La frontera és aquesta línia que hom sap que hi és, però no es veu. Separa i protegeix uns pobles d’altres; accentua les diferències entre les comunitats i es converteix en un mur infranquejable per a aquells que la volen travessar.
A Europa les fronteres internes cada cop es desdibuixen més, apropant-nos a la idea d’uns il·lusoris Estats Units Europeus. Per contra, les fronteres exteriors s’endureixen, negant l’accés als que creuen, vanament, en la promesa d’un món més fèrtil per a les seves pobres aspiracions de vida.
La història de la humanitat està feta de migracions al llarg de milers d’anys; són part inherent de la condició humana, com a part de la nostra condició animal. Quan els recursos al a un territori es precipiten cap a l’extinció, la comunitat migra a terres noves, amb noves oportunitats, per asegurar-ne la supervivència. Potser que a més d'un ( i una) se'ls recordés que la primera ètnia de la història (no prehistòria) que va emigrar en massa a conquerir la resta del món van ser els europeus. Els seus descendents estem per tot el globus, creient que només ens pertany a nosaltres, i que el podem fer servir de qualsevol manera. Però bé, això ja és un altre tema.
Encara hi ha, avui dia, gent per a qui la definició d’emigració s’ajusta exactament a la exposada abans. El dolor i la frustració que suposen arribar a aquest nou destí i trobar-hi voluntats hostils, s’apoderen del cos d'aquesta gent, i la seva voluntat de començar una nova vida s’esvaeix. Vénen fugint de la misèria, de la fam, de la gana, la repressió, i es troben amb una infinitat de condicions burocràtiques, paperassa irreconciliable amb la seva condició extrangera, d’extrany, de soledat i aïllament.
És tota aquesta desesperada carrera per aconseguir uns credencials, el que han vingut a buscar? Rotundament no.
Ells esperen resultats i nosaltres només oferim enigmes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada