La comunitat

Avui us vull parlar d’aquest entramat tant peculiar com són les comunitats de veïns, perquè suposo que tothom que visqui en un bloc de pisos més o menys extens tindrà uns quants veïns estranys. En el meu bloc té 5 pisos i 5 portes per escala per tant amb una multiplicació ràpida obtenim que som 25 pisos a viure tots juntets.

L’altre dia sense anar més lluny mirava “lo que se avecina” i la veritat que hi ha una part de raó en la sèrie, jo suposo que és aquest afany que volem tenir per saber les coses dels demes.

Per dir-vos que un cop van entrar els bombers al pis del 5è 1ra perquè una veïna pensava que li havia passat algú perquè no contestava a casa i el mòbil el tenia apagat. I resulta que el noi que viu sol s’havia anat a passar el cap de setmana a Figueres amb els amics i feia 1 setmana que s’havia canviat el mòbil. En fi d’anècdotes d’aquestes el meu pis hi ha força però el que trobo últimament que s’està posant de moda és l’intercanviï de notes anònimes al ascensor. Tu entres tant tranquil·lament i de sobte veus enganxat al ascensor una nota, que normalment no va firmada i dirigida algú en concret. Com per exemple “Por favor si alguien se va el fin de semana que no se deje conectada el despertador porque los demás vecinos queremos dormir”. Creieu que si en prou feines sento el meu despertador sentiré el del veí? Tinc la sensació que la gent s’avorreix i molt.

També m’agradaria sobretot saludar a tots els veïns que no tenen el costum de saludar i quan et veuen i estan esperant l’ascensor es posen nerviosos perquè volen pujar sols com si els altres tinguéssim la peste o no ens dutxéssim ni en una setmana.

Conservar

Moltes vegades m'he preguntat coses que es poden respondre amb certa lógica, però que pràcticament, no en tenen: perquè Fèlix Millet està al carrer? Perquè la impunitat amb què som atacats els catalans per alguns sectors de l'Estat Espanyol? Perquè Francisco Camps es declarat "no-culpable" d'un suposat cas de soborn si canta com una cloïssa que el jurat també ha estat sobornat pel propi imputat? Perquè mentre passa tot aixó -i moltes més coses- Garzón està immers en un procés judicial per les escoltes que va aprovar per el cas de Camps? Què passa, ens hem tornat tot bojos o què?
Enlloc de contestar aquestes preguntes, i no treure'n l'entrellat, ni un aclariment lógic, ni per fer-me mala sang, l'únic que puc pensar és: fachas, fachas everywhere. És curt, cínic i poc concís. Perfecte.
Aquest país està fet així. Ells el van fer així, aquest país els pertany. Si marxem, si marxen, si ens quedem, si convivim... De debó? Voleu dir que és possible conviure amb aquest tipus de persones? Hi ha molta gent que ho fa. Jo no sóc una d'aquestes persones, per sort o per desgràcia. Si fos com ells seria més feliç en la meva superioritat, o ignorància, li podeu dir com vulgeu. Oh sí, enyoro aquesta tranquil·litat, ignorar què passa al meu voltant.... s'hi està força bé així, per aixó, cada vegada intento saber-ne menys del que passa al món, al país.... Per molt que llegeixi arreglaré res? No. Per moltes coses dignes i reivindicatives que penji al Facebook canviaré alguna cosa? No. Per molt que surti al carrer a manifestar-me pels meus drets aconseguiré res? No. Doncs ja m'he cansat de fer coses inútils.
De veritat, em desesperen. Entenc moltes postures compromeses, jo també he estat agafada pels pebr.ts, però fins a cert punt.
Arriba un punt en què s'ens pixen a la cara, i aixó no es pot tolerar. Els burgesos van aconseguir moltes coses al segle XIX, potser ara és la nostra, o potser serà la dels meus nets.

Aquí una ex-idealista.




Aclaració: El contingut de cadascun dels posts d'aquest bloc no tenen perquè representar l'opinió del conjunt de components de l'equip. Són opinions totalment personals.

algun dia ....

Avui tinc poca cosa a dir nomes voldria que veiéssiu aquest vídeo i penseu a veure si cada dia podem començar una cadena de favors i així potser tot podria ser molt millor. Perquè tan costa ser una mica altruista? Potser soc jo, però des de el grans partits politics en diuen que fem un esforç per sortir de la crisis però cada dia surten més casos de corrupció amb xifres que ens fan posar els pels de punta.

Espero que algun dia... això canviï.

Així que ja sabeu a començar la cadena de favors ;) i intentar no trencar-la si volem que algun dia ens torni. Ja que el cicles sempre es tanquen en algun moment de la nostra vida.

Carta als Reis Mags

Estimats Reis Mags,

Aquest any crec que he sigut prou bon nen i m’agradaria escriure aquesta carta a veure si em podríeu concedir alguna de les meves peticions, com ja sabreu aquest 2011 ha estat un any marcada per la crisis econòmica i on moltes famílies no han pogut pagar les hipoteques, els sous enlloc d’anar a l’alça van a la baixa i en canvi ens pugen els impostos, de la llum, aigua i gas. Per tant si ens va costar sobreviure el 2011 , el 2012 encara serà pitjor. A més de no parlar de la tarifa de preus de TMB on tenim el bitllet senzill més car que NY o Paris on el sous són més cars. Ja que la ciutat de Barcelona s’està tornant una ciutat d’alt estanding on al final viure serà un luxe.

Per tant un dels meus desitjos és que els senyors Zapatero, Rajoy, Mas, Montilla, Hereu i Trias de la meva part els i portéssiu una mica de carbó , ja que tan PSOE (PSC) , CiU i PP tenen part de la culpa d’aquestes situacions tan precàries que estem vivint.

A més d’aquest senyors continuem tenim molts problemes al mon, com la situació d’Àfrica que enlloc de millorar cada any esta pitjor i aquest any amb el moviment de la primavera àrab cada cop hi ha més incidents a l’orient, per tant m’agradaria si fora possible treure totes les dictadures que governen en aquells estats que el que fan es obtenir els beneficis de l’explotació de les mines pel seu propi interès i els països cada cop són més pobres.

Podria continuar amb molts més problemes però el que m’agradaria que entre tants regals que portareu deixeu una mica de pau, educació, seny i de coherència en aquest món ja que cada dia que el veig em donen ganes de plorar.

Moltes gràcies

Atentament David Rebulà

La familia

La gente suele decir que la familia es lo más importante, y que siempre estarán ahí. Pero siempre sorprende la deformada imagen que tenemos de nuestros familiares, que en estas fiestas suele manifestarse sin tapujos.
Siempre hay algún abuelo, abuela, tío, incluso algún primo que habría hecho mejor quedándose en casa.

Bé nois, bones festes a tothom, que en el Nadal no hi crec, que hi farem.

No somos tan diferentes

En la vida hay muchas cosas que no son justas, y en la Edad Media se hicieron muchas, muchas barbaridades.
Podríamos pensar que si El Reino de Castilla (entonces) envió a "las indias americanas" toda la purria, chusma y morralla que encontró en las mazmorras del reino para conquistar una tierra desconocida y salvaje, siguiendo la lógica los americanos (y otros immigrantes) que vienen a nuestro país también son lo peor de cada casa. Pero ni esta es una tierra salvaje desconocida por colonizar (aunque a veces lo pongo en duda)ni se puede decir eso de todos los immigrantes, ni de lejos: como en todas partes, hay de todo, buena gente y mala gente. Què hi farem.

Pero me gustaría señalar, que muchos de los que no-sabemos-para-que-están-aquí-si-no-quieren-trabajar tienen un gran escudo: Racista!!
Hay muchas leyendas urbanas, pero hay cosas que he vivido en propia piel, y que nadie me diga lo contrario, lo he visto con mis ojos y escuchado con mis oídos.
La negación de una ayuda social económica: racista; date más prisa que se te acumula el trabajo: racista; apaga tu música que molestas a todo el vagón: racista; oiga señora que yo he llegado antes que usted: racista.
Alguien más dejará un comentario que me tache de racista?

No tíos, no. No se trata de ser o no ser racista, se trata de ser CÍVICO y cumplir unas normas que todos deberíamos seguir(muchos de aquí tampoco las cumplen, por supuesto, esto es ESPAÑA y así vamos). Se trata de convivir. España no es el mejor país del mundo (no lo diría ni muerta) pero tiene sus leyes (que muchas son una mierda), sus normas y sus costumbres y cultura (aunque como es una prisión de pueblos, en cada zona tendrán la suya propia), y hay que joderse y aceptarlo, como lo hago yo. Lo bueno que ellos tienen es que siempre pueden volver a su tierra. Yo me tengo que quedar aquí porque no les voy a regalar mi tierra a los fachas sin pelear.

Con esto quiero decir que todos debemos hacer un sacrificio en pro de un bien común. Hay immigrantes que admiro un montón, y me gustaría que fueran ejemplo de otros muchos, lamentablemente en todas partes hay personas ciegas y sordas (en un sentido no literal).

También tengo que decir que vivo en Barcelona, y que, precisamente esta ciudad, no lo pone fácil a la hora de integrarse. Es mas propensa a hacer guetos, o colonias (como en su dia se hizo con los andaluces y murcianos): Mantengámoslos apartaditos, hablémosles en castellano para que nos entiendan, no les digas nada, que se pueden ofender.
Pues no, señora no, si hacen ruido a las 3 de la mañana porque es su costumbre, amablemente le dice que aquí a las doce de la noche no hay que hacer ruidos, porque la gente y los NIÑOS han de dormir. Háblele en catalán; poco a poco, cómo coño va a conocer la lengua sinó? Invítele a una calçotada con babero incluido, y luego vaya una de sus comidas picantonas. Enséñele a bailar sardanas y luego aprenda tai-chi .... mil cosas, mil cosas.

Alguien ha visto Gran Torino? Pues eso coño, eso mismo.




Nota: Aquest article no representa la opinió conjunta del blog. Cada post que es publica representa només el seu autor.

Societat consumista

Avui seré breu i només m’agradaria fer un post sobre la reflexió en l’estat que vivim. Perquè estiguem en crisis o no, estem en un estat consumista i cada cop ho veig més. Que comprem per comprar. I si no que aixequi la ma el primer que mai no s’ha comprat una cosa i després no se la posa o no l’utilitza.

Aquest dies en època nadalenca i de compres compulsives veus a la gent que va boja per comprar i gastar els diners, i el que és més fort que algunes famílies gasten més del que tenen perquè és la tradició i és el que han fet tota la vida. Gastar i gastar.

Segurament aquest any baixarà el volum de compres, però no ens descuidem que Nadal no és sinònim de compres sinó d’estar amb la família, amics i en general amb la gent que ens estima.

Per celebrar Nadal, Sant Esteve, cap d’any i reis. Crec que són dies per xerrar amb el tiet que fa temps que no veus, veure com creixen els cosins, gaudir dels avis i viure aquest moments únics i que mai no saps quant duraran. I gaudint d’un bon menjar ja sigui el típics galets de Nadal o els canelons de Sant Esteve.

Temores de la infancia

Buscando el monstruo bajo la cama

Todos los que recordamos cuando fuimos unos renacuajos, nos acordamos con nostalgia de lo enormes que nos parecían el armario empotrado de nuestra abuela, el interminable pasillo del apartamento del tito, las siniestras escaleras del apartamento de Valencia y del loco que aparecería si mirábamos demasiado tiempo por la mirilla de la puerta….

El alivio y la seguridad que sentía cuando sabía que no había nada ni nadie debajo de la cama, no tenían precio. Mirar debajo de la cama al despertar era tan instintivo como pegar un salto rápido antes de meterte en ella por las noches. Pero, yo me pregunto… porque no era por las noches cuando nos asegurábamos que no hubiera ningún ente perverso bajo nuestro lecho? Tanto miedo teníamos a que nos cogieran por los pies un par de manos famélicas y demacradas para llevarnos a lo más profundo de mundo de “debajo de la cama”?

Me acuerdo de las carreras que me pegaba en mi piso de huyendo de mi habitación temerosa de que saliera “Chucky” de entre todos mis peluches para hacerme no-se-qué, porque claro, la película no la había visto, como es normal, yo tendría 7 años a lo sumo… pero la publicidad hace estragos xDD

Y porqué nos escondíamos debajo de la manta cuando oíamos un ruido?? Es que nos iban a a proteger de aquel malvado caco que nos iba a robar hasta el alma? Nos protegerían de sus puñaladas? Por suerte, muchos de nosotros no tuvimos que comprobarlo nunca.

¿A quien no le daba miedo la oscuridad? Que temíamos que pasara? Yo… sinceramente no le tenía miedo precisamente a la oscuridad, le tenía miedo a que en la oscuridad pudiera ver algo que no se pudiera ver a la luz del día, algo mágico y peligroso. Podía perfectamente ir hasta el baño con los ojos cerrados, por ejemplo. No me hubiera gustado ver algún espíritu xD

Precisamente por este motivo y por alguna secuela que “Chucky” dejó en mi cabeza, me daba miedo quedarme sola en una habitación. O por ejemplo cuando mi madre se iba a comprar alguna cosa y yo tenía que hacer los deberes…. no podía hacerlos, tenía que tener la tele puesta, o cantar….lo que fuera para demostrarme que no había nadie ni “nada” más que yo. Que fuerte!

No es que diciendo esto quiera decir que ahora ya no tenga temores, ahora es mucho peor.

Hoy en día con las películas de terror, thrillers y videojuegos de suspense psicológico ambientadas en ciudades infestadas de zombies immortales, lo paso fatal. Los temores infantiles se han vuelto peores…

Me sigue dando miedo mirar por la mirilla de la puerta, y eso que no he visto ninguna de las entregas de SAW. Ya no me imagino cosas que no existen, pero sigo temiendo que un día vuelvan para llevarme a su mundo tenebroso.... y sigo corriendo por las escaleras de mi bloque de pisos cuando la luz se apaga.

Owner of the picture

Feliç Barcelona

Es veu que ja estem en campanya Nadalenca, ja que l’ajuntament va iniciar l’encesa de llum el dijous 30 de novembre …. Si si novembre , es veu que en aquesta societat ens hem tornant bojos i cada cop avancem més les dates nadalenques perquè així gastem més.

Una de les “meravelloses idees” que ha tingut l’ajuntament de Barcelona ha sigut posar una pista de gel. Per si algú no m’ha antes volia pretendre certa ironia en el comentari. I ara us explicaré el perquè. Estem a Barcelona que és una ciutat mediterrània on té un clima mediterrani i no ens fa falta cap pista de gel en mig de la ciutat, perquè estem a Barcelona i no a Nova York o a Berlin, on son ciutats que tenen un clima més fresc i on aquestes coses és tradició. Crec que a Barcelona ja disposem de dues pistes de gel meravelloses com son les del Skating club i la del Barça perquè haguem de fer una altre durant les festes.

Sabeu que posar la pista de gel ha costat 700.000€ , si una part prové del capital privat, com son patrocinadors i els comerciants, però estic segur que l’ajuntament en alguna forma o altre ha invertit capital barceloní.

Crec que si volem fomentar el començ hi ha altres formes que posar la pista de gel , que a sobre és la més gran d’Europa, perquè clar si fem les coses les fem grans a Barcelona, i no farem una pista normal, sinó som-hi la més gran per poder treure pit i desprès era el senyor Trias el que no volia saber parlar dels jocs hivern del 2022 i mireu ara ja tenim una pista de gel i dona suport a la candidatura, però això és una altre historia que avui no toca.

Espero al menys que els dissenyadors de la pista de gel i els que van tenir la idea, pensin que a Barcelona la temperatura és molt més elevada que a NY i per tant el cost energètic per mantenir la pista es molt més elevat.

Per cert el pitjor de tot és que et venen la moto que han creat 200 llocs de treball, més 80 durant el Nadal i que el comerç augmentarà molt més. Però la realitat és que els diners aniran a parar a les grans marques i per tant nosaltres com a ciutadans de Barcelona no ens aportarà re de re.

Aquí crec que cadascú te la seva consciencia però jo ja us dic que no penso trepitjar aquesta pista de gel.

Per últim crec que ja que fan una pista d gel podrien haver deixat el sostre descobert perquè d’aquesta forma podríem dir que és a l’exterior, però d’aquesta forma no podrien projectar la publicitat.

Pd: per cert ara el servei de neteja com entrarà a plaça Catalunya? Vindran els mossos també?

En fi que ja ha començat el Nadal a Barcelona

Época d'exàmens, temps de FFVII

Arriben temps d'exàmens i amb ells temps per perdre el temps de la manera més estúpida i poc profitosa que un pot trobar.

En aquest cas, mirant les notícies m'he trobat amb un grup de fans de Final Fantasy VII -joc del qual jo també en soc, fervorosament- espanyols que proven de passar aquest joc de 2D al 3D, amb uns resultats força remarcables, tenint en compte que és fan-art, de fans per a fans i sense ànim de lucre.
No sé si són estudiants de tècniques interactives -videojocs i altres aplicacions multimèdia- però el que deixen força clar és que només pretenen aprendre a crear un videojoc, rendint homenatge a un dels grans RPG de la història.

Bé, un deixo el vídeo per aquí

L'enllaç a la web del grup, on us ho explicaran amb més detall

Educació passiva

En els temps que corren cada cop eduquem menys els nostres fills, segurament abans podria ser més fàcil, o aquestes són les excuses que es senten, ja que abans només treballava l’home i la dona es quedava a casa fent feina i criant els fills. Però ara tot ha canviat i la educció és una cosa més global. Ja que el model de família ja no es el que era. Ja que existeixen les famílies monoparentals, homosexuals. A part que cada cop les noves tecnologies tenen un paper més important en l’entorn dels nens.

Segurament ara l’educació recau en un pes més gran a l’escola, tot i que crec que no hauria de ser així, però això és un tema a part. El que vull parlar es sobre l’educació passiva. Ja que hi ha diverses formes d’educar, activament o passivament. Una educació passiva és aquella educació que el nen rep d’estímuls i exemples sense que tu li ensenyis.

Un exemple molt clar és quan vas pel carrer i veu que la gent tira papers al terra, creua en vermell, crida, etc... aquestes conductes incíviques el nen les capta i les assimila com algú normal, ja que els nens a una certa edat no saben el que es bo i dolent i per tant ells nomes mimetitzen els nostres actes i conductes.

Per què creieu que normalment els nens més violents provenen de pares maltractadors? Perquè estan habituats a viure amb violència dia si i dia també.

Per tant aquells pares que diuen que no tenen temps m’agradaria veure que al menys si que fan una bona educació passiva i es comporten com calen davant dels seus fills, ja sigui sent respectuosos, no cridar, vigilar com condueixen, ser educats i vigilar amb la seva conducta diària.

En canvi per desgràcia això no és així ja que vas a jugar amb els nens per diversos camps i observes com els pares criden i actuen d forma irrespectuosa cosa que no ajuden en re a la formació i sobretot amb l’educació dels seus fills.

Per tant si volem millorar l’educació i el futur dels nens d’avui en dia penseu que els nens son esponges i qualsevol cosa que feu pot suposar un mal hàbit pels nens.

Per tant ara si algun cop creueu en vermell o intenteu fer-ho sense que hi hagi cap nen davant ja que sinó esteu fent una educació passiva errònia.

Teaching no-death languages

Desde hace siglos que se sabe que la educación es la base de toda civilización.

Desde la escuela, instituto o universidad se forjan los pilares de toda sociedad moderna.

El sistema universitario europeo, permite la libre circulación y matriculación de los estudiantes en la universidad o facultad que consideren más adecuada.

Me sorprende que en una lugar como este, Barcelona, que pertenece a una controvertida Comunidad Autónoma como Catalunya, la Universidad dé pie a la práctica fluida y sin complejos del catalán.

La gente autóctona, como ya he dicho en posts anteriores, no presenta un uso uniforme de la lengua catalana en su intimidad familiar o su entorno laboral. Vaya, que no todos hablan en catalán normalmente aunque lo usen sin problema.

La gente de la Comunidad Valenciana que presentan las mismas características que el primer ejemplo de catalanes, recurren rápidamente al castellano cuando se ven en apuros, pero me sorprende cómo se esfuerzan en hablar una lengua en la que no se ven demasiado cómodos, y además casi sin darse cuenta.

Al menos en mi facultad, la gente que no pertenece a comunidades catalanoparlantes no dan signos manifestados abiertamente de que necesiten un cambio de idioma. No quiero decir que en algunos momentos no se sientan perdidos.

Con esto, quiero resaltar el papel de la educación, del profesorado y la dirección de una institución académica (del nivel que sea) a la contribución de la conservación y normalización de una lengua minoritaria, que cada vez lo es menos, por suerte.

Quiero ratificar la necesidad de una educación en catalán de, al menos, el 80% de las asignaturas. Pasamos los 23 primeros años de nuestra vida en la escuela, son 23 años de educación en catalán. Sólo queda una generación más como la nuestra para llegar al "no complejo de". Qué ganas

Blogosfera

Des que Internet va irrompre en la vida diaria no van ser poques les

persones que van veure aquest nou medi com un mitjà a través del qual

poder expressar-se de forma lliure.

Amb el pas dels anys les bitàcores personals es van popularitzar al

mateix temps que Internet tenia més i més usuaris, aquestes tenien més i

més visites. Tot i que la popularitat d’alguns blocs es va veure amenaçada

per l’obertura del format a més usuaris, aquest fet va aportar més llum i

diversitat a un fenómen que acabarà éssent imparable: els blocs personals.

El fenòmen bloc és un element novedós, que canvia constantment

buscant una altra mirada de l’usuari, que està acostumat a gairebé tot. No

es pot classificar, segons alguns, mentre que altres no deixen de voler-ho

intentar.

És una finestra personal oberta al món, però de la manera que

cadascú desitja fer-ho. L’emoció proporcionada per les visites, l’opinió que

els visitants puguin tenir de la nostra obra mestra, l’òpera prima de la

nostra creació, o senzillament l’alleujament de saber que hi ha algú que

ens mira, que ens llegueix, que demostra interés, és insubstituïble en un

món en què la pantalla de l’ordinador ens apropa a racons llunyans del

nostre món, mentre que ens separa de la nostra pròpia i més propera

realitat.

Dins el món de la Blogosfera, Blogger i Blogspot han aportat molt al

newbie, l’han apropat a un món esquerp i complicat, meravellós a la

vegada.

Per la meva experiència amb Blogger (desde 2006) puc dir que ha

evolucionat molt, cosa es reflexa clarament en aquest treball. És un format

que m’agrada per la seva senzillesa, cosa que té una part negativa, com

les limitacions de plantilla, i altres permisos, i una part molt positiva, i és

que per a la gent que escriu ocasionalment, per diversió o per afició és una

plataforma ideal, com ratifiquen diversos experts, esmentats a les

referències. Wordpress té un ventall més ampli d’opcions, és més exigent, i

absorveix més temps que Blogger.

Crec que per a començar-se a introduïr en el món dels blocs, o per fer

un bloc ocasional, o per no perdre massa temps en publicar unes paraules,

Blogger és ideal, sempre que admetis que no és perfecte i que no podrás

fer tot alló que voldries.

...y vió que la luz era buena

"Y creó Dios al hombre a su imagen" Génesis 1:26-28

Entonces ¿Dios es esquizofrénico? No tengo, ni muchísimo menos, ánimo de ofender a los esquizofrénicos, pero entonces, ¿tenía la regla ese día? ¿Estaba ovulando?

¿No os preguntáis muchas veces eso, cuando estáis en el metro, en el médico o en la cola del supermercado? Pues mira, yo sí lo hago. Y muy a menudo, también.

Puedo entender que físicamente seamos tan distintos unos a los otros, dejémonos de etnias o razas, somos distintos por fuera y por dentro, que es lo que realmente cuenta. Pero ¿cómo pudo derivar la evolución en esta grotesca desmembración psicótica de la humanidad?

Preguntas sin respuesta, lo sé, soy propensa a hacerlas, y cuando ya no me caben en la cabeza las suelto, y hoy tenia muy a mano el teclado. Y es martes, para qué nos vamos a engañar.

Los ancianos se vuelven más egoístas, sordos i ciegos conforme se hacen mayores, y no me refiero al sentido literal.

Las señoras se creen que por tener mucha, mucha cintura hay que hacerles una estatua.

Los carriles bici ya no son para las bicis si no para yayos, carritos de bebé y turistas.

Los compañeros ya no son compañeros, son víboras esperando a que te des la vuelta para pegarte el bocado mortal y poder engullirte completamente, que no seas nadie más que ellos.

Siempre hay alguien que se cree más listo que tú, pero rara vez das con uno/a.

El universo, o el azar, se pone en nuestra contra cuando más prisa tenemos. No hace falta que venga Steven Hawking a decírmelo.

La clase política se llama clase política.

Estados Unidos y Rúsia aún guardan las cepas de la viruela, mientras el ébola sigue siendo una jodida realidad en África, entre otras muchas cosas.

¿Porqué el pollo cruzó la carretera?

El hombre contra sí mismo

Hay veces en las que me resulta muy difícil confraternizar con una sociedad de la que me siento desapegada casi totalmente. Realmente es un sentimiento muy complejo, pero pondría la mano en el fuego en que no he sido la única que se ha sentido así varias veces.

¿Cúando empieza este desapego por la sociedad? Creo que desde que se nace. ¿Qué diferencia esta sociedad de la de hace 200 años? Aunque hay muchas cosas diferentes entre nuestra sociedad y la sociedad moderna del siglo XIX, la religión y sus valores, y la unidad familiar, encabezada por una figura paterna, son los pilares que definían aquella sociedad y que no encontraremos en la nuestra. Todo lo demás es evolución tecnológica y económica, pero no pueden darse los unos sin el otro, así que dejemos de preguntarnos ¿y si...? porque no se puede evolucionar sólo en uno de estos aspectos: es todo o nada.

Para entender lo que digo, primero hay que abrir un poco la mente. Es curioso como un agnóstico puede ser tan consciente de los valores cristianos -no católicos- que ha tenido que buscar por su propia cuenta, mientras muchos otros los viven desde que nacen. No me gustaría conducir a error pensando que todos los cristianos tienen unos valores más puros que los demás, pues así como los hay buenos, también los hay malos. Pero su Dios no debería ser tan benevolente, los pecados son pecados y si se perdonan continuamente, pasa que pierde el valor que tuvo hace 2000 años.

También contamos con los desengañados, personas estafadas por unas creencias absolutistas, que les impedía discernir entre los que están en el camino y los que no. Y al final tenemos los cristianos de boquilla, que dicen que lo son, por si acaso Dios estuviera escuchando y para que les perdone los pecados (alguien tendrá que hacerlo) pero que suelen distinguirse por parecerse más al anticristo que al Hijo de Dios.

Luego están los ateos y agnósticos. Muchos tienen por tradición familiar una de estas tendencias, muchos fueron en su día desengañados y muchos estaban hartos de cuentos chinos. Algunos achacan a la ciencia y sus pruebas irrefutables, el desapego a creer en un ser omnipotente del cual dependemos. Otros se pasan la vida preguntándose cosas que jamás serán resueltas precisamente porque somos el resultado de la evolución del carbono, hidrógeno, oxígeno y nitrógeno, entre otros.

Pero a todos ellos les falta un vínculo con la naturaleza y la vida. Si todos nosotros interpusiéramos la vida por encima de cualquier otra cosa, el mundo no sería este. Si pudiéramos ver que todo es energía y que la energía es vida y le diéramos el valor que merece, todo sería muy distinto.

Pero la naturaleza del ser humano es animal, con instintos salvajes, que sólo los animales deberían tener:

la supervivencia de la especie; matar al intruso en tu territorio; supervivencia de la manada por encima de cualquier otra, etc. La naturaleza podía controlar todos estos instintos, pues son básicos y no van más allá. Pero cuando esta especie esquiva los golpes de ésta una y otra vez, se adelanta a sus movimientos, aprende, evoluciona.

Evolucionar en contra de la propia naturaleza. He aquí nuestro craso error.

Formació canina a TMB

Conforme les coses extraordinàries es van normalitzant, es va perdent la meravellositat o la qüestionabilitat dels assumptes. M'explico. De sempre el cos de policia ha tingut gossos policia que responen a una tasca concreta (rastrejament de persones, cercadors d'explosius o estupefaents...). Gosso entrenats, pateixen un estrés limitat, i van al cantó de persones que, en la seva majoria, están formades o són expertes en el tractament amb aquests gossos.

Hem va semblar una gran iniciativa que el cos de seguretat privada del Metro de Barcelona fes servir gossos guardia per acompanyar als agents en les rondes.

Desconec el tipus de vida que deuen fer els cans que normalment veig ajeguts amb un morrió al costat d'un guardia, pero no tinc cap dubte que fan exercici. Des de l'experiència puc dir que el Pastor Belga Malinois (la raça que més acostumo a veure en aquestes instal·lacions) és un gos tremendament actiu que necessita exercici, físic i mental. Però és clar, que no tots m'han donat sempre aquesta sensació, sinó aquest post no tindria lloc.

No pretenc qüestionar els professionals que s'encarreguen de la cura d'aquestes preciositats, ni l'ensinistrament que reben, però poso en entredit la formació que tenen els agents que van acompanyats d'un d'aquests gossos. És lamentable que un agent de seguretat no tingui formació o bé no sàpiga controlar un gos que té un ensinistrament tan acurat. Tenen caràcters diferents, això és inherent als éssers vius, però una persona responsable d'aquest animal ha de saber-lo controlar. Un copet sec, una bona reacció i un premi. És molt i molt senzill. No per a tothom, és clar, però no deixa de sorprendre'm.

Són agents de seguretat, són professionals de seguretat, no parlem d'un vellet que te un gos que no calla ni sota l'aigua, o la dona que té un gos que fa amb ella el que vol; parlem d'una persona que ens ha de protegir (de què, ja, això és un altre tema) i que no pot controlar el gos que ha de patrullar amb ell i que será el seu company. Necessiten formació.

Heu vist el nou programa del César Millán a Cuatro?

Lloc web d'on s'ha extret la imatge

universitari i feina, la gran mentida

Arriba un punt que ho enviaries tot a la merda, recordo que fa uns anys quan encara anava al institut que tan la família com els professors insistien en que havies d’estudiar molt i molt per poder arribar a la universitat, perquè allà sortiries amb una llicenciatura o diplomatura i et començaries a guanyar la vida i a guanyar un sou digne. Doncs tot això és una gran gran mentida. Estic apunt d’acabar la carrera i la única solució és continuar estudiant ja sigui fent un màster o una segona carrera i treballar com a becari en qualsevol departament.

Esta clar que no hem considero cap “lumbreras” i per tant no tinc una nota d’excel·lent al expedient, potser també perquè a part d’estudiar he hagut de treballar, per tant totes les beques que donen com sempre està ficat amb un veremo de nota, així que ja puc descartar qualsevol beca per ser un investigador igual que fer un doctorat. Per tant que hem queda? Fer el màster de professor de secundaria i continuar a l’atur? Treballar de comercial per les farmacèutiques? No, gràcies…. Se que segurament ho estic exagerant una mica, però creieu-me cada cop trobar feina com a llicenciat es pitjor. De fet fa poc hem van explicar el cas d’una noia que necessitava feina i perquè l’agafessin a un Zara va ometre en el seu currículum que era llicenciada i havia fet un màster perquè sinó deien que estava massa ben preparada per aquesta feina. Hem arribat a un punt que si volem treballar de qualsevol cosa hem de fer un currículum de segona?

Esta clar que estem en crisis però el que pitjor és que estàs veient o llegint noticies sobre la crisis però la següent noticies es que un empresari d’una caixa abans que se la quedes el banc d’Espanya obté un sou de 8.000.000 € com a pre-jubilació.

En aquest moments no tenim cap forma de sortir de la crisis perquè es retallen en drets socials, no es mobilitza el capital, no es fa pagar a les fortunes, no es cacen els lladres dels banquers i no s’inverteix en investigacions i en treball. Total potser tindrem menys deute però aixecar-nos i sortir endavant ho veig molt molt fotut.

Crec que per si les mosques jugaré el cupon del 11/11/11 a veure si la once i l’atzar hem donen un cop de ma.

S'apropen les eleccions

Ara que tenim les Corts dissoltes i que passarem algun temps sense govern però amb el professorat i el personal sanitari revolucionats, és temps de fer-se les mateixes preguntes que a les darreres eleccions: Els de sempre o els de sempre? Volem més del mateix o preferim algo molt pitjor?

Avui m'han trucat a casa per fer-m'he un test sobre política -tot s'ha de dir, que quan alguna empresa vulgui fer tests telefónics, han de fer una selecció de personal més acurada, la meva entrevistadora no se la entenia per a res-, i m'han plantejat preguntes que potser no m'havia parat mai a pensar detingudament i m'ha costat respondre a algunes.

Realment, sintetizar les teves inclinacions polítiques en dues paraules s'em fa molt frívol, ho trobo força estúpid. Crec que cadascú hauria de formar-se una opinió rodona amb l'experiència, contrastant opinions, llegint història...

La majoria de preguntes eren força estúpides, aquelles que la gent poc preparada s'atreveix a contestar sense titubejar: quin partit creu que treurà a Espanya de la crisi, PSOE, PP, CIU, ERC o UI? Si hagués de triar entre PP i PSOE quin triaria? (i vosté creu que li confessaré aixó?) i d'altres molt llargues i enrabussades, igual d'absolutistes.

Hi ha massa matisos com per que em preguntin aquest tipus de coses a mi.

Falta de creativitat. Ho sé.

Ciència i comunicació

Com a futur biòleg i investigador el meu post d’avui va sobre la divulgació científica, ja que crec que cada cop ens hem donat compte que si volem que la gent sàpiga que fem i en que treballem hem de saber transmetre aquesta informació.

Antigament només les classes aristocràtiques eren les úniques que tenien debats sobre ciència, on antigament és reunien en les acadèmies de ciències, feien debats i presentaven els nous descobriments. Tot en una societat molt tancada. Ara cada cop més, gracies a la globalització això està canviant, on els científics i la ciència hem vist que ens hem d’obrir a la gent normal i explicar el que fem.

Per tant vull agrair la tasca d’aquelles institucions i persones que fan que cada cop més entengui i sàpiga de ciència. Començant pels museus, on aquí a Barcelona tenim els següents:

Museu de ciències naturals de Barcelona: Actualment es troba al fòrum (Museu Blau) i l’han reformat, ja que antigament es trobava en el parc de la ciutadella en un dels edificis més bonics del parc, junt amb el jardí botànic i el museu de geologia on es van unificar els 3 en el 2008 i es va establir també una relació estable de treball amb l'Institut Botànic, en l'àrea de programes públics i administració. El contingut del museu podeu trobar tota classe d’animals dissecats entre d’altres coses.

