Com estem?

Són temps moguts els que ens ha tocat viure, temps de canvis, temps on ningú no sap on és ni qué és.

En realitat la humanitat sempre s'ha mogut d'una banda a l'altra; diem que som animals sedentaris però no parem d'evolucionar, viatjar arreu, conquerint nous món i les persones de sempre. En això es basa la nostra evolició: conquerir noves terres i sotmétre-les.

Podran les generacions futures canviar aquesta naturalesa, aquesta dinàmica? Perquè si hi ha una cosa clara, es que mentre el món continua éssent dominat per les forces corruptes de sempre, no podrem canviar res, per molta força de voluntat que hi posem. Sí, els llibres d'història d'aquì a 300 anys diran que van ser uns valents revolucionaris que exigien canvis en el sistema. Però aiò és impossible. El sistema ha de ser destruït.

No és, ni de lluny, que les meves idees siguin comparades amb els anarquistes, ja m'en adono de com ha sonat la última frase. Però si em poso a analitzar-me puc arribar fàcilment a la conclusió que m'apropo molt més a les seves idees del que m'agradaria. Això sí, ningú, a dia d'avui, em pot treure del cap que les intencions de qualsevol moviment ideològic que impliqui un canvi de sistema són pures utopies. I tampoc em treuran que qualsevol altre moviment que pretengui una adaptació del nostre sistema econòmic a les necessitats del planeta, és una farsa.