Hedda Gabler

De la història
Una història curiosa i genial, la història de la Hedda Gabler.
Un elogi a la coherència que sap transmetre dins de tots els embolics que es creen. Unes pistoles protagonistes i una dona que es pensa mestressa del seu destí quan acaba sent una titella dels altres i de la seva fortuna. També s'ha dit que és la història de l'etern avorriment que mai no és bo i acaba creant un camí de patiment continu.... i maldat?
En cap moment et deixa indiferent. En cap moment es fa pesada. En cap moment deixa de ser impactant.

De l'escena
Teòricament la casa dels somnis de la Hedda. La realitat? Una mala jugada, les cordes que controla el titellaire anomenat destí ha decidit portar-la a ella i al seu marit, en Tesman, a viure en aquesta escena.
Una cuina, un menjador, una entrada i dues portes. Un ambient minimalista però perfecte per transmetre la senzillesa de l'obra amb un bon cop d'efecte en els seus espectadors.

Derqui, Jové, Genebat, Villegas, Marull i Selvas.

Dels personatges
6 actors interpreten tota l'obra. M'agradaria dedicar unes paraules a cadascú d'ells.
Laia Marull, com a Hedda Gabler, l'enhorabona. Li posa tota la vida possible a un personatge àcid i en un procés amarg. Adonar-se de que la vida no és un conte de fades i que el poder que un es pensa que té és aire és un procés dur. Realment emociona com es capaç de transmetre sentiments en tots els aspectes.
Pablo Derqui, com a Eljert Løvborg, impressionant la força d'aquest personatge. Si la Hedda era forta, ell ho sembla més encara. Extremadament expressiu i potent. Una actuació molt destacable.
David Selvas, com a Brack i director de l'obra, també anomenat el Sr Degà, personatge que controla més fils en tot l'escenari. Pretén ser l'únic gall del galliner. Fort i dur es com vol ser i ho aconsegueix.
Cristina Genebat, com a Thea Elvsted, de tots els personatges un dels més fluixos al meu parer. Al meu parer va haver-hi una manca d'expressivitat i de simplicitat en aquest paper. Cap al final de l'obra hi ha algun moment en que sembla que agafa el rodatge necessari però només durant una estona.
Ernest Villegas, com a Jörgen Tesman, està clar que és un bon home, tant bo que fins i tot podríem dir que una mica babau. No obstant va ser una bona interpretació. Una veu extraordinària.
Àngela Jové, com a Júlia Tesman, un personatge bastant secundari però que tot i així té bastant sentit. Treballat i correcte.

Finalment
Una altra cosa que voldria destacar va ser el paper de la música a l'obra. En algun moment sorprèn lleugerament però realment la vaig trobar ideal, generen un ambient perfecte.

Per acabar, m'agradaria recomanar aquest espectacle. La duració aproximada és d'uns 100-110 minuts que passen volant. Com he dit no hi haurà cap moment d'avorriment.
La recomano al 100%.

Xavier

Deixo un article del diari Ara al respecte!