Feísima enfermedad!

De vegades, les més, un llegeix el time out, el teatrebcn, o va a les grans sales comercials de Barcelona, i surt preguntant-se si és necessari passar-se quatre anys a l’institut del teatre per acabar fent segons què. I s’enfada, s’enrabia i es pregunta per què fa teatre.

Però per sort, hi ha vegades, que un queda amb un amic per assajar una escena al parc de la ciutadella, i veu un grup de nens que de cop s’apropen i tímidament els miren. I després d’això, encara s’apropen a una sala petita on un grup d’actors que acaben de llicenciar-se o están en ello, presenten el que va ser el seu taller integrat de final de carrera.

Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I, la católica.

Companyia la Calórica.

I aleshores un entén per què fa teatre. Per coses com la que vaig poder veure el passat dijous al Versus.

Després d'una vida de triomfs que l'han dut a convertir-se en la sobirana més temuda i poderosa de la cristiandat, la reina Isabel I viu els seus últims dies sense saber qui la succeirà en el tron i donarà continuïtat al seu gran projecte. Molts dels seus fills han mort, d'altres pateixen el tracte injuriós dels seus esposos. Tan sols queda un cap a la terra on s'hi pugui cenyir la corona de Castella, el cap pertorbat de la princesa Joan.
Una explosió grotesca sobre l'home i les passions que porta a dintre. Una tragicomèdia sobre el poder i la vergonya, sobre la ridícula brevetat de la
vida i l'evidència insuportable de la mort.

Brillant.

El text té un humor brutal que fa que hagis necessàriament de riure des que entres fins que surts. A més la direcció és brutal. La decisió de travestir dos dels personatges principals (La reina Isabel, interpretada per Aitor Galisteo i l’inquisidor confessor de la reina, interpretat per Carla Rovira) és d’allò més encertada. A més les interpretacions dels actors són brillants. Cal destacar el paper de la criada de la reina, un paper mut, però interpretat amb tanta llum que brilla sol.

Molt recomanable.

I per qui hi vagi (hi són fins al 8 de maig de manera oficial, i crec que els prorrogaran unes setmanes més), al costadet, a la diagonal, el bar amistat, amb un ambient d’allò més acollidor.

Petons teatrals!