Commedia dell'arte

Amb l’arribada de la pesta a Europa, es tanquen els teatres al·legant que les acumulacions de gent afavorien el contagi de l’epidèmia. Els actors, privats d’espais on practicar la seva professió, van haver de prendre carros i fer-se al camí.

Les companyies de carreta es converteixen així en companyies nòmades que, de poble en poble, actuaven als mercats a canvi de la voluntat. Amb el temps, el teatre de varietats que representen al començament, es va sofisticant i es van creant uns canovacci. El canovaccio era una mena d’estructura argumental que especificava l’ordre de les escenes i el contingut de cada escena, sense especificar-ne el diàleg, que els actors improvisaven. D’aquest fet, el nom que reberen aquestes comèdies; commedia all’improviso.

A més, els espectadors eren els compradors del mercat, que entre soroll i dinamisme, no feien gaire per parar-se a mirar el desenvolupament de l’obra. Això juntament al fet que les companyies viatjaven i sovint travessaven fronteres, afavoria el fet que gran part de l’obra es desenvolupés mitjançant lazzi pantomímics. A més, els personatges, arquetípics, eren reconeguts per les seves màscares, les seves robes i els seus moviments, molt estereotipats i marcats. La elevada codificació i estilització de les representacions, afavoria la transmissió dels seus continguts i l’entreteniment garantit dels espectadors.

Les històries acostumaven a tractar amors correspostos amb impediments per ser consumats, on els personatges representants de l’autoritat (I Vecchi), s’enfrontaven als seus criats (I Zanni), amb el ridícul final dels primers, habitualment; i als seus fills (Gl’Innamorati), als qui volen impedir el matrimoni, o forçar-los a ell; però que al final es sortiran amb la seva.

Fent un exercici d’estilització, intentant recuperar l’essència d’aquell testimoni teatral, els alumnes de segon de l’Institut del teatre presenten la setmana que ve els tallers que han preparat de commèdia dell’arte, i jo, us els recomano.

Dilluns de la setmana que ve: els tres grups de Barcelona, a l’atri de l’Institut del teatre.

Dimarts: dos grups a l’atri, dos grups a la plaça Didó de Terrassa.

Dimecres: igual que dimarts, però amb els grups invertits.

Dijous: tots quatre grups al poble espanyol, davant de l’església, dos al matí, dos a la tarda.

Dissabte: els quatre grups a l’espai Brossa.

L’atri de l’Institut del teatre està a la Plaça Margarida Xirgu, metro Poblesec.

Us hi convido a tots!