Jardí botànic: Es troba a Montjuic des del 2000, és una institució municipal al servei de la societat que preserva col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món. Entre els seus objectius principals destaca la conservació i documentació del patrimoni natural de Catalunya. A la vegada, el Jardí actua com a element difusor de la cultura botànica i naturalista i promou el coneixement a través d'activitats adaptades a tota mena de col·lectius, des d'aficionats fins a professionals en general, així com a les escoles. Mitjançant aquesta difusió, promou la sensibilització del ciutadà vers el coneixement i el respecte a la natura.

Des del punt de vista científic, el Jardí rep el suport de l'Institut Botànic de Barcelona, un centre de recerca mixt (Ajuntament de Barcelona i CSIC) dedicat a la investigació botànica. Aquest centre, de prestigi consolidat, té una important biblioteca i un dels herbaris més grans de Catalunya.

Coscocaixa: Obert des del 2004 i manté les instal·lacions i obres del antic museu de ciències, a més de les antigues exposicions, com el pèndol, es va modernitzar i van crear una reproducció exacta d’un tros de mes de 1000m2 de bosc inundat de la selva amazònica de Brasil. Incloent la seva pluja tropical. La veritat que és un museu on els nens poden tocar i gaudir de la ciència i els seus descobriments.

A part del museus i exposicions que es poden visitar, cada cop la ciència també es mou en altres àmbits com l’escrit, com per exemple la revista Muy interesante o els blogs de ciències que fan al diari ara.

Una altre forma de divulgació és la televisió i tan aquí a Catalunya amb el Dani Jiménez, que se’l va poder veure amb l’Albert Om quan feia el club, com ara durant els estius que ha sortit al programa de la partida entre d’altres programes, a més d’escriure diferents llibres com el de ciència per un euro on ha fet una gran feina de divulgació científica i on ara té una empresa que es dedica a divulgar la ciència per diferents àmbits. (http://www.experimentalia.es/)

També en àmbit estatal en el programa del Hormiguero on abans sortia Flipi i ara “el hombre de negro” realitzen cada dia experiments per entretenir a la gent, encara que al cap i a la fi hi ha un rerefons que serveix perquè la ciència cada cop sigui més propera. A part que van treure un joc de taula pels més petits.

A més a més pels seguidors dels twitter m’agradaria posar persones i blogs relacionats amb la ciència per si algú els vol seguir, jo els recomano 100%

Bcnmuseuciencies : @museuciencies

CSIC (consell superior investigacions científiques): @CSIC

Enrique Coperías (Subdirector de la revista Muy Interesante): @TapasDeCiencia.

Revista Muy interesante : @muyinteresante

ARA Ciència (http://ciencia.ara.cat) : @ARAciencia

Biocat, és l’entitat que coordina i promou la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques innovadores a Catalunya. (http://www.biocat.cat) : @biocat_cat Biocat

Per últim per qui vulgui saber com es treballar, el dissabte 1 d’octubre hi haurà jornades de portes obertes del parc de recerca biomèdica (carrer dr aiguader, 88) de 10h a 20h.

Català a l'atac

De vegades penso que vivim en un món de bojos i ara m’explicaré. Com pot ser que en el 2011 una llegua pugui estar maltractada i que es faci aquest seguiment contra ella d’aquesta forma? Catalunya per desgràcia continua sent només una comunitat autònoma per alguns , però per molts altres som un país, un país amb una història i sobretot amb una Llengua pròpia que és el Català.

Com està corrent un post pel Facebook on diu el següent: jo parlo en català, penso en català, escric en català, somnio en català, estimo en català, m'il·lusiono en català, recordo en català, imagino en català, gaudeixo en català, llegeixo en català, ploro en català, m'emociono en català, treballo en català, estudio en català...visc en català! Però això no retreu que no sàpiga castellà entre d’altres idiomes. Em considero una persona catalanoparlant però alhora bilingüe ja que també puc pensar en castellà i parlar-lo sense cap mena de problema i el meu ensenyament ha estat en català.

En canvi ara ha de venir una sentència i dir que hem de canviar tot un model que porta més de 30 anys funcionant i que ha donat bons resultats, ja que crec que no hi ha cap català que no entengui i pugui parlar en castellà si volgués. Per què hem d’arraconar una llengua com el català i donar més força al castellà on cada cop és un idioma on gracies a la immigració i a la globalització està més present en el nostre país? Per què no fem el mateix amb l’anglès?, ja que el nostre anglès fora de les nostres fronteres fa riure i si vols saber-ne mínimament has d’anar a acadèmies privades ja que el nivell de l’escola i dels instituts és insuficient. Per què no pensem una mica més en l’educació i què li convé al nostre sistema i deixem estar les diferencies del idioma?

Amb totes aquestes històries el que fa és crear cada cop més un moviment d’indignació i d’independentisme ja que cada cop ens sentim més maltractats i menys estimats.

Per què l’educació ha d’anar lligada als partits politics i que cada 4 anys facin canvis inútils i 1000 reformes que no serviran de re? Per què no hi ha un consens i ens preguntem què s’ha de millorar? L’educació és el futur i crec que aquest futur és molt negre.

Com dirien obrint pas tot un futur per començar... però ara per ara aquest futur és molt negre.