Les notes del any

Queden 2 dies perquè s’acabi aquest 2011 i m’agradaria posar notes del 10 al 0 per personatges, empreses i esdeveniments ocorreguts durant aquest 2011. Totes aquestes notes és una opinió personal i no la de tot el blog.

10- moviment 15M i #democraciarealya: Personalment estic molt content d’aquest boom de la societat que no esta vinculada a cap partit polític i que està cansada d’aquesta societat.

9 -Game of Thrones i Modern Family: Dues series completament diferents però que m’han agradat molt, joc de trons han estat 10 capítols molt bons i espero poder llegir-me els llibres. Modern Family trobo que he trobat una comèdia on puc riure de les situacions i els gags que passen. Jo les recomano.

8- Barça i Messi : Crec que podem estar davant d’un dels millors equips del mon i del millor jugador (tan futbolísticament com personalment) que ha trepitjat mai la gespa del camp nou, esperem poder gaudir del seu joc .

7 - Twitter : Per mi tindria més bona nota si l’aplicatiu també estigues en català, però trobo que aquest any ha sigut l’any de Twitter, ja que ara per desgracia sinó tens twitter no ets ningú, recordeu que nosaltres en tenim @antesdellover.

6 -Jordi Evole : Cada any millora el seu programa de Salvados que ofereix a la Sexta, aquest any ha guanyat un Ondas més que merescut. Trobo que si tots el miréssim aprendríem quelcom.

5- Mort de Steve Jobs: Crec que la societat quan mort algú idealitzem aquesta persona, entenc que era un personatge famós, carismàtic i fins i tot podríem dir un geni de les tecnologies, però crec que vam fer una muntanya del que no era.

4 CiU : Molt bé per fer el triplet de generalitat, municipals i generals, però suspesos en les gestions, tan del Alcalde Trias a Barcelona com del Artur mans tisores davant de la Generalitat, per mi crec que no afronten el problema sinó que estan posant “parxes”.

3- Casa Reial: Gràcies al cas Urdangarin cada cop la gent esta més descontenta amb la casa reial, esperem que sigui qüestió de temps i tornem a una república.

2 -Mourinho I Cristiano Ronaldo: Poso aquest 2 personatges , perquè em sembla que per la repercussió mediàtica que tenen no són exemples de comportament, ja que els 2 pequen de prepotència i “xuleria”. En aquest cas estaria be que aprenguessin una mica de humilitat.

1- Bancs : poca cosa a dir, gràcies a ells estem com estem, ja que amb diner públic els rescatem i després no tenen miraments per treure’ns la casa sinó paguem la hipoteca, però de mestres juguen amb els nostres diners com qui juga al monopoli.

0 - Els Mercats: en aquest moment és qui mou Europa i països com Grècia, Portugal , Itàlia i fins i tot Espanya ens hem d’adaptar del que diuen els mercats.

La màgia del camí

Molt bones a tots i a totes, què tal ha anat l’estiu? Avui m’agradaria parlar d’un dels viatges que he fet aquest estiu i és que vaig fer algunes etapes del Camino de Santiago, començant a Ribadeo.

La veritat que és una activitat que la recomano al 100% sobretot per aquelles persones que els agradi la natura i gaudeixin caminant i passejant.

Segurament pot sonar a tòpic però el Camino de Santiago té quelcom especial i màgica, personalment aquest cop, és el segon cop que el faig, i ja us dic que cada cop és una experiència diferent i màgica. Ja que l’ambient que es respira és un ambient tant agradable i bonic, ja que tothom s’ajuda entre tothom i on desapareixen les classes socials, sexe, edats... i només queden els pelegrins.

Encara que per començar a fer el Camino s’ha de tenir unes quantes consideracions. Primerament s’ha de planificar el temps i les etapes. Ja que normalment es recomana començar amb etapes de no més de 20-25km per començar agafar el to a les cames i a l’esquena. Per què dic esquena? Perquè el pes que es porta a la motxilla és molt important, normalment hi ha la norma del 10%, on vol dir que el pes que has de portar a sobre no pot sobrepassar el 10% del teu cos, o sigui si una persona pesa 70kg la seva motxilla màxim hauria de pesar entre 7 - 7,5kg. Per tant has de pensar molt bé el que vols emportar-te i sempre pensant que en els albergs pots netejar la roba. Si es segueix aquesta norma evitaràs problemes d’esquena i sobretot d’espatlles que és on s'acostuma a carregar més.

Un dels altres problemes és el calçat i els peus, la meva recomanació és que si el camí es fa durant el maig-octubre vagis amb calçat de treking de bota baixa millor que alta, ja que el peu respira molt millor i no passes per cap terreny excesivament abrupte. Però bé cadascú es coneix els seus peus i com va més còmode i segur, que el cap i a la fi és com aniràs millor. L’altra cosa són els peus, ja que durant el camí fas un gran recorregut i per tant els peus pateixen molta fricció i això pot ocasionar l’aparició de butllofes i et pot fer anar coix i incòmode. Per tant es recomanable portar mitjons sense costures, embenar-te els dits propensos i la utilització de vaselina per evitar que aquesta fricció sigui massa elevada. Però si en surten sempre hi ha dues opcions. La meva preferida es deixar que surti i la utilització de l’agulla i el fil, sobretot si son en els dits o talo i sinó hi ha els compeeds que es posa a sobre l’ampolla abans que tingui el líquid i sense petar i et fa de protecció com una segona pell, aquesta opció la recomano més per ampolles que et puguin sortir a la planta del peu.

Personalment quan em pregunten què tal sempre dic el mateix i és genial, ja que gaudeixes d’unes vistes molt boniques, fas una activitat saludable, coneixes gent, tens temps de pensar, reflexionar, descobrir-te i a més a més amb els temps que corren és una activitat força barata, ja que els preus dels albergs són a 5€ per nit i la majoria d’albergs tenen cuina.

Així que ja sabeu, no us ho penseu 2 cops i a CAMINAR !!!

Going on.

Me puse en marcha y descubrí, por quincuagésima vez, que lo mas difícil una vez has empezado el proyecto, es mantener la marcha. Para mí, lo complicado de mantener la marcha, no es el simple hecho en sí, sino concienciarme a lo largo del camino, que estoy persiguiendo un fin, un propósito que me hice un día, y se irá dibujando si yo sigo constante ese camino. Si no me paro, si no cambio, si no abandono.

Todos podemos ser jóvenes . Tenemos ambiciones que han ido cambiando, asi como nuestras relaciones, amistades, nuestras necesidades,nuestras inquietudes. Han cambiado con nosotros, evolucionado. El sino de una persona está en el cambio, un sine qua non de nuestra propia existencia. Toda nustra vida hemos visto cambios, no conocemos nada más. Entonces ¿porqué nos extrañamos al darnos cuenta, conscientemente, que hemos cambiado, que ya no somos los mismos?

Muchos de nosotros seguimos queriendo hacer muchas cosas, pero la experiencia me ha enseñado que mientras el dia disponga de 24 horas y nuestra vida se limite a 90 años activos, debemos organizar nuestro tiempo y segun las personas, viviendo el dia a dia. O no.

Solo sé una cosa: que tengo un objetivo y que para llegar a él tengo dos maneras. Elija la que elija, ambas requieren mi máximo esfuerzo, mi máxima dedicación y una constancia sin objeciones. Sin embargo, mi vida es ahora y también debo vivirla. Eso es algo que todos sabremos un dia u otro.

2007. MBS