Menjar de temporada

Com bon mediterrani que soc intento fer dintre del que és possible una dieta mediterrània, saludable i variada, però pel tema de la globalització m’he donat compte que no és una cuina de temporada.

Ja que per exemple el carbassó la seva temporada va des de juny fins finals de setembre, en canvi el trobem durant tot l’any al súper, fruiteria, mercats … i per tant la temporada dels carbassons la desconeixem. Perquè si us pregunto quina es la temporada dels tomàquets? Pebrots? Naps? Cols? Mongetes? Síndria? Meló? Hi ha algunes que si que potser ho tenim clar com són les fruites de primavera com ara maduixes i cireres, o les d’estiu com el meló, la síndria, els préssecs i la d’hivern com son les taronges i les mandarines. Però sabeu que el tomàquet es un fruit d’estiu- tardor. Per tant a partir d’ara no l’hauríem de trobar i en canvi el trobem durant tot l’any.

Segurament és un dels beneficis dels hivernacles és poder mantenir unes condicions constants per tal de poder obtenir el fruit que ens interessa durant un procés molt més llarg i així allargar la vida i el període d’aquesta fruita.

A més a més gràcies a les noves tecnologies i amb la millores de tècniques cada cop es poden transportar més fruites d’una punta dl món i per tant potser aquí no es temporada de tomàquets però si a sud-americà.

Per exemple amb la millora del emmagatzematge d’alguns fruits, com per exemple les pomes es poden guardar d’un any per l’altre i la primera tongada de pomes que ens trobem a les fruiteries solen ser pomes de la collita del any anterior que han estat emmagatzemades amb unes condicions de fred, asèpsia i amb baixa concentració d’oxigen i fan que no madurin i serveix que les puguem consumir d’un any per l’altre. El problema d’aquestes tècniques es la pèrdua de qualitat em forma d sucres i vitamines ja que al moment de collir els fruits ho fan en un moment on encara no està madur 100% i per tant no té la qualitat optima.

Per tant la meva recomanació es saber quines son les fruites de temporada i de on provenen, ja que si es de la terra millor que millor. Així ajudem al sector agrari i pagès que ja que tenen veritables problemes per seguir endavant.

Genètica? What is this?

Que és la Genètica? Perquè cada cop es parla més sobre genètica, quin funció té la genètica? Aquestes són algunes de les preguntes que m’agradaria explicar-vos avui. Des de el món de les ciències moltes vegades pensem que tothom coneix el nostre argot i donem per assegurat moltes coses i en veritat no és així.

Per començar la genètica és una de les moltes branques de la ciència que estudia els gens, fins aquí molt bé, però que són els gens us preguntareu? Doncs seria com el nostre codi de barres, on tenim tota la nostre informació sobre el que som. Un exemple si ara agaféssim qualsevol cèl·lula (menys glòbuls vermells que no tenen nucli) i entréssim en el seu nucli veuríem el nostre material genètic, els cromosomes, què si tot va bé en tenim 46 cromosomes o 23 parells de cromosomes, on 22 parells són homòlegs i autosòmics i després tenim el parell sexual, on les dones son XX i el homes XY. i aquesta informació la poguéssim trasplantar a un embrió i canviar el seu nucli per el nostre podríem arribar a tenir un clon quasi completament igual a nosaltres. Ja que el material genètic és únic igual que les nostres empremtes digitals.

A partir d’aquí hi ha infinitats de projectes i investigacions. Actualment s’està utilitzant molt alhora de detectar problemes i malalties, ja que cada cop s’està comprovant que la majoria de trastorns, des de Síndrome de Down, obesitat, alcoholisme, diabetis, alzeimer, problemes de cor tenen una component genètica.

Un altre ús és per la detecció d’individus, des de proves forenses o casos de paternitat que el que es busquen son marcadors genètics.

Altres usos poden ser l’estudi dels nostres avantpassats i així poder establir correlacions i fer un gran arbre de la vida.

Com a curiositats per desxifrar el primer codi genètic van estar més de 10 anys i ara en canvi ara per 100$ i en 1h ja el tenim perquè veieu tots els canvis que s’estan produint. A més si agaféssim l’estructura dels gens i els poséssim tots ben rectes tindríem una longitud d’uns 2m d’allargada o sigui imagineu-vos la magnitud d’informació i la compactació que tenim en els nostres nuclis.

Un altre curiositat un pel més frikis, pels qui pensin que una mutació pot produir canvis com X-men està molt equivocat ja que un 90% o més de les mutacions solen ser defectuoses i d’aquest 10% la majoria de mutacions no ens provoquen cap canvi. Per tant d’aquí a que puguem volar, regenerar-nos o ser de color blau pot passar molts milions d’anys.

La crisis dels bolets

Molt bon dia!! Com ha nat aquest pont? Heu anat a buscar bolets? Doncs si avui us explicaré perquè aquest any no hi han hagut tan bolets com d’altres anys, ja que sembla que també hi ha crisis de bolets jejejeje.

Per començar el terme bolet és refereix a l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric que s'anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit). És la part visible dels fongs, però a sota trobem les hifes que són les estructures en forma de fil·lament que s’agreguen i s’ajunten formant els micelis (part vegetativa). A través del miceli el fong absorbeix els nutrients i ho fa en dues etapes. Primer la hifa excreta enzims sobre la font d'aliment que trenquen els polímers en monòmers i després aquests últims són absorbits pel miceli.

Perquè el miceli fructifiqui i pugui formar el bolet necessita que es trobi en les condicions adequades de matèria orgànica, humitat, temperatura (entre 8 i 15ºC) i pH. si te aquestes condicions podrà fructificar i formar els bolets.

Ja que els bolet són l’òrgan reproductor del miceli, i es reprodueixen mitjançant les espores. Aquestes són molt petites i no es poden veure a simple vista. El bolet, durant la seva vida, que sol ser molt curta, deixa anar milions d’espores, que més tard un cop germinin a terra o en un altre tipus de substrat, donaran lloc a un nou miceli que produirà nous bolets. Per això sempre s’ha de tallar un bolet i mai arrencar-lo perquè d’aquesta forma conserves el seu miceli i serà més fàcil de cara que l’any que bé puguin haver més bolets, ja que el miceli del fong continuarà en el mateix lloc i quan tingui les condicions favorables tornarà a aparèixer. A més molts dels bolets tenen una simbiosis amb els arbres que els envolten alhora d’aportar nutrients i per tant aquesta relació serà molt important.

Igual que l’aparició del bolet sol ser molt ràpida i en menys de 24h ja esta completament format, però el que passa és que si la temperatura són altes i amb poca humitat, com esta sent aquest any el bolet s’assecarà mes ràpid i a més els nutrients que rebrà de la planta seran inferiors i per tant al no tenir tants sucres aquest miceli no formarà tants bolets. Per tant tenim menys bolets i els bolets que fructifiquin estaran menys temps.

Així que de moment o ens conformem en bolets que provenen de plantacions, tipus gírgoles o ens haurem de rascar la butxaca per menjar-ne. Ja que aquest any el preu serà molt car.

Encara que últimament s’està investigant i treballant molt en el cultiu de rovellons en plantacions de pi i roures. Ja que es poden micorizar i en 3-5 anys pots començar a tenir plantacions de Pinetell.

Ciència i comunicació

Com a futur biòleg i investigador el meu post d’avui va sobre la divulgació científica, ja que crec que cada cop ens hem donat compte que si volem que la gent sàpiga que fem i en que treballem hem de saber transmetre aquesta informació.

Antigament només les classes aristocràtiques eren les úniques que tenien debats sobre ciència, on antigament és reunien en les acadèmies de ciències, feien debats i presentaven els nous descobriments. Tot en una societat molt tancada. Ara cada cop més, gracies a la globalització això està canviant, on els científics i la ciència hem vist que ens hem d’obrir a la gent normal i explicar el que fem.

