Una mica de polèmica.

Avui m'agradaria recuperar aquesta carta al lector que vaig trobar a "La Vanguardia" enviada per la Laura Cuscó.

Aquesta noia ens explica com ha estat la seva carrera acadèmica. Ens comenta com recorda la seva escola i el seu institut com un exemple d'integració i de manteniment de la llengua catalana sense importar la procedència dels alumnes.

Casualment aquesta noia estudia a la mateixa universitat que hom, la Universitat Pompeu Fabra. I ens comenta, com podria comentar jo mateix, com a diferència de tots els altres centres pels quals ha passat, es canvia l'idioma de tota una assignatura per només una persona extrangera.

I ella parla del cas dels estudiants Erasmus, jo no només parlo dels estudiants Erasmus sinó d'altres persones no catalanoparlants que venen de fora Catalunya.

Personalment em sembla genial que la Universitat Pública catalana atraigui gent de tot el món, no obstant això trobo que aquesta gent que ve a estudiar al nostre país ha de comprendre que algunes, no la majoria, de les assignatures que s'imparteixen es fan en l'idioma del país, que és el català.

Per tant, resumint!
Cadascú es lliure d'escollir què i on vol estudiar. I hauria de poder veure els Plans Docents de les assignatures abans de matricular-se per veure si pot assolir l'idioma amb que serà impartida.

I per últim... Això dels canvis d'idioma amb facilitat pels Erasmus em sembla una política de les universitats per atraure els universitaris extrangers europeus i americans. Que està molt bé això de la internacionalització... Però també cal pensar en els d'aquí, o no?