modernitzar i van crear una reproducció exacta d’un tros de mes de 1000m2 de bosc inundat de la selva amazònica de Brasil. Incloent la seva pluja tropical. La veritat que és un museu on els nens poden tocar i gaudir de la ciència i els seus descobriments.

A part del museus i exposicions que es poden visitar, cada cop la ciència també es mou en altres àmbits com l’escrit, com per exemple la revista Muy interesante o els blogs de ciències que fan al diari ara.

Una altre forma de divulgació és la televisió i tan aquí a Catalunya amb el Dani Jiménez, que se’l va poder veure amb l’Albert Om quan feia el club, com ara durant els estius que ha sortit al programa de la partida entre d’altres programes, a més d’escriure diferents llibres com el de ciència per un euro on ha fet una gran feina de divulgació científica i on ara té una empresa que es dedica a divulgar la ciència per diferents àmbits. (http://www.experimentalia.es/)

També en àmbit estatal en el programa del Hormiguero on abans sortia Flipi i ara “el hombre de negro” realitzen cada dia experiments per entretenir a la gent, encara que al cap i a la fi hi ha un rerefons que serveix perquè la ciència cada cop sigui més propera. A part que van treure un joc de taula pels més petits.

A més a més pels seguidors dels twitter m’agradaria posar persones i blogs relacionats amb la ciència per si algú els vol seguir, jo els recomano 100%

Bcnmuseuciencies : @museuciencies

CSIC (consell superior investigacions científiques): @CSIC

Enrique Coperías (Subdirector de la revista Muy Interesante): @TapasDeCiencia.

Revista Muy interesante : @muyinteresante

ARA Ciència (http://ciencia.ara.cat) : @ARAciencia

Biocat, és l’entitat que coordina i promou la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques innovadores a Catalunya. (http://www.biocat.cat) : @biocat_cat Biocat

Per últim per qui vulgui saber com es treballar, el dissabte 1 d’octubre hi haurà jornades de portes obertes del parc de recerca biomèdica (carrer dr aiguader, 88) de 10h a 20h.

Portar uniforme escolar

Fa no gaires díes vaig assabentar-me de la notícia que un col·legi públic de l'Hospitalet introduïrà l'uniforme escolar per als seus alumnes, que el poden vestir de manera voluntària.

És un concepte que ja fa anys que es porta a debat, en el qual molts pares i mares i professors hi estàn a favor.

En aquest col·legi de primària en concret, la qüestió es va votar en una reunió de l'Ampa amb un resultat del 90% dels pares i mares a favor de la reforma.

El principal objectiu de la reforma, en engloba altres mesures com la impartició de classes troncals en anglés, segons va dir el director de l'escola en una entrevista televisiva a BTV, es llimar les diferències entre els nens i nenes i fomentar la igualtat, unificar-los, millorar l'autoestima de l'alumnat (la majoria son immigrants) i atorgar un element perquè a aquets els sigui més senzill sentir que pertànyen a algun lloc.

Molts dels detractors d'aquest tipus de mesura al·leguen que l'uniforme fa menguar l'individualitat del alumnes a més a més de les connotacions polítiques que sol tenir aquesta costum.

Si hi ha una cosa certa és que l'Administració no pot i no té potestat per decidir si un col·legi/institut ha de fer portar l'uniforme o no. Pot donar carta blanca, però està en mans dels pares i mares, tutors i educadors i també dels alumnes decidir si és una mesura positiva o buida. Aquest és el cas de la Generalitat Valenciana i la Comunitat de Madrid. És gràcies a aquestes iniciatives unilaterals que responen a les ambicions d'uns pocs, el que fa que una gran part de la població interessada hi estigui en contra, de forma reaccionària i que sovint titllen de mesures retrògrades i amb interessos polítics. L'element sexista de l'uniforme femení també està a l'epicentre del debat, però en això sí que podem demostrar que no estem al segle passat.

Crec que a moltes persones els cal desvincular l'uniforme amb posicionaments polítics (encara que costa força) i llegir-ne les lectures positives: atorga un caliu de respecte i formalitat a l'educació i la cultura, nivella les cultures i les posicions socials fent mengüin les diferències, uneix i agermana l'alumnat, els dóna un sentiment de pertinença i orgull i per a moltes famílies suposa una manera pràctica i económica de vestir els seus fills cada dia per anar a escola.

No us sembla tot això molt més essencial que les connotaciones polítiques o la individualitat dels nens? Creieu que l'uniforme inhibeix la seva individualitat de manera tan drástica que ha de passar per sobre tots els altres ventatges? Trobo que els nens i adolecents tenen prous eines al seu avast per fomentar aquest aspecte i en canvi fa molta i molta falta disciplina, respecte i formalitat a l'educació. Només cal mirar-nos com estem avui dia a les aules.

¡Papá, quiero ser universitario!

Aquest dimecres dia 30 de març va ser convocada una manifestació en defensa de l’ensenyament públic entre d’altres coses.

Llegint el manifest, ens comuniquen que es fan una sèrie de demandes: la no discriminació dels cicles formatius, l’augment dels pressupostos d’ensenyament, la supressió de la selectivitat amb l’augment de places universitaries (250.000) i la creació d’un subsidi indefinit de 1100€ pels joves aturats.

Bé, anem per pams doncs perquè aquí tenim coses a dir per varies bandes.

Primer de tot, siguem sincers. Donarem la raó en quant a que ara per ara els cicles formatius es troben en certa manera desprestigiats ja que molta gent relaciona cicle formatiu amb una persona que per falta de nota no ha pogut entrar a la universitat quan això no és sempre cert. I per l’altra banda el tema dels pressupostos, sempre falten diners, però s’ha de ser conseqüent també en el moment econòmic en el que estem i ara per ara no es poden fer miracles amb l’economia tal i com estan les coses.

Seguidament, tractem el tema de la selectivitat i les notes de tall junt amb el tema de les places universitàries. Queixar-se de que les notes de tall són altes ho trobaria lògic sempre i quan fos realment per la manca de places universitàries, però siguem realistes, tot es basa en l’oferta i en la demanda. La gent que vol estudiar una cosa concreta a una universitat pública concreta sap que ha de treure una nota superior i vet aquí l’esperit de superació que desperta en nosaltres el fet de lluitar per una cosa que desitgem.

Si ara eliminéssim les notes de tall, en què es convertiria la Universitat? Deixaria de tenir sentit l’ens en si mateix perquè tothom tindria les mateixes possibilitats d’accedir-hi. I amb això vull dir que tots hem de tenir el dret de poder accedir però també ens ho hem de guanyar, si vols entrar hauràs d’estudiar, ni més ni menys.

En quant a l’increment de 250.000 places universitàries públiques... millor ni comentar-ho! Què és això? Ja tindríem més places que alumnes que volen estudiar un grau i al final estaríem tots amb un títol que acabaria deixant de tenir valor algun.

Per últim i ja per acabar, es demana també un subsidi d’atur, atenció amb la paraula, indefinit de, atenció amb la xifra, 1100€, quantitat que ja agradaria cobrar mensualment a molta gent que no és jove precisament. Trobo que fer aquestes demandes tant a la babalà demostrà la poca maduresa politicoeconomica d’aquest grup i que si de veritat creuen que totes aquestes mesures es poden dur a terme sense provocar un gran desequilibri en molts altres aspectes haurien de demostrar-ho i tots podríem dir: som-hi doncs, teníeu raó.

Xavier