divendres, 30 de desembre del 2011
American Horror Story
Quina cosa més antiga la de que s'acabin els anys i els dies i sempre igual. És una monotonia contínua... Però què hi farem! (Mala cara quan morirem, diu la meva veïna).
Avui m'agradaria parlar-vos d'una nova sèrie que m'acaba d'enganxar i realment és força bona alhora que estranya! És de terror suposo que una mica psicològic alhora que també té escenes amb bons efectes que et deixen bocabadat. La meva recomanació: veure-la en companyia!
La sèrie en qüestió és "American Horror Story", la historia es basa en una casa diguem-ne... "encantada" en la que van a viure els nostres protagonistes, un matrimoni amb problemes personals i una filla una mica "especial". Un marit (mooolt sensible) psiquiatra que tracta els pacients a casa. Ella és mestressa de casa i viu, pel que sembla, del marit.
La història que ens afecta no és tant la de la parella, com la de la casa. En aquesta casa es veu que va morir molta gent, i els fantasmes, esperits, coses estranyes que hi habiten no semblen estar contentes amb els hostes.
De veritat, si teniu la oportunitat, veieu uns quants capítols. Fins ara podeu trobar la primera temporada que ha acabat fa no massa!
dijous, 29 de desembre del 2011
Les notes del any

Queden 2 dies perquè s’acabi aquest 2011 i m’agradaria posar notes del 10 al 0 per personatges, empreses i esdeveniments ocorreguts durant aquest 2011. Totes aquestes notes és una opinió personal i no la de tot el blog.
10- moviment 15M i #democraciarealya: Personalment estic molt content d’aquest boom de la societat que no esta vinculada a cap partit polític i que està cansada d’aquesta societat.
9 -
8- Barça i Messi : Crec que podem estar davant d’un dels millors equips del mon i del millor jugador (tan futbolísticament com personalment) que ha trepitjat mai la gespa del camp nou, esperem poder gaudir del seu joc .
7 - Twitter : Per mi tindria més bona nota si l’aplicatiu també estigues en català, però trobo que aquest any ha sigut l’any de Twitter, ja que ara per desgracia sinó tens twitter no ets ningú, recordeu que nosaltres en tenim @antesdellover.
6 -Jordi Evole : Cada any millora el seu programa de Salvados que ofereix a la Sexta, aquest any ha guanyat un Ondas més que merescut. Trobo que si tots el miréssim aprendríem quelcom.
5- Mort de Steve Jobs: Crec que la societat quan mort algú idealitzem aquesta persona, entenc que era un personatge famós, carismàtic i fins i tot podríem dir un geni de les tecnologies, però crec que vam fer una muntanya del que no era.
4 CiU : Molt bé per fer el triplet de generalitat, municipals i generals, però suspesos en les gestions, tan del Alcalde Trias a Barcelona com del Artur mans tisores davant de la Generalitat, per mi crec que no afronten el problema sinó que estan posant “parxes”.
3- Casa Reial: Gràcies al cas Urdangarin cada cop la gent esta més descontenta amb la casa reial, esperem que sigui qüestió de temps i tornem a una república.
2 -Mourinho I Cristiano Ronaldo: Poso aquest 2 personatges , perquè em sembla que per la repercussió mediàtica que tenen no són exemples de comportament, ja que els 2 pequen de prepotència i “xuleria”. En aquest cas estaria be que aprenguessin una mica de humilitat.
1- Bancs : poca cosa a dir, gràcies a ells estem com estem, ja que amb diner públic els rescatem i després no tenen miraments per treure’ns la casa sinó paguem la hipoteca, però de mestres juguen amb els nostres diners com qui juga al monopoli.
0 - Els Mercats: en aquest moment és qui mou Europa i països com Grècia, Portugal , Itàlia i fins i tot Espanya ens hem d’adaptar del que diuen els mercats.
dimecres, 28 de desembre del 2011
Måns Zelmerlöw

¡¡Feliz Navidad a todos ¡¡
¿Qué tal las fiestas? Espero que no estéis muy llenos por que llega el dulde más dulce de Suecia ¡¡
Måns Petter Albert Sahlén Zelmerlöw es originario de Lund, la Salamanca al Sur de Suecia. Podemos decir que es su Enrique Iglesias. El caso es que el chaval fue en 2006 al Idol (OT) y no quedo mal. Luego fue al Dancing with the stars ( Mira quien baila) y ganó.
Tras eso paso al Melodifestivalen ( parece que es un chico de concurso) y quedó segundo con el que se ha convertido en su himno, Cara mia. Medio le hacen, medio hace canciones de pop electrónico pertardas de las que enganchan a cualquier adolescente sueca.
Ese fue su trampolín, su primer cd llego al nº 1 en Suecia, y tuvo éxito en Polonia, Bulgaria y algo se hizo por Finlandia. Viendo que participar en la preselección sueca para Eurovisión era efectivo, repitió en 2008 con " Hope an Glory " (siempre cante en inglés) teniendo menos éxito en el concurso, pero consiguiendo buenos resultados con su segundo álbum "MZW".
Por el momento se sabe poco de este ídolo de masas menstruales suecas, pero a seguido componiendo canciones para otros artistas, haciendo anuncios, presentando el mismo Melodifestivalen etc... Puede que haya influído su relación con Agnes Carlsson (la de Release me).
El caso es que el chaval es guapo, se lo curra y sus canciones pueden oírse de vez en cuando, por ello y mucho más se merece un huequín aquí : Spotify o Grooveshark.
Un saludo y... Feliz Navidad¡¡
dimarts, 27 de desembre del 2011
La familia
Siempre hay algún abuelo, abuela, tío, incluso algún primo que habría hecho mejor quedándose en casa.
Bé nois, bones festes a tothom, que en el Nadal no hi crec, que hi farem.
divendres, 23 de desembre del 2011
Sopars de Nadal!
Per aquí, sí que comencem les vacances. Després de tot un trimestre d'estudi ara per fi, agafem vacances.
I com no podia ser menys havíem preparat un dels primers i segur que no últims sopars de Nadal.
Després de tants mesos escrivint el blog, cadascú en el seu respectiu dia, vam decidir de fer un petit sopar d'"empresa".
I com podeu veure a la foto ja ho teniem tot preparat a les 8 de la tarda!
Varem sopar plegats i ho varem passar molt bé!
I ara gent, no us oblideu de gaudir de les vacances, del temps amb la família, del temps lliure, dels bons moments...
I sobretot no us oblideu de viure!!!
Una abraçada!
Xavier
dijous, 22 de desembre del 2011
PowerPoint

dimecres, 21 de desembre del 2011
Natalia Kills

¿Qué ha pasado? ¿Se ha teñido Lady Gaga de morena?
No¡ Pero para el caso... he aquí Natalia Keery-Fisher, conocida como Natalia Kills que suena mucho más Gaga, donde va a parar¡
El caso es que la chica en cuestión tiene 25 años y ya ha llegado al nº 2 en UK. De momento sólo tiene un álbum debut "Perfectionist" y este fue lanzado primero en Alemania, luego en EEUU y luego ya "a tot arreu"... ¿Por qué empezaron por Alemania? En fin, cosas del mercado...
Natalia lo intentó en 2008 como "Natalia Capuchini" pero tras 3 años y alguna que otra hostia musical... sabiendo que lo que quería era ser famosilla cambió a Kills, se vistió rarito y parece que está triunfando ¡¡¡
Yo me enamoré al escuchar "Mirrors" ( el primer video que tenéis arriba), su estilo es ... un pop-punk malote, y para quien tenga dudas sobre su voz, escuchad versiones acusticas de CherryTree que hay por youtube ¡¡
Os dejo los enlaces a Grooveshark y Spotify.
Un saludo¡
dimarts, 20 de desembre del 2011
No somos tan diferentes
Podríamos pensar que si El Reino de Castilla (entonces) envió a "las indias americanas" toda la purria, chusma y morralla que encontró en las mazmorras del reino para conquistar una tierra desconocida y salvaje, siguiendo la lógica los americanos (y otros immigrantes) que vienen a nuestro país también son lo peor de cada casa. Pero ni esta es una tierra salvaje desconocida por colonizar (aunque a veces lo pongo en duda)ni se puede decir eso de todos los immigrantes, ni de lejos: como en todas partes, hay de todo, buena gente y mala gente. Què hi farem.
Pero me gustaría señalar, que muchos de los que no-sabemos-para-que-están-aquí-si-no-quieren-trabajar tienen un gran escudo: Racista!!
Hay muchas leyendas urbanas, pero hay cosas que he vivido en propia piel, y que nadie me diga lo contrario, lo he visto con mis ojos y escuchado con mis oídos.
La negación de una ayuda social económica: racista; date más prisa que se te acumula el trabajo: racista; apaga tu música que molestas a todo el vagón: racista; oiga señora que yo he llegado antes que usted: racista.
Alguien más dejará un comentario que me tache de racista?
No tíos, no. No se trata de ser o no ser racista, se trata de ser CÍVICO y cumplir unas normas que todos deberíamos seguir(muchos de aquí tampoco las cumplen, por supuesto, esto es ESPAÑA y así vamos). Se trata de convivir. España no es el mejor país del mundo (no lo diría ni muerta) pero tiene sus leyes (que muchas son una mierda), sus normas y sus costumbres y cultura (aunque como es una prisión de pueblos, en cada zona tendrán la suya propia), y hay que joderse y aceptarlo, como lo hago yo. Lo bueno que ellos tienen es que siempre pueden volver a su tierra. Yo me tengo que quedar aquí porque no les voy a regalar mi tierra a los fachas sin pelear.
Con esto quiero decir que todos debemos hacer un sacrificio en pro de un bien común. Hay immigrantes que admiro un montón, y me gustaría que fueran ejemplo de otros muchos, lamentablemente en todas partes hay personas ciegas y sordas (en un sentido no literal).
También tengo que decir que vivo en Barcelona, y que, precisamente esta ciudad, no lo pone fácil a la hora de integrarse. Es mas propensa a hacer guetos, o colonias (como en su dia se hizo con los andaluces y murcianos): Mantengámoslos apartaditos, hablémosles en castellano para que nos entiendan, no les digas nada, que se pueden ofender.
Pues no, señora no, si hacen ruido a las 3 de la mañana porque es su costumbre, amablemente le dice que aquí a las doce de la noche no hay que hacer ruidos, porque la gente y los NIÑOS han de dormir. Háblele en catalán; poco a poco, cómo coño va a conocer la lengua sinó? Invítele a una calçotada con babero incluido, y luego vaya una de sus comidas picantonas. Enséñele a bailar sardanas y luego aprenda tai-chi .... mil cosas, mil cosas.
Alguien ha visto Gran Torino? Pues eso coño, eso mismo.


Nota: Aquest article no representa la opinió conjunta del blog. Cada post que es publica representa només el seu autor.
dilluns, 19 de desembre del 2011
Muffins de Carabassa
Avui us presento una recepta fàcil, amb ingredients que tenim a l'abast, barata i deliciosa!!!
És d'en Jamie Oliver, un Xef anglès.
Son unes delicioses muffins de carabassa, ideals per aquesta temporada, que és la de la carabassa i la podem trobar a la majoria de supermercats!
Us passo la recepta per escrit amb algunes rectificacions que faig jo i que fan que la recepta quedi més bona, però podeu seguir la seva perfectament bé!
- 400gr de carabassa violí (pot ser amb o sense pell, però sense llavors si o si!)
- 300gr de sucre integral (ell en fa servir 400)
- 4 ous mitjans
- Un pessic de sal
- 300gr de farina de blat (millor integral)
- 2 culleradetes de llevat (estil royal)
- 1 culleradeta de bicarbonat sòdic (opcional)
- Una mica de canyella (amb compte!)
- 175gr d'oli (ell recomana oliva, però si no en teniu un de molt suau, com arbequina, millor feu servir girasol!)
- Un grapat de nous [uns 100gr] (poden ser ametlles, avellanes, pinyons, xocolata trossejada, o podeu no posar-hi res!)
El procés canvia una mica com el faig jo de com el fa ell, seguiu el que més gràcia us faci!
- Tritureu la carabassa (crua) amb el sucre fins que quedi una pasta fina. Afegiu-hi el pessic de sal, la canyella, els ous i l'oli. Torneu a triturar fins que s'incorpori tot. Triture-hi el bicarbonat (aquest pas és opcional, li dona una mica més d'esponjositat a la recepta! Però sense bicarbonat queden igualment bé).
- Poseu la massa en un bol i afegiu-hi la farina amb el llevat royal (si ho podeu passar per un colador de reixa millor). I finalment, les nous (senceres o trencades)
- Un cop estiguin tots els ingredients ben barrejats, poseu la massa dins dels motlles de muffin. Fixeu-vos que ell a més a més del paper fa servir uns motlles metàlics. Això és perquè els papers normalment no són prou resistents com per aguantar el pes de la massa i s'obren, fent unes muffins planes i lletges! Si no en teniu, podeu fer les muffins dins d'unes flameres pintades amb mantega i enfarinades, i per a desenmotllar-les hi podeu passar un ganivet petit per a ajudar-les a sortir. També podeu fer servir motlles de silicona. Avui en dia els podeu trobar a la majoria de tendes que venen material de cuina!
- Enforneu-les 15-20 minuts a 180ºC per a unes muffins mitjanes (si son petites, 10-15 minuts) i per a unes grans, a 170ºC durant 10 minuts i a 150ºC durant 15 minuts, aproximadament.
[Entenem per muffins mitjanes la mida que tenen les típiques magdalenes de ''La Bella Easo'', per exemple.]
Espero que probeu aquesta recepta que queda deliciosa!!! Tenen un gust molt especial i quan dius que estan fetes amb carabassa la gent alucina! Us en donc paraula! I si teniu qualsevol dubte, no dubteu en preguntar, que per això estem aquí!!!
P.D: podeu visitar la meva pàgina web a www.AdriaSubirana.com
divendres, 16 de desembre del 2011
Persèfone
![]() |
Àngels Gonyalons i companyia. |
Bon dia!
Avui m'agradaria parlar-vos d'aquesta obra que s'estrenà ahir 15 de Desembre al Teatre Lliure de Montjuïc, Plaça Margarida Xirgu 1.
Vaig tenir la sort d'aconseguir entrades per la pre-estrena de l'obra el dia 14 de Desembre i vaig poder veure la primera representació.
Les primeres paraules... Enhorabona al Teatre Lliure i a els "Comediants" per l'obra.
És la història de la mort i la Deessa Persèfone. Per fer-vos cinc cèntims, Core (després anomenada Persèfone) era la filla de Zeus i Demèter que va ser segrestada de jove per Hades i va ser convertida en Reina de l'Inframón perquè va menjar 6 grans d'una magrana. Demèter en conèixer la notícia del rapte de la seva filla va convertir el món en un lloc erm i mort degut a la seva tristesa, però Zeus va arribar a un pacte amb Hades perquè Persèfone tornes 6 mesos a l'any (pels 6 grans de la magrana) a l'exterior i durant aquest període Demèter era feliç i feia néixer totes les plantes (primavera).
![]() |
Circ de la mort i festa de la vida |
Per últim però no menys important l'actuació dels quatre components de l'equip emmascarats fins l'últim moment interpretant mil i un personatges còmics i reflexius. Jordi Llordella/ Laia Oliveras/ Laia Piró /Marc Pujol.
Després de tot això realment us recomano visitar el Teatre Lliure a la Plaça Margarida Xirgu 1 i aquest muntatge que almenys a mi m'ha agradat molt.
Us deixo un video al respecte de l'obra en que parla Joan Font presentant l'espectacle
Espero que ho gaudiu tant com jo i no deixeu passar aquesta oportunitat!
Xavier
dijous, 15 de desembre del 2011
Societat consumista
dimecres, 14 de desembre del 2011
Karmin

¿Sabéis cuando una pareja trasmite un algo que te hace pensar....¡Coño que buena pareja hacen¡?
Es el caso de Karmin, estos tortolitos son Amy Heidemann y Nick Noonan, de Massachussetts, EEUU.
Se hicieron famosos gracias a un invento de nuestro siglo... Youtube, tras hacer un cover de "Look at me now" the Chris Brown (sí, el que le pegaba a Rihanna).
El caso es que entre que los dos son muy monos, su talento y que siguieron haciendo covers... se han ido haciendo famosillos ¡ Ahora tienen cuenta en VEVO¡¡ Para 2012 llegará su nuevo CD con sus canciones propias, pero de momento nos han pasado el adelanto "Crash your party" su primer single.
El caso es que estan demostrando tener un gran talento, os recomiendo de verdad que os paseis por su canal de Youtube, hay muchísimo material de mucha calidad: http://www.youtube.com/user/karmincovers
Me despido con vosotros esperando que dentro de un tiempo podamos hablar de su tercer o cuarto cd ¡¡
Un saludo
ah ah : Spotify y Grooveshark
dimarts, 13 de desembre del 2011
Temores de la infancia

dilluns, 12 de desembre del 2011
Eiswein o Vi de Gel


diumenge, 11 de desembre del 2011
Post-it de la setmana!
divendres, 9 de desembre del 2011
Ponts i aqüeductes?
Com molts haureu pogut comprovar aquesta setmana no ha sigut una setmana normal ja que ens hem trobat dos festius durant la setmana laborable, separats dels caps de setmana i separats entre ells. Concretament dimarts, dia de la Constitució espanyola i dijous dia de la Immaculada Concepció.
Degut a aquesta extranya coincidencia, que no acostuma a passar, s'ha començat un debat.
S'ha de permetre que els dies festius afectin a tot el país o haurien de traspasar-se a dilluns/divendres?
En aquest debat entren diferents factors en joc i és que com passa sovint la decisió no deixarà content a tothom.
Contres del canvi.
- Per una banda trobem la part inflexible, fins i tot podríem dir sentimental, de molta gent. Els dies són els que són i no s'haurien de moure. Un exemple clar seria el del dia 11 de Setembre per nosaltres. Si fos un dimecres el dia 11, hauríem de celebrar la diada el dia 9 o el 13? No perdria d'aquesta manera una mica el sentit de la commemoració?
- També trobem la part inflexible de que molts altres dies festius són festes catòliques així com Pasqua, la Inmaculada, Nadal... I això implicaria que l'Església "donés" permís per fer la celebració un altre dia.
- A més s'ha de tenir en compte la gent que treballa per exemple en hosteleria, i que per tant treballa sobretot els caps de setmana, poder aquesta gent pot estar interessada en mantenir algun que altre festiu entre setmana.
- Sempre que hi ha ponts d'aquests tipus la població es troba amb molts problemes. Ja sigui per part de les escoles que no totes tenen els mateixos dies per fer ponts com per les empreses que algunes decideixen tancar i altres tanquen a mitges i algunes no tanquen en absolut. Això provoca un veritable caos entre treballadors, empresaris, pares i nens.
- Un canvi comportaria una millora en l'estabilitat horaria de tots.
- Una part del canvi afectaria positivament a l'economia per la millor organització de la producció consensuada entre empreses i treballadors.
Realment no és materia senzilla fer canvis d'aquests tipus que tenen una transcendència considerable. No obstant, personalment, trobo que si es fes el canvi el primer any es faria extrany però fàcilment ens acostumaríem i el passat acabaria sent una anècdota com tantes que ens expliquen els nostres pares, avis i altres coneguts.
Gaudiu d'aquest divendres si teniu festa i si no també gaudiu-lo!
Xavier
dijous, 8 de desembre del 2011
Feliç Barcelona
Es veu que ja estem en campanya Nadalenca, ja que l’ajuntament va iniciar l’encesa de llum el dijous 30 de novembre …. Si si novembre , es veu que en aquesta societat ens hem tornant bojos i cada cop avancem més les dates nadalenques perquè així gastem més.
Una de les “meravelloses idees” que ha tingut l’ajuntament de Barcelona ha sigut posar una pista de gel. Per si algú no m’ha antes volia pretendre certa ironia en el comentari. I ara us explicaré el perquè. Estem a Barcelona que és una ciutat mediterrània on té un clima mediterrani i no ens fa falta cap pista de gel en mig de la ciutat, perquè estem a Barcelona i no a Nova York o a Berlin, on son ciutats que tenen un clima més fresc i on aquestes coses és tradició. Crec que a Barcelona ja disposem de dues pistes de gel meravelloses com son les del Skating club i la del Barça perquè haguem de fer una altre durant les festes.
Sabeu que posar la pista de gel ha costat 700.000€ , si una part prové del capital privat, com son patrocinadors i els comerciants, però estic segur que l’ajuntament en alguna forma o altre ha invertit capital barceloní.
Crec que si volem fomentar el començ hi ha altres formes que posar la pista de gel , que a sobre és la més gran d’Europa, perquè clar si fem les coses les fem grans a Barcelona, i no farem una pista normal, sinó som-hi la més gran per poder treure pit i desprès era el senyor Trias el que no volia saber parlar dels jocs hivern del 2022 i mireu ara ja tenim una pista de gel i dona suport a la candidatura, però això és una altre historia que avui no toca.
Espero al menys que els dissenyadors de la pista de gel i els que van tenir la idea, pensin que a Barcelona la temperatura és molt més elevada que a NY i per tant el cost energètic per mantenir la pista es molt més elevat.
Per cert el pitjor de tot és que et venen la moto que han creat 200 llocs de treball, més 80 durant el Nadal i que el comerç augmentarà molt més. Però la realitat és que els diners aniran a parar a les grans marques i per tant nosaltres com a ciutadans de Barcelona no ens aportarà re de re.
Aquí crec que cadascú te la seva consciencia però jo ja us dic que no penso trepitjar aquesta pista de gel.
Per últim crec que ja que fan una pista d gel podrien haver deixat el sostre descobert perquè d’aquesta forma podríem dir que és a l’exterior, però d’aquesta forma no podrien projectar la publicitat.
Pd: per cert ara el servei de neteja com entrarà a plaça Catalunya? Vindran els mossos també?
En fi que ja ha començat el Nadal a Barcelona
dimecres, 7 de desembre del 2011
The do

Si la semana pasada os hablabamos de una coalición hispano-inglesa o anglo-hispánica, según se mire... esta semana toca hablar de una franco-finesa?
AHHHG
El caso es que ella es de Finlandia y el es de París: Dan Levy y Olivia Bouyssou Merilahti forman "The Do", con la primera letra de cada uno de sus nombres.
Su primer disco es del 2008 ( A mouthfull- Un bocado) y en 2010 llegó Both ways open jaws. Sinceramente sólo os puedo hablar del primero de ellos... el segundo está en proceso de descarga (sí, solo compro los cd's que me gustan 9,5/10 :p).
Se trata de un grupo indie-folk-hindú... algo raro, pero de verdad, vale la pena :D. Utilizan objetos, voces de niños, sintetizadores... de todo ¡ Y sí, lo sorprendente es que la mezcla de todo ello pueda dar un resultado adecuado.
Su canción "On my shoulders" fue utilzada por la marca de libretas (entre otras cosas) Oxford para un anuncio promocional.
Grooveshark y Spotify (en Spotify no hay apenas nada)
Un saludo¡¡
dimarts, 6 de desembre del 2011
Época d'exàmens, temps de FFVII
No sé si són estudiants de tècniques interactives -videojocs i altres aplicacions multimèdia- però el que deixen força clar és que només pretenen aprendre a crear un videojoc, rendint homenatge a un dels grans RPG de la història.
dilluns, 5 de desembre del 2011
El Wok

És un instrument molt versàtil; gràcies a la seva forma es fa servir tant de cassola com de paella. El que el fa més característic per a nosaltres és la cocció típica que veiem a tots els woks que trobem cada cop més per les nostres ciutats: el saltejat.
Tradicionalment es fan servir uns fogons característics que produeixen una gran flamarada, fent que la cassola s'escalfi molt ràpidament i a unes altíssimes temperatures. És per això que, amb els fogons domèstics, no aconsello fer servir el wok tradicional. De tots els que jo he provat, el que millor funciona és el de ferro colat. És molt gruixut, i al tenir un gruix considerable de metall manté molt millor l'escalfor, malgrat costar-li molt més assolir una bona temperatura.
![]() |
Wok de ferro colat. |
Aleshores, passem a la recepta!
Cues de Gamba amb Verdures Saltejades
(a no ser que tingueu un parell de woks o un de molt gran i un fogó potent, no us aconsello que feu moltes racions alhora, pel que us explicava abans de que la temperatura ha de ser alta i al posar-hi el menjar baixa de cop! Per això avui la recepta és per a dues racions!)

- 150gr de cues de gamba (millor pelades).
- 50gr d'api.
- Un manat d'alls tendres.
- 100gr de porro.
- 150gr de carabassó.
- 200gr de col.
- 1 dent d'all.
- Gingebre fresc.
- Oli de girasol.
- Salsa de soja.
- Salsa Hoisin (és la típica del ''pato pekin''. La podeu comprar als supermercats asiàtics, es troba molt fàcilment. La venen a la secció de salses en un pot que sembla de melmelada!)
Començarem la preparació preparant tots els ingredients, ja que la cocció ha de ser molt ràpida. Us aconsello que encara que no us agradi algun ingredient en concret us aventureu a provar la recepta, que us agradarà!
Les cues de gamba poden ser congelades, però a l'hora de fer el plat que no ho estiguin, donat que si estan congelades la cocció no acostuma a ser bona. O bé queden seques, o bé queden crues! L'api el picarem ben finet, a daus millor. Els alls tendres els hi treiem la primera capa si venen bruts, i part del tros verd, que és comestible però a vegades ve una mica lleig! El tallarem en unes tires d'uns 2 o 3 centímetres de llarg. El porro, el carabassó i la col els tallarem a tires finetes. Per tallar la col us aconsello que aneu treient les fulles exterior i les enrotlleu com si d'un puro habano es tractés, aleshores és molt més senzill tallar les tires ben fines! L'all i el gingebre els hem de picar molt molt finets. Una altra opció és fer un picat més bast i xafar-ho amb un morter i una mà de morter. Sobretot, si preferiu fer el xafat aquest, és important que ho piqueu igualment, ja que el gingebre té molta fibra i al xafar-la no es trenca, i seria molt molest a l'hora de menjar.
Un cop ho tenim tot preparat, posem a bullir una cassola amb aigua i un pessic de sal. Quan bulli hi afegim la col i la fem bullir un xic perquè s'estovi. La colem i la reservem ben eixuta.
Posem el wok al foc i quan sigui molt calent hi posem un raig d'oli de girasol (podeu fer servir oli d'oliva, però tinc per costum a les receptes asiàtiques fer servir oli de girasol, que és un dels que més utilitzen ells, juntament amb el de canola). Aleshores hi afegim les gambes i les saltegem molt poc, tansols perquè marquin una mica per fora, i les treiem ben ràpid, reservant-les per després. Si el wok s'ha refredat molt esperem a que es torni a escalfar, i hi afegim més oli si fes falta. Aleshores afegim l'api i tot seguit el porro i els alls tendres. Aleshores hi afegim el carabassó i ho deixem coure tot un xic. Abaixem el foc i hi afegim l'all i el gingebre. Després hi afegim la col, deixant que s'emalgamin bé totes les aromes. És el moment d'afegir-hi un rajolí de salsa de soja i un parell de cullerades (de cafè) de salsa Hoisin. Ho remenem ben remenat i hi afegim les gambes. Ho saltegem un xic i ja ho podem servir.
És el moment de seure a taula i disfrutar!
P.D: podeu visitar la meva pàgina web a www.AdriaSubirana.com
diumenge, 4 de desembre del 2011
Post-it de la setmana.
divendres, 2 de desembre del 2011
Una mica de polèmica.

Aquesta noia ens explica com ha estat la seva carrera acadèmica. Ens comenta com recorda la seva escola i el seu institut com un exemple d'integració i de manteniment de la llengua catalana sense importar la procedència dels alumnes.
Casualment aquesta noia estudia a la mateixa universitat que hom, la Universitat Pompeu Fabra. I ens comenta, com podria comentar jo mateix, com a diferència de tots els altres centres pels quals ha passat, es canvia l'idioma de tota una assignatura per només una persona extrangera.
I ella parla del cas dels estudiants Erasmus, jo no només parlo dels estudiants Erasmus sinó d'altres persones no catalanoparlants que venen de fora Catalunya.
Personalment em sembla genial que la Universitat Pública catalana atraigui gent de tot el món, no obstant això trobo que aquesta gent que ve a estudiar al nostre país ha de comprendre que algunes, no la majoria, de les assignatures que s'imparteixen es fan en l'idioma del país, que és el català.
Per tant, resumint!
Cadascú es lliure d'escollir què i on vol estudiar. I hauria de poder veure els Plans Docents de les assignatures abans de matricular-se per veure si pot assolir l'idioma amb que serà impartida.
I per últim... Això dels canvis d'idioma amb facilitat pels Erasmus em sembla una política de les universitats per atraure els universitaris extrangers europeus i americans. Que està molt bé això de la internacionalització... Però també cal pensar en els d'aquí, o no?
dijous, 1 de desembre del 2011
Educació passiva

En els temps que corren cada cop eduquem menys els nostres fills, segurament abans podria ser més fàcil, o aquestes són les excuses que es senten, ja que abans només treballava l’home i la dona es quedava a casa fent feina i criant els fills. Però ara tot ha canviat i la educció és una cosa més global. Ja que el model de família ja no es el que era. Ja que existeixen les famílies monoparentals, homosexuals. A part que cada cop les noves tecnologies tenen un paper més important en l’entorn dels nens.
Segurament ara l’educació recau en un pes més gran a l’escola, tot i que crec que no hauria de ser així, però això és un tema a part. El que vull parlar es sobre l’educació passiva. Ja que hi ha diverses formes d’educar, activament o passivament. Una educació passiva és aquella educació que el nen rep d’estímuls i exemples sense que tu li ensenyis.
Un exemple molt clar és quan vas pel carrer i veu que la gent tira papers al terra, creua en vermell, crida, etc... aquestes conductes incíviques el nen les capta i les assimila com algú normal, ja que els nens a una certa edat no saben el que es bo i dolent i per tant ells nomes mimetitzen els nostres actes i conductes.
Per què creieu que normalment els nens més violents provenen de pares maltractadors? Perquè estan habituats a viure amb violència dia si i dia també.
Per tant aquells pares que diuen que no tenen temps m’agradaria veure que al menys si que fan una bona educació passiva i es comporten com calen davant dels seus fills, ja sigui sent respectuosos, no cridar, vigilar com condueixen, ser educats i vigilar amb la seva conducta diària.
En canvi per desgràcia això no és així ja que vas a jugar amb els nens per diversos camps i observes com els pares criden i actuen d forma irrespectuosa cosa que no ajuden en re a la formació i sobretot amb l’educació dels seus fills.
Per tant si volem millorar l’educació i el futur dels nens d’avui en dia penseu que els nens son esponges i qualsevol cosa que feu pot suposar un mal hàbit pels nens.
Per tant ara si algun cop creueu en vermell o intenteu fer-ho sense que hi hagi cap nen davant ja que sinó esteu fent una educació passiva errònia.
dimecres, 30 de novembre del 2011
Cycle

Hola ¡¡
Hoy os traido un punk electroónico rarito, de la mano de Cycle. Se trata de un grupo algo peculiar, ya que es una colaboración entre artistas españoles ( David Kano, la bailarina "La China Patino" y Carlos Calderón) con un artista inglés ( el vocalista, Matthias Freund).
El caso es que es extraño, hasta antes de escribir esto no tenía ni idea de que habían españoles de por medio. Esta es la muestra de que si nos ponemos, podemos estar a la altura de cualquiera como músicos.
El nombre de "Cycle" viene por su objetivo, según afirman quieren recoger todo un ciclo de música de los noventa y los 00's. Ahora mismo Matthias Freund ha sido sustituido por "Ciclope"
y parece que su actividad ha cesado...
Aunque la banda existe de 2003, no fue hasta 2005 que dejaron de tocar en circulos muy reducidos tras su single "Apple tree" aunque si hubiera de destacar un single, éste sería "Confussion", también ha sido el más popular en España.
Tienen 11 discos en su historial, sólo uno de ellos públicado en España... (por que tiene más glamour grabar fuera de España?)
En fín.. he aquí un ejemplo de grupo mixto spaninglish, con un buen resultado (parecía imposible noo?? )
Un saludo
Grooveshark y Spotify
dimarts, 29 de novembre del 2011
Teaching no-death languages
dilluns, 28 de novembre del 2011
La Xocolata

Des de ben petit (uns 5 o 6 anyets) he donat la tabarra a casa dient que em volia dedicar a la cuina, i fa uns anys vaig fer una diplomatura de cuina a l'Escola d'Hosteleria Hofmann (cal dir que no tinc comisió de cap de les empreses que pugui mencionar en qualsevol dels meus posts jajajajaja!!!) i actualment hi estic cursant la segona diplomatura, aquest cop de pastisseria!
Dedicaré les meves publicacions al blog a parlar sobre gastronomia en general, penjaré receptes senzilles (i d'altres complicades), us explicaré tècniques professionals que us ajudaran a millorar les vostres dots culinaries, farem cates de vins, parlaré de locals (bars, restaurants, cafès, etz) que val la pena visitar, i us aniré parlant de botigues (principalment de Barcelona o de venda on-line) on podreu comprar productes de qualitat a un bon preu.
Així doncs, si veiem el títol del post, us dic que estic fent pastisseria i que, si més no alguns dies, fa fred, què us ve al cap??? Si senyors! Xocolata a la tassa!!!
En aquest post us parlaré una mica sobre la xocolata i els seus orígens (molt per sobre) i sobre els varems que fan que una xocolata sigui bona (el que anomenem Cobertura) o de "pitjor" qualitat ("extrafino", fondant...).
La xocolata és una fruita de l'arbre Theobroma cacao, de la qual s'extreuen les "fabes"del cacao, que es fan fermentar uns dies, on el sucre natural que recobreix les fabes (principalment fructosa) fermenta, fent canviar la composició química de les fabes, començant-lis a donar el sabor característic de la xocolata. Després, es "torren" al sol i es fa un acurat procés de sel·lecció per destriar les fabes que estan en mal estat.
Després es passa a la torrefacció, entre 110ºC i 120ºC, acabant d'eliminar l'humitat i l'acidesa, desenvolupant gran part de les aromes. Aleshores s'eliminen les pells de les fabes, mostrant el que es coneix com a grué. Son petits troços de color marró fosc, amb una forta aroma a cacao i molt amargs.
![]() |
Grué de Cacao. |
A la pasta de cacao, aplicant-hi calor, sucre i lecitina de soja (que és un emulgent, ajuda a que la xocolata ''compacti''), obtenim cobertura negra, és a dir, xocolata negra de bona qualitat. En resum, la xocolata només ha de dur aquests ingredients: Manteca de cacao, Cacao en pols desgreixat, Sucre i Lecitina de soja. En la majoria de casos s'hi afegeixen aromes a vainilla. És força lògic que les xocolates de bona qualitat només duen aromes naturals, i les de pitjor qualitat aromes de síntesi en laboratori (artificials).
Per obtenir xocolata amb llet és el mateix procés, tansols que s'hi afegeix llet en pols. La qualitat d'aquesta també determina la qualitat resultant de la xocolata.
Per obtenir la xocolata blanca... bé, ''xocolata'', es fa servir només manteca de cacao, sucre, llet en pols i lecitina (i aromes). Per tant, és incorrecte catalogar-ho com a xocolata ja que no duu cacao, no obstant, se li diu xocolata per la similitut amb la xocolata negra i la xocolata amb llet! (Bé, i perquè l'origen de la manteca de cacao... és la planta del cacao!).
![]() |
La fruita del Cacao, amb les fabes fresques (blanques). |
És important que sapigueu que la xocolata es crema a una temperatura força baixa, la negra a uns 65º, i la xocolata amb llet i la blanca a una temperatura encara més baixa. No obstant, si la mesclem amb un altre producte (més manteca de cacao, llet, nata, oli...) la temperatura que pot assolir és més elevada (si no malament rai!!! Com ens ho fariem per fer un bescuit amb xocolata? jajaja).
Així doncs, a risc de fer-me pesat, us deixo una bona recepta i uns petits consells sobre com fer una deliciosa tassa de xocolata desfeta!!!
![]() |
Les fabes ja fermentades i assecades al sol. |
- 100gr Nata líquida 32%
- 450gr Llet sencera
- 50gr sucre blanc de canya
- 20gr Farina o midó de blat (maizena)
- 230gr xocolata negra (mínim 64%)
- 20gr cacao en pols
- OPCIONAL:
- 20gr mantega
- Un pessic de canyella
- Un pessic de sal (molt poqueta!!)
- Pebra mòlta (molt poca també, li dona un toc molt curiós i agradable, ideal per quan fa fred!)
El primer que hem de fer és una crema.
Per això, barrejarem (en fred) en un bol la nata líquida, la maizena i el cacao en pols.
En una cassola escalfarem la llet i el sucre. Un cop arrenqui el primer bull, ho avocarem amb molt de compte (perquè no qualli i faci grumolls) sobre de la mescla de nata, maizena i cacao. Un cop ben barrejat, ho tornarem tot a la cassola i ho farem bullir un xic, fins que faci una crema (amb molt de compte que no se'ns enganxi a la base! que es crema de seguida!!!).
Aleshores és el moment de tornar la crema al bol, on hi afegirem la xocolata picada (tampoc en trossos microscòpics, però a daus d'un centimetre de costat és perfecte!) i ho remenarem per tal d'incorporar la xocolata a la crema. Fent-ho així enlloc de fent-ho bullir tot junt al foc ens assegurem de no perdre l'aroma fantàstic que té la xocolata i que no s'ens cremi, que la faria amargar una barbaritat!.
Un cop tenim la xocolata desfeta, hi podem afecir la mantega, la sal, la canyella i/o la pebra si així ho volem.
Aleshores només ens cal servir-la en tasses i acompanyar-ho de nata muntada i uns melindros o uns xurros recén fets!!! I a disfrutar com a nens petits!!!
P.D: podeu visitar la meva pàgina web a www.AdriaSubirana.com
Xocolata a la Tassa. |
divendres, 25 de novembre del 2011
Cop de Rock d'aquí poc!
Avui m'agradaria comentar-vos un espectacle que tinc previst anar a veure aquest desembre!
És tracta de "Cop de Rock" al Teatre Victòria!
Un musical amb grans èxits del Rock Català! Els Pets, Lax 'N' Busto, Sau, Sopa de cabra i molts més!
La crítica fins el moment ha estat espectacular!
La història tracta sobre un grup de joves que tenen un grup anomenat "Cop de Rock". En una de les seves actuacions coneixen a un grup de noies i... bé! No desvelarem el final! Que jo també ho voldré veure amb els meus propis ulls!
Hi ha una sèrie considerable de descomptes per a molts col·lectius! Estudiants, Jubilats, TresC, Carnet Jove...
Jo deixeu passar aquesta oportunitat de veure un musical i català!
Us deixo amb aquest video i espero que us agradi i us entrin ganes d'anar-hi!
Xavier
dijous, 24 de novembre del 2011
Menjar de temporada

Com bon mediterrani que soc intento fer dintre del que és possible una dieta mediterrània, saludable i variada, però pel tema de la globalització m’he donat compte que no és una cuina de temporada.
Ja que per exemple el carbassó la seva temporada va des de juny fins finals de setembre, en canvi el trobem durant tot l’any al súper, fruiteria, mercats … i per tant la temporada dels carbassons la desconeixem. Perquè si us pregunto quina es la temporada dels tomàquets? Pebrots? Naps? Cols? Mongetes? Síndria? Meló? Hi ha algunes que si que potser ho tenim clar com són les fruites de primavera com ara maduixes i cireres, o les d’estiu com el meló, la síndria, els préssecs i la d’hivern com son les taronges i les mandarines. Però sabeu que el tomàquet es un fruit d’estiu- tardor. Per tant a partir d’ara no l’hauríem de trobar i en canvi el trobem durant tot l’any.
Segurament és un dels beneficis dels hivernacles és poder mantenir unes condicions constants per tal de poder obtenir el fruit que ens interessa durant un procés molt més llarg i així allargar la vida i el període d’aquesta fruita.
A més a més gràcies a les noves tecnologies i amb la millores de tècniques cada cop es poden transportar més fruites d’una punta dl món i per tant potser aquí no es temporada de tomàquets però si a sud-americà.
Per exemple amb la millora del emmagatzematge d’alguns fruits, com per exemple les pomes es poden guardar d’un any per l’altre i la primera tongada de pomes que ens trobem a les fruiteries solen ser pomes de la collita del any anterior que han estat emmagatzemades amb unes condicions de fred, asèpsia i amb baixa concentració d’oxigen i fan que no madurin i serveix que les puguem consumir d’un any per l’altre. El problema d’aquestes tècniques es la pèrdua de qualitat em forma d sucres i vitamines ja que al moment de collir els fruits ho fan en un moment on encara no està madur 100% i per tant no té la qualitat optima.
Per tant la meva recomanació es saber quines son les fruites de temporada i de on provenen, ja que si es de la terra millor que millor. Així ajudem al sector agrari i pagès que ja que tenen veritables problemes per seguir endavant.
dimarts, 22 de novembre del 2011
Blogosfera
