dilluns, 4 d’abril del 2011

De la interpretacíó en la òpera

Vist al Liceu. Cavalleria rusticana i Pagliacci. Quan un estudia art dramàtic, i a més fa teatre musical, una de les principals crítiques al món operístic, és la falta d’eines interpretatives per part dels intèrpret, que es limiten a cantar el seu rol. I la majoria de les vegades, és així. Aquest és el cas del que passa a la Cavalleria Rusticana que divendres va estrenar el Gran Teatre del Liceu i que es podrà veure durant el proper mes. Els intèrprets canten amb força els difícils papers de l’òpera verista, però es limiten a resoldre formalment tota l’acció escènica. A més tota aquesta acció es du a terme durant les transicions i els moments en que els cantants no canten. L’estaticitat i l’artificialitat en els moviments són patents durant l’hora i quart de representació. En canvi, i curiosament, la cosa canvia durant la representació de Pagliacci, tot i que tant la direcció com el tenor principal són els mateixos. Aquí l’agilitat de l’acció, sobretot durant el segon acte, durant la funció dels pallassos, és notable. A més la soprano, Inva Mula (qui fa ja uns anys posà la veu a la diva blava de El quinto elemento) fa gala d’una expressivitat dramàtica que sobrepassa la seva veu. Ambdues òperes se centren en una mort per gelosia amorosa. El pròleg de Pagliacci constitueix un veritable manifest del verisme musical, que pretenia convertir l’òpera –contra els excessos dels romàntics– en un abrupte «fragment de vida» extret de la realitat social més dura. Aquest moviment, que procedeix directament del verisme literari italià inspirat pel naturalisme francès de Zola, afectà també el llenguatge musical, amb una continuïtat narrativa assegurada per l’orquestra i per l’abolició de les estructures tancades de l’òpera vuitcentista. Un 8’5 per Pagliacci i un 6’5 per la Cavalleria (si bé no la salvem per la interpretació, direm que la soprano que encarnava Santuzza va cantar més que bé un rol més que complicat per la seva tessitura, a mig camí entre la soprano i la mezzo).
Petons des de platea!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada