Menjar de temporada

Com bon mediterrani que soc intento fer dintre del que és possible una dieta mediterrània, saludable i variada, però pel tema de la globalització m’he donat compte que no és una cuina de temporada.

Ja que per exemple el carbassó la seva temporada va des de juny fins finals de setembre, en canvi el trobem durant tot l’any al súper, fruiteria, mercats … i per tant la temporada dels carbassons la desconeixem. Perquè si us pregunto quina es la temporada dels tomàquets? Pebrots? Naps? Cols? Mongetes? Síndria? Meló? Hi ha algunes que si que potser ho tenim clar com són les fruites de primavera com ara maduixes i cireres, o les d’estiu com el meló, la síndria, els préssecs i la d’hivern com son les taronges i les mandarines. Però sabeu que el tomàquet es un fruit d’estiu- tardor. Per tant a partir d’ara no l’hauríem de trobar i en canvi el trobem durant tot l’any.

Segurament és un dels beneficis dels hivernacles és poder mantenir unes condicions constants per tal de poder obtenir el fruit que ens interessa durant un procés molt més llarg i així allargar la vida i el període d’aquesta fruita.

A més a més gràcies a les noves tecnologies i amb la millores de tècniques cada cop es poden transportar més fruites d’una punta dl món i per tant potser aquí no es temporada de tomàquets però si a sud-americà.

Per exemple amb la millora del emmagatzematge d’alguns fruits, com per exemple les pomes es poden guardar d’un any per l’altre i la primera tongada de pomes que ens trobem a les fruiteries solen ser pomes de la collita del any anterior que han estat emmagatzemades amb unes condicions de fred, asèpsia i amb baixa concentració d’oxigen i fan que no madurin i serveix que les puguem consumir d’un any per l’altre. El problema d’aquestes tècniques es la pèrdua de qualitat em forma d sucres i vitamines ja que al moment de collir els fruits ho fan en un moment on encara no està madur 100% i per tant no té la qualitat optima.

Per tant la meva recomanació es saber quines son les fruites de temporada i de on provenen, ja que si es de la terra millor que millor. Així ajudem al sector agrari i pagès que ja que tenen veritables problemes per seguir endavant.

El pedo de Dios

La vida es un broma pesada; Dios se tiró un pedo mientras hacía un pulso con su compañero de piso y lo llamamos Big Bang. Hay que joderse.

Es una verdadera lástima que no nos acordemos de nuestras vidas pasadas, si existen; me gustaría recordarme dentro de 500 años y ver cómo ha evolucionado el mundo y los grandes lastres de la humanidad: La Iglésia, los radicales musulmanes, los grandes holdings y multinacionales que rozan la ilegalidad actual, etc. Seguirá siendo E.E.U.U. la primera potencia mundial? El mundo será tal como lo conocemos? Existirá algun hombre bueno o algún hombre sabio?

Me es difícil imaginar cómo el hombre ha conseguido llegar donde está. Y me es más difícil aún pensar en qué mente retorcida cabe la posibilidad que el hombre fue creado a imagen y semejanza de Dios; que el hombre el bueno porque Dios es bueno. Dios, como quiera llamarse, es un borracho o fuma crack. ¿A quien se le ocurre crear humanos? Yo creo que Dios quería ser guionista y le salimos nosotros; fuimos un fiasco así que nos tiró a la basura.

Y si fué un accidente de la naturaleza estoy segura que todavía se debe estar dando cabezazos contra la pared. Debe estar en estado comatoso o atada por las largas mangas de una bata blanca sedada hasta las cejas.

No tengo ninguna necesidad de respuestas, creo que siempre hemos estado nosotros solos. Sólo me da miedo pensar en cómo va acabar este mundo que una vez fue bonito. Y no me canso se soñar. Sueño muy muy a menudo.

Me imagino en mundos fantástico, de Ciencia Ficción, o en mundos muy parecidos al nuestro, con poderes sobrehumanos, monstruos horribles.... un mundo de fantasía donde yo no soy solamente yo y donde el mundo es algo más que el mundo que veo; un mundo mágico y terrible. Anhelo esos lugares, esos mundos.