País de pandereta

Veient les noticies dia a dia em dono compte que cada cop hi ha gent pitjor, entre assassinats, maltractaments, robatoris, estafes, tan sigui de marits, empresaris, politics, etc… No hi ha noticia que no sigui dolenta i no es salva ningú.

El problema és que cada cop totes aquestes noticies ens sonen tan familiar que al final ja no li donem d’importància ni li prestem l’atenció que hauria de tenir i es que és una cosa tan habitual que casi ja no és ni una noticia.

Crec que cada cop som una societat més acostumbrada a la violència, corrupció, extorsió i cada cop estem més indignats, però alhora apàtics sobre totes aquestes noticies i aquest es el problema, que veiem una noticia de corrupció i pensem, total és Espanya ja es normal.

Crec que en un país lliure com el nostre no hauria de ser gens normal ni lògic veure com algú habitual el maltractament, corrupció, estafes, ...

Però clar com diu la dita paguen justos per pecadors, ja que un altre cosa que crec que no és 100% fiable és la justícia, ja que com sempre qui te influencies i diners no li passa re, en canvi el ciutadans si que en toca pringar, ja que les noticies es quan algun alt càrrec directiu, polític o qualsevol personatge entra a la presó i no quan pot marxar tranquil·lament i sense pagar fiança com el recent cas del SGAE.

Però be estem en un país de pandereta, un sembla can pixa i aquí tothom pot robar, estafar i extorsionar mentre no l’agafin i un cop agafat si tens la pasta tranquil que sortiràs sense cap problema i a sobre amb una mica de sort si ets un polític tornaràs a guanyar unes eleccions i estaràs 4 anys més estafant i robant.

Pd: m’agrada’t la iniciativa d’alguns alcaldes, sobretot els 4 de la CUP on tots s’han abaixat el sou, ojala tota la classe política fes igual i entenguessin que ser polític es estar al servei del poble i no és una forma de guanyar diners i estafar als ciutadans que al cap i a la fi paguem el seu sou.