Esport escolar de formació?

Estem segurs que com a pares, germans, arbitres i entrenadors estem formant adequadament els nostres nens quan estan practicant un esport escolar o de formació? Crec que cada cop més estem perdent la visió de formació ens els esports d’edat escolar i això em fa preguntar-me moltes coses.

En els meu cinc anys treballant en la formació de nens i nenes he de dir que cada cop veig una competitivitat molt més elevada i això és el que no m’agrada, pot crear agressivitat, inseguretat i altres problemes. És per això que els nostre objectiu no ha de ser simplement guanyar ja que pot ser perjudicial per tothom.

Un exemple molt clar: el típic nen els pares del qual per diverses raons no han pogut venir al partit i quan el nen arriba a casa li pregunten : Què tal el partit, heu guanyat?, en lloc de: Que tal el partit? T’ho has passat be?. Amb aquesta diferencia dones un valor diferent a la competició. Ja que en aquestes categories no es pot pensar només en el resultat sinó en el nen i la seva satisfacció personal.

Cada cop ens estem tornant més “resultadistes” i estem descuidant el nostre veritable objectiu: aprendre a formar uns valors i a gaudir jugant independentment dels resultats, per tant els resultats han de ser la conseqüència d’un altre objectiu i no pot passar mai a un primer pla.

A continuació exposo una sèrie de reflexions que m’agradaria fer als diferents membres de la família de l’esport escolar en general:

Al nen:

• El joc no acaba ni comença amb el partit.
• Entrena per millorar, no per guanyar.
• Has de conèixer la importància de la salut (menja bé, dorm molt, etc.)
• L’esport provoca diversió i genera seguretat.
• Fomenta la relació social i la comunicació.
• Les possibles injustícies que pensis que els àrbitres han fet, són també part de l’ensenyament, el món tampoc és just del tot i tothom es pot equivocar.

A l’entrenador:

• Motiva constantment al nen, reforç positiu.
• Estimula’l a que prengui iniciatives en el joc.
• Les teves obligacions no acaben a la formació tècnica.
• No siguis “resultadista”, sigues formador i educador.
• Encara que no ho vulguis, establiràs un vincle afectiu amb el nen, no el defraudis.
• Ets un referent pels nens (jugadors de l’equip), aprofita-ho en positiu.
• Forma per afrontar també el fracàs, no només l’èxit; la vida és una mescla de tot.
• No acceptis amenaces dels pares, referents a emportar-se el nen a un altre equip si no juga més temps, o perquè jugui a una altre posició.

Als pares, tutors i germans:

• Comparteix amb el nen (el teu fill, germà...) el que significa jugar.
• La formació integral esportiva també depèn de tu.
• Un somriure i un recolzament després d’una derrota són més efectius en la formació que l’aplaudiment després d’una victòria.
• No pressionis al nen amb el resultat.
• Els teus actes i paraules durant l’activitat esportiva del nen han de coincidir amb la línia educativa formativa que desitges per a ell.
• Ajuda’l a tenir sensacions d’assoliment.
• No et reflexis en el nen. No vulguis veure en ell allò que tu no vas arribar a ser.

Als arbitres:

• Les teves accions tenen més influència del que penses.
• Has de donar exemple en tot, inclòs en els errors.
• Tu també estàs en formació, deixat aconsellar.
• Gaudeix de l’activitat i ajuda a que gaudeixin els altres.
• Pensa en la il·lusió dels nens abans de prendre decisions disciplinàries.
• Assumeix un paper més pedagògic que de jutge: explica als nens les teves decisions si és necessari i ajuda a formar-los.
• Guanyat el respecte de tots, entenent-los i respectant-los.
• No anteposis el teu ego a la missió que tens en el partit.

L’esport com a activitat educativa i formativa és potser l’eina més ponent de la que disposem per derrocar les barreres que la societat crea constantment, idiomàtiques, culturals, personals, etc. Els esports escolars ens ha de servir per aglutinar esforços en aquesta via i aprofitar les seves avantatges, que són moltíssimes, per formar persones i esportistes.

Fem de l’esport un joc excepcional i gaudim-lo al màxim!!!

Rebulà