Llibertat a mort

Vist a Jenín. El director teatral, actor i cineasta palestí amb ciutadania israelita Juliano Mer Jamis va ser assassinat el passat 4 d’abril a Cisjordania.
Fill d’una militant jueva per la causa palestina i d’un palestí cristià, dirigent del partit comunista d’Israel. Mer Jamis dirigia el Teatre de la Llibertat, que fundà el 2006 al campa de refugiats de Jenín per oposar una alternativa pacífica a la ocupació israelita. Mer Jamis fou abatut per un individu prop de la seu del teatre. L’autor de l’assassinat encara no ha estat capturat. Una altra versió policial recull que Mer Jamis va rebre cinc trets mentre sortia del seu cotxe, al seu barri residencial, per part d’un grup d’extremistes emmascarats.
“Juliano era respectat i estimat. Castigarem als culpables amb la màxima duresa” afirma el cap de la policia palestina.
Tot i la seva popularitat, feia anys que el director patia amenaces per part dels extremistes palestins que l’acusaven d’allunyar els joves palestins de la lluita contra la ocupació. El seu teatre ha sobreviscut a dos intents d’incendi, i el 2009 van aparèixer pamflets que acusaven Mer Jamis de “sionista” i “quintacolumnista”, i acusant-lo de mort.
“No estic jugant a ser cap heroi, realment estic espantat. Seria molt trist morir d’una bala palestina. Jo sóc 100% jueu, però també 100% palestí” afirmava el director en una entrevista aleshores.
Va néixer a Natzaret el 1958, va fer el servei militar israelita a la brigada de paracaigudistes i posteriorment inicià la seva carrera com a actor. L’any 2003 dirigí el documental “Els fills de Ama”, un homenatge al treball de la seva mare per crear un grup infantil de teatre als anys 80. El documental, que mostra com l’esclat de violència va portar a alguns ex integrants del grup a prendre les armes, va obtenir un gran reconeixement, que va permetre el naixement del Teatre de la Llibertat.
Avui, una setmana després, i amb una enorme tristesa al cor, un rèquiem pel món sencer. I per que intentar lluitar per la llibertat i l’entesa entre germans continuï costant la vida a molta gent.