Per tant vull agrair la tasca d’aquelles institucions i persones que fan que cada cop més entengui i sàpiga de ciència. Començant pels museus, on aquí a Barcelona tenim els següents:

Museu de ciències naturals de Barcelona: Actualment es troba al fòrum (Museu Blau) i l’han reformat, ja que antigament es trobava en el parc de la ciutadella en un dels edificis més bonics del parc, junt amb el jardí botànic i el museu de geologia on es van unificar els 3 en el 2008 i es va establir també una relació estable de treball amb l'Institut Botànic, en l'àrea de programes públics i administració. El contingut del museu podeu trobar tota classe d’animals dissecats entre d’altres coses.

Jardí botànic: Es troba a Montjuic des del 2000, és una institució municipal al servei de la societat que preserva col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món. Entre els seus objectius principals destaca la conservació i documentació del patrimoni natural de Catalunya. A la vegada, el Jardí actua com a element difusor de la cultura botànica i naturalista i promou el coneixement a través d'activitats adaptades a tota mena de col·lectius, des d'aficionats fins a professionals en general, així com a les escoles. Mitjançant aquesta difusió, promou la sensibilització del ciutadà vers el coneixement i el respecte a la natura.

Des del punt de vista científic, el Jardí rep el suport de l'Institut Botànic de Barcelona, un centre de recerca mixt (Ajuntament de Barcelona i CSIC) dedicat a la investigació botànica. Aquest centre, de prestigi consolidat, té una important biblioteca i un dels herbaris més grans de Catalunya.

Coscocaixa: Obert des del 2004 i manté les instal·lacions i obres del antic museu de ciències, a més de les antigues exposicions, com el pèndol, es va modernitzar i van crear una reproducció exacta d’un tros de mes de 1000m2 de bosc inundat de la selva amazònica de Brasil. Incloent la seva pluja tropical. La veritat que és un museu on els nens poden tocar i gaudir de la ciència i els seus descobriments.

A part del museus i exposicions que es poden visitar, cada cop la ciència també es mou en altres àmbits com l’escrit, com per exemple la revista Muy interesante o els blogs de ciències que fan al diari ara.

Una altre forma de divulgació és la televisió i tan aquí a Catalunya amb el Dani Jiménez, que se’l va poder veure amb l’Albert Om quan feia el club, com ara durant els estius que ha sortit al programa de la partida entre d’altres programes, a més d’escriure diferents llibres com el de ciència per un euro on ha fet una gran feina de divulgació científica i on ara té una empresa que es dedica a divulgar la ciència per diferents àmbits. (http://www.experimentalia.es/)

També en àmbit estatal en el programa del Hormiguero on abans sortia Flipi i ara “el hombre de negro” realitzen cada dia experiments per entretenir a la gent, encara que al cap i a la fi hi ha un rerefons que serveix perquè la ciència cada cop sigui més propera. A part que van treure un joc de taula pels més petits.

A més a més pels seguidors dels twitter m’agradaria posar persones i blogs relacionats amb la ciència per si algú els vol seguir, jo els recomano 100%

Bcnmuseuciencies : @museuciencies

CSIC (consell superior investigacions científiques): @CSIC

Enrique Coperías (Subdirector de la revista Muy Interesante): @TapasDeCiencia.

Revista Muy interesante : @muyinteresante

ARA Ciència (http://ciencia.ara.cat) : @ARAciencia

Biocat, és l’entitat que coordina i promou la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques innovadores a Catalunya. (http://www.biocat.cat) : @biocat_cat Biocat

Per últim per qui vulgui saber com es treballar, el dissabte 1 d’octubre hi haurà jornades de portes obertes del parc de recerca biomèdica (carrer dr aiguader, 88) de 10h a 20h.