El desccontrol horari vacacional, la literatura dramàtica i mil coses m'han allunyat fins ara del blog! Mil disculpes...
I, ara sí! Vist a Barcelona. Sala Atrium. Teatre nou, teatre petit. La dificultat dels directors novells per trobar un espai dins la cartellera de la ciutat, fa que últimament hagin proliferat tot un seguit de petites sales pròpies on els directors i les seves companyies poden presentar els seus treballs al públic. Aquest és el cas de la Sala Atrium, al carrer de Consell de Cent, tocant a Passeig de Sant Joan.
I aquest mes, dirigit per Jordi Prat, Hamlet Laforge. El nom propi al costat del nom del príncep, ens informa que el que veurem no es pas la versió de Shakespeare de la tragèdia del príncep d'Elsinor, sino una versió dramatitzada del poema en el que Laforgue, poeta simbolista francés, respassa el drama Shakesperià.
El text, críptic per se, es presenta envoltat per una atmosfera gòtica molt escaient. El treball actoral, brutal. Poques vegades passa, això d'anar al teatre i veure que absolutament tot ha estat triat. La manera de recitar, la veu, el moviment, el gest... Amb més o menys encert, però tot respon, en aquesta escenificació de Hamlet Laforgue, a una tria, a un treball, a una decisió.
Tot i això, però, ens trobem amb un espectacle massa dens i massa barroc (tot i l'atmosfera gòtica). Un catàleg massa extens d'idees escèniques potents, fa que en sortir, totes quedin difuminades. A més, el text, molt ric en imatges, idees i contingut poètic, de vegades és dit massa ràpid, cosa que fa que l'espectador perdi la informació, endut per la forma.
En qualsevol cas, gran treball!
I gran tarda de teatre la d'ahir.
I per qui en vulgui més, fins l'1 de maig, de dijous a diumenge, Sala Atrium, Hamlet Laforgue.
Petons nocturns!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada