dijous, 12 de maig del 2011

Lakers KO

Per què quan es perd sempre és tenen que buscar culpables? M’estic referint a la derrota dels Lakers, del passat dimarts, on en diversos mitjans de comunicació volen donar la culpa a Pau Gasol o bé a Kobe Bryant quan diria que la culpa no es de cap dels 2 o dels 2 depèn com és miri. Crec que quan un equip no aconsegueix els objectius marcats a principi de temporada, molta gent ho veu com a fracàs, però també s’ha de veure el transcurs d’aquest esdeveniments, està clar que els Lakers al començament de temporada tornaven a aspirar a revalidar l’anell aconseguit els 2 anys anteriors, cosa que no ha pogut ser.

Jo crec que un dels motius ha estat la seva preparació i aquí la meva reflexió sobre el que ha passat. Durant la temporada de la NBA és juguen més de 80 partits, durant els 6 mesos de lliga regular, o sigui que juguen uns 13 partits per mes. El que equivaldria a jugar entre 3-4 partits per setmana. Fins aquí encara pot ser raonable, però si contem els entrenaments i tots els desplaçaments per tots els EEUU (que són moltes hores de vol). Pot suposar una carrega gran física i mental molt gran pels jugadors, per tant aquí, els entrenadors i fisioterapeutes han de saber gestionar la temporada i crec que potser aquí és on han fallat aquest any els Lakers. Aquest any, si ens fixem amb Pau Gasol que té una mitjana d’uns 40 min per partit. Suposa un gran desgast durant tot l’any. Llavors com a jugador pots arribar al final de la temporada força cansat i més si com l’any anys anterior Gasol va tenir diverses lesions que el va fer poder descansar a mitja temporada i arribar més fresc al tram final. Tot això pot ser un dels motius pels quals potser aquest any no ha estat al nivell que s’esperava durant els play off.

Segurament sempre en les derrotes s’han de buscar culpables i en aquest cas la gent que no és massa seguidora de Gasol ha trobat un moment genial per poder criticar el seu suposat joc tou, però aquesta gent no té present els 2 últims anys on Gasol va ser capaç de parar i superar tan a Howard fa 2 anys com l’any passat a Kevin Garnet durant els play off. Però bé ja ho te això del esport que la gent té una memora molt selectiva .

Un altre motiu per la derrota crec que és el grup, em sembla molt bé que tinguin un dels millors jugadors com és Kobe Bryant i un dels jocs interiors més equilibrats amb la potencia de Bynum i el talent de Gasol, però els ha faltat un aportació extra dels jugadors de banqueta, com és diria popularment, un jugador revulsiu que surti quan ningú t’ho esperes i et pugui canviar el ritme d’un partit.

Per últim és la gestió dels egos d’una plantilla que ha guanyat tot durant 2 anys i això no és gens fàcil.

Per últim m’agradaria fer un petit homenatge a Phill Jackson, el mestre del Zen, que amb aquesta derrota i als seus 65 anys ha decidit retirar-se oficialment com entrenador. Segurament per títols serà el millor entrenador ja que ha aconseguit la xifra de 11 anells, una autentica proesa i que és pràcticament impossible. Igual que el seu percentatges de victòries on és del 70%. Esperem que en la nova etapa tingui sort. Gràcies per aquest anys i per haver-nos fet gaudir tant dels Bulls de Michael Jordan , com els Lakers de Bryant – O’neal i Bryant-Gasol.

Pd: Desprès de la derrota ja han començat haver rumors sobre diferents traspassos i entre ells hi ha el intercanvi Gasol/Bynum + Artest per Howard ... a veure que ens depararà aquest estiu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada