divendres, 22 de juliol del 2011

"No hi ha cap refrany que menteixi"...

La manca d'inspiració en vacances sembla afectar-nos a tots en algun moment! Però avui me decidit a aprofitar-me de la nostra llengua catalana i deixar una selecció de refranys o dites de la nostra terra amb una breu explicació del possible origen, tot i que en molts casos sigui fàcilment deduïble i poder jo m'equivoqui, no obstant, faré el que podré!   



  • A casa del paleta mai la feina no està feta.




  • A casa del paleta, cent goteres a la teulada.  




  • Un clar exemple de que quan una persona es dedica a un ofici, en general treballarà més fora de casa, cobrant, que a casa sense cobrar.
    • A dies llargs, llargs treballs.
    • A la dona i la cabra, corda llarga.
    • A pagès endarrerit, cap anyada no li és bona.
    • Aigua vaig esperar i tard vaig sembrar; sap Déu què colliré!  
    • Al mal segador la palla li fa destorb.
    Exemples de frases més típiques d'escoltar a la pagesia que no pas a la gent de ciutat. Totes fan referència a la feina i a la vida de pagès. En la segona podem veure un clar exemple del masclisme, llibertat però no tota, que s'ha de treballar.



  • A l’abril, aigües mil.





  • Abril plovent, maig rient.  




  • Abril plujós i maig ventós fan l'any ric i profitós.





  • Uns quants exemples de com a l'abril sempre se la considerat un més de pluges.



  • A reunions parlen primer els necis i els innocents; els darrers, els prudents.



  • Abans d’ensenyar, aprèn.



  • Abans de burlar-te d’algú, mira bé com ets tu.



  • Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí.



  • Abans de parlar, pensar.



  • Abans que coneguis, no lloïs ni vituperis.



  • Al bo buscaràs i del dolent te n'allunyaràs.



  • Al bon entenedor, amb poques paraules n'hi ha prou.



  • Allò que es veu, s’aprèn.



  • Allò que està ben après, mai es perd.



  • A paraules de neci, orelles sordes.







  • Tots exemples de que de vegades més callar i pensar. Simples dites que de vegades ens recorden que més val fer servil el cervell que per això el tenim. O bé que hem de controlar una mica més la nostra boca abans de decidir què dir.

    I per un dia ja n'hi ha prou! Properament una mica de Barcelona pels vostres ulls!

    Xavier

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada