Hola,
Com va l’estiu? Avui m’agradaria fer un post més personal i explicar-vos una vivència que vaig tenir el diumenge passat. La veritat que va ser una experiència nova i molt gratificant. Vaig participar a la meva primera triatló i espero que no sigui l’ultima, ja que em va quedar un gran sabor de boca desprès d’haver-hi participat.
Per qui no sàpiga que és una triatló aquí teniu una breu explicació : La triatló és la combinació de 3 esports amb aquest ordre : natació, bici i córrer. On les 3 proves és fan de forma consecutiva i dependent de la categoria hi ha diferents distancies. Les categories més populars son les següents:
Sprint 750m nedant – 20 km en bici – 5km corrents
Olímpica 1,5km nedant – 40 km en bici – 10km corrents
Ironman: 3,8km nedant – 180km en bici – 42 km (marató) corrents
La meva primera triatló va ser amb la modalitat més curta que és Sprint, ja que el poc entrenament i la meva inexperiència em vaig decidir per començar amb una categoria Sprint. Tot s’ha de dir que la meva preparació preveia per la prova va ser una mica desastrosa, ja que va haver una combinació de lesions, mandra i cansament acumulat al llarg de la temporada de bàsquet. Com a tot la prova que més em vaig preparar perquè és la que em feia més por va ser la natació i la veritat que va anar força bé.
Primer de tot el Dissabte vaig anar a buscar els dorsals ( bici, casc i córrer), xip, casquet de bany i saber a quina hora tindria la meva sortida (8:30) i amb el dorsal 1149. Un cop tenia tot vaig començar a preparar les coses, com fer una ultima repassada a la bici, assajar les transicions, comprar crema antimeduses, vaselina per evitar les rosadures i l’aigua i demés líquids per no baixar el ritme durant la cursa. Un cop ho vaig enllestir tot vaig anar a dormir amb força nervis.
Diumenge tot i no dormir gaire bé em vaig llevar a les 6 i em vaig fer un esmorzar d’esportista, un plat de tallarines amb oli, un suc d taronja i un plàtan, TOT això per tenir els nivells d’hidrats de carboni al 100%. Un cop em vaig fer la bossa i agafar tot el material vaig agafar la bici i vaig anar cap els bòxers xino xano, fins que em vaig adonar que no havia inflat les rodes i vaig tenir que parar a una benzinera, sort que ho vaig poder arreglar.
Un cop entrat en bòxers i havent deixat preparada la roba, bici, dorsal, tovallola pels peus i les aigües, em vaig dirigir a la platja apunt per començar la meva aventura, encara que abans vaig tenir temps de veure la sortida dels triatletes professionals ( la veritat que donen respecte) i poder ficar-me dins l’aigua per esclafar, comprovar la temperatura de l’aigua i l’estat (ja que ens van avisar que hi havia mar de fons).
Un cop arribat l’hora de la veritat em vaig col·locar a la línia de sortida, força a l’esquerra i pel mig a esperar que sones la senyal de sortida, la veritat és que els 2 minuts previs a la sortida sem van fer eterns i em van passar moltes coses pel cap. Finalment van donar la senyal de sortida i tothom es va tirar a l’aigua, en aquell moment per mi va ser el més estressant de tota la cursa, ja que no vaig saber quan tirar-me ja que nomes veia espuma i cossos movent-se sense sentit, però finalment em vaig tirar i vam començar a tirar, entre empentes, coces, cops de colzes i d’altres parts del cos, llavors poc a poc em vaig anar obrint cap a la dreta i cap l’exterior em vaig sentir molt més còmode i vaig poder anar nedant a un ritme força constant, combinant crol i braça per orientar-me dins del mar, ja que era el meu primer cop que nedava en mar obert, finalment vaig arribar a la meta de natació amb un temps de 15 min i finalment vaig començar pujada directe a boxes per fer la primera transició. On hem vaig enfundar els pantalons, samarreta , casc de bici, mitjons i bambes i vaig començar a rodar amb la bici.
El circuit de bici consistia amb dues voltes que anaven des de la torre Mapfre fins al fòrum, la veritat i per sort va ser un circuit força pla, encara que tenia dues corbes molt tancades i força perilloses, però per sort no va haver cap accident, durant el recorregut en bici vaig poder agafar aire. I anar a un ritme constant, finalment els 20 km els vaig fer amb 36 min. Llavors al entrar en boxes vaig haver de deixar la bici treure’m el casc, posar-me el dorsal de l’esquena al pit, agafar la gorra i començar a córrer.
La veritat que al baixar de la bici ja em vaig notar amb una certa fatiga de cames i al començar a córrer vaig veure que havia de baixar a un ritme més lent del que m’hagués agradat a sobre amb la xafogor que feia és va notar a la part final, sort que al inici estaven avituallament amb l’aigua, però el circuit de córrer era pla i consistia en arribar fins al pàrquing que hi ha abans del fòrum i tornar a la Meta situada en les Torres Mapfre, durant el primer km de carrera va ser força etern, però un cop vaig començar a rodar a un ritme constant i al veure la meta, la fatiga va desaparèixer i els últims 100 m vaig fer un esprint i vaig concloure la meva primera triatló amb una marca total 1h i 28 min.
Per últim vull agrair a la meva família pel suport i els ànims que em van donar ja que sense ells crec que no hagués estat el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada